Activitats productives, processos i tècniques

(cerca en tots els camps)

L’elaboració del cava al Penedès ha seguit rigorosament les pautes que marca el mètode tradicional provinent de la regió de la Xampanya, a França: s’obté a partir d’un vi de 10 a 11 graus d’alcohol, que fa una segona fermentació dins l’ampolla gràcies a l’addició de sucres i llevats.

És una activitat del sector secundari que es desenvolupa posteriorment a la verema, fase de la collita del conreu de la vinya, i prèviament a tot un circuit de distribució, consum i promoció del producte.

Al Penedès hi ha un pes simbòlic de tots aquests processos que l’envolten, ja que es concep la vinya com a territori, paisatge, història. Aquest fet, juntament amb l’important pes econòmic del sector a la zona, que es veu afectat per la competitivitat i la incertesa, fa que el procés tècnic d’elaboració es vegi influenciat per uns criteris i maneres de fer que tenen en compte determinats valors com la tradició i la pertinença a la zona, i alhora els interessos tan privats com col·lectius del sector. És un element del patrimoni cultural immaterial d’una gran complexitat i d’un fort arrelament al territori.

Desenganxant el full acabat de formar

El territori penedesenc, caracteritzat per la presència de nombrosos rius i fonts, així com la proximitat de grans ciutats, va permetre el desenvolupament de l’activitat paperera des de l’època medieval, activitat que ocupa encara una funció important en el sistema productiu de la regió. Tot i les transformacions que l’han marcat i la seva progressiva industrialització, l’elaboració del paper segueix sent un referent del Penedès, per la seva especialització en papers de qualitat fets a mà.

L’elaboració del paper al Penedès consisteix actualment en dos processos diferenciats. D’una banda, gran part de les fàbriques han adoptat les noves tècniques industrials que els ha permès respondre a les necessitats del mercat, amb una producció mecanitzada, elaborant un paper estandarditzat, regular i més econòmic, o bé paper mecanitzat però especial (amb gramatges, textures i colors específics).

D’altra banda, el Penedès manté viva (tot i que de manera reduïda) la tradició d’un procés artesanal, amb paper fet a mà, d’alta qualitat, per a una clientela específica (artistes, empreses de luxe, papers especials per a regalar).

Aquests dos processos, el mecanitzat i l’artesanal, són evolucions de la tradició paperera del Penedès, quan es fabricava paper full a full, a base de draps triturats, utilitzant l’energia hidràulica per accionar diverses màquines, i l’aire per assecar els fulls de paper. Aquest procés artesanal es realitzava dins els molins paperers, masies edificades la majoria d'elles al segle XVIII, al costat de l’aigua, i que es caracteritzaven per les seves rodes hidràuliques i pels seus miradors, és a dir, els pisos superiors que disposaven d’una multitud de petites finestres obertes als quatre vents. 

Pastura a l'Hostal de Baix (Sant Jaume dels Domenys)

El pastor o l'ofici de pastor d'ovelles és una activitat que té com a principal funció la cria i engreix del bestiar de llana, és a dir, el ramat d'ovelles, principalment mitjançant la pastura del ramat. L'ofici de pastor, des del neolític, sempre ha estat present en el paisatge de la vegueria penedesenca, tot i que avui es troba en una situació de franca regressió. Com tot ofici tradicional comporta, la pràctica d'una sèrie de coneixements que s'han anat transmetent de generació en generació.

Actualment al Penedès, la ramaderia ovina és duta a terme per petites empreses de caràcter familiar en un sistema de semiestabulació: el ramat es sol treure diàriament a pasturar però també diàriament se'l tanca al corral abans que es pongui el sol. Aquest sistema permet combinar l'aprofitament dels recursos naturals de les pastures properes (transterminància) amb el suport alimentari al corral, i donar una atenció concreta als animals en les diferents fases productives.

Per pasturar, el pastor s'ajuda d'un o més gossos especialitzats que controlen i guien el ramat. L'ofici ha experimentat una sèrie de transformacions durant les últimes dècades, així, la pràctica de la transhumància, que consisteix a desplaçar el ramat a l'estiu cap a les muntanyes pirinenques, gairebé ha desaparegut, i si es fa, s'efectua amb camions i no pas utilitzant les velles carrerades; el moviment contrari, el desplaçament dels ramats pirinencs a les nostres contrades, ja no es dona.

Basat en una producció d’aprofitament dels recursos propis i d'enclavament estratègic - Igualada s'ubicava en la cruïlla de la xarxa viària de la Corona d’Aragó, que connectava la capital de l’Anoia amb la resta de Catalunya, Castella i Aragó i la via d'enllaç de Tarragona amb França - s’inicià a l’edat mitjana el desenvolupament d’un ofici que esdevindria motor econòmic de la ciutat: el blanquer. Naixia una activitat artesana de reciclatge i transformació que aturava el procés de descomposició i putrefacció natural de la pell per generar productes bàsics de consum – pell per a soles de sabates; tires i cinturons de pell per a guarnimentera; pells per a culs de selleria; i pells de xai i cabres per a bosses i recipients contenidors de líquids - i diversos subproductes, fruit  del tractament de les deixalles sobrants o derivats.

En el transcurs dels anys, el mester s’ha continuat traspassat generacionalment adaptant-se a les necessitats i exigències dels temps; i en el present, en l’àmbit de la tecnificació, la producció i la responsabilitat ambiental. De tal forma, la mecanització ha desplaçat a la producció artesanal, la monoproducció ha derivat en la diversificació productiva i una nova gestió de les aigües residuals, residus sòlids i contaminants atmosfèrics ha minimitzat l’impacte ambiental generat en la fabricació.

La indústria adobera és un dels trets identitaris de la ciutat d’Igualada d’ahir, d’avui i probablement de demà.  Les restes en peu que transformaren segles enrere la trama urbana; les empreses actives que dinamitzen l’economia local actualment, i l’aposta en col·lectiu per créixer en diferents àrees d’actuació del sector, auguren el manteniment d’aquest patrimoni industrial, referent mundial de producció de cuir de qualitat.

Localització: Igualada

El Gall del Penedès és un pollastre de la varietat penedesenca negra millorada de la raça penedesenca tradicional. Va ser recuperat el 1992 pel genetista Amadeu Francesch, previs treballs del veterinari Antoni Jordà. L’origen de l’espècie es perd en la història davant la dificultat de poder datar un producte quotidià i habitual a les masies i cases de pagès. Tanmateix, sembla evident associar aquesta au amb els mercats i fires que es realitzaven a Vilafranca del Penedès, documentats des de l’Edat Mitjana.

Des del seu restabliment, s’està duent a terme un procés de conservació i de criança de l’espècie. L’obtenció del segell d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP) és el reconeixement a un producte amb característiques específiques, circumscrit a la vegueria del Penedès. Una acreditació que n'impulsa la seva comercialització.