Etnologia.cat

Subscriure a Canal Etnologia.cat Etnologia.cat
Actualitzat: fa 2 hores 47 minuts

El gènere en el patrimoni cultural

dl., 12/03/2018 - 10:57

Actes del XII congrès “El género del patrimonio cultural: discriminaciones, silencios, igualdad” celebrat a la Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea i al San Telmo Museoa (Donostia-San Sebastián), durant els díes 20 i 21 d’octubre de 2016.

El patrimoni cultural representa les identitats col·lectives del conjunt d’una societat o comunitat. Tot i això, els processos d’identificació i legitimació d’aquest patrimoni estan condicionats per la presència de biaixos discriminatoris. Aquests biaixos condueixen a la invisibilitat de característiques identitàries de determinats col·lectius socials. Entre aquests biaixos es troba l’androcèntric, i una conseqüència és l’exclusió de les identitats de les dones o la seva representació parcial en els béns culturals. Aquest llibre reuneix les contribucions d’especialistes que analitzen les conseqüències implicades pel biaix androcèntric, presentant accions que s’estan duent a terme en diferents espais patrimonials i museístics amb la finalitat de corregir-ho.

 

ARRIETA URTIZBEREA, IÑAKI (ED.) Edita: Universidad del País Vasco Any: 2018 ISBN: 978-84-9082-779-6 Pàgines: 148

 

Se’n parlave i n’hi havie

dl., 12/03/2018 - 10:55

La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran presenta a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu d’Esterri d’Àneu l’exposició “Se’n parlave i n’hi havie, una mostra itinerant sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Lleida i al Pirineu.

La mostra il·lustra els resultats de la recerca sobre la bruixeria que s’ha dut a terme entre els anys 2015 i el 2017.

Inauguració: Dimarts, 13 de març de 2017, a les 17:00h. Paller de Casa Gassia. Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu).

L’exposició romandrà visitable fins el 7 de maig de 2018.

Les primeres bruixes d’Europa eren del Pirineu, les jutjava el poble, no la Inquisició, s’exiliaven per protegir-se i se n’heretava la ‘fama’ per via materna.

Aquestes són algunes de les conclusions de la recerca sobre bruixeria que s’ha dut a terme al llarg de dos anys a les comarques de la Plana de Lleida i al Pirineu i que il·lustra l’exposició itinerant “Se’n parlave i n’hi havie”.

L’exposició recorrerà els museus de la Xarxa durant dos anys i està adaptada al públic familiar i les escoles, amb material específic creat expressament a partir dels conceptes que tracta la recerca: la por, les creences populars, el rumor, la injustícia o la intolerància.

Entre els materials que s’hi poden trobar, aquesta incorpora àudios de relats de persones que han viscut el fenomen en primera persona, amulets per foragitar o protegir-se de la bruixeria i també documentació sobre els primers judicis.

 

Presentació del llibre: Racismo y sexualidad en la Cuba colonial. Intersecciones

dv., 09/03/2018 - 13:16

Data: 15/03/2018 18:30
Organitza: Institut Català d’Antropologia i Espai Contrabandos

Intervindran: Verena Stolcke, antropòloga i autora del llibre i Fina Birulés, filòsofa.

Lloc: Espai Contrabandos, carrer Junta de Comerç 20, Barcelona.

Sobre el llibre

SEMINARI PEMANENT GREMHER: La (In)visibilización de la cultura sikh en Madrid y Barcelona

dv., 09/03/2018 - 13:11

A càrrec de Carolina Esteso

Data: 15/03/2018 18:30
Organitza: GREMHER, GRECS, UB. Amb la col·laboració del Grup d’Investigació Religió, Ritual i Poder (GIRRPO) de l’ICA
Lloc: Aula 407 Universitat de Barcelona, carrer Montalegre 6-8, Barcelona.

Dones: ficcions i realitats

dj., 08/03/2018 - 17:37

L’exposició, de caràcter itinerant, i produïda pel Museu d’Història de Catalunya, s’emmarca en la commemoració del Dia Internacional de les Dones, i vol contribuir a la disminució de la desigualtat entre dones i homes, tant reflectint com durant el segle XX es van crear uns estereotips de la dona, difosos pel cinema i els mitjans de comunicació, alguns dels quals encara són patents avui en dia; com mostrant com les dones han viscut, de manera més o menys conflictiva i incòmoda, aquest model reduccionista del seu paper. Mostra alguns dels moments més emblemàtics en què es fa palesa aquesta desigualtat, partint dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial i l’arribada del franquisme, fins el moviment feminista, les mobilitzacions i els avenços fonamentals que es van fer a Catalunya pel reconeixement dels drets de les dones al llarg dels anys seixanta, quan es va fer palesa la necessitat de fer una relectura del seu paper subsidiari.

Dissortadament, en ple segle XXI queda encara per endavant un llarg recorregut en la disminució de la igualtat entre dones i homes, ja que hi ha llocs on les dones viuen encara discriminades, pel sol fet de néixer dones.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Museu d’Història de Catalunya i la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya

Dates: Del 8 de març fins a l’1 d’abril de 2018

Lloc: Vestíbul del Museu de les Terres de l’Ebre, c/ Gran Capità, 34. Amposta

Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat 977 702 954

Aigua, estiueigs i salut a la Trobada de Centres d’Estudis del Penedès

dc., 07/03/2018 - 21:21

Aquest serà l’eix temàtic de la catorzena edició de la Trobada de Centres d’Estudis del Penedès, que facilitarà conèixer i difondre aquest patrimoni i servirà també per a realitzar, d’una manera participativa, la fitxa de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès “Aigua, estiueigs i salut al Penedès”, que ha iniciat l’antropòloga Maite Hernández. Les comunicacions que es presentaran a la Trobada són: “L’Estiueig a la Llacuna”; Les Deus, aigua i natura, el principal reclam turístic de Sant Quintí de Mediona (1900-2018)”; “Estiueig i Modernisme a Gelida (segles XIX-XXI); “Brisamar i termalisme. El naixement de Comarruga”; “Inicis de l’Estiueig a Sitges, Vila de Mar”; “Postal de Sant Martí Sarroca (1923)”; “Estiueigs d’Agustí Calvet Gaziel a Sant Pere de Riudebitlles”; i “Estiuejants a la riera i fonts de Lavit – 1911”. També es farà la presentació dels principals projectes de l’Institut Ramon Muntaner i de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.  La Trobada es clourà amb un dinar al Restaurant Ca la Maria (preu 15 euros) i amb una visita guiada a la Llacuna, a càrrec  de Lourdes Mallart, historiadora i membre del Centre d’Estudis Llacunencs. La Trobada és oberta a tothom però cal inscripció prèvia a la Secretaria de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Dia: dissabte 10 de març, a partir de les 9 del matí.

Lloc: antiga fàbrica de Cal Sagrera (carrer Sagrera, 2) de la Llacuna (Anoia).

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs i Centre d’Estudis Llacunecs. Suport: Ajuntament de la Llacuna, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Diputació de Tarragona, Obra Social La Caixa, Institut Ramon Muntaner i Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.

Fotografia: “Cotxe de línia a la Llacuna, 1959”. Arxiu del CELL.

 

“Xinxes, puces i fabricantes. Les treballadores del tèxtil al Ter”

dc., 07/03/2018 - 16:29

L’exposició vol reivindicar la memòria de les milers i milers de dones (i nenes) que van ser un dels motors de la història industrial del Ter. El paper de les dones del tèxtil ha estat un dels centres d’atenció del Museu del Ter, amb la voluntat de revertir el menysteniment del seu paper històric i reivindicar-ne la seva història. Una part dels objectes exposats han estat seleccionats en un procés de participació realitzat als magatzems del museu per un grup d’antigues treballadores del tèxtil.

Xinxes, puces i fabricantes són alguns dels malnoms amb què han estat etiquetades les dones que, o per necessitat o per determinació, s’aventuraven a treballar a les fàbriques tèxtils que des de principis del segle XIX es van multiplicar per aprofitar la força de l’aigua del Ter. A finals del segle XIX les dones ja eren majoria en aquelles fàbriques, principalment de filatura. I així va ser durant tot el segle XX i fins al final definitiu d’aquest sector, germen del desenvolupament industrial d’Osona.

Aquesta exposició vol reivindicar la memòria de les milers i milers de dones (i nenes) que van ser un dels motors de la història industrial del Ter a canvi d’un sou sempre inferior al dels homes. Exèrcits de filadores, sobreres, aprenentes… als aspis, a les metxeres, a les contínues, a les coneres… En innumerables tasques, sovint menystingudes i en l’escalafó més baix de la jerarquia laboral. Però al cap i a la fi imprescindibles.

Imprescindibles sostenint l’edifici de la indústria tèxtil del Ter sovint en torns de nit i també durant una segona jornada laboral, en la qual aquelles mateixes dones, esposes, mares o filles, cuinaven, netejaven, rentaven la roba i cuidaven la resta de la família, especialment els fills durant gairebé 200 anys. Xinxes o heroïnes?

Data: Del 7 de març al 3 de juny. Inauguració 7 de març a les 20h.

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

2n Congrés del Món de la Masia: crida a la presentació de comunicacions i pòsters (fins al 16 d’abril)

dt., 06/03/2018 - 17:15
2n Congrés del Món de la Masia: Passat, Present i Futur del Territori Rural Català Institut d’Estudis Catalans
C. del Carme, 47, Barcelona
13, 14 i 15 de març de 2019

L’esperit del congrés és obrir un debat sobre els tres blocs a l’entorn dels quals gravitarà: territori i demografia, economia, i governança. També vol posar èmfasi en alguns elements que es van tractar d’una manera molt tangencial en l’edició anterior. L’actualitat implica, d’una manera molt notable, l’adaptació al canvi climàtic per afrontar tant les sobrepoblacions d’espècies cinegètiques com l’adaptació dels cultius i usos de la terra. El canvi climàtic també està forçant noves formes de recerca per a controlar les despeses d’aigua amb reg de precisió, control de plagues, nous conreus o l’ús d’energies renovables.

Dates destacades

16 d’abril de 2018: data límit de lliurament dels resums de comunicacions i de les propostes de pòsters.
4 de juny de 2018: notificacions de les comunicacions i dels pòsters.
10 de desembre de 2018: lliurament de les comunicacions i dels pòsters definitius.
18 de gener de 2019: notificació de les comunicacions i dels pòsters acceptats o en què el Comitè Científic pot fer-hi alguna esmena.
8 de febrer de 2019: lliurament dels documents definitius de les comunicacions i dels pòsters.

+ Info: Congrés del Món de la Masiacongresmasia.icea@iec.cat

1r Congrés de la Jota als Territoris de Parla Catalana: presentació de propostes fins al 3 d’abril

dt., 06/03/2018 - 13:16
Teatre l’Artesana de Falset
C. de Miquel Puig i Cardona, Falset
19, 20 i 21 d’octubre de 2018

Termini per a la presentació de propostes de comunicacions: 3 d’abril

La jota és una manifestació musical complexa,  amb diverses connotacions culturals. Com a etiqueta d’ús el seu significat varia d’acord amb el context històric i geogràfic. Dansa, música i paraula interactuen en una rica diversitat de formes en relació a les conductes i valors que li atorga cada comunitat. Documentada històricament des de mitjans del segle XVIII, s’ha mantingut viva en la varietat de manifestacions però sobretot dins de l’imaginari col·lectiu.

Durant tres dies es celebrarà a Falset el primer congrés sobre la Jota als territoris de parla catalana, que reunirà experts i aficionats a aquesta temàtica de tots els territoris. Les comunicacions de caràcter acadèmic/ científic s’alternaran amb activitats i tallers de caire més lúdic.

El congrés estarà organitzat en quatre eixos temàtics:

1. Aspectes històrics
La Jota és un dels casos més complexos de relació entre els àmbits popular i “acadèmic”, com ho demostra el fet de la seva incorporació, com a gènere,  a l’obra d’autors clàssics. Malgrat que cal diferenciar aquelles formes populars de les altres creades expressament per a l’escena, tampoc cal oblidar aquests aspectes culturals i històrics i la seva influència en la pràctica popular.

2.Aspectes identitaris i de patrimonialització
 Les tradicions es reinventen constantment i ens identifiquen, en major o menor mesura, mitjançant processos d’adscripció grupal que canalitzen sentiments; processos lligats, sovint, al fenomen del folklorisme. Aquest eix pretén obrir un espai de reflexió sobre la construcció d’una identitat col·lectiva al voltant de la jota.

3. Ús i funció
Com qualsevol altre gènere musical provinent de la tradició oral però àmpliament incorporat a la música escrita, viu i vigent a molt indrets i recuperat o reinventat en altres, la jota ha tingut i encara té avui un rang diversíssim d’usos i funcions: ballada amb caràcter ritual, cantada –sovint amb textos improvisats– en rondes festives, traslladada dalt de l’escenari, en saraus i bureos tradicionals o de nova creació, viscuda col·lectivament a places i carrers, esdevinguda símbol identitari en alguns territoris… Des d’aquest eix pretenem donar visibilitat sobretot a aquests usos i funcions més actuals que ens ajuden a traçar un mapa de la vigència de la jota a casa nostra.

4. Formes de transmissió
Entenem el concepte de patrimoni com els “béns que una persona hereta dels seus ascendents o avantpassats”. Transmissió, herència i patrimoni són conceptes que van lligats. Són múltiples els espais que avui i al llarg del temps han permès la transmissió de la jota: la vida quotidiana, la festa, l’educació formal i informal, etc.

La inscripció al congrés és gratuïta i està oberta a qualsevol persona, entitat o col·lectiu interessats.

Us animem a  presentar propostes de comunicacions fins al dia 3 d’abril. Cal enviar el resum de la comunicació, (max. 500 paraules), especificant el títol, a quin dels quatre eixos s’adscriu la proposta i les dades de l’autor/a (nom complet,  telèfon i adreça electrònica)  a fonotecamtra.cultura@gencat.cat


Organitza
: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut Ramon Muntaner i Ajuntament de Falset.

+ Info:  fonotecamtra.cultura@gencat.cat; secretaria@irmu.org

Convocatòria de subvencions en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic

dl., 05/03/2018 - 14:33

El DOGC núm. 7571, del 5 de març de 2018, publica la Resolució  CLT/333/2018, de 26 de febrer per la qual es fa públic l’Acord del Consell d’Administració de l’OSIC, adoptat el 19 de febrer de 2018, que obre la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva de les següents línies d’ajut:

  1. Producció d’espectacles i d’exposicions relacionats amb la cultura popular i tradicional catalana.
  2. A federacions que programin activitats culturals relacionades amb l’associacionisme i la cultura popular i tradicional catalana.
  3. Producció i edició de llibres i fonogrames relacionats amb la cultura popular i tradicional catalana.
  4. Organització de festivals i trobades nacionals de cultura popular i tradicional.
  5. Activitats en matèria de formació i de documentació relacionades amb la cultura popular i tradicional catalana.

 

El període per presentar les sol·licituds és del 6 al 19 de març de 2018.

D’acord amb que es preveu en el punt cinquè d’aquest Acord, les sol·licituds de subvencions i els altres tràmits associats al procediment de concessió dels ajuts i la seva justificació s’han de fer només per mitjans telemàtics. En el cas que la persona interessada sigui una administració pública o una entitat dependent o participada majoritàriament per aquella, domiciliada a Catalunya, a través de l’extranet de les administracions catalanes (http://www.eacat.cat). En la resta dels casos, la presentació s’ha de fer a través del portal Tràmits del Departament de Cultura (http://cultura.gencat.cat/ca/tramits). A través del portal Tràmits del Departament de Cultura (http://cultura.gencat.cat/ca/tramits) es pot accedir a les plataformes esmentades, com també al formulari normalitzat de sol·licitud i als models del projecte d’activitat o actuació i al del pressupost complet i detallat.

Jornada sobre “El món de la tenora” al Museu de la Mediterrània

dl., 05/03/2018 - 14:30

En motiu de l’exposició “Viladesau. El príncep de la tenora” us oferim una jornada per conèixer millor la tenora, un dels instruments més representatius de la música catalana, veritable protagonista en les sardanes, dissabte 10 de març de 11.00 a 14.00 h, al Museu de la Mediterrània.

El 1849 es presentava a Perpinyà un nou instrument que esdevindria cabdal pel món de la música: la tenora. Des del seu naixement, la tenora es vinculà tan íntimament amb la cobla i la sardana, que la seva història va tenir un creixement quasi paral·lel.
En motiu del centenari del naixement de Ricard Viladesau, un virtuós de la tenora, us convidem a conèixer més a fons aquest instrument. En concret, es presentaran tres recerques i investigacions que ens descobriran diferents aspectes relacionats amb aquest instrument.

Programa

11.00 h Benvinguda
11.15 h Pep Ventura, un arquetip de músic romàntic, a càrrec d’Anna Costal
11.45 h La tenora i el tible: un segle i mig de canvis, a càrrec de Núria Bonet
12.15 h Presentació del nou Mètode bàsic per a l’estudi de la tenora, a càrrec de Jaume Vilà
13.00 h Visita guiada a l’exposició Viladesau. El príncep de la tenora a càrrec de Jordi Molina

I a les 19.00 h concert de la Cobla Sant Jordi a l’Espai Ter “Viladesau. Sardanes i sardanes obligades”. Més informació i compra d’entrades a http://www.espaiter.cat

Taller de memòria oral: Tortells, mones i garlandes al Penedès

dg., 04/03/2018 - 08:50

Els forners Joan Ràfols (Sant Pau d’Ordal) Joan Miret i Gabriel Miret (El Vendrell), i la filla de forner, M. Teresa Sadurní (Santa Fe del Penedès) a través de la narració dels seus records mostraran aspectes tradicionals d’aquests menges típiques de diferents moments del calendari festiu. També es projectarà una filmació dels anys seixanta del forner de Sant Pau d’Ordal elaborant garlandes. El taller estarà coordinat per l’antropòloga Montserrat Traver i els resultats serviran per a complementar la recerca que s’està fent des de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès. Per a finalitzar el taller es convidarà a intervenir a les persones del públic i a fer un tast de mones (rotllos) i garlandes.

Data: diumenge, 11 de març, a les 12h

Lloc: Centre Agrícola de Sant Pau d’Ordal (plaça de Subirats, s/num.). Sant Pau d’Ordal – Subirats

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs amb la col·laboració del Centre d’Estudis de Subirats i l’Ajuntament de Subirats. En el marc dels 10s Tallers i Jornades de Memòria Oral (2017-2018) de l’OPEI de la Generalitat de Catalunya.

Fotografia de Fèlix Miró, Mural de Pau Boada (Vilafranca del Penedès).

Pàgines