Caramelles

Manifestacions musicals i sonores
Imatge de presentació: 
Identificació: 
Codi: 
IP-5-0002
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Caramelles
Altres denominacions: 
Cantada de caramelles
Grup i/o comunitat: 
Entitats musicals o grups d'aficionats que es reuneixen per cantar caramelles
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Les caramelles, cançons populars de contingut religiós, satíric o galant, són l’expressió musical que commemoren l’inici de la Pasqua. El dissabte de Glòria comença una celebració, que es perllonga o s’emprèn, segons la població, els següents dos dies, i on s’exalta la joia de viure i l’arribada de la primavera, en coincidència amb la resurrecció de Crist  i  la fi de l’abstinència i prohibició de la Quaresma.

La diversitat de corals i grups al Penedès reafirma que es tracta d’una celebració vigent i heterogènia que s’interpreta de diverses maneres: des de grups masculins a corals mixtes, des de cantar a cappella a actuar amb acompanyament instrumental; des de vestir-se a l’estil tradicional a portar tan sols barretina o anar de carrer, des de cantar cançons populars a adaptar peces modernes d’actualitat. Sigui un cas o sigui un altre, la pluralitat i la presència de conjunts a gran part dels pobles i ciutats del territori evidencien que es tracta d’una tradició en vigència i arrelada al territori.

Data identificació: 
divendres, 4 novembre, 2016 to dilluns, 2 abril, 2018
Localització: 
Descripció de la localització: 

Les caramelles s’interpreten a tot el territori penedesenc. Així, es poden trobar grups o corals a qualsevol de les quatre comarques de la vegueria del Penedès (Alt i Baix Penedès, Garraf i Anoia meridional).

Avui en dia, encara es manté la tradició de recórrer els barris i masies de les localitats la jornada del dissabte i el diumenge al matí fins a primera hora de la tarda (també hi ha conjunts que actuen el dilluns de Pasqua en comptes de diumenge; que tan sols canten un dia o que actuen després de la vetlla Pasqual fins a la matinada). Habitualment, no varia circumstancialment l’itinerari d’un any per l’altre i són comuns els espais de la plaça Major o de l’Ajuntament; o de la plaça de l’església més representativa del municipi.

Tanmateix, és cada cop més habitual abreujar el temps de la cantada i consegüentment delimitar els espais. De tal forma, es prioritza interpretar les peces en carrers o places concretes de la població; i en menor mesura, en espais tancats com esglésies, hospitals, residències d’avis, restaurants o sales d’actes.

Georeferenciació: 

Localització: 
Datació: 
Data de realització: 
dissabte, 31 març, 2018 to dilluns, 2 abril, 2018
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

Les caramelles tenen lloc el Dissabte Sant (Dissabte de Glòria) des del migdia o des de la nit, després de la Vetlla Pasqual, i al matí de Diumenge i/o Dilluns de Pasqua. Tanmateix, hi ha conjunts que només actuen un dia, variable segons el grup o coral. D'altra banda, les Caramelles de Sant Martí de Tous realitzen un acte previ a la cantada de diumenge, jornada en què actuen. Cada any, el Diumenge de Rams fan el traspàs de banderer al finalitzar la missa de la benedicció de Rams.

Per altra part, actualment també es poden escoltar en la trobada anual de cors de caramelles de l’Alt i Baix Penedès, Anoia, Garraf, Baix Camp, Baix Llobregat i Tarragonès, que té lloc en un municipi diferent cada any - el 22 d'abril de 2018 a Masquefa, la 39a trobada - i on no sempre participen els mateixos grups o entitats de cadascuna de les comarques. O també en el marc de trobades d’agermanaments,  concursos i  cantades d'arreu de Catalunya. En el darrer cas, n'és un exemple la de Vilafranca del Penedès, celebrada el dissabte posterior a Pasqua des de 1968. 

Descripció (Àmbit 5. Manifestacions musicals i sonores): 
Descripció general: 

L’inici del temps de Pasqua s’expressa musicalment al Penedès amb les caramelles, cançons populars de contingut religiós, satíric o galant.

El dissabte de Glòria, al migdia després de dinar o posteriorment a la Vetlla Pasqual, comença una celebració pels carrers, places i espais tancats que es perllonga o es duu a terme el diumenge i dilluns de Pasqua al matí, segons conjunt.

La diversitat d’agrupacions al territori manifesta i mostra una tradició en vigència, arrelada i heterogènia. Per una banda perquè les caramelles van a càrrec de dues tipologies: els grups i les corals. Per altra, perquè s’expressen artísticament diferent, independentment de la seva categoria.

Així, mentre els grups de caramellaires són conjunts que s’agrupen circumstancialment per la cantada, els cors que canten caramelles són entitats que funcionen activament  tot o quasi tot l’any. No obstant això, la preparació de les peces musicals obliga a assajar a uns i altres. Així, majoritàriament hi ha qui inicia els assaigs després de festes nadalenques o qui s’espera al començament de la Quaresma.

Les trobades es realitzen en espais propis de l’entitat, en sales cedides al grup per l’administració local o en immobles de propietat privada d’algun integrant. En disposició d’un teclat o piano, el director gestiona els assaigs que tenen lloc un o dos dies per setmana, un parell d’hores. Les característiques del grup determinen les veus. Així, les constituïdes per tan sols homes, s’agrupen en dues o tres cordes, principalment (baix i tenor, o tenors primers, tenors segons i baixos). I les mixtes incorporen també contralts i sopranos. 

Majoritàriament, es tracta de conjunts sense coneixement de llenguatge musical. De tal forma, les partitures s’aprenen d’oïda i repetició. El director dona el to i reprodueix la melodia que, a poc a poc, els intèrprets van aprenent a còpia d’assajar-la.

Una temàtica festiva i enamorada són les característiques del gènere tradicional de cançó per a cor masculí que es canta a l’estimada. Peces que mantenint el costum, conjunts formats intrínsicament avui en dia per homes, com poden ser el grup de caramelles Joves i Casats de Sant Pere de Ribes o la Societat Coral Ben Endins com qui ensorra l’àpit de la Llacuna, interpreten, entre d’altres partitures del repertori, en to seriós o còmic. Però també mantenint la tradició, es canten obres que lloen l’arribada de la Pasqua i l’inici de la primavera, cançons que parlen d’amor -en termes generals-, bellesa, goig i natura. Conceptes que són la contraposició a una època de prohibició i restricció com és la Quaresma. Així s’escolta en la Societat Coral el Penedès “El Coro” de Vilafranca del Penedès o el Cor de Caramelles de Vilobí del Penedès, entre d’altres, conjunts formats per homes i dones.

Tanmateix, els temps actuals han obert un ventall de possibilitats. Així avui en dia es poden sentir partitures d’estils diversos -pop, rock… -, d’autors catalans o estrangers, adaptades amb altres composicions característiques també de les caramelles, les lletres de caire satíric i polític. Però també s’interpreten sardanes sense cap referència a la Pasqua, havaneres o obres de música clàssica pròpies del repertori musical d’una coral.

Cada grup o cor estableix el dia o dies a cantar: dissabte al migdia o a la nit després de la vetlla, diumenge o dilluns al matí de Pasqua. Lògicament, l’abast del territori delimita el temps que necessita el conjunt musical. De tal forma, si pertanyen a un poble petit, normalment es basten amb una sola jornada. Tanmateix, també dependrà de com interpretin el repertori. Així, mentre la majoria dels grups i les petites societats musicals de poble opten per anar a les masies i recórrer carrers i places destacats; els cors i altres conjunts de ciutat actuen en espais delimitats i no acostumen a realitzar cap recorregut. Això condiciona la recaptació, no sol·licitada però per tots els grups o cors.

Als pobles petits, les colles s’aturen davant les cases i masies acordades per fer la cantada. Tradicionalment es porta una perxa amb una cistella al capdamunt guarnida amb cintes, flors i picarols on la casa hi deixa la donació econòmica, posteriorment d'haver escoltat les cançons. En altres casos però, s’inverteix l’ordre. Una o dues persones del grup es dirigeixen prèviament  a la casa, la família fa l'aportació i seguidament, canta el conjunt. Acostuma a succeir que alguns dels usuaris són familiars dels cantaires; però en d’altres ocasions són veïns a qui se’ls vols reconèixer i distingir per alguna causa.

Un cas diferent el representen les Caramelles de Sant Martí de Tous, on el grup de cantaires s’acompanya dels hereus i pubilles, els ballesters i les lloques i diversos intèrprets de l’Escola de Música. El primer grup, format per nens de sis i set anys vestits amb indumentària tradicional (nois amb barretina, mocador vermell al coll, camisa blanca, armilla i pantalons negres, faixa i espardenyes de betes; noies amb ret al cap, mocador vermell al coll, brusa blanca o negra, mitenes, faldilles de flors amb fons negre i espardenyes de betes), porten uns cistells amb clavells que reparteixen per les cases del poble. Els ballesters - compost per uns set homes-  els ajuden, llançant les flors i toies als balcons i finestres amb ajuda de ballestes (l’any 2018, els veïns que no disposaven de balcó o que el recorregut no passava per casa seva, van tenir l’opció d’anar al balcó de l’Ajuntament). Les lloques per la seva part recullen els donatius realitzats.

En l’àmbit urbà es fa difícil mantenir aquesta tradició i, actualment, són molts els cors o grups que tan sols canten en carrers o places determinades. En aquest cas, a través de passar el platet l’oient pot realitzar l’aportació econòmica que consideri. A diferència del que succeeix al poble, la recaptació a zones urbanes és inferior perquè no és d’obligat compliment. Mentre a les petites vil.les, les masies acordades es comprometen a fer una col.laboració  (es poden oferir 10 i 20 euros per família, per exemple); als municipis grans, en bona part dels casos, la majoria d’actuacions són a l’aire lliure. De tal forma, l’acapte està subjecte a la bona voluntat del públic. Tanmateix, en algunes poblacions com per exemple Sitges, també el món de la restauració s’implica en les caramelles. S’estableix aleshores una relació comercial, on els conjunts actuen al restaurant o hotel en qüestió a canvi d’una remuneració econòmica.

També se succeeixen acords d’intercanvis no monetaris en algunes ocasions. Un esmorzar o un refrigeri són altres formes de pagament a canvi d’interpretar una cançó.

En la cantada, cada cor i grup no es mostra igual en escena. En primer lloc, perquè presenten quantitats d’integrants diverses que oscil.len des d’una desena a una quarantena de persones, a excepció de les Caramelles de Sant Martí de Tous que compten amb una presència de 130 participants, dels quals 80 són cantaires. A continuació, perquè no és comú portar sempre la vestimenta tradicional. Actualment al Penedès, la majoria de grups i cors opta per vestir de carrer o portar tan sols la barretina, en el cas dels homes. No obstant això, paradoxalment, els grups de recent creació, formats exclusivament per joves, són més fidels a la tradició i respecten l’hàbit de vestir-se idòniament: barretina, camisa blanca, faixa, pantaló i espardenyes. És el cas per exemple de la Societat Coral el Gotim de Llorenç del Penedès. Respecte a les dones, portar corpinyo, mitenes, gandalla, mitges blanques i espardenyes és inusual en els grups i cors. Tanmateix, l’esbart Rocasagna de Gelida, que acompanya en paral.lel les caramelles de la Coral Intimitat, exclusivament d'homes, es vesteixen mantenint aquest hàbit.

Seguidament, no tots els grups porten l’estendard quan canten caramelles per Pasqua. No obstant això, sí que l’exposen quan participen en una trobada o un concurs.

Per últim, tampoc és homogeni el nombre i tipus de peces que es canten, així com l’acompanyament instrumental. Respecte al primer punt, habitualment són dues noves partitures les que s’interpreten cada any. Tanmateix, a vegades hi ha grups o cors que només n’estrenen una i prenen l’altra del repertori habitual o d’altres anys. Pel que fa als instruments, cada cop s’utilitzen menys i per tant, es generalitza canta a cappella. Ocasionalment pot emprar-se algun instrument de percussió; i de vent i corda, si algun cantaire té coneixements musicals. En casos puntuals, alguns cors i grups estan acompanyats per un petit conjunt instrumental o músics a títol individual. Aquesta darrera situació és de fàcil compliment en les societats musicals que realitzen classes de música i compten amb intèrprets.  És el cas de la Societat Recreativa el Retiro de Sitges que acompanya les caramelles amb uns pocs instrumentistes o les Caramelles de Sant Martí de Tous, amb diversos intèrprets de l’Escola de Música del municipi.

Dels diners recaptats durant les caramelles se’n fa un ús divers. Una part es destina a pagar el director. El restant es divideix entre els cantaires; s’utilitza per realitzar un dinar o sopar en comú; o es fa una excursió en grup. Una opció o l’altra dependrà de la quantitat recollida. No obstant això, és costum en molts grups i cors realitzar un ressopó o un dinar, un cop finalitzada la jornada de caramelles. És un comiat simbòlic fins l’any vinent. Amb tot, en alguns grups, així serà; però en d’altres, es reuniran de nou per assajar una trobada o per continuar el repertori anual de la coral.

A títol d’exemple de tot el que s’ha exposat, s’exemplifiquen  a continuació els casos de Joves i Casats de Sant Pere de Ribes, el  Cor de Caramelles de Vilobí del Penedès i la Societat Coral el Penedès “El Coro” de Vilafranca del Penedès.

Respecte als Joves i Casats de Ribes - com així mateix s’anomena aquest grup format intrínsecament per homes - canten diverses vegades. La primera és després de la Vetlla Pasqual, que té lloc a l’església parroquial del municipi (Sant Pere de Ribes) a mitjanit. Ho fan a l’interior del recinte, a les escales situades davant l’altar. Amb la barretina al cap alguns – d’altres prefereixen treure-se-la per respecte– entonen l’any 2018 les dues cançons d’exaltació a la primavera amb referències a l’amor i a la Pasqua sota la mirada dels fidels, els quals han assistit prèviament a la celebració, i fotografien o enregistren el moment amb els seus mòbils. Mentrestant, a les portes de sortida, al fons de la nau central, es para una taula amb mona, galetes, mistela, aigua i refrescs oferts pel Consell Parroquial a tota la comunitat amb motiu de la jornada. Els cantaires però quasi no s’hi aturen, ja que d’immediat han de començar el seu periple per les diverses cases del municipi, un total de 36 l’any 2018, que se’ls allargarà fins a les 6 del matí. En tots els casos, canten a dones del municipi, familiars seus principalment.

La seva posada en escena succeeix al carrer, on les destinatàries els esperen a la porta de casa seva. En un inici, alguns fidels de l’església, així com amics o familiars dels cantaires els acompanyen.

Porten la barretina, les partitures i, en alguns casos, una llanterna per il·luminar-se. A diferència de l’endemà – on cantaran, entre d’altres llocs, a la plaça Marcer– no duen la perxa amb la cistella; per tant, no hi ha cap tipus de retribució econòmica, si bé puntualment, alguna veïna els ofereix quelcom per menjar i/o beure.

Col·locats en mitja circumferència, inicien la cançó escollida per la/les receptores. Un cop finalitzada sota aplaudiments, els cantaires familiars o amics passen a saludar-la/les. Mentrestant, la resta ja emprèn el camí cap a la següent casa, en un clima distès de converses i bromes entre els diferents integrants del grup, un conjunt que abasta des dels 16 anys als quasi 80. Seguiran així fins ben entrat al matí. A mitja jornada però, s’atansaran fins a la seva seu – el grup pertany a l’entitat Xulius – per prendre un piscolabis de càtering - entrepans, dolços i begudes – i reprendre amb força les següents actuacions.   

L’endemà aniran a l’Hospital de Sant Camil o del Redós, un parell de cases i la plaça del Marcer on es reuniran amb altres colles de caramelles de Ribes.

Paral·lelament, si bé a hores diferents, es succeeix la interpretació del Cor de Caramelles de Vilobí del Penedès. En aquest cas es tracta d’un conjunt mixt, homes i dones, que, en termes generals, superen la cinquantena d’anys, arribant a la vuitantena.

En el seu cas, actuen dissabte des de les 14.00h fins a les 23.00h per diferents masies del poble, mantenint la capta d’esmorzar i diners amb el cistell; una recaptació que utilitzaran posteriorment per realitzar un dinar o una excursió plegats i oferir una retribució testimonial al director.

L’endemà canten de nou. Ho fan dins la població i al barri de Bellver des de les 09.00h fins a les 14.00h. Vestits de carrer i fent-se acompanyar per dos instruments – flauta travessera i guitarra- interpreten també dues partitures. L’any 2017, una de les escollides fou l’Al·leluia de Leonard Cohen, amb lletra adaptada a la Pasqua.  

Emplaçats en mitja circumferència, la quinzena d’intèrprets actuen davant els veïns, els quals enregistren el moment i aplaudeixen les cançons. El director acompanya els cantaires dirigint-los i presentant-los davant la comunitat. Com ell mateix exposa en l’àudio que acompanya la fitxa, aquesta celebració representa per a ells unes jornades de retrobament i alegria amb els veïns per compartir la Pasqua.

Un exemple diferent representa la Societat Coral el Penedès “El Coro” de Vilafranca del Penedès. En el seu cas es tracta d’una entitat musical que es reuneixen continuadament i per tant, tenen un major recorregut musical. Coincideixen en el fet que són també cantants amateurs, però disposen d’un major ventall artístic, ja que entonen diferents tipus de registres i partitures al llarg de l’any, així com participen de diferents actes. Com en els casos exposats anteriorment, la majoria dels seus integrants són grups d’adults entre cinquanta i vuitanta anys. Succeeix en tots els grups però que, en aquesta franja d’edat es produeix un deteriorament vocal, intrínsec amb el pas dels anys. Tanmateix, en tots els casos el dèficit es compensa  amb la il·lusió, l’esforç i el compromís que mostren aquests cantaires veterans.

A diferència de les colles precedents, el Cor no actua recorrent diferents cases o masies, sinó que participa en la Cantada de Caramelles del seu municipi, Vilafranca, la setmana posterior a la Pasqua Florida. Amb els Joves i Casats de Ribes i el Cor de Caramelles de Vilobí coincideixen en la trobada de caramelles anuals, jornada on s’agrupen  cors i colles de l’Alt i el Baix Penedès, l'Anoia, el Garraf, el Baix Camp, el Baix Llobregat i el Tarragonès.

Història i transformacions de l'element: 

Segons Mossèn Jacint Verdaguer, el costum d’interpretar caramelles a Catalunya es situa al segle XVI a l’ermita de la Mare de Déu del Mont, a la Garrotxa. Tanmateix, sense disposar de cap document escrit que ho acrediti, aquesta afirmació genera la mateixa controvèrsia que identificar l’origen de la paraula i el seu lloc de procedència. El mateix Joan Amades argumentava diverses possibilitats, com que el mot provingués de calamella, en grec calamus, un tipus de flabiol que es podia haver emprat com a acompanyament instrumental; que fes referència als queviures i llepolies que es recollien; o que fos sinònim de cançó o música. No obstant això, sembla ser que camilleres, cramilleres, camarelles, camigeres o camarleres serien variants locals d’un mot que, segons mossèn Cinto, s’enregistraria a Riudarenes, tal com el coneixem avui en dia. 

Tanmateix, més enllà dels orígens històrics i etimològics, la tradició en època contemporània consistia, en termes generals, en reunir-se els fadrins en comitiva per anar a cantar i recaptar a les masies i cases de la contrada. El repertori musical, compost de peces d’amor i joia vinculades a la bona nova de la resurrecció de Crist, la fi de la Quaresma i l’arribada de la primavera, era dirigit a les fadrines casadores. Com es manté encara avui dia, es feien acompanyar d’una cistella coberta de cintes i flors penjada a la punta d’un pal o perxa llarga, utensili que empraven per recollir el recapte (ous, botifarra, menjars greixosos o diners). Al Penedès era també habitual oferir tortells de Pasqua. Amb tot però, després hi havien figures com els ballesters, dos homes encarregats de dur les ballestes, un estri plegable i extensible que utilitzaven per fer arribar les flors als balcons i finestres de les noies, com a mostra d’agraïment. I a més d’això, hi havien les variants locals d’algunes particularitats, com era el personatge de la lloca. N’és un exemple el cas de Sant Quintí de Mediona:

L’animal duu una portadora a cada costat per a posar els ous recollits. Pel fet de conduir els ous , tant el genet com la bèstia  són coneguts amb el nom de “lloca” (…) En diversos indrets, el caramellaire que fa de “lloca” va vestit de manera ridícula, mig home, mig de dona. A Sant Quintí de Mediona porta lligades al coll unes amples faldilles sota les quals guarda els cistells dels ous com si els covés".

Amades, J: Les diades populars catalanes, vol.4, pp. 156-157

Però les caramelles no eren tan sols cantades per grups o colles. Les formacions corals claverianes, datades des de 1850, eren l’altra tipologia. Constituïdes originàriament per homes, no seria fins als anys 60 i 70 quan esdevindrien a poc a poc mixtes. La seva participació en cantades però es documentaria des de finals del segle XIX, com s’exemplifica amb la Societat Coral El Penedès, que participa l’any 1863 en un concurs a la plaça Sant Jaume de Barcelona; o amb la Societat Coral la Lira del Vendrell i el Casino Prado Suburense de Sitges, que interpreten per primer cop caramelles l’any 1889 i 1896, respectivament.

De la mateixa manera que no totes les corals han cantat caramelles, ni totes s’han mantingut fins avui en dia, el repertori, l’estil i la posada en escena també ha variat amb el pas del temps.  S’ha enriquit el registre tonal amb la participació femenina (contralts i sopranos); s’interpreten un major nombre de partitures de diversos estils; conviu una posada en escena d’estil tradicional i de carrer; es manté el recapte, prioritzant però l’entrega de diners i es diversifiquen els dies d’actuació.

Per últim, escoltar caramelles no es circumscriu als tres dies de Pasqua. Avui en dia és habitual la participació dels grups i corals en trobades d’agermanament i concursos. La primera que consta amb la participació de conjunts de l’Alt i el Baix Penedès i el Garraf es realitzà a Sant Pere de Ribes, per iniciativa del grup Joves i Casats, l’any 1980. Hi participaren la Societat Coral El Penedès (Vilafranca del Penedès); el Grup de Caramelles de Sant Pau (Sant Pau d’Ordal); el Grup de Caramelles la Ràpita (la Ràpita); la Massa Coral Banyerenca (Banyeres del Penedès); el Cor Castellví (Castellví de la Marca); la Coral El Casal (Bellver del Penedès); el Cor Orfeó Calafellenc (Calafell) i el Grup de Caramelles de la Múnia (la Múnia). Des d’aleshores s’han realitzat 38 edicions - l'any 2018 tindrà lloc la 39a - a diferents  municipis del territori, que han comptat també amb la presència de conjunts de l’Anoia, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Llobregat. 

Per altra banda, hi ha els concursos. A Vilafranca, per exemple, es celebra “Les Pasqüetes”, terme designat pel musicòleg Joan Cuscó i Clarasó, que consisteix en una cantada de Caramelles la setmana posterior a la Pasqua Florida.

Dedicació: 

En origen, les caramelles són un cant a la joia de viure i a l’arribada de la primavera, en coincidència amb la resurrecció de Crist i la fi de l’abstinència i prohibició de la Quaresma. Tanmateix, a dia d'avui són també peces musicals de contingut satíric i polític.

Classificació: 
Modalitat / Sistema d'execució : 
Participants/Executants: 

Antigament, els grups de caramelles estaven formats íntegrament per homes. Les mateixes peces musicals estaven compostes per a veus masculines i la cantada s’interpretava per a les pubilles. Però a poc a poc, les dones es van anar incorporant i en conseqüència les partitures es van adaptar musicalment i textualment. De la mateixa forma, ha succeït amb l’entrada de joves que han potenciat l’adaptació de cançons modernes i un major clima distès i festiu.

Els cors i grups de caramelles no presenten una composició homogènia. No obstant això, s’evidencia una major participació de gent de la tercera edat o majors de 50 anys i un nombre inferior de joves. A excepció dels grups caramellaires formats íntegrament per homes, són molts els conjunts i cors amb un nombre superior de dones. Tanmateix, també es poden trobar puntualment colles constituïdes quasi íntegrament per homes joves.

Per últim, també participen en les caramelles grups infantils. En aquest cas, actuen de dia en una trobada conjunta amb els grups adults, en un espai determinat del municipi.

Ús i funció: 
Precisions ús i funció: 

Si bé les caramelles celebren en origen també la resurrecció de Crist i la fi de l'abstinència i prohibició de la Quaresma, actualment la concepció religiosa no es pren en consideració a causa de la secularització de la societat i el consegüent abandonament de l'abstinència quaresmal. De tal forma, avui en dia, les caramelles s'enfoquen des d'un enfocament musical i lúdic.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

En termes generals, els grups o cors canten a cappella. De tal forma, l'ús d'instruments de percussió, vent i corda és testimonial. No succeeix així però amb les Caramelles de Sant Martí de Tous que en origen amb un acordionista, després amb una orquestra i actualment amb intèrprets de l'Escola de Música s'acompanyen de música instrumental.

D'altra banda, els grups que recorren les cases o masies, anys enrere era habitual anar pujats sobre un tractor adornat amb flors. Actualment, però és poc freqüent. D'altra banda, en termes generals, sí que mantenen portar la perxa amb una cistella al capdamunt guarnida amb cintes, flors i picarols, quan hi ha una recol·lecta econòmica. Tanmateix, alguns grups l'exposen quan canten en trobades, com així mateix fan amb l'estendard, els cors que actuen. 

Per últim, hi ha tota la vestimenta dels cantaires. Deixant de banda els que es vesteixen de carrer, la resta poden dur només barretina o l'hàbit complet ( barretina, camisa blanca, faixa, pantaló i espardenyes). Les dones no duen corpinyo, mitenes, gandalla, mitges blanques i espardenyes. Només s'ha constatat que en porten el grup Rocasagna de Gelida, que acompanya en paral·lel les caramelles de la Coral Intimitat , i els hereus i pubilles que duen els clavells amb les Caramelles de Sant Martí de Tous.

Formes organització social / Organitzacions formals o informals: 

La distinció de les dues tipologies -grups i cors - s'evidencia en la seva constitució formal diferenciada. Mentre els cors són entitats sense ànim de lucre regits per una normativa establerta, els grups són conjunts efímers sense cap tipus de reglamentació oficial. Tanmateix, en aquest últim cas pot succeir que algun grup estigui constituït sota l'aixopluc d'una entitat.

Paral·lelament però hi ha tota una organització informal que regula el seu funcionament, on el director s'estableix com el màxim responsable. Ell esdevé un referent pedagògic que forma i instrueix als intèrprets. S'encarrega d'educar-los musicalment parlant, escollir el repertori, i adaptar-los les partitures. 

El cor o el grup esdevé un espai informal d'educació musical i les caramelles, un exemple identitari de la comunitat. De tal manera, pot succeir que puntualment integrants d'una mateixa família s'hi atansin en diferents generacions, així com amics comuns s'inscriguin, com és més habitual. 

Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 

La pluralitat artística i escènica amb què es manifesten les caramelles als diferents pobles i municipis del Penedès evidencien una evolució d’aquesta tradició. La secularització de la societat, la participació majoritària de les dones o l’entrada de nous gèneres musicals són factors diversos que tenen afectació a la forma com s’expressa aquesta tradició. Tanmateix, aquests canvis i aportacions no alteren en essència la funció de la celebració: gaudir de la música i del plaer de cantar junts. Aquesta és la premissa que condiciona el manteniment de les caramelles i no pas la concepció religiosa o el recapte. No obstant això, s’evidencia en un context que no escapa a la globalització cultural, un impuls dels nous grups joves en recuperar la cultura des d’un enfocament més tradicional (conjunts només d’homes i vestits de manera clàssica). La seva finalitat és recuperar una festa puntual que forma part de la identitat del territori des d’una vessant respectuosa però amb una mirada joiosa i lúdica, sense tenir en compte, però, la concepció religiosa.

 

Salvaguarda: 
Transmissió: 

En algunes ocasions, succeeix que hi ha una transmissió generacional en l’àmbit familiar. Tanmateix, la majoria d’intèrprets no tenen vincles de parentiu i actuen pel desig de mantenir la tradició, gaudir de la música i cantar plegats. D’acord amb això, els informants exposen que és la participació en els assajos i la festa, el mode de transmetre i mantenir aquesta celebració.  

Viabilitat / Riscos: 

El fet que les caramelles tan sols es representin per Pasqua i setmanes properes - la setmana posterior a la Pasqua Florida o en les trobades i concursos, que tenen lloc també a primavera - faciliten i dificulten al mateix temps la seva continuïtat. Per una banda, perquè alleugereixen la càrrega laboral dels intèrprets dels grups, que prou dificultats tenen per a assistir als assajos. Cantar tan sols dissabte, diumenge i/o dilluns al matí, és de fàcil compliment. Però per altra part, el fet que la tradició es desenvolupi durant la Setmana Santa, període vacacional, condiciona participar en aquest acte. Així es constata en la disminució de caramellaires i en una baixa entrada de nous integrants joves.

Paral.lelament, la situació a les corals tampoc és gaire diferent. Si bé es tracta d’una agrupació musical que assaja i actua durant tot l’any, això no comporta que la totalitat dels seus integrants participin de la celebració. Tanmateix, en l’àmbit numèric, malgrat acostuma a presentar un col.lectiu d’edat avançada, es va reemplaçant amb nous intèrprets.

Per altra part, les corals juvenils no actuen en aquest acte, i, per tant, no són garantia de relleu generacional. Ara bé, contràriament, les infantils sí que hi són presents.

El salt generacional que es produeix, té en la participació d’alguns grups de joves, l’excepció. Moguts per voler mantenir una tradició, però principalment pel desig de gaudir i passar-s’ho bé, alguns nois es reuneixen per cantar caramelles. En la majoria d’aquests casos s’opta per un enfocament musical més modern, adaptant les cançons i aconseguint així atraure un major interès en el públic juvenil.  Però en d’altres situacions, es tria interpretar composicions tradicionals, mantenint la rigorositat musical, vestits popularment però en un ambient distès o festiu. Tanmateix, també ocorre en alguns grups la situació inversa, el clima joiós i humorístic s’exalta en detriment del nivell musical. És aquesta darrera circumstància que no és ben acceptada per alguns grups i cors tradicionals. Consideren poc correcte una actitud que, des del seu parer, menysvalora les caramelles.

D’altra banda, hi ha la vessant econòmica. Malgrat es tracta d’una activitat amateur i lúdica, la figura del director, que exerceix com a professor, és remunerada. De la mateixa manera, també hi ha altres despeses a comptabilitzar en alguns conjunts, com la compra de flors per l’ornamentació.

Els cors són entitats sense ànim de lucre que disposen d’un pressupost. Una remuneració econòmica que s’obté principalment de subvencions de l’ajuntament i, en alguns casos, també de la quota dels socis. Tanmateix, a vegades algunes associacions no cobreixen totes les despeses de les caramelles i dels actes afins (per ex: organització de trobades) i necessiten equilibrar la balança econòmica amb els donatius de la festa. Aquest requisit és també indispensable per als grups caramellaires. En el seu cas, poden fer aportacions econòmiques a títol individual i oferir part o tota la remuneració obtinguda el dia de les caramelles al seu mestre i director, ja que són pocs els grups que poden comptar amb una ajuda econòmica del consistori. Per a uns i per a altres, esdevé imprescindible no disminuir el nombre d’actuacions, si no es vol fer perillar la continuïtat de la tradició.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

La música és un agent de socialització. Els intèrprets de les caramelles canten per mantenir la tradició, però també pel gaudiment de fer-ho plegats i passar-s’ho bé. Segons aquesta premissa, consideren que difícilment les caramelles poden desaparèixer, malgrat no hi hagin tants grups o hi hagi un menor relleu generacional. Tanmateix, també evidencien certa preocupació per una tradició que no arreplega al conjunt  de la societat i per una festa que ha perdut  una part del suport social i, en alguns casos, la col.laboració, en clau econòmica, de l’administració local.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

Adaptar peces modernes al repertori caramellaire o adequar-les a nous estils musicals ha estat una de les mesures preses per generar interès i ganes de participar en aquesta tradició. Paral.lelament, algunes entitats han enregistrat CDs i les més joves han potenciat la difusió en xarxes socials a fi d’atraure aquest mateix sector poblacional.

Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió [text lliure]: 

A fi de donar a conèixer les caramelles i la seva vinculació amb el territori, s'han publicat obres estrictament circumscrites en un municipi. És el cas, entre d'altres, de l'obra Les Caramelles de Sitges d'Albert Soler; o l'obra El Cor de Caramelles de Can Catassús: la veu musical d'un poble d'Anna Maria Duran, centrat en el barri sadurninenc. Tanmateix, també hi ha llibres de major abast territorial com Caramelles i caramellaires d'Armand Beneyto focalitzat a l'Alt i el Baix Penedès, el Garraf, el Baix Llobregat i el Baix Camp. 

Recursos associats: 
  • Societat Coral el Penedès. Preparant l'assaig
    Societat Coral el Penedès. Preparant l'assaig
  • Societat Coral el Penedès. El coro. Assaig
    Societat Coral el Penedès. El coro. Assaig
  • Cor de Caramelles de Vilobí del Penedès. Actuació
    Cor de Caramelles de Vilobí del Penedès. Actuació
  • Cor de Caramelles de Vilobí del Penedès. Acompanyament musical. Guitarra
    Cor de Caramelles de Vilobí del Penedès. Acompanyament musical. Guitarra
  • Cor de Caramelles de Vilobí del Penedès. Acompanyament musical. Flauta travessera
    Cor de Caramelles de Vilobí del Penedès. Acompanyament musical. Flauta travessera
  • Cor de Caramelles de Vilobí del Penedès. Públic
    Cor de Caramelles de Vilobí del Penedès. Públic
  • Joves i casats de Sant Pere de Ribes. Església Parroquial
    Joves i casats de Sant Pere de Ribes. Església Parroquial
  •  Joves i casats de Sant Pere de Ribes. Església Parroquial. Oferiment del Consell Parroquial
    Joves i casats de Sant Pere de Ribes. Església Parroquial. Oferiment del Consell Parroquial
  •  Joves i casats de Sant Pere de Ribes. Actuació. Casa d'una veïna del municipi
    Joves i casats de Sant Pere de Ribes. Actuació. Casa d'una veïna del municipi
  •  Joves i casats de Sant Pere de Ribes. Actuació. Casa d'una veïna del municipi. Familiars
    Joves i casats de Sant Pere de Ribes. Actuació. Casa d'una veïna del municipi. Familiars
Informació tècnica: 
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 

Directors de corals i grups, presidents d'entitats i intèrprets.  

Redactor/a de la fitxa: 
Data de realització: 
dilluns, 2 abril, 2018
Actualitzacions de la fitxa: 
divendres, 4 novembre, 2016
dilluns, 2 abril, 2018
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès