Administradors i Pabordes

Formes de sociabilitat col·lectiva i d'organització social
Imatge de presentació: 
Identificació: 
Codi: 
IP-7-0003
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Administradors i Pabordes
Altres denominacions: 
Administradors de Santa Anna (el Vendrell)
Administradors de Sant Fèlix (Vilafranca del Penedès)
Pabordes de la Festa Major de la Mare de Déu de les Neus (Vilanova i la Geltrú)
Grup i/o comunitat: 
Veïns majors d’edat d’ambdós sexes, generalment vinculats, encara que no necessàriament, a alguna entitat cultural del municipi.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Administradors i pabordes són aquelles persones a les quals s’encarrega l’organització de la Festa Major en algunes ciutats del Penedès. El terme administrador es fa servir al Vendrell i a Vilafranca del Penedès, on són els Administradors de Santa Anna i els Administradors de Sant Fèlix, respectivament, els qui s’ocupen de les festes majors d’aquestes localitats. La designació paborde s’utilitza a Vilanova i la Geltrú, on la Festa Major se celebra en honor de la Mare de Déu de les Neus. Tots dos mots tenen un origen vinculat al fenomen religiós, concretament s’anomenaven administradors o pabordes, segons l’indret, els individus que s’encarregaven de regir les confraries que gestionaven les activitats vinculades a la devoció dels sants o marededéus presents a cada localitat. Aquest fet té origen en època medieval, i era habitual que els membres de cada confraria pertanyessin a un mateix gremi, de manera que la imatge venerada esdevenia patrona del gremi (si més no a nivell local) i les activitats o elements festius que es gestionessin des de la confraria, també guardaven estreta relació amb l’agrupació gremial.

En cadascuna de les ciutats esmentades els sistemes d’elecció actuals d’administradors i pabordes són diferents, però tenen en comú que, generalment, es tracta de persones vinculades al món de la cultura popular local o pertanyents a algun tipus d’associació o entitat de la ciutat.

Entre les seves tasques principals hi ha l’organització de la majoria d’actes de la Festa Major, la gestió dels recursos econòmics proporcionats pels Ajuntaments o obtinguts a través de sistemes de captació diversos, l’assistència a tots els actes tradicionals i l’elaboració d’una memòria on es recullin tots els detalls de l’activitat que han desenvolupat, document que servirà de guia a properes generacions d’administradors i pabordes.

Data identificació: 
dijous, 8 desembre, 2016 to divendres, 9 febrer, 2018
Localització: 
Descripció de la localització: 

Els Administradors de Santa Anna es troben al Vendrell, els Administradors de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès i els Pabordes de la Festa Major de la Mare de Déu de les Neus a Vilanova i la Geltrú. En altres pobles del Penedès, les festes majors són organitzades per Comissions de Festes, habitualment sense un nom propi, excepte casos com Sant Llorenç d'Hortons, on aquesta comissió rep el nom de Els Mallols.

Pel que fa a l'indret de reunió d’administradors i pabordes, respectivament, durant l’exercici de la seva activitat, habitualment no disposen de locals propis, de manera que es troben en domicilis particulars, establiments de restauració o dependències municipals quan han de reunir-se entre ells o amb membres de l’administració pública. Quan és la Festa Major, en determinats actes ocupen localitzacions honorífiques, com el balcó de l’Ajuntament o els primers bancs de l’església, entre d’altres.

Datació: 
Data de realització: 
dijous, 28 juliol, 2016
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

Tant administradors com pabordes són càrrecs que es renoven de forma anual, de manera que cada any és un grup diferent de persones que pren possessió del càrrec i n’assumeix les responsabilitats. En el cas dels administradors de Santa Anna, al Vendrell, és el darrer dia de la Festa Major, el 28 de juliol, quan es nomenen oficialment les persones que seran administradors i administradores de la Festa Major de l’any següent. Aquell mateix dia és quan finalitza la responsabilitat dels administradors que han organitzat la Festa Major d’aquell any, de manera que el càrrec dura exactament un any.

A Vilafranca del Penedès, el protocol de la Festa Major recomana que sigui abans que s’acabi l’octubre quan es realitzi el nomenament dels administradors que hauran de preparar la Festa Major de l’any següent (30 d’agost). En aquest cas, tot i que les tasques organitzatives i obligacions derivades del càrrec duren també un any, l’honor de ser administrador es podria considerar perpetu, ja que es mantenen privilegis simbòlics de per vida. Històricament la reelecció no ha estat habitual i a l’actualitat no es produeix.

Pel que fa als Pabordes de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú, la presa de possessió es realitza el 6 d’agost, dins de la Festa Major, en un acte anomenat Presa de Procuració. Aquests nous pabordes que accepten el càrrec seran els encarregats d’organitzar la festa de l’any següent. En aquell moment és quan cessen en la seva activitat els pabordes que fins aleshores havien estat en actiu. La reelecció no serà possible fins passats, com a mínim 5 anys des del primer nomenament efectiu en un Ple municipal. Totes aquelles persones que han exercit de pabordes o pabordesses poden passar a formar part de la Confraria de Pabordes, una entitat que s’encarrega d’assessorar la regidoria de Cultura i l’equip de pabordes en actiu en qualsevol aspecte organitzatiu de la Festa Major. Aquesta confraria ha de reunir-se com a mínim un cop l’any, al voltant del 29 de setembre, quan se celebra la festivitat de Sant Miquel, patró dels pabordes.

Descripció (Àmbit 7. Formes de sociabilitat col·lectiva i d'organització social): 
Descripció general: 

A l’actualitat, les denominacions administrador o paborde es fan servir per designar les persones que s’encarreguen de l’organització de la Festa Major en algunes ciutats penedesenques. Es tracta de grups reduïts de persones, entre 5 i 7 segons el cas, que són renovats anualment seguint uns mecanismes establerts i que tenen com a responsabilitat l’organització efectiva de molts dels actes que conformen una Festa Major, així com de dur a terme les tasques necessàries per a què es puguin realitzar, com l’obtenció i gestió de fons, la coordinació de totes les entitats participants, la contractació d’espectacles i serveis, o la comunicació i difusió dels actes, entre d’altres.

Les figures d’administradors i pabordes efectuen una funció d’enllaç entre la ciutadania i l'Administració, de manera que, per la seva vinculació a la població local a través d’entitats o associacions, vehiculen els interessos populars en relació al contingut de les Festes Majors. Alhora, per qüestions tècniques, d’organització o seguretat mantenen contacte constant amb l’Administració, que els dona suport en aquests àmbits. Aquesta posició pot generar, durant la durada del càrrec una situació de liminaritat, ja que des d’una perspectiva simbòlica, no formen part exclusiva ni de la ciutadania general ni de l'Administració, però alhora, amb la seva activitat es genera una institució de consens per a l’organització de les festes que aconsegueix deixar enrere discrepàncies d’origen polític, social o econòmic.

Generalment es tracta de persones que resideixen a la ciutat on seran escollides o que hi tenen un contacte molt proper, que mantenen vincles amb entitats de cultura popular, associacions de veïns, o d’altres agrupacions i que, gràcies a aquest bagatge, tenen un coneixement profund tant de les peculiaritats de la Festa Major del seu municipi, com de les persones que hi resideixen. Tanmateix, els procediments a través dels quals una persona assoleix aquest tipus de càrrec són diferents a cada ciutat.

A Vilanova i la Geltrú, els pabordes són els encarregats d’organitzar la Festa Major de la Mare de Déu de les Neus. Per tal que puguin desenvolupar les seves atribucions, l’any 1997 el Ple municipal va aprovar un document anomenat “Normes de Funcionament de la Comissió de Festes”, on s’estableix exactament en què consisteix la figura del paborde.

Es tracta d’un grup, de renovació anual, format per 7 persones que dedicaran el seu temps de forma altruista i desinteressada a organitzar els actes de la Festa Major. Va optar-se per un nombre imparell de persones per tal d’evitar empats tècnics en cas de votacions. El sistema actual d’elecció va ser aplicat per primera vegada l’any 2013, després de realitzar modificacions al mètode anterior, fixat l’any 1997, per tal de fer-lo més transparent i obert.

Els pabordes tenen dos tipus de procedències; d’una banda n’hi ha 4 que són representants d’entitats o associacions presents a la ciutat, de manera que són les mateixes agrupacions les que presenten els seus candidats o candidates. Els tres restants són representants de la ciutadania i són persones majors de 18 anys que s’han presentat al càrrec a títol personal. En tot cas, hi ha uns mecanismes i terminis establerts per a la presentació de candidatures, informació que es fa pública anualment en el moment que s’obre la convocatòria d’elecció (entre maig i juny de l’any anterior a la vigència).

En el cas de les candidatures presentades per entitats, són les mateixes associacions inscrites al Registre d’Entitats Municipals (REM) de Vilanova i la Geltrú les que acaben triant els que seran els seus 4 representants. Qualsevol associació inscrita al REM pot tenir dret a vot, independentment de si ha presentat algun candidat o no, tot i que primer haurà de tramitar la sol·licitud de vot a través dels canals establerts a la convocatòria. Abans del 15 de juliol la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament haurà de convocar una assemblea, on podran assistir-hi representants de totes aquelles entitats que hagin tramitat el seu dret de vot, amb un únic punt a l’ordre del dia, que és Elecció dels Pabordes de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú. Primerament s’efectuarà la identificació dels representants de les entitats, inscrits prèviament, per conèixer el nombre total de vots que hi haurà a l’elecció. Un cop l’entitat ha assignat el dret de vot a un representant, aquest no el podrà delegar, com tampoc es contempla el vot per correu. Com a segon pas es procedeix a repartir les butlletes entre els votants i es presenten els diferents candidats i candidates. Cada votant omple la seva butlleta, es recullen i es fa recompte. Al final se signa l’acta de l’assemblea amb els 4 pabordes ja escollits.

En el cas dels representants de la ciutadania, és la Junta de Portaveus de l’Ajuntament qui fa la tria d’entre totes aquelles candidatures presentades per ciutadans particulars. Aquests tres pabordes es trien en funció dels perfils expressats a les candidatures, i de forma posterior a l’elecció dels pabordes representants d’entitats.

Quan tots set han estat escollits, cal que les seves candidatures siguin aprovades en un Ple municipal de l’Ajuntament, que habitualment se celebra durant el mes de juliol. La Presa de Procuració es produirà dins de les activitats de la Festa Major de l’any anterior a la vigència, concretament el 6 d’agost, en un acte presidit per l’alcalde o alcaldessa de la ciutat, en el qual els pabordes entrants rebran la medalla i la insígnia que els acreditarà com a tals.

L’inici de la seva activitat es produeix als voltants del dia de Sant Miquel (patró dels Pabordes), el 29 de setembre, quan es convoquen a una trobada presidida per l’alcalde o alcaldessa amb la presència de pabordes de promocions anteriors (Confraria de Pabordes). Un cop acabada aquesta reunió, els nous gestors poden començar a trobar-se per planificar com duran a terme la tasca encomanada (organització interna del grup, definició i repartiment de tasques concretes, planificació temporal, entre d’altres). A partir d’octubre ja hauran començat a establir contactes periòdics amb els tècnics de l’Ajuntament per poder rebre assessorament.

Malgrat que poden prendre tota mena de decisions relatives al disseny i organització de la Festa Major, cal tenir en compte que hauran de respectar tots els convenis que la resta d’entitats hagin signat amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú; així, per desenvolupar les seves atribucions, els Pabordes es coordinaran amb la Regidoria de Cultura i amb la resta d’entitats. A més, si les circumstàncies ho requereixen, hauran de coordinar-se amb el Gabinet d’Alcaldia i Protocol, així com amb d’altres regidories. També, al principi de la seva etapa com a organitzadors es reuniran amb la Comissió de Protocol de la Festa Major per rebre assessorament relatiu als actes més tradicionals i respectar-ne el format.

És responsabilitat dels pabordes la gestió del pressupost que l’Ajuntament hagi destinat a la Festa Major. Aquest fet implica d’una banda decidir quins actes es realitzaran; concerts, balls, espectacles, activitats per infants, etc. i executar els passos necessaris perquè finalment es duguin a terme (contacte amb promotors, contractacions, serveis associats com serveis de bar, lavabos públics o seguretat, entre d’altres). D’altra banda, però, també hi ha una sèrie de tasques que es vinculen amb la promoció de la mateixa festa, com seria la realització del programa, o actes previs de difusió.

Aquest tipus d’actes, a Vilanova i la Geltrú tenen un doble interès: el primer, donar a conèixer als veïns i veïnes de la localitat que ja s’està treballant per la Festa Major, i explicar algunes de les activitats que s’hi duran a terme. El segon, aprofitar per sol·licitar petites aportacions a canvi de marxandatge o d’entrades per espectacles. A tall d’exemple, l’any 2016, a finals d’octubre, van realitzar-se dos actes al voltant de les celebracions de Halloween i Tots Sants, respectivament. Un d’ells fou la construcció d’un passatge del terror a l’interior d’un museu, i l’altre una celebració de la Castanyada, amenitzada per la música de diversos Dj’s. Més endavant, al voltant del 15 de juliol, els pabordes comencen un període intens d’activitats d’aquest tipus com la presentació del programa de la Festa Major, una capta, que es fa en dissabte al mercat i els seus voltants, o el sorteig d’unes places per gaudir de la diada castellera de la Festa Major des del balcó de l’Ajuntament.

La gestió administrativa de diverses activitats es realitza a través de la Regidoria de Cultura, que designarà tot el personal tècnic necessari per tal que faci d’enllaç entre els pabordes i l’Ajuntament, i alhora els assessori en matèria d’infraestructures, serveis municipals, equipaments disponibles, contractes, etc. En cas que es cregui convenient, els membres de la pabordia podran realitzar actes per tal d’obtenir ingressos suplementaris al marge de l’Administració pública i disposar d’un pressupost superior. Tanmateix, com que l’obtenció d’ingressos no és una de les obligacions especificades al protocol, el tipus d’activitats que cada promoció de pabordes pugui organitzar amb aquest fi dependrà de les preferències o model de gestió de cada grup concret.

Les obligacions bàsiques dels pabordes especificades al protocol es redueixen a tres. La primera, i que proporciona una de les imatges característiques de la Festa Major vilanovina, és la d’anar vestits de blanc en honor a la patrona de la ciutat, la Mare de Déu de les Neus, tal com es sol·licita a la resta de conciutadans i integrants de l’Ajuntament que ho facin. La segona obligació és el lliurament d’una memòria al regidor de Cultura, un cop finalitzat el seu any com a gestors de la festa. Aquest document servirà per conèixer els detalls referents a la gestió i els comptes vinculats a la celebració, alhora que esdevindrà una guia de suport per als propers pabordes, que alhora, també hauran tingut contacte amb persones que anteriorment han ostentat el càrrec durant la primera reunió després de la Presa de Procuració. Per a la redacció d’aquesta memòria caldrà haver anat prenent registre d’allò decidit en cada reunió, del repartiment de les tasques, dels detalls en el contacte amb empreses o entitats per a la seva participació a la festa, del repartiment de fons entre les despeses que s’hagin produït, etc.

Finalment, l’última de les responsabilitats dels pabordes serà l’assistència al màxim d’actes possible durant la Festa Major, tot i que el protocol marca que no poden faltar al Convit a la Festa i els dotze morterets del dia 4 d’agost; la Cercavila d’Anada a Ofici, la de Sortida d’Ofici, l’Exhibició de Balls Populars, la Cercavila del Vot del Poble, el mateix Vot del Poble del dia 5 d’agost. Per finalitzar, el 6 d’agost hauran d’anar a la Presa de Procuració dels nous pabordes, un dels actes més emotius, ja que és quan se’ls fa entrega de la seva medalla acreditativa. En tots els actes institucionals de la Festa Major, els pabordes hi tenen un lloc reservat.

A Vilafranca del Penedès, el sistema d’elecció dels administradors, que són 5, és força diferent de l’anterior. En aquest cas és directament l’Ajuntament qui tria les persones que duran a terme aquesta feina. Generalment realitza l’elecció l’alcade o alcaldessa, tot i que en alguna ocasió ho ha fet la Regidoria de Cultura, i aquesta decisió ha de ser aprovada per la Junta de Govern i ratificada pel Ple municipal.

L’inici del procés d’elecció es produeix la segona quinzena de setembre de l’any anterior a la Festa Major. Les persones escollides reben una trucada de la Regidoria de Cultura o de la Secretaria d’Alcaldia, comunicant-los que l’alcalde o el regidor han de parlar amb ells sobre alguna qüestió (no se’ls diu per telèfon de què es tracta). En aquesta reunió és quan se li proposa a la persona de ser Administrador/a de Sant Fèlix, proposta que pot acceptar o rebutjar.

En principi, el procés de nomenament ha d’haver acabat abans de finals d’octubre, tot i que en els darrers anys s’allarga fins a meitats de novembre. Quan els administradors han acceptat el càrrec, s’informa al Ple municipal, abans que s’acabi l’any. Generalment, les persones escollides pertanyen a grups de cultura popular, colles castelleres, associacions de veïns o alguna entitat de la vila.

Les tasques associades a l’Administració de Sant Fèlix tenen una durada de gairebé un any; des del nomenament a l’octubre-novembre d’un any, fins la Festa Major de l’any següent. Tanmateix, l’any posterior, lliures ja d’obligacions, els antics Administradors podran anar darrera el Sant durant la processó, duent ciris, i a més, hauran pogut acollir la imatge a casa. El tercer any, en celebrar-se la processó, podran portar el Sant i esdevindran prohoms de Vilafranca del Penedès. En aquest sentit, simbòlicament és un honor de per vida.

Un cop les persones designades accepten el càrrec d’Administradors de Sant Fèlix tenen una primera reunió de treball amb les diferents regidories implicades en actes de la Festa Major (Cultura, Governació, Via Pública, entre d’altres), a partir de la qual coneixeran el pressupost que aportarà l’Ajuntament i els recursos d’infraestructura de què podran disposar. Per exemple, les qüestions més protocol·làries relatives als actes tradicionals, com que la roba dels balladors estigui en perfectes condicions, que els balls s’executin correctament, que no hi hagi una distància excessiva entre grups, que la cercavila no s’aturi, etc. es gestionen a través dels tècnics de Cultura de l’Ajuntament i de la Comissió de seguiment, que controla in situ aquestes qüestions el mateix dia.

Entre les tasques fonamentals de caràcter organitzatiu que hauran de portar a terme, hi ha l’elecció de la persona que farà el pregó, l’elecció de la imatge gràfica i plàstica de la festa, gestionar l’organització de la Capta, definir l’itinerari de les diverses processons que es duran a terme per la Festa Major i coordinar-lo amb els cossos de seguretat locals, triar i contractar la banda, acordar amb la parròquia els actes litúrgics, contractar les assegurances dels espectacles, negociar les despeses de pólvora (carretilles o petards), espardenyes (calçat) i esmorzars dels balls, gestionar els punts d’aigua de les cercaviles, establir els convenis de col·laboració amb les diferents entitats que participaran a la festa, coordinar l’organització i les despeses de la Festa Major dels petits amb els seus organitzadors i finalment, elaborar una memòria de la festa i lliurar-la al Servei de Cultura de l'Ajuntament i als administradors de l’edició posterior de la festa. Més enllà d’aquestes tasques, però, també s’han de dedicar a cercar finançament per tal d’incrementar el pressupost disponible i poder realitzar més actes o de més valor econòmic.

A més, la seva presència és obligada en els actes previs destinats a la promoció de la festa i a l’obtenció de recursos, com la Capta, i en molts dels actes de la Festa Major, entre els quals es troben les Novenes i els Goigs, del 22 al 30 d’agost; el pregó, el 28 d’agost; la tronada, la cercavila amb l’actuació de balls, falcons i castells; les processons dels dies 29, 30 i 31 d’agost; l’Ofici del 30 i 31 d’agost; la sortida d'Ofici i actuació castellera de la Diada de Sant Fèlix, el 30 d’agost; les exhibicions dels balls del 31 d’agost i l’inici de la Festa Major dels Petits, l'1 de setembre.

Una de les primeres activitats que realitzen els Administradors de Sant Fèlix és la posada a la venda de Loteria Nacional per al sorteig de Nadal en forma de participacions que inclouen un donatiu que servirà per recaptar els primer diners amb què es finançaran actes posteriors. Es tracta d’un funcionament en cadena; aquesta loteria es compra amb els primers diners rebuts per part de l’Ajuntament, un cop venuda tota, aquesta quantitat ja s’ha incrementat, i podrà ser destinada a comprar marxandatge, per exemple, que serà venut per fer augmentar el capital, i així successivament.

Seguint un ordre cronològic, el següent acte públic després de la Loteria de Nadal es produeix per Sant Jordi. En aquesta data, els Administradors es dediquen a la venda de roses, figures de plàstic dels gegants del poble o dels capgrossos, i dessuadores commemoratives, activitat que aniran repetint cada cap de setmana. Posteriorment, el mes de maig, es produirà la presentació del cartell de la Festa Major i les samarretes, just quan comença la Fira i Festes de Maig de Vilafranca del Penedès. En aquest moment, els Administradors ocuparan un dels estands per tal de vendre les samarretes, ronyoneres i la resta de marxandatge.

Poc temps abans de la Festa Major, se celebra la Capta, activitat que té els seus orígens al segle XVIII i que també té la funció d’obtenir fons. Es tracta d’un acte en què es pot comprar el programa de la Festa Major, juntament amb un regal i l'estampa de sant Fèlix, per un preu mínim estipulat. Les persones que compren aquest lot poden realitzar una aportació extraordinària de forma desinteressada per col·laborar una mica més en el finançament de la festa. Aquest acte, al voltant del 20 d’agost, també fa la funció de presentació del programa, que fins al moment, és mantingut en secret.

La Capta consisteix en anar casa per casa,  pels carrers més cèntrics de la Vila, oferint el programa d’actes, l’estampa i l’obsequi de Festa Major, sempre amb acompanyament de gralles, i es realitza en dos dies consecutius. A les tardes, amb la col·laboració de les Associacions de Veïns, la Capta s’instal·la als barris, amb una parada en diferents places. El dos dies de la Capta també es planta la parada a la plaça de la Vila per a la venda de programes. Per efectuar els recorreguts, la ciutat es divideix en sectors, que es reparteixen entre diversos grups de persones (administradors, col·laboradors i setrilleres), que recorreran aquests espais. Abans de la sortida es llençaran 3 coets i s’interpretarà el Toc de castell amb gralles. Generalment es compta amb l’ajuda de col·laboradors experimentats i la participació de familiars i amics dels Administradors. Tradicionalment s’havien llogat tartanes per efectuar els desplaçaments, però els darrers anys s’han fet amb furgonetes.

Posteriorment ja arribarà la Festa Major en sí mateixa; serà el moment en què els administradors executaran més tasques de coordinació d’actes, de resolució de possibles imprevistos vers tot allò organitzat i en què es veurà el resultat de la feina realitzada al llarg de l’any.

Els informants consideren que probablement, la tasca més complexa de les que tenen encarregades és l’obtenció de recursos econòmics per finançar els actes. En el cas de Vilafranca, més de la meitat del pressupost total destinat a la Festa Major va a càrrec dels administradors, que l’obtenen demanant la col·laboració a empreses i comerços de la ciutat. Pel que fa a la magnitud de les donacions és molt variable; empreses més grans poden fer aportacions de milers d’euros, mentre que també hi pot haver comerços que n’aportin 20 o 30, segons les seves possibilitats. També s’obtenen recursos a través de les activitats esmentades anteriorment. En aquest sentit es destaca la idea que són les persones del poble qui organitza la festa a la gent del poble, i la predisposició a col·laborar de la població de Vilafranca.

Els diners obtinguts es gestionen a través de la Fundació de la Festa Major, que fa el seguiment de tota la vessant fiscal de la festa. Aquesta fundació va iniciar la seva activitat al voltant de 2012 i la intenció de la mateixa és poder créixer i gestionar patrocinis de llarga durada per tal de no haver de cercar-ne de nous cada any. Les persones administradores efectuen la tasca de cercar els patrocinis i destinar el capital a activitats concretes, però la gestió fiscal de tot allò recaptat va a càrrec de la Fundació ja que, al final, el volum de diners que es gestiona és elevat. D’altra banda, pot donar-se el cas que tant empreses com la Fundació puguin tenir interès en realitzar contractes de col·laboració de durada superior a un any, de manera que amb aquest model d’organització això es facilita.

Amb els diners obtinguts es paguen les actuacions dels grups musicals, els espectacles de carrer, els serveis públics a disposició de la gent (com lavabos portàtils), el programa, o les colles castelleres, entre d’altres. Precisament, la inversió que es fa per poder portar colles a fer castells de gamma extra és de les mes elevades de la festa, tot i que s’assumeix que és indispensable tant com a acte que el públic gaudeix, com per obtenir visibilitat a través dels mitjans de comunicació i atraure l’atenció de més persones.

Pel que fa a l’organització del grup d’administradors, en el cas dels de 2016 es trobaven els vespres, en reunions que podien allargar-se des de les 20h fins la 1h o les 2h. Al principi, aquestes reunions s’efectuen un cop per setmana, però a mesura que la data de la Festa Major és més propera i augmenta la feina, es van fent més freqüents, fins que els mesos previs a la festa pot donar-se el cas que es trobin de forma diària. Entre abril i maig, la venda de marxandatge és realitzada per ells mateixos, un cop per setmana. En aquest context és molt positiu que els membres del grup tinguin una bona relació entre ells, ja que són moltes les decisions a prendre i no sempre s’està d’acord. Cal tenir present que els administradors no necessàriament es coneixen abans d’acceptar el càrrec, de manera que possiblement, aquesta és la primera gran feina que se’ls presenta.

Internament, el grup pot organitzar-se com vulgui. En el cas dels de 2016 varen repartir-se algunes tasques per temàtiques; comunicació i xarxes socials, grups de música, gestió econòmica, fotografia, protecció civil, etc. ja que arriba un moment en què el volum de feina és tan elevat i cal gestionar tantes qüestions de forma simultània, que seria molt complex assolir bons resultats sense efectuar aquest repartiment. Tanmateix, les decisions més rellevants s’acaben prenent de forma conjunta. A més, moltes de les activitats de gestió requereixen la participació de personal de protecció civil, de la policia, de tècnics municipals, que es posen totalment al servei dels administradors.

A part de les activitats prèvies a la festa destinades a l’obtenció de fons que s’han esmentat anteriorment, els administradors també han de prendre decisions relatives a l’encàrrec de la imatge de la festa (logotip) per tal de tenir-la disponible per al desenvolupament de la resta d’activitats, el disseny del cartell o de l’estampa del Sant que es repartirà durant la Capta, la persona que farà el pregó, que ja haurà d’estar confirmada al voltant de febrer o març, els grups musicals o de teatre amb qui es voldria comptar i que també caldria confirmar entre febrer o març, i el disseny del marxandatge i del programa. Un cop passa la festa es donen unes setmanes per descansar de l’activitat de tot l’any i procedeixen a la redacció i presentació de la memòria.

Aquest document, que pot arribar a tenir unes 200 pàgines, conté informació sobre totes les reunions efectuades, les dates en què s’ha plantejat cada acció a realitzar, dades de contacte de tota mena de proveïdors, o informació sobre amb qui cal parlar del mateix Ajuntament per a determinats serveis (neteja viària, tancament de carrers, sales de reunions), entre d’altres. Les memòries d’edicions anteriors esdevenen un document molt important per anar guiant l’activitat dels nous administradors, ja que així poden preveure les despeses que tindran (la majoria de contractes es tanquen abans de saber els recursos totals amb què es compta), o veure amb quanta antelació cal plantejar cada tipus d’acte. Quan es nomenen nous administradors, els de l’any anterior els acompanyen una mica al principi, i posteriorment, ja s’acaba la seva activitat organitzativa.

En aquest punt comença una altra situació relacionada amb l’administració, que és el fet de custodiar la imatge de sant Fèlix als domicilis particulars. Cada administrador té la imatge del sant a casa durant aproximadament dos mesos i mig, període en què haurà de rebre la visita de totes aquelles persones que el vulguin veure. Aquestes visites poden incloure escoles, persones religioses, i sobretot, familiars i amics. De fet, es tracta d’un període en què s’organitzen moltes vetllades entorn la presència del sant.

Pel que fa a la participació ciutadana en l’organització de la festa es produeix a través del boca-orella o les xarxes socials, on tothom pot manifestar preferències o opinions, tot i que hi ha molts actes tradicionals que, pel mateix protocol regulador de la Festa Major, no poden ser modificats. Com a novetat d’uns anys ençà destaca el sorteig de localitats, entre totes aquelles persones que ho sol·licitin, per presenciar determinats actes des del balcó de l’Ajuntament, o d’altres des d’algun balcó de la plaça on es troba la Basílica de Santa Maria. Cada cop s’estableix més comunicació amb entitats i grups de tot tipus per incorporar els actes que organitzen a títol particular dins del programa d’actes de la Festa Major.

L’Administració de Sant Fèlix, actualment, també té una vessant solidària. D’una banda, a través del compromís amb una entitat bancària s’aconsegueix que l’equivalent a un determinat percentatge de l’import total de les donacions obtingudes en aquell compte es destini a alguna entitat de caire social, triada pels mateixos administradors. D’altra banda, coincidint amb la posada a la venda del marxandatge, els administradors també venen objectes elaborats per membres de l’Associació l’Espiga, i l’import resultant és per a aquesta entitat. Per últim s’intenta que algunes tasques puguin ser contractades a empreses dedicades a la integració laboral de col·lectius en risc del territori.

Finalment, la valoració que es fa de l’experiència és totalment positiva. En la conversa amb els informants apareixen termes com orgull, honor, motivació, sensació de gratificació, privilegi. Expliquen la màgia d’encendre la tronada i donar inici a la festa; de veure la plaça plena; de sentir com si l’any comencés aquell dia, veure les persones que hi són i recordar les que ja no. D’altra banda, encara que actualment es tracti d’un fet simbòlic, haver format part de l’Administració de Sant Fèlix permet tenir un lloc a la història local.

En el cas del Vendrell, els Administradors de Santa Anna són 6, i la del 2017 fou la quarta Festa Major organitzada per aquesta entitat des de la seva recuperació. Actualment, en aquesta localitat s’està elaborant el Protocol de la Festa Major, on s’especificaran les atribucions dels administradors i el desenvolupament de la festa en general. Precisament per l’absència d’aquest document, en les tres edicions anteriors l’elecció va realitzar-se de forma diversa. El sistema seguit per a la quarta se suposa que serà l’estàndard per a les properes edicions.

Com en el cas de Vilanova i la Geltrú, del total d’administradors una part és proposada i triada a través de les diverses entitats de la ciutat. Aproximadament un mes abans de la Festa Major, que serà quan es faran públics els noms dels administradors de l’any següent, es produeix una reunió del Consell d’Entitats, que és un organisme format per més de 30 grups vinculats a la cultura popular del Vendrell. En aquesta reunió, cada grup proposa candidats en funció del seu bagatge, i d’entre totes les propostes s’acaben escollint les 3 persones més votades. Cal esmentar que els interessats no saben que estan sent proposats; no és que l’entitat transfereixi la seva sol·licitud, sinó que són triats d’entre tots els membres.

Tant abans com després de l’elecció, les entitats mantenen un cert grau de secret sobre els candidats presentats i els que finalment s’han escollit. Les tres persones que finalment es proposen per al càrrec reben una carta on se’ls explica que han estat triades per ser administradores. En tot cas poden reflexionar sobre si accepten o rebutgen l’encàrrec, i en cas que el rebutgessin s’efectuaria la proposta a les següents persones més votades en la reunió del Consell.

El quart administrador és escollit per part dels administradors anteriors, i els dos restants són triats per la Regidoria de Cultura d’entre les persones que hagin presentat una sol·licitud al Servei d’Atenció al Ciutadà manifestant el seu interès per esdevenir Administradores. Per efectuar aquesta tria, la Regidoria de Cultura demana consell als 4 administradors ja escollits. En el cas concret dels Administradors de Santa Anna de 2017, els que havien de ser triats d’entre els ciutadans no van poder ser escollits seguint aquest procediment degut a la manca de sol·licituds, de manera que es va consensuar de fer la proposta a dues persones actives en qüestions de cultura popular i poguessin tenir ganes de participar. En general, s’intenta que l’administració sigui paritària.

El càrrec d’administrador té una durada d’un any i, en principi es pretén que no hi hagi reeleccions. L’acte de presentació dels nous administradors es produeix l’últim dia de la Festa Major, el 28 de juliol, moment en què se’ls fa entrega d’una carpeta que té el valor simbòlic de traspàs de poders. Al seu interior hi hauria d’haver la memòria elaborada pels administradors que cessen, tot i que com que es necessita un temps per acabar de tancar aspectes econòmics i administratius vinculats a festa, la memòria real s’entrega més tard.

En aquest cas no hi ha cap entitat que agrupi les persones que han exercit d’administradores, ni tenen una funció establerta en edicions posteriors de la Festa Major. La manera com col·laboraran amb els seus successors és a través de l’elaboració de la memòria, que els servirà d’orientació, i si voluntàriament decideixen reunir-se amb ells en cas que els demanin assessorament.

La seva funció és encarregar-se de la gestió de tots els actes de la festa; del primer a l’últim, amb l’afegit que molt d’aquests actes porten associats altre tipus de serveis que també cal tenir presents. En el cas que s’organitzi un concert, per exemple, a més de en el grup de música, també cal pensar en el muntatge i desmuntatge de l’escenari, la gestió de les barres de bar, cercar proveïdors per a les begudes i pactar els preus, mantenir les condicions de seguretat adequades, els lavabos públics, la circulació de trànsit al voltant d’on se celebra el concert, o els cartells per promocionar-lo.

Cal tenir present que hi hagi actes per a persones de totes les edats i amb tota mena de preferències. Tanmateix, hi ha una sèrie d’actes que estan protocol·litzats i no poden modificar-se i d’altres que, pel seu caràcter tradicional tampoc és aconsellable canviar. Els actes de cultura popular són gestionats per la Comissió de la Cercavila i la Comissió de foc. En aquest sentit, la capacitat d’intervenció dels administradors sobre actes tradicionals és limitada, i la seves possibilitats d’innovació se centren no tant en modificar elements de cultura popular sinó en la incorporació de noves activitats independents. Aquesta situació, de fet, es produeix a les tres ciutats estudiades, i és que als respectius protocols s’especifiquen els procediments a seguir pel que fa al desenvolupament d’actes tradicionals, la seva gestió i les persones encarregades de mantenir-los amb una estructura determinada, sempre la mateixa, degut al valor simbòlic que tenen per la localitat.

En relació al finançament de la festa, una part del pressupost és cedit per l’Ajuntament, però una altra part important és cercada pels administradors a través de patrocinadors i organització d’activitats. Per a temes burocràtics compten amb el suport de tècnics municipals, sobretot en el cas de contractes per un valor superior a 6000€, quan cal convocar concursos públics.

Una de les primeres activitats que realitzen és el sorteig d’una gran panera amb productes cedits per part dels comerços locals. En aquest cas, la tasca dels administradors fou la d’anar buscant la col·laboració dels comerciants per poder fer una panera atractiva, i vendre les butlletes per al sorteig, que coincideix amb els números de la Grossa de Cap d’Any. Igual que en el cas de Vilafranca del Penedès, això els permet aconseguir recursos econòmics per anar avançant en el seu programa, alhora que es converteix en un acte promocional per recordar als vilatans que ja s’està treballant per a la Festa Major. Una altra de les activitats que es tenen presents per a l’obtenció de fons, possiblement degut al seu èxit, és el muntatge de barres de bar durant algun concert, o coincidint amb alguna altra celebració a la ciutat.

Entre les dificultats que descriuen els informants hi ha, de vegades, la manca d’informació per part d’organitzadors anteriors, o la lentitud de les qüestions burocràtiques tramitades des de l’Ajuntament. Degut al poc temps transcorregut des de la recuperació de l’Administració de Santa Anna (2014), els administradors de 2017 van reunir-se amb els administradors anteriors, amb els Administradors de Sant Fèlix, amb els Pabordes de Vilanova i amb Comissions de festes d’altres localitats per cercar orientació, i en aquest sentit descriuen un cert hermetisme. La necessitat d’aquests contactes s’explica per la manca de rodatge de l’entitat, situació que s’espera que canviï en propers anys.

Un tema complex és la recerca de patrocinadors, ja que costa trobar col·laboració per part dels negocis locals. El Vendrell és una destinació turística que a l’estiu rep molts visitants i el fet que durant la Festa Major hi hagi dies de festa local en els quals cal tancar el negoci, és vist per una part dels propietaris d’aquests com un inconvenient. Aquest fet, juntament a la percepció de la Festa Major com quelcom aliè i dirigit per l’Ajuntament, fa que els sentiments de la població vers aquest acte siguin diversos. És per aquest context que els administradors narren aquest tipus de dificultats, ja que ni el seu càrrec ni l’activitat que desenvolupen és massa conegut. Tanmateix, també hi ha una altra part de la població que sent més estima per la Festa Major, i visitants que valoren els actes que s’organitzen i el patrimoni que s’hi pot trobar, com en el cas de la Cercavila de foc, una de les més multitudinàries de Catalunya (i d’Europa). Resulta esperançador, per ells, que cada cop hi hagi més persones implicades en entitats de cultura popular, fins al punt que hi ha llistes d’espera per formar part d’alguns balls. D’altra banda, si el model d’organització de la festa arrela entre la població i pren més força (cal recordar el poc temps transcorregut ençà de la recuperació), és possible que algunes d’aquestes dificultats es vegin minvades.

Pel que fa a l’organització interna, els Administradors de Santa Anna 2017 s’han repartit les tasques també per àmbits temàtics, tot i que, igual que a Vilafranca, les decisions més rellevants es prenen entre tots. Destaquen la importància del WhatsApp com a eina de treball, ja que els permet una comunicació fluïda per resoldre imprevistos entre reunions. La distribució de les tasques també es realitza segons les coneixences de cadascú i la disponibilitat horària, intentant que si algun dels administradors coneix la persona amb qui cal contactar, sigui aquest qui hi parli. A partir d’un primer sopar, poc després del nomenament, en què es van conèixer, s’han reunit com a mínim, un cop a la setmana. Aquestes trobades van de les 21h a passada la mitjanit, i periòdicament se citen amb la Regidoria de Festes.

En relació a la participació d’altres vilatans en l’organització de la festa, no hi ha uns mecanismes establerts, però poden manifestar-se suggeriments a través de les xarxes socials o en persona a ells mateixos. En tot cas, en aquest sentit, s’intenta diversificar al màxim els actes perquè tothom pugui trobar quelcom del seu gust.

A diferència de l’Administració de Sant Fèlix, en aquest cas no hi ha una estructura de Fundació per a la gestió de la festa, de manera que la fiscalització dels recursos econòmics està més vinculada a l’Ajuntament. Aquest fet té implicacions com que les donacions realitzades per part dels patrocinadors no obtenen beneficis fiscals, de manera que se n’obtenen menys, i en part per això, no hi ha activitats solidàries entorn a aquests diners.

Quan finalitza la seva tasca organitzativa és quan es comença l’elaboració de la memòria que recull tota la informació relativa a la gestió de la festa (activitats desenvolupades, persones amb qui s’ha contactat, ressenyes, període de temps en el qual s’ha realitzat cada gestió, control de les despeses). Com en els altres casos, aquesta memòria servirà a noves promocions d’administradors per desenvolupar la seva activitat més fàcilment. Resulta d’especial rellevància la gestió del temps a l’hora de tancar patrocinis (perquè les despeses siguin declarades en un any fiscal o un altre) o cercar grups musicals (sobretot si la festa s’escau en cap de setmana).

La valoració personal dels integrants de l’Administració de Santa Anna 2017 és positiva. D’una banda manifesten ser un grup ben avingut, i passar-s’ho bé quan es reuneixen, i en aquest sentit senten molta il·lusió. Tanmateix, senten una gran responsabilitat per la tasca que han de desenvolupar; les entitats els han escollit, i aquest fet té dues implicacions, d’una banda, la confiança dipositada en ells, però d’altra, la pressió que poden sentir per no decebre. Senten la Festa Major com quelcom rellevant i proper, i davant la possibilitat de participar-hi tant directament, la seva decisió és la de provar-ho; criticar és molt fàcil, però s’ha d’intentar un any com a mínim, un cop a la vida tothom hauria de ser administrador.

Història i transformacions de l'element: 

En el seu origen, els termes administrador o paborde es feien servir per designar les persones que regien una confraria. En termes generals, les tasques que tenien assignades eren de caràcter religiós i tenien a veure amb l’organització de les activitats de culte o veneració vers la imatge o relíquies d’un sant, i l’administració econòmica relativa al manteniment de la imatge i l’advocació. Tanmateix, cal tenir present que les confraries eren formades per persones que tenien un mateix ofici o que desenvolupaven el mateix tipus de tasques, de manera que tenien també un caràcter gremial. Progressivament, i sobretot si el sant o santa venerat esdevenia patró del poble, els administradors d’aquesta imatge passaven a organitzar, també, les festes populars en honor al patró, origen de les actuals festes majors.

En el cas de Vilafranca del Penedès cal remuntar-se fins l’any 1700 per trobar els primers Administradors de Sant Fèlix. Feia tot just un any que les relíquies del sant havien arribat a la ciutat, procedents d’un cementiri romà, quan el Degà de la Rota va notificar a la Comunitat de Preveres de Santa Maria la necessitat de cercar 4 persones perquè vetllessin per les relíquies, organitzessin les activitats de culte i les possibles celebracions en honor seu. Paral·lelament, la Universitat de la Vila, actual Ajuntament, va sol·licitar autorització a la Comunitat per poder realitzar tres dies de festejos en honor a sant Fèlix Màrtir. Aquestes primeres festes van tenir un caràcter exclusivament religiós, i els primers administradors de sant Fèlix foren mossens, aquell any 3.

No fou fins el 1776 quan sant Fèlix Màrtir esdevingué primer Patró de vila, i a partir d’aquest moment, els Administradors de Sant Fèlix van passar a ser els encarregats d’organitzar totes les celebracions en honor al patró; religioses i populars. En aquesta època els administradors són 5 homes; un prevere i 4 vilafranquins laics, estructura que es redueix a 1 prevere i 3 vilafranquins laics fins la meitat del segle XX.

Fou al segle XVIII, també, quan s’inicià la tradició de la Capta amb la finalitat d’obtenir recursos per a la celebració de la festa. En aquella època la població no col·laborava amb diners, sinó amb espècies, que els administradors recollien amb senalles. En realitat hi havia dues captes paral·leles, la general, que es produïa a l’interior de Vilafranca i la capta a les eres, que se celebrava a l’agost fora muralles. En ambdues, la recollida es produïa en companyia dels grallers, que amenitzaven l’acte. Progressivament, es va anar transformant en un sol acte de caràcter urbà i en el que es recollien diners. Va ser a finals del segle XIX que, a canvi del donatiu, va començar a oferir-se el programa de la festa i l’estampa de sant Fèlix.

En relació al nomenament dels administradors, fins el 1814 va ser de caràcter eclesiàstic, a partir d’aquest moment, la Comunitat només es va encarregar de nomenar l’administrador prevere, mentre que l’Ajuntament va passar a ocupar-se de nomenar els tres administradors restants escollint-los d’entre els vilatans. Generalment s’optava per homes amb un prestigi professional reconegut.

Una de les característiques del càrrec en aquesta època, tal com va quedar registrat al Llibre de l’Administració del Gloriós Sant Fèlix Màrtir patró de Vilafranca del Penedès, que recull els comptes de l’administració des de 1778 fins a final del segle XIX, és que en deriva una obligació econòmica, de manera que si les despeses de les festes no poden ser eixugades amb els recursos obtinguts a la Capta, són els mateixos administradors els que hauran de fer front al deute amb recursos propis. Aquest fet, feia desistir possibles candidats, de manera que durant molts anys, trobar administradors fou una tasca complexa, i es va arribar al punt, l’any 1888, en què la Festa Major només tenia actes religiosos.

Va ser en aquestes circumstàncies que es va començar a associar el càrrec d’administrador de sant Fèlix, a la pertinença a alguna entitat de la vila. El procediment era el següent: l’Ajuntament establia contacte directament amb les entitats, habitualment eren els membres directius o presidents d’aquestes entitats els qui esdevenien Administradors de Sant Fèlix, i així, en cas que no s’obtinguessin prou recursos econòmics mitjançant la Capta, el restant s’abonava amb fons de l’entitat, ja no dels administradors. En relació a l’administrador prevere, es dona el cas d’homes que repeteixen en el càrrec diverses ocasions, ja que entre els membres de la Comunitat es podien delegar aquesta activitat.

A principis del segle XX es produeixen una sèrie de circumstàncies que alteren la dinàmica de l’administració. Així, l’any 1911 no hi ha administradors a causa de les problemàtiques socials vinculades a les reivindicacions obreres, el 1931, amb la Segona República, desapareix l’administració i és substituïda per la Comissió de Governació de l’Ajuntament. L’any 1935 es recupera la institució, però torna a desaparèixer del 1936 al 1938 a causa de la Guerra Civil. El 1939 l’administració torna a instaurar-se.

Durant la segona meitat de segle ja són nomenats administradors persones d’oficis (metges, botiguers, comerciants), sense necessitat d’estar vinculats a cap entitat, tot i que, d’una banda, segueix costant trobar persones disposades a acceptar el càrrec, mentre que d’altra banda, el sistema de designació és criticat per la població. Va ser el 1971 quan la figura del prevere desapareix totalment de l’administració, tot i que en anys anteriors només hi tenia un paper simbòlic, i aquesta queda en mans de només 3 vilafranquins. El 1979, els Administradors de Sant Fèlix passen a ser 4 i és el moment en què s’hi produeix la incorporació de la dona. A partir de 1981 són 5 administradors/es, estructura que es manté fins l’actualitat.

En el cas del Vendrell, els inicis dels Administradors de Santa Anna, es troben en l’activitat de la Confraria de Santa Anna, de la qual ja hi ha constància l’any 1621. Sembla ser que els orígens d’aquesta confraria es troben en l’agrupació gremial dels diversos artesans presents a la vila (fusters, ferrers, candelers, etc.) sota el patronatge de santa Anna. En ciutats més grans, els gremis agrupaven persones dedicades a un mateix ofici, però en localitats més petites, la falta d’artesans que es dediquessin a una mateixa activitat feia impossible aquesta situació, per això s’unien abastant un camp d’activitats més ampli.

En relació al nombre d’administradors, ha estat variable segons l’època. Durant el segle XVII eren 2, van passar a ser 3 el segle XVIII, a les darreries d’aquell segle s’incorporaria el 4t, i fins l’actualitat, que en són 6. Fou un càrrec exclusivament masculí fins el 1929, quan ja es troba la primera Administradora de Santa Anna. El càrrec tenia una durada d’un any i eren els administradors de l’any anterior els que proposaven qui podria ostentar el càrrec l’any següent. Tanmateix, aquesta proposta havia de ser aprovada pels Jurats de la Vila, i en períodes posteriors per l’Ajuntament i el rector de la parròquia.

Els Administradors de Santa Anna tenien dues tasques principals, d’una banda gestionar els bens provinents de les quotes que abonaven els membres de la confraria, i tot el que es derivés de l’organització i gestió de la mateixa, i d’altra banda, organitzar la festa patronal de l’entitat que, amb el temps, esdevindria la Festa Major del Vendrell.

Per cobrir les despeses que generava l’organització de la Festa Major, primerament es feien servir ingressos propis de la confraria provinents de les quotes que abonaven els membres, a continuació fons provinents de les subvencions municipals (documentat des de 1782) i per últim, diners que es recaptaven a través de l’organització de saraus o balls en què calia pagar una entrada. Cada any, en finalitzar la seva etapa com administradors, els qui deixaven el càrrec havien de justificar els moviments econòmics davant els qui els havien aprovat, Jurats i Rector, i aquest últim deixava constància per escrit de tot el que s’havia fet. Entre les seves responsabilitats hi havia presidir la festa en honor a la patrona, però també custodiar la imatge de santa Anna als seus domicilis.

L’Administració de Santa Anna, amb l’estructura i atribucions aquí esmentades, és una institució que a finals dels anys vint del segle XX va anar sent desplaçada per l’Ajuntament i altres entitats fins la seva desaparició. L’actual administració, recuperada per a la celebració de la Festa Major de 2014, només conserva la vessant organitzadora de l’entitat original. Les seves atribucions es vinculen a la gestió dels actes de la Festa Major, però no té la vessant religiosa que tenia en origen o que en algunes situacions pot observar-se en els Administradors de Sant Fèlix.

Aquest fet, però, no implica que la vessant religiosa i honorífica de l’antiga administració hagi desaparegut del context de la Festa Major, i és que es troba en una altra institució. El 2008 van instaurar-se els Portants d’Honor, un càrrec que s’atorga a persones de la ciutat que al llarg de la seva trajectòria vital han destacat en diversos àmbits culturals locals. Generalment es tracta de persones de certa edat que són reconegudes, així, per les seves aportacions a la comunitat. Després de la seva participació a la Festa Major, vinculada a les activitats en honor a santa Anna, s’encarreguen de custodiar-ne, per torns, una petita imatge als seus domicilis.

El nom de paborde, en origen, feia referència a l’home membre d’una obreria o junta d’administració d’una confraria, mentre que el de pabordessa s’emprava per designar a la dona o noia que, juntament amb d’altres, regia una confraria i realitzava les captes per a que la festa en honor a aquella imatge i la processó fossin lluïdes. Avui dia es mantenen aquests noms per designar les persones que s’encarreguen d’organitzar la Festa Major de la Mare de Déu de les Neus de Vilanova i la Geltrú, però les seves atribucions són diferents.

En l’inici del període democràtic actual, a Vilanova i la Geltrú es va crear la Comissió de Cultura Popular, amb l’objectiu de resoldre qüestions tècniques relacionades amb els actes de la Festa Major. Aquesta agrupació va ser formada per persones de l’àmbit dels balls popular, algunes entitats locals o particulars que estaven interessats en aquest ressorgiment dels elements tradicionals.

Amb el pas dels anys, però, es van detectar una sèrie de qüestions a millorar en el funcionament intern d’aquesta comissió. Una d’elles, que diverses entitats vinculades a festes vilanovines, com el Carnaval o els Tres Tombs, no trobaven l’encaix dins l’engranatge de la Festa Major, i això feia perdre noves perspectives o intercanvis d’idees en relació a la festa, que resultaven enriquidors en un context en què cada cop costava més trobar persones noves que volguessin formar part de la Comissió.

A partir d’aquest moment, darreries dels anys 90, s’estructura una proposta al voltant de tres eixos. El primer és el Capítol de Festes, on s’hi inclouen les activitats de caire festiu que es realitzen a la ciutat com les festes majors de barri, els Tres Tombs, la Remullada Popular, la Setmana del Mar, o el Carnaval, ja que són celebracions que tenen autonomia pròpia. La finalitat del Capítol de Festes és afavorir l’intercanvi d’idees i l’establiment de relacions entre persones que treballen per les festes i que pot ser que no es coneguin.

El segon eix són Els Pabordes, set persones escollides per mètodes diversos, que seran les encarregades d’organitzar i executar la Festa Major. Entre les seves atribucions hi ha la gestió del pressupost assignat per l’Ajuntament, que és tancat i conegut abans de començar a desenvolupar la seva activitat. La realització dels actes tradicionals és obligada, i per la resta d’actes, com concerts, serà l’Ajuntament qui els coordinarà i centralitzarà, per efectuar el control administratiu del diner públic.

El darrer eix és el de la Confraria de Pabordes de Festa Major, una agrupació d’entre 7 i 8 persones que inicialment va ser formada per alguns membres de l’anterior Comissió de Cultura Popular, però que a mesura que passessin els anys, estaria composta només per persones que en anys anteriors haguessin estat pabordes en actiu. La seva funció seria d’assessorament.

El protocol que regula el funcionament dels pabordes actuals data de 2014. S’hi estableixen les seves responsabilitats actuals, de caire organitzatiu de la festa, i la seva relació amb la Confraria de Pabordes, institució encarregada de l’assessorament als pabordes vigents.

Processos i preparatius: 

Per poder celebrar la Festa Major, tant administradors com pabordes han d’anar organitzant diversos actes previs amb la finalitat de donar a conèixer les activitats que es duran a terme per a la festa patronal, recaptar diners amb els quals fer front al pagament d’algunes de les despeses derivades de festa o presentar-se ells mateixos com a organitzadors.

L’organització d’aquests actes o activitats s’inclou en la tasca que tenen encomanada, ja que resulten indissociables de la mateixa Festa Major. Entre aquestes activitats destaquen la venda de loteries i marxandatge, l’organització de concerts i altres espectacles previs, o la Capta en el cas de Vilafranca del Penedès; totes elles per a l’obtenció de fons.

D’altra banda, també són destacables les presentacions de cartells i programes o dels mateixos administradors i pabordes en actes de presa de possessió diversos. 

Dedicació: 

L’administració i la pabordia sorgeixen com a sistemes de gestió de confraries religioses, amb estreta vinculació a gremis. Són uns models compartits en bona part del territori i que en el cas d’algunes localitats del Penedès s’han mantingut gràcies a la capacitat d’anar adaptant-se a noves demandes socials. Es tracta d’institucions que, tot i que en origen tenien un caràcter marcadament religiós, actualment l’han anat reduint o fins i tot perdent. Alhora, la seva funció organitzadora s’ha dirigit cap a actes de tota mena de temàtiques: musicals, de cultura popular, pirotècnics, gastronòmics, etc.

Cadascun dels grups estudiats es vincula amb un sant, santa o marededéu. Tradicionalment, cada localitat ha tingut un patró i/o una patrona, i com s’esmentava anteriorment, les persones administradores de la seva confraria serien les encarregades d’organitzar les festes populars en honor seu, origen de les actuals festes majors. Les diferències que s’observen en els sistemes d’elecció i funcionament intern dels tres grups estudiats, els Administradors de Santa Anna, els Administradors de Sant Fèlix i els Pabordes de la Festa Major de la Mare de Déu de les Neus, es deuen més als mecanismes d’adaptació social empresos per cadascú en el context de la seva localitat, que no pas a elements diferenciadors aportats directament per la relació de patrocini.

Actualment, tant administradors com pabordes, tenen el dret d’ocupar llocs honorífics per presenciar i participar en tota mena d’actes de la Festa Major, i de fet, en alguns d’ells, la obligació de ser-hi. Es tracta d’ubicacions com el balcó de l’Ajuntament en el context de diades castelleres o els primers bancs de l’església en celebracions eclesiàstiques, entre d’altres.

 

Ofici/Coneixements tècnics: 

Degut a les múltiples tasques que han de desenvolupar, tant administradors com pabordes han de tenir unes habilitats concretes, o la capacitat de desenvolupar-les, per tal de dur a terme la seva activitat de forma eficient. No es tracta tant de posseir uns coneixements tècnics específics com de trobar la manera de tirar endavant malgrat les dificultats que puguin anar sorgint.

Primerament cal que coneguin les particularitats de la Festa Major: els actes tradicionals, les entitats de la ciutat i els mecanismes per establir-hi contactes, i les opinions o valoració que en fa la ciutadania. La Festa Major és per al gaudi de la població, però a més, tot sovint en necessitaran la complicitat per tal d’assolir alguns dels seus objectius.

Algunes de les tasques a desenvolupar, com la recerca de finançament, implicaran la posada en pràctica de dots comercials. També serà necessària una bona organització i previsió per tal de tenir resoltes qüestions que cal preparar amb mesos d’antelació, com serien contractes amb orquestres o grups musicals. Sovint hauran de planificar sobre qüestions de seguretat amb el suport de tècnics municipals, cercar proveïdors diversos, encarregar-se de tot allò vinculat a la comunicació, etc. de manera que intenten aprofitar les habilitats, contactes o disponibilitat de cadascú per fer la feina una mica més senzilla.

La persona que assumeix el càrrec ha de tenir unes qualitats que afavoreixin l'entesa amb la resta d'Administradors i persones que, d'una manera o altra, intervindran a la Festa Major (integrants d'entitats, voluntaris, personal tècnic, etc.). Aquest és un dels coneixements o qualitats que substitueix la tradicional vessant econòmica per un prestigi de caràcter social i comunitari.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

En el cas dels Pabordes de la Festa Major de la Mare de Déu de les Neus, entre les seves obligacions destaca la de fer ús de roba blanca durant tots els actes protocol·laris de la Festa, per tal de retre honor a la patrona de la localitat. La roba blanca evoca la neu, a través d’una metàfora visual on entra en joc el nom de la patrona. D’un temps ençà, a més, es recomana a tota la població fer ús de roba d’aquest color durant la Festa Major, de manera que s’acaba establint una relació simbòlica entre el mateix i els valors associats a la Festa, com podrien ser el sentit identitari o la diversió. El color blanc és considerat un símbol de netedat i puresa, és el color base de la majoria de vestits dels balls populars de la ciutat, i en denota la mediterraneïtat.

A Vilafranca del Penedès o al Vendrell no hi ha normativa explícita sobre la indumentària que les persones administradores han de dur en cada tipus d’acte.

Participants/Executants: 
Els Administradors de Sant Fèlix són cinc; els Pabordes de Vilanova, set i els Administradors de Santa Anna, sis. En tots casos són persones implicades, d’alguna manera en la vida associativa del municipi, ja sigui a través d’entitats de cultura popular, associacions de veïns o d’altres, de manera que participen activament en tota mena d’activitats a la ciutat. Aquest fet els col·loca en una situació privilegiada a l’hora de conèixer les inquietuds de la població en relació a activitats festives i populars, alhora que com a participants de les mateixes coneixen les necessitats més tècniques de cada entitat. Precisament aquest grau d’implicació fa que, generalment, es tracti de persones amb una forta vinculació afectiva amb la localitat on desenvoluparan el càrrec, malgrat que no hi hagin nascut o no hi resideixin en aquell moment. Actualment són grups formats tant per dones com homes, i en alguns casos, com al Vendrell, s’intenta expressament que hi hagi aquesta paritat.
Patrimoni relacionat: 

En un sentit ampli, el patrimoni associat a Administradors i Pabordes és aquell que es vincula a les festes majors que organitzen. Tanmateix, en alguns casos, també tenen una especial relació amb elements patrimonials més específics.

En el cas del Vendrell podria esmentar-se la imatge de santa Anna, obra de Joan Borrull que data de 1940 i a qui es dedica la Festa Major. Aquesta imatge es troba durant tot l’any a l’interior de la parròquia de sant Salvador. N’existeix una rèplica de petites dimensions, encarregada el 1948, que és la que els Portants d’Honor acolliran a les seves llars, per torns, durant tot l’any.

A Vilafranca del Penedès, la imatge de sant Fèlix data de 1959 i és obra de l’escultor Josep Ricart, que per realitzar-la va inspirar-se en una petita talla barroca que actualment es conserva al Museu de Vilafranca. Va ser policromada i daurada per Jaume Sanjaume. Aquesta imatge, la major part de l’any, es troba als domicilis dels administradors que organitzaren la darrera Festa Major, que per torns l’acullen, amb el deure d’obrir les portes de casa a qualsevol persona que desitgi veure el Sant. El dia 29 d’agost, surt en processó des del domicili d’un dels administradors, s’efectua el recorregut establert i s’acaba l’acte a la Basílica de Santa Maria. Els dies 30 i 31 d’agost, les processons sortiran des d’aquest punt, finalitzant la del dia 31, al domicili d’algun dels administradors de la festa d’aquell any. Així, doncs, el sant només és a l’església els dies principals de la Festa Major.

També en aquest cas existeix una rèplica de dimensions reduïdes de la imatge de sant Fèlix, obra dels mateixos artistes, que surt al carrer quan se celebra la Capta.

Les celebracions estan incloses en el Patrimoni Festiu de Catalunya:

Festa Major del Vendrell, Festa Major de Santa Anna

Festa Major de les Neus de Vilanova i la Geltrú

Festa Major de Vilafranca del Penedès

Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 

Ocupar el càrrec d’administrador o paborde, sobretot en aquelles localitats on aquestes institucions gaudeixen d’un major grau d’arrelament, suposa per a l’individu un honor. Habitualment es tracta de persones vinculades a grups de cultura popular o al món associatiu local, de manera que coneixen el desenvolupament habitual de la Festa Major i hi participen. Esdevenir administrador o paborde implica tenir l’oportunitat de conèixer la festa des d’un altre punt de vista; no com a públic, no com a participant actiu, sinó com organitzador. I més enllà de conèixer, s’esdevé com una oportunitat per intentar fer aportacions que hom consideri positives. En aquest sentit, hi ha certa adquisició de poder.

D’altra banda, es tracta de persones escollides, ja sigui per companys de les entitats o per l’Ajuntament, de manera que se’ls transmet la confiança per organitzar un acte de la magnitud d’una Festa Major. Aquest fet és rellevant, perquè és el que posa a aquestes persones en la situació de sentir alhora l’alegria per haver estat triats, però també el pes de la responsabilitat.

Des de la perspectiva de la gestió de la Festa Major, les figures d'administradors i pabordes resulten clau, ja que apropen la festa a la població. El fet que les persones que s'encarreguen de l'organització no siguin només tècniques municipals o vinculades amb l'equip de govern, que una part important dels actes no estiguin predeterminats, de manera que s'hi puguin incloure noves propostes i retirar-ne d'altres, fa que la festa es vagi adaptant a les necessitats socials del moment. Administradors i pabordes són persones que, degut als vincles que tenen amb l'associacionisme local i per la seva condició de ciutadans tenen la capacitat de transferir a la festa aquells elements que la comunitat hi vol trobar i, d'aquesta manera, aconseguir que aquesta mateixa comunitat la senti com a pròpia.

El fet que hi hagi un equip format per diverses persones dedicat durant pràcticament un any a l'organització de la Festa Major, i més quan aquestes persones senten el grau de responsabilitat que manifesten sentir, resulta molt rellevant per a què realment la festa es porti a terme. Més enllà del volum de feina realitzada pel que fa a planificació i execució d'activitats, el compromís que administradors i pabordes adquireixen de forma voluntària esdevé una garantia que, malgrat que la festa i les activitats que es proposin en el seu si, pugui agradar més o menys als ciutadans, l'esforç i la voluntat abocats en tirar endavant l'empresa seran elevats.

Salvaguarda: 
Transmissió: 

La transmissió del coneixement vinculat a l'administració i la pabordia es produeix de formes diverses; de vegades a través de documents, i d’altres de reunions amb persones que han desenvolupat el càrrec anteriorment, tècnics municipals i d’altres comissions vinculades a la Festa Major.

Una de les primeres coses que els administradors reben dels seus predecessors és una memòria amb tota mena d’informació sobre la darrera edició de la Festa Major. Aquest document conté dades tècniques sobre tots els actes programats: quan s’han produït els primers contactes, la contractació, quines empreses han subministrat el producte o servei, o el cost, entre d’altres. És de vital importància gestionar de forma eficient el temps per saber quan portar a imprimir el cartell o el programa, o quan posar-se en contacte amb cada tipus d’empresa per tal de tenir-ho tot a punt pel dia indicat. En aquest sentit, diversos informants han destacat  la importància de conèixer els passos a seguir per poder tancar els contractes amb els grups de música, ja que si aquests es deixen per a última hora podria ser que no hi hagués disponible cap grup o orquestra amb les característiques desitjades. El que s’intenta amb tota aquesta informació és que els propers administradors no comencin de zero, sinó que tinguin un punt de partida.

A part d’aquesta informació inicial que proporciona la memòria, generalment, ni administradors ni pabordes estan completament sols en la seva empresa. Al Vendrell, per exemple, són la Comissió de la Cercavila i la Comissió de Foc els qui s’encarreguen dels actes de cultura popular i de foc, respectivament, de manera que els administradors es coordinen amb ells per encaixar-ho tot en el programa. També comptaran amb el recolzament d’algun tècnic de la Regidoria de Cultura per aquells assumptes que requereixin algun tipus de gestió administrativa.

En el cas de Vilanova i la Geltrú són els tècnics de l’Ajuntament els que assessoren i acompanyen en tot moment als pabordes en temes d’infraestructures, serveis municipals, equipaments o  contractes entre d’altres, però també existeix la figura de la Comissió de Protocol de la Festa Major que s’encarrega d’assessorar els pabordes en tots els temes relacionats amb la part tradicional de la festa, i amb qui es reuniran al principi del seu mandat.

Per últim, a Vilafranca del Penedès també disposen del recolzament dels tècnics de Cultura de l’Ajuntament i hi ha la Comissió de Seguiment, que entre d’altres aspectes controla que la festa es desenvolupi tal com marca en el protocol, pel que fa a la vestimenta, als temps assignats als actes, etc.

Viabilitat / Riscos: 

Malgrat que tant l’administració com la pabordia són institucions molt antigues, la seva continuïtat no està garantida. El significat d’aquests termes ha anat canviant al llarg de la història, i en algunes localitats s’han succeït períodes de vigència i desaparició d’aquestes institucions. Les Festes Majors evolucionen de forma paral·lela als canvis que es produeixen a la societat de què formen part, i l’organització de la festa i la percepció que se’n té també pot anar canviant.

A Vilafranca del Penedès, la institució de l’administració ha gaudit d’una gran robustesa al llarg de la seva història, ja que des dels seus inicis són molt poques les vegades que ha desaparegut, bàsicament en períodes històrics convulsos com la República o la Guerra Civil.

A Vilanova i la Geltrú, l’elaboració del protocol de la Festa Major i de la figura dels pabordes tal com es coneixen avui en dia és molt recent, de l’any 1997, quan es va aprovar al Ple de l'Ajuntament l’estructura actual de Festa Major. Tanmateix, el document Pabordes de la Festa Major. Normes de Funcionament i Protocol no va ser aprovat fins l’any 2014. En el cas dels Administradors de Santa Anna, del Vendrell, el protocol de la Festa Major encara està en procés d’elaboració, i la institució tot just va recuperar-se el 2014. En aquests dos casos l’evolució d’aquestes institucions pot ser diversa. Tot i que van existir, també, en èpoques passades, se’n va produir la desaparició durant períodes perllongats de temps i  potser caldrà esperar per constatar el seu arrelament social en el format actual.

Molt en relació amb la qüestió anterior hi ha la valoració que fan els ciutadans de cada localitat de les seves festes i de la seva cultura. Segons manifesten els informants, hi ha localitats que valoren i estimen la seva festa sense recança, on els comerços es mostren predisposats a col·laborar, on tancar els negocis i viure la festa no resulta un problema rellevant, i d’altres on tot això costa més, i no s’acaba de trobar la fórmula per compaginar l’activitat econòmica habitual amb el manteniment i celebració de la tradició. Tanmateix, sembla que a dia d’avui s’està recuperant l’estima cap a la  festa i la quantitat de nens i nenes interessats en participar en els cercaviles ha fet que es generin llistes d’espera que auguren un futur esperançador. Alhora, el fet mateix de l’existència de protocols on es regulen les figures d’administradors i pabordes en el context de cadascuna de les festes majors també és un signe de la voluntat de conservar el model de gestió o, si més no, les figures en què es fonamenta.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

Esdevenir un dels administradors o pabordes de la Festa Major és un fenomen que té una gran importància per la majoria de persones que accedeixen a aquests càrrecs, segons esmenten. És una manera de poder participar de forma molt activa en el desenvolupament festiu i cultural del poble, i administradors i pabordes senten que és un gran repte que cal acceptar, quan es presenta la oportunitat.

Les persones que ocupen aquests càrrecs, generalment, viuen amb un gran orgull el fet de poder participar en el disseny de la Festa Major. Independentment del sistema concret d’elecció, han estat seleccionades entre moltes persones, de vegades entre el total de la població, i això les porta a pensar que, veritablement, han estat afortunades per tenir l’oportunitat de viure aquesta experiència.

Tanmateix, també estan sotmeses a molta pressió degut al volum de feina amb què es troben, i topen amb la necessitat de realitzar sacrificis personals, com perdre hores de son o reduir el contacte amb familiars i amics, per tal de poder portar a terme totes les tasques assignades de la millor manera possible.

Gràcies a l’amor i estima que senten vers el seu poble estan disposades a provar aquesta experiència, i en part, se senten en l'obligació de fer-ho per totes aquelles persones que han confiat en elles en votar-les, segons manifesten.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

El significat de les institucions d'administradors i pabordes ha anat canviant i adaptant-se a les noves realitats socials, passant d’un origen essencialment religiós cap a un context festiu i popular. Es tracta de figures en les quals coincideixen elements actuals (tota la tasca de gestió que desenvolupen) amb reminiscències dels seus orígens, com la ritualització de qüestions vinculades a la seva presentació, el manteniment del secret quan són escollits, etc. Aquest procés de canvi ja es pot considerar, en sí mateix, una mesura presa per la comunitat, precisament per evitar que cadascuna d’aquestes institucions quedés buida de significat.

Una altra mesura de salvaguarda presa pel propi grup, a part d’aquesta adaptació a la realitat social és la seva institucionalització per part dels Ajuntaments, de manera que la seva existència com a col·lectiu queda fixada en els protocols de les festes.

Informació tècnica: 
Investigadors: 
Redactor/a de la fitxa: 
Data de realització: 
dijous, 8 desembre, 2016
Actualitzacions de la fitxa: 
dimecres, 28 març, 2018
Validador/a: 
Coordinació IEP
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès