Els Reis d'Igualada

Creences, festes, rituals i cerimònies
Imatge de presentació: 
Identificació: 
Codi: 
IP-2-0007
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
La Festa dels Reis
Altres denominacions: 
Els Reis Mags d'Igualada, els Reis d'Orient d'Igualada
Grup i/o comunitat: 
La població d'Igualada, tanmateix, també hi participa gent de la resta de la comarca
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

La Festa dels Reis d’Igualada està declarada Festa Popular d’Interès Cultural (2010) i Festa Patrimonial d’Interès Nacional (2016). Originària de 1899, quan per aleshores només es duia a terme la Cavalcada dels Reis, s’ha construït des de llavors una celebració centenària que es caracteritza pel compromís i el sentiment identitari de la comunitat. 

Realitzada en un període que abasta nous dies, des del 28 de desembre al 5 de gener, es constitueix en tres actes principals, on el seguici de  ses majestats és l'actuació central. Tanmateix, l'arribada de l'emissari reial i el lliurament de les cartes, ambdós protagonitzats pel Patge Faruk, han convertit aquest personatge en un element referencial de la Festa; una particularitat que distingeix i diferencia la celebració igualadina.

Data identificació: 
dilluns, 4 desembre, 2017 to divendres, 5 gener, 2018
Localització: 
Descripció de la localització: 

La Festa dels Reis d’Igualada presenta tres actes públics. El primer té lloc el 28 de desembre al poliesportiu de les Comes, on arriba el Patge Faruk. A continuació, l’1 de gener, el mateix emissari recull les cartes dels infants a l’Ateneu Igualadí; i finalment, el dia 5 té lloc la cavalcada per la ciutat.

En la primera data, el patge realitza un recorregut previ pel municipi que finalitza i conclou al poliesportiu. Sense interrupció, circula pels carrers Carles Riba, dels Països Catalans, avingudes Balmes i Barcelona, carrers Lleida, Joaquima de Vedruna, Sant Carles, Cardenal Vives, Soledat, Sant Jordi, Sant Cristòfol, plaça del Pilar, carrer Nou, plaça de la Creu, carrer Argent, plaça de l´Ajuntament, carrers Sta. Maria, del Roser, plaça del Rei,  carrer Sant Jordi, Rambla General Vives, Rambla Sant Isidre, Rambla Nova, carrers Sta. Caterina, Trobadiners, avinguda Balmes, carrers dels Països Catalans, Carles Riba i les Comes (poliesportiu). És en aquest darrer escenari on té lloc la seva recepció.

L’antic hospital d’Igualada, situat al passeig Verdaguer, és l’espai on les autoritats reben als Reis el dia 5 de gener. Posteriorment a la recepció i lectura dels parlaments, inicia la marxa del seguici, a la mateixa via, cantonada amb Joaquima de Vedruna. La cavalcada circula per l’avinguda de Montserrat, l’avinguda Caresmar, el carrer de la Soledat, la plaça del Rei, el carrer Sant Jordi, la Rambla General Vives, la Rambla Nova, la Rambla Sant Ferran i la plaça Castells, on conclou la desfilada. Tot seguit, els camions, acompanyats dels patges, es distribueixen pels districtes de la ciutat a repartir els regals.

A més a més de les localitzacions citades, cal apuntar l’Espai Cívic Centre, on es realitza la reunió informativa per als patges; l’emissora de la Ràdio Igualada, on el patge Faruk realitza els seus missatges cada tarda des del 31 de desembre de 2017 al 4 de gener de 2018 (en altres anys, ha iniciat el dia 29 i ha conclòs el mateix 5; el nombre de dies varia depenent la quantitat de missatges); l’edifici Ignasi Carner, situat a l’Avinguda Mestre Montaner, 99 on es realitza el lliurament de paquets els dies 2, 3 i 4 de gener; la seu de la Comissió de la Cavalcada dels Reis, on es guarden els vestits de dos-cents setanta patges, així com l’arxiu de la fundació; i les naus on s’allotgen les carrosses i altre material.

Georeferenciació: 

Localització: 
Datació: 
Data de realització: 
dijous, 28 desembre, 2017 to divendres, 5 gener, 2018
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

La Festa dels Reis d'Igualada s'allarga durant nou dies, des del 28 de desembre al 5 de gener. En el transcurs d'aquestes jornades, es produeix l’arribada del Patge Faruk a la població, el 28 de desembre; la recepció de les cartes al mateix emissari l'1 de gener; i la Cavalcada dels Reis, el dia 5.

Paral·lelament als tres actes més importants, en el curs 2017-2018, des del dia 31 de desembre fins al dia 4 de gener, té lloc, a la Ràdio Emissora Municipal, els missatges radiofònics del Patge Faruk, adreçats als infants. Per altra part, els dies consecutius a l’inici de l’any, el 2, 3 i 4, la Comissió dels Reis s’encarrega de catalogar els regals portats per les famílies, la Creu Roja i els adquirits per la mateixa entitat per als  infants de llars desfavorides; així com de preparar els darrers retocs a la Cavalcada.

Fora d’aquest marge temporal, es produeixen diverses accions rellevants per al desenvolupament del conjunt de la celebració que es descriuen en l’apartat de processos i preparatius.   

 

 

Descripció (Àmbit 2 o Àmbit 4): 
Descripció general: 

La Festa dels Reis d’Igualada es documenta des de 1899. Per aleshores, a la capital de l’Anoia es desenvolupava la Fira dels Reis, concessió que Pere III el Cerimoniós havia atorgat a la ciutat el 1373. Una mostra que durava setze dies, des de la Festa de l’Epifania del Senyor.

Si la Fira, que té lloc actualment només el dia 6 de gener i es focalitza en la venda de planters, productes alimentaris i artesania tradicional, continua sent un esdeveniment social i cultural, en paraules de l’administració pública; la Festa dels Reis d’Igualada, per la seva part, s’ha convertit en la festa identitària més rellevant del municipi. La causa cal cercar-la en la identificació i el compromís adquirit per la ciutadania – particulars, voluntaris, empreses de diverses tipologies i associacions –, que sota la tutela de la Fundació Privada Comissió de la Cavalcada dels Reis d’Igualada, entitat  encarregada de gestionar el conjunt de la celebració amb el suport de l’Ajuntament, posen en funcionament aquesta festa.

La Festa dels Reis d’Igualada inicia amb l’arribada del Patge Faruk el 28 de desembre a la ciutat. L’acte consta de dues parts: el seguici en jeeps i motos pel municipi, on l’emissari reial i els patges saluden als infants i adults que els atenen als carrers; i la recepció al pavelló poliesportiu de les Comes, on el patge es rebut per la ciutadania,  ofereix un discurs i atén a la quitxalla.

Aquesta jornada comença a dos quarts de sis de la tarda, hora en què la Comissió cita als voluntaris per caracteritzar-se a l’edifici de les pistes cobertes.  Per aleshores, més d’un centenar de famílies ja fan cua a l’entrada d’un dels pavellons, on tindrà lloc a les sis de la tarda el Festival Infantil i, posteriorment, a les vuit, la recepció de l’emissari reial.

Un total d’unes dos-cents vint persones, aproximadament, s’aglutinen a les pistes cobertes. Es tracta de voluntaris, la majoria joves d’entre  18 i 25 anys, que participen com a patges negres; però també es troben altres adults, alguns dels quals superen la franja de la cinquantena d’anys. També hi ha personal de la Comissió que ajuda en les tasques d’organització i caracterització, així com altres assistents que col·laboren a maquillar.

Distribuïts en tres espais s’organitzen les tasques. A les grades, es vesteixen seguint les normes i consells establerts per l’entitat, la qual dictamina el disseny de la indumentària, si bé permet diferents variants de colors i acabats, menys en els casos que així ho indica. De tal forma, estipula que han de portar un turbant amb plomes, un jersei de coll alt negre, camisa, pantalons bufats o bombats d’estil turc, una armilla amb la bossa de caramels penjada, guants negres, i sabates o botes no esportives negres o marró fosc. Són molts també qui porten un passamuntanyes negre que els cobreix el coll, les orelles i els cabells.

Mentrestant, a la pista es troben treballant els maquilladors, coordinats per un membre de l’organització. Amb guants a les mans, dos pinzells - un de més gruixut per fer una primera pintada, un segon més fi per resseguir  -  i un got de pintura negre, compost de fum d’estampa i cervesa, van fent passar a la gent, que esperen dempeus en fila. 

Asseguts en un banc, se’ls va pintant a tots: una primera vegada la cara, quan van vestits superficialment (camisa i pantalons, generalment); una segona, un cop ja a punt, per perfilar alguns punts.

Paral·lelament, un tercer espai s’habilita per a la caracterització. És una petita sala situada en un subterrani que connecta amb la pista a través d’unes escales. Allà espera un maquillador amb pistola d’esprai, eina que s’utilitza per alleugerir la feina i facilitar el tintatge dels emissors barbuts. Serà el cas també del patge Faruk, qui a dos quarts de set ha d’estar a punt per sortir amb els jeeps a recórrer els carrers de la ciutat, en un viatge d’anada i tornada que el portarà al centre d’Igualada. En el seu cas però, la seva vestimenta té dos elements diferenciats: per una banda, el turbant roig, blanc i negre amb fils daurats, que porta la lletra F, inicial del seu nom, estampada a la part frontal; i per altra, la capa roja amb espatlleres de pedres daurades i volants grocs, on també està cosida la lletra F a la part superior, entre les espatlles i el braç dels dos laterals.

A les sis i trenta, i custodiats per la policia local, el seguici inicia el recorregut. Està compost per dues motos – una de les quals un trail de tres rodes – i cinc jeeps al descobert, el tercer ocupat pel Patge Faruk.

El trajecte per la ciutat transcorre sense quasi públic als primers carrers, ubicats fora del centre de la ciutat. Tanmateix, això propicia que els conductors patges toquin constantment el clàxon del vehicle per atreure l’atenció dels pocs vianants que es concentren a les vies.  No resten sols i, al moment, diferents cotxes els acompanyen fent sonar les botzines.

És a partir del carrer de Sant Cristòfol on  es comença a aplegar la gent, obligant a alentir el pas. L’emissor reial, dempeus, saluda als infants i als adults que el reben tot cridant: “Hola, Patge Faruk”, “Benvingut”, “Bienvenido”, o “Moltes gràcies per venir”. Els patges els responen fent sonar el clàxon, saludant-los i llançant-los-hi o donant-los-hi caramels.

Arribats a la plaça de l’Ajuntament, es concentra el nombre més gran de ciutadans. És aleshores quan alguns pares aprofiten per acostar els nens als cotxes, amb cura per evitar incidents, i saludar als emissors i al Patge Faruk de ben a prop. Inicien aleshores les petites converses, intercanvis de frases on els patges demanen als infants com s’han portat i se’ls recomana ser bons minyons. Els progenitors participen del moment, donant la seva opinió o esperonant al xiquet a què es comporti adequadament. Alguns nens li entreguen ja la carta a l’emissari reial, immers en un bany de masses que el crida i el fotografia. No són pocs els pares que aprofiten la situació per atansar-li el fill i prendre una imatge de l’instant.

En els següents trams l’aglomeració prossegueix a les tres rambles contínues, la de General Vives, la de Sant Isidre i la Nova. Posteriorment, comença a disminuir la gent i a poc a poc, el seguici comença a alleugerir el pas, mentre s’allunya del centre. Vint minuts abans de les vuit, arriben al poliesportiu. Un cop a dins, es realitzen una foto tots els participants. És una de les tantes imatges que la Comissió prendrà durant el conjunt de la celebració per al seu arxiu i que es publicarà en la seva memòria.

Fora d’aquest recinte, dues multituds esperen al Patge Faruk. Per una banda, els que es troben a l’interior del pavelló, on ha tingut lloc el festival infantil de pagament. Per una altra, els que es troben situats en un recinte annex, d’accés lliure i gratuït per a tothom. Aquesta duplicitat d’espais obliga a doblar el personatge de l’emissari reial i dividir el nombre de patges en dos grups. Es tracta de reproduir el mateix guió, en diferents llocs a la mateixa hora.

Quan manquen pocs minuts per entrar, tothom ja està llest i la coordinació dona els darrers apunts: emplaça els patges en dues files i els hi disposa a situar-se correctament a l’interior del pavelló, mirant de cara al públic.

A les vuit, realitzen l’ingrés. Segons abans, una veu en off, anuncia al públic l’arribada de l’emissor reial.

L’entrada dels patges es produeix pels laterals del primer pis, situat a l’alçada del carrer. Els aplaudiments del públic i la reproducció de l’himne del patge Faruk, cantat també pels assistents, acompanyen el moment.  Els focus il·luminen tan sols la pista, l’espai on s’estan emplaçant els emissors en dos cercles: en l’interior, una desena de persones; en l’exterior, la resta. De cop, s’apaguen els llums i un focus es dirigeix a l’escala d’un lateral on es persona el Patge Faruk, acompanyat de dos patges. Un porta el llibre blanc, en què s’explica als nens que s’escriu el nom dels infants que es porten correctament; i l’altre porta el negre, on se’ls hi diu que s’anoten els noms dels infants que es comporten inadequadament.

Baixant les escales, l’emissor reial recorre el cercle exterior de la pista, saludant als infants que s’atansen a donar-li la mà. Després de fer la volta, travessa la pista pel mig, rodejat dels patges i puja a l’escenari acompanyat dels seus dos emissors i dels aplaudiments del públic. Habilitat amb uns plafons vermells amb la seva insígnia (lletra F) i un micròfon, es situa en escena: ell al mig i els dos patges amb el llibre, un a cada costat.

Aleshores inicia el seu discurs on agraeix en primer lloc, la benvinguda atorgada. Tot seguit, explica el llarg viatge que ha realitzat, seguint els designis del Reis Mags, i anuncia la seva arribada per al dia 5. Posteriorment, dona uns consells als infants per a ser més bons minyons, parlant-los de la importància de la humilitat, la gratitud, l’amistat i la generositat.  A continuació, detalla el significat dels dos llibres que l’acompanyen. Es produeix aleshores una primera interlocució amb el públic: el Patge Faruk demana on s’apunten els nens bons i on els dolents, i la resposta dels assistents, entre crits, és immediata. Seguidament, es produeix una segona reacció. En aquest cas però, el patge dona una ullada al llibre blanc i comença a mencionar un seguit de noms que generen l’alegria dels presents. Però tot seguit, realitza el mateix amb el llibre negre donant peu al rebombori. Els nens afectats i les seves famílies s’identifiquen i cada nom dit en veu alta és respost pels assistents joves i adults amb exclamacions d’alerta: ui, ui, repeteixen.

Després d’aquesta situació, l’emissari reial pregunta al públic si saben com es diuen els tres reis i després de respondre enèrgicament els assistents, passa a detallar les aptituds que cal millorar a fi que tots els nens puguin ser inscrits en el llibre blanc. Succeeix tot seguit el moment que genera la major recepció del públic adult. Els consells que parlen de portar-se bé a escola, fer els deures, menjar tot el que hi ha al plat, ajudar a casa, però sobretot, fer cas als pares a la primera – frase que puntualitza el patge –, aixequen els aplaudiments dels assistents. Continua en la mateixa línia, els advertiments sobre la necessitat de no repetir les coses a casa diverses vegades i l’obligació de ser endreçats amb la roba, les coses de l’escola i les joguines.   

Tot seguit, recorda dues dades: en primer lloc, que des del 31 de desembre al 4 de gener parlarà cada dia a la ràdio municipal; i en segon lloc, que els espera a l’Ateneu Igualadí l’1 de gener per rebre la carta. A continuació, els insisteix que si fan cas de les seves observacions i les dels patges, el llibre blanc s’omplirà de noms i el negre restarà buit. Per concloure, els convida a assistir a la cavalcada, que ell presidirà, i donar la benvinguda als reis mags. Finalment, demana que facin sonar el seu himne i un aplaudiment per ses majestats.

Conclòs el seu parlament i mentre comença a sonar la música i s’obren tots els llums, els patges de la pista s’adrecen a parlar amb els nens de tot el pavelló, que romanen al costat dels seus pares. Es cuiden amb atenció els detalls, com la manera de dirigir-se als infants físicament (situant-se a la seva mateixa alçada) i verbalment (parlant en la mateixa llengua -català o castellà-, fent preguntes adients a la seva edat i innocència…). Els emissors els hi recorden la importància de seguir els consells del Patge Faruk. La complicitat entre els patges, la família i els infants s’evidencia. Els pares, avis i germans grans participen de la situació creada explicant el comportament dels petits i encoratjant-los a què es comportin adequadament, si encara no ho fan; els menuts per la seva part, escolten amb atenció les paraules dites pels emissors; i aquests últims, s’hi adrecen amb cura, sense renyar-los, aconsellant-los i oferint-los-hi caramels. En la majoria dels casos, el moment es registra amb una fotografia presa pels adults o es conclou prenent una imatge de grup.

Mentrestant, el Patge Faruk segueix rebent la màxima atenció a peu de pista, on els nens s’acosten a saludar-lo per a després, parlar amb els patges que omplen el pavelló, les vegades que considerin. A les nou, són ja moltes les famílies que comencen a prendre el camí cap a casa. L’acte finalitza a quarts de deu.

Després de la seva arribada, la propera actuació de l’emissari reial té lloc a través de la ràdio. L’any 2017, la retransmissió començà a emetre’s des del dia 31, si bé acostuma a iniciar l’endemà de la seva presentació en públic (el 29). La raó del canvi es deu al nombre de missatges que rep la comissió. Segons la quantitat, es necessiten més o menys programes.

L’emissió es realitza a Ràdio Igualada 103.2 FM. Protagonitzat per l’emissari reial, en una mitjana d’una hora -hi ha dies de 20 o 40 minuts; d’altres, 1h i 43m-, s’adreça amb noms i cognoms als infants, aconsellant-los la importància de portar-se adequadament, si volen rebre els regals sol·licitats. 

La selecció dels noms està condicionada per una inscripció prèvia. Dies abans, els progenitors o els avis han omplert un document de pagament on consten les dades del nen/a i on es narren les seves bones i males actituds, així com la petició de presents que demana. A la mateixa sol·licitud, els familiars indiquen la jornada en què s’ha d’emetre. Aquesta darrera demanda és la que provoca que siguin dates properes a l’arribada dels Reis Mags quan més missatges es diuen per ràdio, allargant així la durada del programa.   

El dia 1 de gener, té lloc el lliurament de la carta al Patge Faruk a l’Ateneu Igualadí, abreviació de l’Ateneu Igualadí de Classe Obrera.

A dos quarts d’onze inicia l’acte en obert. Des de quarts de nou però, s’han citat als patges per a caracteritzar-se i a dos quarts de deu ja hi ha famílies que fan cua; les darreres entraran pocs minuts després de les tres hores. Com a la jornada del dia 28, es repeteixen els mateixos processos de maquillatge i vestuari. Un cop preparats, l’organització disposa la distribució de l’espai. De tal forma, emplaça els emissors en diferents llocs: a la porta d’entrada, un o dos; a l’antesala del teatre una desena aproximadament; i a l’interior de la sala, el major nombre. És en aquest darrer espai on es col·loca el Patge Faruk i on s’emplacen les banderoles que recorden que els Reis d’Igualada són Festa popular d’Interès Cultural. Tanmateix, la quantitat d’infants que assisteixen a l’acte obliga a representar el personatge en 9 persones, caracteritzades totes elles de la mateixa manera. Cal destacar que en el dia d’avui, no porta la capa que el distingeix. 

L’emissor reial es presenta assegut en una butaca roja situada sobre un petit altell, amb un rerefons vermell i groc que destaca amb la seva insígnia (F). A cadascun dels costats té dos cistells: en un primer, hi diposita les cartes; i en un segon, pren els caramels i la xocolatina de tres euros que dóna als infants. L’acompanya un patge dempeus.

A la sortida de la sala, s’emplacen dos o tres patges més que s’encarreguen de donar als infants l’auca que la comissió encarrega cada any, i una bossa amb petits regals. L’any 2018 està composta d’un petit joc, una maqueta de tren, un conte, una llaminadura, un globus i una edició especial de la revista la Veu, dedicada als Reis d’Igualada.

Els infants esperen amb la carta en mà. En general, la majoria porten el model epistolar elaborat per la Comissió, editat cada any i de venda en diferents establiments del municipi.

Acompanyats dels seus pares, són rebuts a l’entrada de l’Ateneu per un primer patge que els saluda i atorga algun caramel. Metres després, diversos emissors fan l’espera al Patge Faruk més lleugera. De tal forma, s’acosten a parlar amb els nens i nenes, els hi miren les cartes, els encoratgen a portar-se bé i els ofereixen alguna llaminadura. Arribats a la sala del teatre, on sona constantment l’himne de l’emissor reial, dos patges organitzen la distribució dels infants als nou Faruks, si així es considera adient. Ho fan per evitar cues i aglomeracions, millorant així la circulació.

Sense gaires preferències, els nens s’acosten al patge que escullen o els dirigeixen. Arribats al moment, s’adrecen amb ell i li entreguen la carta, que la diposita en un dels cistells. L’emissor reial aprofita per establir conversa, sota l’atenta mirada i escolta de l’infant i també dels pares, alguns dels quals enregistren el moment. Com en els casos precedents, es repeteix l’argumentari d’orientar al xiquet en la bona conducta o d’aconsellar-lo a seguir en el mateix camí, si es dóna el cas. En el transcurs de la conversa, el Patge Faruk els atorga la moneda daurada de tres euros de xocolata i uns caramels. En termes generals, es conclou la conversa amb una fotografia del nen o nena amb ell o en alguns casos, amb tota la família.

Finalitzada la trobada, i si cal evitar aglomeracions davant l’emissor reial, el patge situat al seu costat orienta a la família atesa a moure’s cap a un costat o l’altre. Aleshores, només roman a l’infant recollir la bossa de presents i l’auca que els patges entreguen a la sortida del teatre.

Els dies 2, 3 i 4 aquells que ho desitgen entreguen els regals a la Comissió, a l’edifici Ignasi Carner, a qui abonen un pagament, variable segons la mida del paquet (petit o gran). Tot seguit, l’entitat identifica el regal (nom, domicili i telèfon) i li atorga el camió de distribució, segons districte. L’objectiu de l’entrega és que siguin els patges qui donin els regals a la casa inscrita durant la cavalcada – si està situada en el transcurs del seguici i demanen ser pujats per l’escala– o posteriorment, quan els camions es desplacen per tota la ciutat. 

El 5 de gener té lloc la Cavalcada dels Reis i l’entrega de regals. A dos quarts de tres, es citen als voluntaris al pàrquing del Mercat Municipal de La Masuca. Un llistat a l’entrada del recinte indica el nom i cognom del patge, el camió destinat i el districte on repartirà. Posteriorment, i prèvia identificació, van passant a l’interior on els atén un membre de la comissió que els atorga un sobre amb el seu nom. A dins hi consta l’acreditació: una placa rodona amb codi de barres on hi ha dibuixat el logo de la fundació i es detalla el número assignat de patge -que correspon a la primera vegada en què es va inscriure per participar en la celebració-, el número de camió i una lletra segons destinació (C, Cavalcada;  F, acompanyant del patge Faruk; J, en un jeep; R, repartiment).

Un cop obtinguda la identificació, passen a caracteritzar-se. Com en les precedents anteriors, han de vestir-se i maquillar-se. Tanmateix, un major nombre de participants respecte a les anteriors cites comporta un nombre superior de voluntaris, joves i adults que ajuden a tintar els patges. A diferència de les actuacions precedents, aquesta vegada  la pistola d’espray abasta molta més gent. S’ha d’alleugerir la feina i cal accelerar el procés.

Mentrestant, al pis superior del pàrquing ja estan disposats la quarantena de jeeps que participen en la cavalcada. Al matí s’han aparcat i adornat amb garlandes, així com s’hi han carregat les bosses de caramels que repartiran, abonades pels responsables dels vehicles i els seus integrants, adults i  nens patges.

A dos quarts de quatre un autobús ja s’endú una cinquantena d’emissors amb el Patge Faruk a l’Asil del Sant Crist. Al pati de l’entrada, un membre de l’organització disposa les darreres ordres i explica com es desenvoluparà l’acció. Posteriorment, es pren una foto oficial amb tots els integrants.  Minuts després, encapçalant l’emissari reial i en fila de dos, el seguici accedeix a l’interior on són rebuts per un parell de monges i públic assistent, familiars d’alguns interns. Tot seguit, es dirigeixen a l’església, on entren amb la música de fons de l’himne del Patge Faruk, interpretat per un organista. A les escales de l’altar, una germana els espera amb una imatge del nen Jesús als braços, que cada patge besa abans d’emplaçar-se al seu darrere. Un cop tots col·locats, el Patge Faruk realitza un discurs d’agraïment on dona les gràcies al nen Jesús i llegeix un salm que després atorga en full de pergamí a la mare superiora.

Finalitzat aquest primer acte, la comitiva es dirigeix a la sala polivalent, on els esperen els interns i alguns familiars amb nens, altres monges, treballadores i voluntàries. Com prèviament, també són rebuts amb l’himne de l’emissari reial. Aquesta vegada però s’emplacen en un escenari, espai des d’on el Patge Faruk fa un discurs on narra les activitats que s’han realitzat a l’asil al llarg de l’any, tot ressaltant als internats la importància d’estar actius i participar-hi.

Finalitzats els parlaments, els patges es dirigeixen a una taula on s’emplacen els regals. Són les monges, voluntàries i treballadores les que indiquen a qui va destinat cada paquet. Al lliurament del regal, els ancians responen amb agraïment, petonejant als portadors, però també, emocionant-se fins al plor. El patge Faruk també passa a saludar a cadascun dels assistents amb paraules afables que, en alguns casos són només escoltades, i en d’altres generen un reguitzell d’emocions. Els seus mots s’acompanyen de l’ofrena de la moneda de xocolata.

Un cop atorgats els regals, hi ha un segon discurs dirigit als pocs infants que es troben a la sala. Els anuncia que tots estan inscrits al llibre blanc i els dona consells per a un comportament òptim amb els pares (ser endreçats, no dir paraulotes…) durant tot l’any. Tot seguit, comença a cridar un per un a cada xiquet i els hi dona un regal i una xocolatina. Cada lliurament s’acompanya de l’aplaudiment de la sala. Finalitzada l’entrega, es realitza un tercer parlament, dirigit aquest cop a les monges, a qui també se’ls hi ofereix un present. Per últim, el Patge Faruk, i després d’un agraïment a tots els assistents, ordena al seu seguici un aplaudiment per a tota la sala. A continuació, desitja bons reis, bon any i molta il·lusió a tothom. 

Paral·lelament i posteriorment a la seva actuació, es repeteix el mateix guió en altres espais com la residència Pare Josep Maria Vilaseca o l’Hospital d’Igualada. A continuació, i a mesura que vagin finalitzant els diferents grups, es dirigiran cap a l’antic hospital d’Igualada, on tindrà lloc la rebuda als Reis Mags per part de les autoritats; l’any 2018, va anar a càrrec de l’alcalde. 

A un quart de sis de la tarda i davant l’antic hospital d’Igualada, situat al Passeig Verdaguer, l’actuació de la Banda Municipal d’Igualada i la Filharmònica d’Amposta anuncia l’arribada de ses majestats. La il·lusió s’expressa en el públic, que anima el moment.

Els Reis Mags són rebuts el 2018 per l’alcalde de la ciutat. A continuació, realitzen uns parlaments d’agraïment a la població igualadina on els hi expliquen, en primer lloc, com guiats per l’estrella de Betlem han arribat fins a la ciutat. Tot seguit, agraeixen la seva afectuosa benvinguda i passen a desitjar un bon any 2018 a tots els ciutadans. En el seu discurs recorden l’arribada del Patge Faruk i detallen amb l’alegria i satisfacció que el bon comportament dels infants hagi conduït a què tots estiguin inclosos en el llibre blanc. Per últim, fan una referència a l’edifici de l’antic hospital i el seu enderrocament, tot desitjant que es puguin retrobar en el mateix emplaçament o en un de similar característiques.

A les 18.00h inicia la cavalcada al Passeig Verdaguer, a la cantonada amb Joaquima de Vedruna. Des del principi, els carrers estan plens de gent, principalment, famílies amb nens. 

El seguici l’encapçalen els camions plens de regals. Tot seguit, apareixen els jeeps amb els patges, els quals es dediquen a saludar al públic i donar-los i llançar-los caramels. A l’instant, els petits s’afanyen a arreplegar-los ajudats pels seus progenitors. El perill però d’apropar-se massa als cotxes, els quals avancen contínuament, si bé a marxa lenta, obliga als emissaris que van a peu o a membres de l’organització no caracteritzats, a vetllar per la seguretat.

Posteriorment a la circulació de tretze jeeps, apareix el Patge Faruk acompanyat de quatre patges a peu. Circula dempeus en un cotxe descapotable amb matrícula i petites banderoles amb la seva insígnia (F). Com al 28 de desembre, la seva presència genera aplaudiments i salutacions; i els moments en què la cavalcada es veu obligada a aturar-se per compassar la comitiva, són moltes les famílies que aprofiten per acostar els seus fills i fotografiar-los ben a prop d’ell. Serà però una característica general que es repetirà al llarg de tot el recorregut amb qualsevol dels patges i reis.     

Seguidament, es repeteix un esquema base. Els espais entre les carrosses i altres elements destacats s’omplen amb els jeeps, els quals contínuament ofereixen caramels. En dues ocasions però, també apareix la banda de música: la Filhamònica d’Amposta i la municipal d’Igualada, que s’emplacen entre la carrossa de Melcior i Gaspar i Gaspar i Baltasar, respectivament.

Posteriorment al Patge Faruk, és el torn de l’estrella de Betlem que condueix a ses majestats en la seva arribada a Igualada. Il·luminada amb 2.000 bombetes, s’emplaça sobre el que representa un núvol blanc.

La presència dels Reis Mags s’anuncia a través de les bandes de música, que toquen dues partitures: l’himne del Patge Faruk i el del 5 de gener. És la primera la que genera una major entusiasme del públic familiar, el qual davant les primeres notes, s’anima a cantar la lletra acompanyant-la d'aplaudiments.

A continuació, arriben les carrosses. En primer lloc desfila la de Melcior, que es distingeix per la figura d’un gran sol groguenc i ataronjat. El rei, que es caracteritza pel seu cabell i barba blanca, vesteix amb un vestit elegant de colors grisos i blancs i corona amb pedreria. Tot seguit, apareix Gaspar, emplaçat davant un planeta. En el seu cas, porta una barba rossa, una capa i barret de copa alta daurats i una túnica de tul transparent brodat amb fil daurat. Per últim, arriba Gaspar acompanyat d’una lluna. En el seu cas, duu un abric de seda natural brodat amb un coll lluminós. El turbant llueix tres plomes blanques decorades amb brillants.

Ses majestats s’ajuden de dos petits patges, un a cada costat, que no deixen de saludar i llançar caramels als assistents durant tot el recorregut. La cridòria de xiquets, però també d’adults, i les contínues salutacions als Reis Mags són presents al llarg de tota la desfilada.

Després de passar Baltasar, apareixen centenars de patges negres, alguns amb paquets a les mans, i dos camions oberts plens de regals. Correspon als presents que s’aniran repartint al llarg de tot el seguici, en una imatge que caracteritza la festa igualadina. Amb unes escales de fusta que es desplacen durant tot el recorregut a espatlles de l’associació Reto a la esperanza (entitat a qui la Comissió encarrega aquesta tasca), i on diu “Benvingut Patge Faruk. Benvinguts Reis d’Igualada” s’enfilen els emissors als balcons i finestres per oferir els regals de les famílies que així ho han sol·licitat prèviament.  En algunes ocasions, s’acompanyen de l’expectació i aplaudiments del públic.

Arribats al final de la rambla de Sant Ferran conclou la cavalcada. Per aleshores, el seguici es divideix: l’estrella i les carrosses s’aturen a la plaça Castells; i els camions i jeeps a l’avinguda de Balmes. És en aquest darrer espai on comença a organitzar-se la distribució dels regals pels districtes de la ciutat. Paral.lelament, els reis van a descansar una estona i a prendre un petit refrigeri que la Comissió ofereix també als intèrprets de les bandes.

En camions enumerats, però també en alguna furgoneta i amb ajuda de jeeps, els patges s’emplacen al camió que se’ls ha assignat. Dependrà de la quantitat de presents, serà necessari un nombre major o menor d’emissaris, arribant a superar, en alguns casos, la trentena.  És una persona de la Comissió l’encarregada de supervisar-ne l’organització.

Un cop arribat tot el personal designat, es desplacen cap al seu districte a repartir els regals. En parelles o individualment, es presenten a la casa asignada. Rebuts per tota la família, els patges conversen alegrament amb els nens i passen a oferir-los els presents. Malgrat només en portin un, les famílies els hi demanen a amagades que els atorguin tots els regals que disposen, com així ho fan. El moment transcorre per als infants entre sorpreses i alegries; mentrestant, els adults capten el moment càmera amb mà. Finalitzada l’entrega, la família ofereix als emissors un petit aperitiu, variable segons casa. De tal forma, hi ha qui prepara unes patates, una mica d’embotit, entrepans o qui té preparat el Tortell de Reis. En termes generals, tots l’acompanyen de cava, per celebrar el moment. Depèn aleshores dels patges decidir si el volen prendre o no. Presa la decisió, retornen cap al camió, rebent en alguns casos un donatiu econòmic de la família, que guarden al sobre per entregar posteriorment a la Comissió. 

Paral·lelament a la seva actuació, altres famílies són ateses pel Patge Faruk i els Reis Mags. Són persones de l’entorn dels protagonistes - en el cas dels Reis Mags, les seves mateixes famílies -, a qui se’ls hi ha demanat la seva intervenció. Com en el cas precedent, el desenvolupament de l’activitat es du a terme de la mateixa manera, si bé s’acostuma a premiar amb un donatiu major.  

En la majoria dels casos són els nens els protagonistes de la festa. Tanmateix, també succeeix que s’atorga als adults algun regal.

És després de mitjanit, quan l’any 2018 conclou el lliurament de tots els regals.

A diferència d’altres municipis catalans, la quitxalla igualadina se’n va a dormir amb els regals oferts. No és necessari doncs mantenir la tradició de colgar les sabates i oferir menjar i beure als patges i camells.

Una situació semblant succeeix també amb el Tortell de Reis que es menja l’endemà. Aquest dolç, que tradicionalment es farceix de massapà, s’adorna amb fruites confitades i s’elabora la pasta amb ous, farina, sucre, mantega, aigua, llimona ratllada i llevat, hi ha qui l’enceta la nit de Reis, en el context del lliurament dels regals per part dels patges o posteriorment a la seva marxa.

Història i transformacions de l'element: 

La Festa dels Reis d’Igualada es documenta l’any 1899 segons les fonts despreses en les divulgacions la Setmana d’Igualada i el setmanari Sometent. Dos articles publicats el 31 de desembre de 1899 i el 4 de gener de 1908, respectivament, així ho certifiquen. No obstant això, el mateix Sometent publicà el 5 de gener de 1907 una nova data, l’any 1895. El fet però que no s’hagi pogut contrastar aquesta nova dada, l’ha descartat com a punt de partida. Tanmateix, sí que es pot certificar que el repartiment de joguines i llaminadures per a gent necessitada es feia ja abans de l’any de l’inici de la 1a Cavalcada, com així exposa l’arxiver i cronista de la Comissió dels Reis d’Igualada, en Joan Farrés i Florensa.

Fins aleshores, a l’estat es registrava la cavalcada d’Alcoi, referenciada des de 1866, però realitzada continuadament des de 1885, com la  més antiga d’Espanya. La proximitat temporal dels dos seguicis, la característica comuna de pujar els patges a les cases ajudats per una escala i l’existència d’un document del Banc d’Igualada al Cercle Industrial d’Alcoi que testimonia la relació comercial entre les dues poblacions han portat a pressuposar la potser possible influència de la festa alcoiana a la igualadina, si bé no hi ha cap document que ho acrediti.

Si avui en dia la cavalcada està organitzada per la Comissió cavalcada dels reis d’Igualada, Fundació privada, els orígens s’atribueixen als vicaris de Santa Maria, Joan Camprodon, Jaume Bosch i Dr. Lluís de Sobregrau amb el suport dels socis del Centre Catòlich de Obrers, fundat per Mn. Manuel Catarineu i Castells, l’any 1882. Per aleshores, la festa del 1889 es limitava al seguici festiu, on els reis anaven amb cavalls; i no incloïa la figura del Patge Faruk, incorporat des de 1943. Tanmateix, la iniciativa religiosa naixia ja donant resposta als més necessitats, oferint gratuïtament les joguines als infants de famílies empobrides. Com certificava un any després la Semana de Igualada:

también repartieron juguetes a más de cuatrocientos niños pobres de ambos sexos, participando así en una fiesta que de otro modo sería solo para la clase acomodada...

Farrés i Florensa (2003): Reis d'Igualada...Nit d'il·lusió. Pàg 89

Els anys posteriors, el Centre Catòlic continuà gestionant l’organització de la celebració; tanmateix, per motius diversos i desconeguts no es realitzaren les cavalcades dels anys 1901, 1902 i 1905. El 1906 es reprengué la festa, incorporant la participació econòmica de l’Ajuntament, dotació que es manté activa fins avui en dia, si bé ocasionalment hi ha hagut alguna complicació o absència, com a continuació s’exposa.

En el transcurs de la seva història, el desenvolupament d’aquesta celebració s’ha vist afectat puntualment. N’és un exemple, l’any 1933, durant la segona República, i la guerra civil espanyola (1936-1939). En el primer cas, en un context d’igualtat de classes i oposició a la monarquia, simbòlicament caracteritzada per la figura dels Reis Mags, el consistori va denegar la subvenció a l’entitat i obligà a variar la desfilada - recloent ses majestats en un cotxe tancat- i l’entrega de regals, descaracteritzant la imatge dels patges en l’ofrena dels presents als domicilis particulars. Així responia l’alcalde del moment, el Sr. Biosca, als qui criticaven l’administració d’intolerància sectària:

Podeu ben creure que jo no sóc contrari a les festes i actes tradicionals del poble – ens ha dit. Però, francament, per un esperit d’humanitarisme ben entès, no puc menys d’ésser contrari a la Cavalcada dels Reis en la seva organització actual, car posa massa en evidència la desigualtat social dels infants. Ultra això, cal modernitzar els costums i deixar-nos de pràctiques familiars anacròniques que dificulten el desvetllament de l’intel·lecte infantil. És a dir, és hora ja de no fomentar les il·lusions dels infants amb enganys o fantasmagories. Per la força d’aquests raonaments no he autoritzat la sortida dels Reis. 

Crónica Local. Diari d’Igualada, a l'obra Retalls d'Història dels Reis d'Igualada de Teresa Sert, pàg 142.

Per altra part, el context bèl·lic i de postguerra cancel·là les cavalcades del 37-39 i el següent any. Es reprengué la celebració el 1941 de mans de las Organizaciones juveniles de F.E.T y de las J.O.N.S i posteriorment del Frente de Juventudes i el Centro Nacional (1942). A partir del 1945 la cavalcada passà a estar organitzada per la Comisión Organizadora de la Cavalgata de los Reyes Magos del Centro Nacional, més endavant coneguda com la Comissió Organitzadora de la Cavalcada dels Reis, entitat que es formalitzaria com a fundació privada l’any 1.999.

L’any 1943 es va introduir un dels elements característics de la Festa dels Reis d’Igualada, el Patge Faruk; consegüentment, la celebració començà a prolongar-se en els dies, iniciant el dia 28 i prosseguint amb els missatges radiofònics les successives jornades. La recepció de les cartes en mans de l’emissor però no s’acabaria produint fins al 1952. Fins aleshores, es dipositaven a les bústies situades al Centre Catòlic i després el Centre Nacional, o els infants les donaven al pregoner – el nunci que s’encarregava de fer les crides, anunciant la celebració de la cavalcada i donant consells als infants i progenitors per disposar l’arribada dels reis -  o als heralds (missatgers), els quals, juntament amb els anteriors, passejaven pels carrers de la ciutat recollint-les.

Amb l’entrada d’aquest nou personatge, l’any 1954 s’incorporaren dues noves particularitats: l’himne del patge i la petita ofrena als nens, un cop li han atorgat la carta (en aquesta primera vegada, els conferí unes xocolatines). Però el més destacat fou com de mica en mica, aquesta figura va anar adquirint protagonisme i rellevància. De tal forma, la seva influència anava generant una progressiva major participació  que es palpava en la vessant artística de la celebració, com així es manifesta avui en dia. En són exemple el seu himne, que ha esdevingut la cançó principal de la festa, i el seu color de pell, que  condicionat principalment per la presumpció dels voluntaris - és a dir, pel present l’elevat grau de lluïment que comporta per als participants vestir-se i maquillar-se d’emissor negre - s’ha convertit en l’element distintiu  de la quasi totalitat dels patges i consegüentment, dels diferents actes (arribada, recepció de les cartes i cavalcada). Aquesta vistositat i brillantor, que ressalta a diferència dels patges blancs o rossos, ha establert imposar una norma no escrita: no tots els nous participants poden anar de patge negre el primer any. Per tant, l’entitat es troba en l’obligació de realitzar un sorteig.

A partir de 1961-1962 es van substituir els cavalls dels tres reis per les carrosses dissenyades per Antoni Moncunill. Per aleshores, estaven confeccionades sobre cotxes i foren costejades, majoritàriament, per aportacions particulars. Però el reemplaçament dels animals va tenir afectacions col·laterals. Per una banda, la imatge dels dos patges a cavall proveïts d’una pala o flabell  – un ventall gros de plomes de mànec llarg símbol de solemnitat - que, antigament acompanyaven a cadascuna de ses majestats, va desaparèixer. Per una altra, va succeir el mateix amb els portadors d’atxes, els quals il·luminaven el pas dels Reis, situant-se als laterals del seguici.

Amb el pas del temps, les carrosses van passar a ser tibades per jeeps, posteriorment es van estrenar de noves realitzades per Josep Vilanova (1979, 1983 i 1984; rei negre, ros i blanc, respectivament); i finalment, l’any 2004 es van elaborar les actuals, escollides a través d’un concurs públic de l’entitat. El disseny realitzat per Joaquim Budesca  projectà el sol (Melcior), els planetes (Gaspar) i la lluna (Baltasar) en referència a l’astronomia i l’astrologia, el coneixement dels tres savis.

Paral·lelament als carruatges, la vestimenta també va variar. Si en un inici, es documenta que foren les monges MM. Escolàpies i Mare del Diví Pastor qui confeccionaren els primers vestits amb la col·laboració d’Antoni Miserachs de Tonet Sabaté, qui realitzà el calçat, el darrer canvi va corre a càrrec de la dissenyadora igualadina de renom Sita Murt, l’any 2007. Desinteressadament, confeccionà uns nous vestits que destaquen per l’elegància, la sumptuositat i la voluminositat, en paraules de la comissió. Elements com la pedreria, els brodats o la combinació dels colors daurats, grisos i de marfil, en són característics.

L’any 1963 s’integra un altre element característic de tota cavalcada: la llançada de caramels. Avui en dia, s’elaboren sense gluten i s’ha confeccionat un disseny únic per a l’embolcall de totes les llaminadures, variant només el color segons el gust. Una trajectòria semblant ha seguit la xocolatina, element que s’atorga en l’entrega de cartes, que correspon a una moneda daurada de tres euros, com així es visualitza en la seva cara, i on porta inscrit el nom de Reis d’Igualada al seu revés.

En els següents anys, s’introduiran encara alguns nous elements, com l’elaboració de les auques (1964) a càrrec d’igualadins o persones vinculades amb la festa; però principalment, les adaptacions de la celebració al context social corresponent. Aquesta condició tindrà afectacions tan diverses com la variació de les cartes - es pot constatar com han evolucionat en disseny i tractament; si antigament es deia “suplicada al Patge Faruk”, avui en dia es diu “Carta al Patge Faruk”-; les millores tecnològiques o els canvis estètics (vestimenta, carrosses o posada en escena de les diferents representacions). Tanmateix, el factor més destacat ha estat la progressiva identificació de la ciutadania amb la celebració, fet que s’ha exemplificat en una major participació (voluntaris, espectadors) dels igualadins, no exempta de reivindicacions lluitades -com la integració de les dones patgesses a partir de 2003, i sense limitacions numèriques des de 2004-. Però també, de com a poc a poc s’ha reconegut institucionalment la celebració en les diferents esferes de l’administració pública, contribuint a la seva vàlua.

Processos i preparatius: 

Els processos i preparatius per a la propera cavalcada inicien tan bon punt finalitza la precedent. Així, en els primers dies, la Comissió recull oralment els suggeriments i queixes arribades. La finalitat és valorar aquestes crítiques i treballar per solucionar-les l’any vinent.

Posteriorment, s’inicia la recerca de l’il·lustrador i escriptor que han de realitzar l’auca; i, paral·lelament, en la nova innovació que, any rere any, es presenta. L’any 2017-2018 ha estat un pendrive que recull en format documental i diacrònicament, la història dels Reis d’Igualada i les característiques de la festa.

A partir del quart trimestre, s’intensifiquen els preparatius. La Comissió de Reis estableix en reunió a principis d’octubre les accions a seguir en els consecutius dos mesos.

La primera consisteix en la preinscripció dels participants adults (majors de 18 anys: patges, Faruks i acompanyants de jeeps) que es desenvolupa en un termini aproximat d’un mes, entre finals d’octubre i principis de novembre.

Obtingudes totes les dades i posteriorment a una nova reunió de la Comissió, s’obre el període d’inscripció.  Per aleshores, l’organització afavoreix les relacions de proximitat entre els inscrits.  De tal forma, deixa triar als patges no només el districte on volen repartir els regals, sinó les persones amb qui  volen fer-ho. Això últim afavoreix que any rere any, es repeteixi la inscripció de colles d’amics que participen conjuntament en la celebració.

A continuació es produeix el repartiment i recollida de vestits. Són molts els col·laboradors que contribueixen sempre a la festa, i per tant, han acabat comprant o elaborant la seva vestimenta, seguint els paràmetres establerts per l’entitat. Tanmateix, els nous inscrits així com d’altres usuaris, necessiten que els hi cedeixin. La comissió, que disposa d’uns 270 vestits, els hi ofereix gratuïtament.  Entre la roba es troba també la dels patges blancs i rossos, que tenen una representació escassa en el conjunt de la celebració. La causa es deu al fet que la seva caracterització no és tan lluïda com la dels patges negres i conseqüentment, els voluntaris opten per no representar-los. Com establir aleshores qui ha de ser patge blanc o ros, és una elecció que s’acaba atorgant als nous inscrits via sorteig.

Posteriorment a la inscripció dels patges adults, es realitza a meitats desembre la dels patges infantils (8-10 anys). S’escull aquesta edat per considerar que ja són coneixedors de la història amagada dels Reis Mags.  La seva participació implica un cost econòmic per a les famílies, ja que han de sufragar els caramels que llançaran.  

A meitats desembre inicien les tasques de logística per al bon funcionament dels actes com l’adequació dels espais o la preparació del material (per ex: l’embossament dels obsequis per als infants el dia 1 de desembre o el muntatge informàtic per a la recollida dels paquets els primers dies de l’any); així com les reunions d’organització i les trobades amb els responsables de repartiment i els xofers de jeep.

Paral·lelament, es desenvolupa la formació dels patges. En una jornada que té lloc a l’Espai Cívic Centre, on se’ls instrueix en dos aspectes: la caracterització i el comportament. En aquest darrer punt, l’entitat fa l’èmfasi en com s’han d’adreçar als infants. De tal forma, se’ls aconsella i se’ls dona pautes a seguir en aspectes verbals i no verbals. Quin tipus de frases han d’utilitzar o com s’hi han de dirigir físicament (per ex: mateixa alçada visual), són algunes de les indicacions.

Per altra part, es recullen les dades sobre les famílies en risc d’exclusió social. En mans de Càrites i els serveis socials de l’Ajuntament, s’identifiquen els nens entre 1-8 anys a qui se’ls atorgarà un regal de manera gratuïta. En aquest cas i en col·laboració amb una botiga de joguets de la ciutat, es debat els presents a oferir, catalogats segons diferents paràmetres d’edat i sexe, i establint un rang de preu similar. Les joguines de caràcter bèl·lic es descarten. 

En la mateixa línia, la Comissió distribuirà sense cost els joguets de Creu Roja. Són casos puntuals on l’adquisició corre a càrrec d’aquesta entitat.

A mesura que s’acosten les primeres representacions, s’intensifiquen les reunions d’organització. Per aleshores, encara queda escollir qui seran els Reis Mags. Com cada any, l’elecció la condueixen  tres membres de la Comissió. Es descarten polítics en actiu i persones majors de 60 anys. En el primer cas, perquè es no vol polititzar la festa; en el segon, per l’esforç físic que comporta la cavalcada (dempeus i llançant caramels). Per altra part, de l’electe es valora la vinculació, la identificació i l’estima vers la festa.

No se li comunica que serà rei fins pocs dies abans de la cavalcada, entre el 31 de desembre i els tres primers dies de l’any, en termes generals. La seva designació té un condicionant econòmic, ja que l’escollit ha d’abonar el cost dels caramels de la seva carrossa i el reportatge fotogràfic que se li realitza. Per altra part, també té un component d’ocultació: a l’elegit se l’obliga a no manifestar-ho i se li recomana no comunicar-ho a la seva família. Succeeix aleshores que, en la majoria dels casos, s’explica en l’entorn familiar poques hores abans de la seva posada en escena o se’ls hi oculta, per després personar-se ell mateix a casa seva, portant els regals sota l’aparença de rei.

Sobre quin dels tres personatges seran, els consells i recomanacions de les modistes són determinants, ja que assessoren el vestit més adequat segons complexió. Si succeeix que aquest factor no és rellevant per a l’elecció i tots tres coincideixen en voler representar el mateix, aleshores es decideix a sorts.

Conclosa la Festa dels Reis, es realitza una reunió post cavalcada on es comenta el desenvolupament de la Festa i els comentaris rebuts, que seran tinguts en compte en la següent celebració. Per altra part, els voluntaris retornen els vestits nets a la Comissió.

Dedicació: 

L’origen de la celebració dels Reis Mags es deu a la tradició cristiana i medieval. L’Evangeli de Sant Mateu (Mt 2 1-12)  és l’única font bíblica que relata la manifestació (Epifania) del naixement de Crist, citant l’adoració i l’ofrena de regals (or, encens i mirra) a càrrec d’uns mags d’Orient.

Posteriorment, els evangelis apòcrifs desenvoluparen la història; però no fou fins a l’Edat Mitjana que s’acabà dignificant als protagonistes convertint-los en Reis i en tres persones anomenades Melcior, Gaspar i Baltasar. La xifra s’avenia bé al simbolisme trinitari i es basava en el mateix nombre d’ofrenes realitzades.

S’originà a partir del segle XIX a Espanya, la nit de Reis. L’ofrena al nen Jesús s’expandia a tots els infants durant el Nadal, prenent com a exemple la tradició de Sant Nicolàs, representada en altres països. S’iniciaren aleshores les cavalcades i a poc a poc, la societat desplaçà la vessant religiosa de la celebració convertint-la en una festa de caràcter laic. Així també es constata a Igualada, però tanmateix dos factors revelen encara el manteniment dels valors cristians: per una banda, l’adoració al nen Jesús que realitzen els patges a l’Asil del Sant Crist, manifestació que sorgí a petició de les monges; i per l’altra, l’ofrena de regals als nens necessitats com a símbol de caritat, entenent el concepte com el desig a fer el bé al proïsme.  

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Si bé la Festa dels Reis d'Igualada es celebra en el transcurs de nou dies on es duen a terme diferents representacions, es repeteixen elements en una o dues jornades com la caracterització dels personatges - on cal l'ús del maquillatge (pinzells, esprai i tinta) i la vestimenta (Patge Faruk, patges i reis) -; la posada en escena de les actuacions – escenaris habilitats, vehicles (jeeps engalanats i motos) – i el repartiment de caramels. Tanmateix, cadascuna de les jornades presenta  també les seves particularitats pròpies com els diferents espais on es realitzen – Poliesportiu les Comes, el Teatre Ateneu, els carrers de la ciutat o altres espais públics i privats d’Igualada -; o l’ús de material específic segons la representació – els llibres blanc o negre, la carta al Patge Faruk, la moneda de xocolata, el lliurament de la bossa amb regals diversos el dia 1, les carrosses o el cotxe descapotable del patge Faruk).

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 

La Festa dels Reis d’Igualada està organitzada des de 1945 per la Comissió Organitzadora de la Cavalcada dels Reis, des de 1999 Fundació Privada Comissió de la Cavalcada dels Reis d’Igualada. A títol comprensible, s’assimila a una entitat sense ànim de lucre despolititzada composta per una Comissió, que seria la figura dels socis; i la Junta, representada per la Fundació. En el primer cas, són les encarregades d’organitzar la Festa dels Reis; en el segon cas, són els responsables de conduir la gestió econòmica i administrativa. Són un total d'unes trenta persones.

La celebració de la Festa dels Reis d’Igualada compta amb el suport de l’Ajuntament i la col·laboració de particulars, voluntaris, empreses de diverses tipologies i associacions. Els fons econòmics que gestiona l'entitat procedeixen de la subvenció anual del consistori, però principalment dels donatius que rep a títol individual i empresarial i el lliurament de l’entrega de regals. Hi ha altres fonts d'ingressos, com la loteria de Nadal; o altres guanys que es reverteixen directament en la celebració de la festa del mateix any, com la participació dels patges infantils als jeeps i la dels reis mags.

Si bé és una entitat privada qui gestiona l’organització de la celebració, la Festa dels Reis d’Igualada és una festa ciutadana, on participa voluntàriament el conjunt de la societat. En destaca l'elevat nombre de persones que participen com a patges, quasi un miler l'any 2017-2018. Són homes i dones que inscrivint-se a títol individual, s'agrupen després, ells mateixos, com a colles. El requisit només és ser un mínim de dos, si bé el més habitual són quatre o cinc. Entre els grups, destaca trobar-se no només amics de joves, sinó membres d'una mateixa família que abasten diferents generacions.

L'organització participativa de la festa és administrada per la Comissió. En primer lloc, l'entitat mobilitza una logística interna per classificar com han de distribuir-se els patges a peu o en vehicle durant els diferents actes En segon lloc, coordina que la seva actuació sigui l'adequada durant les celebracions. En aquest darrer punt, supervisa qüestions diverses com la seva caracterització,  les pautes de conducta o la posada en escena. 

De com s’identifiquen els igualadins i s’impliquen activament cada any, n’és un fet  per la quantitat de persones que mobilitza i per les converses que origina, debatent la seva realització. Així doncs, hi ha diversos perfils ciutadans que exposen obertament el seu parer entorn la Fundació i la festa. Opinions positives, però també crítiques i constructives com la del gestor i creador cultural Pau Llacuna. Veus que emfatitzen la necessitat d’una major transparència organitzativa i econòmica i que sol·liciten obrir taules de diàleg per opinar i/o construir conjuntament la celebració.   

Participants/Executants: 

La Festa dels Reis d’Igualada es una celebració que es caracteritza per la participació altruista de la ciutadania. Tanmateix, en la seva realització es diferencien dos col·lectius: per una banda, la Comissió, qui s’encarrega de gestionar i organitzar els actes i que, consegüentment, té una major implicació i una relació contínua amb la celebració, allargant-se més enllà dels nou dies corresponents. I la dels voluntaris, el col·lectiu  indispensable per a la seva realització i escenificació. En aquest grup sobresurt el quasi miler de patges (dades aproximades de 2017-2018), però també aquelles empreses que col·laboren cedint els seus camions i xofers, per exemple.

En el transcurs del temps, la Festa dels Reis d’Igualada ha esdevingut la celebració més rellevant del municipi. De tal forma, alguns ciutadans han establert el compromís amb la festa a través de la implicació activa. L’entrada de nous integrants, representants majoritàriament en l’edat de 8 i 18 anys, escenifica aquesta participació com un ritual de pas (la pèrdua de la innocència; jove-adult); però paral·lelament, també constata en aquells que continuadament participen de la celebració, amb pocs anys de recorregut o arrossegant-ne dècades, la identificació i el compromís que tenen amb la seva festa. 

Sigui aleshores per l’estima que es demostra vers aquesta celebració i les ganes de millorar-la any rere any, des de la Comissió es treballa perquè l’actuació dels voluntaris sigui l’adequada, sobretot entre els joves, on fàcilment es poden cometre errors de comportament.  Però també des de la institucionalització que s’ha atorgat a la festa i la gestió de la mateixa comissió, hi ha veus discordants que s’oposen al que consideren una rigidesa en les formes que restreny l’actuació dels voluntaris i delimita la innovació d’aquesta celebració tradicional, evidenciant així que, des del seu parer, fóra necessari replantejar des del conjunt de la societat igualadina quin model es vol desenvolupar.

Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 

La Festa dels Reis es caracteritza per ser un ritual festiu on la comunitat s'implica en perpetuar la innocència dels infants; un fet que s'allarga fins als vuit anys, en la majoria dels casos. Superat aquest moment, el nen/a entra en una nova etapa que el porta, amb el transcurs dels anys, a la vida adulta. El compliment dels divuit anys és la xifra que institucionalitza aquest canvi.

Aquesta situació es reprodueix  a la Festa dels Reis d'Igualada. És un doble ritual de pas on els infants de nou i deu anys entren per primer cop en contacte amb la celebració, ara sí coneixedors de tot el que implica; i on els majors de divuit anys, participen també per primer cop, com a adults. En un cas o altre, es presenten davant la societat escenificant la seva maduresa.

Per altra part, és important destacar com l’imaginari col·lectiu igualadí ha construït la Festa dels Reis Mags entorn de dues figures: ses majestats i el Patge Faruk, esdevenint aquest darrer un element imprescindible de la celebració.

En un context actual, on al llarg del territori s’ha debatut àmpliament, i amb posicions clarament enfrontades, com han de desenvolupar-se les cavalcades, el cas igualadí representa un cas a valorar per haver inclòs un personatge no bíblic en la seva celebració que s'ha convertit en un referent de la festa. I és que les discussions entorn la necessitat d’apostar per la diversitat i la integració en aspectes com l’elecció del rei Baltasar – aquest tema però no se l’ha qüestionat la ciutadania igualadina que, lògicament, li comportaria també debatre sobre els patges -; o l’elecció de dones per caracteritzar els Reis Mags, o bé convertir-les en Reines Magues han generat controvèrsia. Tanmateix, ha estat gràcies a les queixes, suggeriments i peticions expressades des de la societat, que s’estan debatent aquests temes i s’està treballant, en algunes localitats, en construir una celebració popular que integri a tota la comunitat. Incorre en aspectes com la falsedat històrica, així doncs, no han de ser motius per no construir un treball en comú amb la població, a fi de generar una celebració més diversa i participativa. Una acció necessària per mantenir la identificació i continuïtat de la festa.

Salvaguarda: 
Transmissió: 

La festa dels Reis Mags és un ritual festiu que s’associa a la infantesa i la innocència que els primers anys de vida representen. El desig dels adults per perpetuar-ho s’exemplifica corresponent als infants amb el lliurament dels regals i el manteniment del misteri i la màgia. Aquest objectiu és la causa principal que mobilitza als igualadins a commemorar aquesta celebració.

El fet que sigui una festa de caràcter laic i d’àmbit familiar, afavoreix que integri a tota la comunitat i generi el desig comú de voler-hi participar. Així succeeix segons diferents èpoques de la vida - quan es supera la innocència als 8 anys; quan s’arriba a la majoria d’edat; o quan els fills ja han crescut –;  i segons l'estat familiar – en termes generals, els qui tenen quitxalla fins als 7 anys s’abstenen de formar part de la celebració com a patges per preferir correspondre com a progenitors-. De tal forma, en un cas o altre hi ha un relleu generacional que sosté el manteniment de la festa.

Per altra part, altres entorns de la comunitat contribueixen a potenciar la celebració. És el cas del sistema educatiu, on l’escola familiaritza als nens petits amb l’aprenentatge de l’himne del patge Faruk.

Viabilitat / Riscos: 

La continuïtat de la Festa dels Reis d’Igualada durant més de cent anys evidencia el desig de perpetuar aquesta celebració. Tanmateix, el fet que s’estigui duent a terme no en garanteix  el seu manteniment.

De la mateixa manera que la cultura evoluciona, canvia i es transforma, succeeix que des de la percepció d’una part de la societat igualadina, la celebració s’ha modificat insubstancialment i pateix d’un cert estaticisme. Exposen doncs, la necessitat de realitzar canvis i establir altres indicadors de qualitat que, sense deixar  de valorar el fet participatiu, posin també l’èmfasi en altres vàlues com, per exemple, la qualitat. Tanmateix i malgrat les crítiques podrien posar en perill el compromís de la celebració, ara per ara és el deure adquirit vers la ciutadania el fet que n’assegura la seva perduració.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

En el transcurs dels anys, són diversos els canvis que s’han realitzat; modificacions que han volgut donar resposta a peticions ciutadanes i reflexions de la mateixa entitat per millorar qualitativament la festa. N’és un exemple, la composició d’un nou himne, el 5 de gener, en honor als Reis Mags, composició que s’interpreta durant la cavalcada.

Per altra part, també s’ha potenciat la difusió de la festa en publicacions vàries, sent la darrera (2017-2018), un petit documental que narra la celebració i les seves característiques.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 
Altres
Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 

L’Ajuntament d’Igualada va concedir a la Comissió Organitzadora de la Cavalcada de Reis la Medalla de la Ciutat al Mèrit Cultural l’any 1965.

Posteriorment, la Generalitat de Catalunya va incloure la Festa dels Reis d’Igualada al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya i la va declarar Festa Popular d’Interès Cultural (2010) i Festa Patrimonial d’Interès Nacional (2016).  L’any 2013, també li va atorgar la Creu de Sant Jordi.

Per últim, s’ha presentat la candidatura per esdevenir Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Recursos associats: 
Imatge/PDF: 
  • Els Reis d'Igualada. Arribada del Patge Faruk. Plaça de l'Ajuntament
    Els Reis d'Igualada. Arribada del Patge Faruk. Plaça de l'Ajuntament
  • Els Reis d'Igualada. Patges a punt i en ordre
    Els Reis d'Igualada. Patges a punt i en ordre
  • Els Reis d'Igualada. Capa. Símbol del Patge Faruk
    Els Reis d'Igualada. Capa. Símbol del Patge Faruk
  • Els Reis d'Igualada. Patge Faruk i patges al pavelló poliesportiu de les Comes
    Els Reis d'Igualada. Patge Faruk i patges al pavelló poliesportiu de les Comes
  • Els Reis d'Igualada. Patge parlant amb els infants
    Els Reis d'Igualada. Patge parlant amb els infants
  •  Els Reis d'Igualada. Carta al Patge Faruk per als Reis Mags
    Els Reis d'Igualada. Carta al Patge Faruk per als Reis Mags
  • Els Reis d'Igualada. Cua per lliurar la carta
    Els Reis d'Igualada. Cua per lliurar la carta
  • Els Reis d'Igualada. Lliurament de la carta al Patge Faruk
    Els Reis d'Igualada. Lliurament de la carta al Patge Faruk
  • Els Reis d'Igualada. Caramels i xocolatina
    Els Reis d'Igualada. Caramels i xocolatina
  • Els Reis d'Igualada. Entrega de material per als infants
    Els Reis d'Igualada. Entrega de material per als infants
  • Els Reis d'Igualada. Interior de l'Ateneu Igualadí
    Els Reis d'Igualada. Interior de l'Ateneu Igualadí
  • Els Reis d'Igualada. Organització de la Cavalcada
    Els Reis d'Igualada. Organització de la Cavalcada
  • Els Reis d'Igualada. Asil de Sant Crist. Petó al nen Jesús
    Els Reis d'Igualada. Asil de Sant Crist. Petó al nen Jesús
  • Els Reis d'Igualada. Salutació dels patges als residents de l'asil
    Els Reis d'Igualada. Salutació dels patges als residents de l'asil
  • Els Reis d'Igualada. Cavalcada. Carrossa de Melcior
    Els Reis d'Igualada. Cavalcada. Carrossa de Melcior
  • Els Reis d'Igualada. Cavalcada. Carrossa de Gaspar
    Els Reis d'Igualada. Cavalcada. Carrossa de Gaspar
  • Els Reis d'Igualada. Cavalcada. Carrossa de Baltasar
    Els Reis d'Igualada. Cavalcada. Carrossa de Baltasar
  • Els Reis d'Igualada. Cavalcada dels Reis. Pujant el patge per l'escala
    Els Reis d'Igualada. Cavalcada dels Reis. Pujant el patge per l'escala
  • Els Reis d'Igualada. Entrega dels regals. Foto amb els patges i els infants
    Els Reis d'Igualada. Entrega dels regals. Foto amb els patges i els infants
Informació tècnica: 
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 

Per a la realització de la fitxa s'ha entrevistat a membres de la Comissió, sent el referent informatiu principal en aquest document, en Joan Farrés. Paral·lelament, s'ha conversat àmpliament amb voluntaris de llarga i curta durada, famílies i representants de la cultura igualadina. 

Redactor/a de la fitxa: 
Data de realització: 
dijous, 7 desembre, 2017
Actualitzacions de la fitxa: 
dijous, 11 gener, 2018
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès