Festes de Sant Pau al Penedès

Creences, festes, rituals i cerimònies
Imatge de presentació: 
Versots dels diables de Sant Pau d'Ordal
Identificació: 
Codi: 
IP-2-0009
Tipus d'element: 
Nom propi de l'element: 
Festa Major de Sant Pau d'Ordal; Aplec de l'Ermita de Sant Pau; Festa de Sant Pau de Sant Pere de Ribes
Altres denominacions: 
Festa Major d'Hivern
Festes de Sant Pau
Aplec a l'Ermita de Sant Pau
Aplec de l'Ermita de Sant Pau
Grup i/o comunitat: 
Les festes i aplecs de Sant Pau són participats pel veïnat de les poblacions on se celebren, les entitats organitzadores, i també persones de poblacions veïnes. En el cas de Sant Pau d'Ordal, persones de diversos nuclis de Subirats són molt actives.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Les festes de Sant Pau se celebren als municipis i ermites del Penedès que estan dedicades al sant. Aquestes celebracions poden ser festes majors com és el cas de Sant Pau d'Ordal, aplecs com el de l'ermita de Sant Pau de Vilafranca o celebracions combinades com són les de les festes de Sant Pau a Sant Pere de Ribes, que fusiona la tradició de la festa major amb la dels aplecs a l'ermita de Sant Pau. A més, hi ha d'altres municipis del Penedès que dediquen misses al sant, com és el cas de Gelida, que celebra una diada al castell.

La Festa Major de Sant Pau d'Ordal i la Festa Major de Sant Pau de Sant Pere de Ribes són les dues principals festes majors d'hivern dedicades a Sant Pau que se celebren al Penedès. En el cas de Sant Pau d'Ordal, es celebra la conversió del Sant Pau del 25 de gener com la seva Festa Major única. El programa de la festa consisteix en un conjunt d'actes comú a les festes majors penedesenques i la Catalunya meridional: lectura de pregó, esmorzar, cercaviles i balls de focs, versots dels diables, balls de festa major i misses dedicades al sant.

L'aplec a l'ermita de Sant Pau a Vilafranca també és una celebració anual en honor a Sant Pau. El culte i devoció al sant data en aquest indret de més de set-cents anys d'antiguitat registrada i, encara que és la base de la celebració, la participació religiosa no hi és imprescindible, atès que avui en dia l'aplec ha adquirit un caràcter més festiu. La celebració compta amb una missa musicada, balls tradicionals, la participació d'una coral, vermut popular i el joc de la cucanya per als més joves que es fan a l'aire lliure davant de l'ermita.

Un dels altres indrets identificats on hi ha actes en honor a Sant Pau, és a Gelida, concretament al Castell de Gelida. La Diada de Sant Pau al Castell de Gelida té com acte central la celebració d'un acte religiós en honor a la imatge del sant, una missa cantada, acompanyada  d'un cor Parroquial el qual interpreta uns goigs dedicats als Sants Reis originals del Dr. Melcior Cole i es manté el consum del Tortell de Sant Pau.

Finalment, hi ha el cas de Sant Pere de Ribes. A Ribes la festa de Sant Pau també és coneguda com a Festa Major d'Hivern, recull la tradició dels aplecs a l'ermita de Sant Pau i les cercaviles i els balls populars. El dia del copatró, l'anada i baixada de l'ermita de Sant Pau són l'esdeveniment principal de la festa, acte en què els balls populars fan el seguici pels camins de terra entre vinyes,  fins a arribar a l'ermita de Sant Pau, lloc que és l'origen de la festa que abans era un aplec. Atesa la singularitat d'aquesta festa major, té la seva pròpia fitxa a l'inventari.

Data identificació: 
dilluns, 23 gener, 2017 to diumenge, 28 gener, 2018
Localització: 
Descripció de la localització: 

Sant Pau d'Ordal és un nucli de població pertanyent al municipi de Subirats, a l'Alt Penedès. El Centre Agrícola és l'entitat que organitza les activitats de la Festa Major, la majoria de les quals tenen lloc a les dependències del mateix Centre Agrícola o bé a la plaça que hi ha al davant. A la plaça, que és el punt de reunió de la població i l'espai on s'hi col·loquen els mercats i les fires, és on tenen lloc les cercaviles i els correfocs. A l'interior del Centre Agrícola, a més d'un espai de cafè que fa de lloc de trobada i per als àpats col·lectius, hi ha una sala de teatre que és la que acull els versots dels diables i tots els balls. Finalment, també hi ha una petita sala adjacent, a la qual s'ha d'accedir des de l'exterior encara que estigui adossada al mateix edifici, que és on s'hi celebra la sardinada a recer del fred de l'hivern. Una mica més lluny, el nucli disposa d'un gran camp de futbol que es on es duen a termes les activitats esportives que formen part de la festa. 

Sant Pau d'Ordal compta amb mig miler d'habitants (547, segons dades del 2013 de la Generalitat) dels prop de 3000 que en té Subirats. Subirats, amb els seus diversos nuclis poblacionals, té una superfície de 55 quilòmetres quadrats, essent de gran extensió i població dispersa. Els ens que formen Subirats, a més de Sant Pau d'Ordal, són Ca l'Avi, Can Bas, Can Batista, Can Cartró, Caseria Can Rossell, Cantallops, Els Casots, Lavern, Ordal, El Pago, Sant Joan i les urbanitzacions de Can Rossell, Casablanca i La Muntanya Rodona. Precisament per aquesta condició de diversos nuclis de població dispersos, hi ha molta mobilitat entre els mateixos i les persones dels nuclis propers es desplacen pels camins i carreteres per participar a la festa major de Sant Pau d'Ordal. De fet, moltes de les persones que participen dels balls de diables no viuen pròpiament a Sant Pau d'Ordal sinó a nuclis poblacionals propers de Subirats com ara Els Casots.

Pel que fa a l'ermita de Sant Pau de Vilafranca, es troba en una esplanada en una de les zones usades com a lúdiques i d'esbarjo més antigues de Vilafranca, la Muntanya de Sant Pau, que separa el terme municipal de Vilafranca del de Pacs del Penedès. La zona on es troba l'ermita ofereix panoràmiques de la plana agrícola i de la ciutat de Vilafranca del Penedès.

L'ermita és actualment una cova semicircular que roman tancada amb una reixa tot l'any tret del dia de l'aplec, que s’hi permet l’accés. Dos xiprers emmarquen l'entrada de l'ermita i a la part central, superior d'aquesta hi ha la campana. Al costat de l'ermita hi ha un espai amb taules i bancs sota un porxo per acollir als visitants que vulguin seure una estona a fer un mos o simplement a descansar. Hi ha una segona cova, molt més petita, amb unes escales per accedir-hi, és on es posa el pessebre la nit que el grup excursionista de Pacs “Els Xirucaires” fa la seva caminada nocturna a l'ermita i canten nadales. Al voltant d'aquesta petita cova es poden apreciar diferents forats a la roca que indiquen la posició de les bigues de l'antiga ermita.

A l'esplanada hi ha una placeta, envoltada amb bancs de fusta i pedra, que és on es fan els balls tradicionals el dia de l'aplec. També hi ha una font de principis del segle XX en forma d'absis. Tota l'esplanada disposa d'una llarga barana que ofereix la sensació de gran balconada que s'obre a les vistes de Vilafranca. El darrer lloc a destacar de l'espai és el soterrani de l'ermita que es troba sota la plaça, és un espai reformat on el dia de l'aplec del 2017 hi havia una exposició de rutes per a fer caminant o amb bicicleta, i mapes comarcals per a fomentar les activitats a l'aire lliure i la descoberta de l'entorn.

Hi ha una bona xarxa de camins i caminets per tota la zona que duen fins al santuari. Són de dificultat baixa i per a caminants de totes les edats. Qualsevol de les rutes a triar per a pujar-hi ofereixen una experiència agradable gaudint del paisatge i la vegetació comuna de l’àrea: vinya, alzines, pins blancs, romaní, farigola, espígol, fonoll, sajolida i argelagues són exemples de les plantes que es poden observar per els diversos recorreguts.

A Gelida la celebració de la missa cantada és a la capella que hi ha al Castell de Gelida. (XI-XII)

Georeferenciació: 

Datació: 
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

Les festes i aplecs de Sant Pau s'entenen com a festes d'hivern, les que tenen lloc els mesos de gener i febrer per coincidència amb el santoral. Algunes de les principals festes majors d'hivern són molt properes al calendari, a mitjan gener, i celebren sant Pau, sant Maure o sant Antoni Abat; aquests dies són anomenats popularment "la setmana dels barbuts" (Gimeno, 1987: 31). En algunes poblacions aquesta setmana dona entrada a les festes de Carnestoltes, també, de manera que les festes d'hivern sovint són considerades el pas entre els Nadals i els Carnavals. Ojeda (2011) destaca que el cas de les festes de Sant Pau a Sant Pere de Ribes coincideixen amb l'aturada del treball al camp, cosa que, quan l'economia ribetana era majoritàriament pagesa, permetia la participació de moltes persones a la celebració. Aquesta aturada hivernal del treball al camp pot extrapolar-se a l'antiga activitat econòmica de Sant Pau d'Ordal i de Vilafranca del Penedès.

La conversió de Sant Pau és el 25 de gener i la data és motiu de celebració i Festa Major a Sant Pere de Ribes i a Sant Pau d'Ordal un cop l'any. A Sant Pere de Ribes se celebra el mateix dia de l'efemèride i els que l'envolten (amb especial importància del dia de la vigília, també), sigui entre setmana o durant el cap de setmana, mentre que a Sant Pau d'Ordal sempre se celebra el cap de setmana més proper, evitant festejos els dies laborables. A Sant Pau d'Ordal la festa grossa s'organitza entorn el cap de setmana més proper al 25 de gener, normalment amb lectura de pregó el divendres al vespre i celebracions dissabte i diumenge. Depenent de l'any, els actes poden perllongar-se en el calendari amb anterioritat i posterioritat a la data.

L'aplec a l'ermita de Sant Pau es celebra el diumenge després de la diada de Sant Pau, que és el 25 de gener. Antigament però, els devots pujaven dos dies a l'ermita, el mateix dia de Sant Pau a missa i el diumenge següent a passar el dia, es feien balls tradicionals, la gent dinava dalt l'ermita i a la tarda resaven el rosari. Amb el pas del temps es va decidir mantenir només un dia per a celebrar l'aplec, el diumenge posterior al dia de Sant Pau, i així facilitar-ne l'assistència i garantir la seva continuïtat ja que el 25 de gener, a Vilafranca, no és dia festiu.

Descripció (Àmbit 2 o Àmbit 4): 
Descripció general: 

Al Penedès en el marc del calendari festiu d'hivern està present la celebració d'aplecs i en algun cas concret de festa major, en honor a la Conversió de Sant Pau. Celebracions de caràcter religiós que han sofert diferents desenvolupaments històrics, en algun cas prenent més força el fet ser festa major i d'altres com aplec. En el de les festes majors aquestes aglutinen en el seu desenvolupament diferents elements propis de la festa major com pot ser el seguici festiu penedesenc, els balls de bastons o de diables amb els respectius "versots", com veiem a Sant Pau d'Ordal o a Sant Pere de Ribes i també els actes lúdics i d'oci propis de la festa. En el cas dels aplecs, com en els identificats a Vilafranca, la celebració s'ha concentrat en la celebració d'un Aplec de manera exclusiva. Aplec on es continua celebrant la cerimònia religiosa en honor a la imatge del sant. Una trobada en un espai allunyat del nucli urbà on la comunitat es desplaça per commemorar el dia exaltant així un indret natural i la mateixa comunitat. Mencionar també el cas de Gelida, una celebració recuperada al 1974, on la celebració es concentra en una missa cantada pel Cor Parroquial a la capella del Castell de Gelida i on és mantenen elements comuns a altres festes de sant Pau com és el Tortell de sant Pau.
A continuació descriurem dos dels casos que representen els dos models identificats, un la festa major de sant Pau de Sant Pau d'Ordal i l'altre el cas de l'Aplec a l'ermita de sant Pau a Vilafranca.

 

Els actes de la Festa Major de Sant Pau d'Ordal han anat variant al llarg dels anys. Amb tot, el pregó, la sardinada, les cercaviles i els versots dels diables, a més de balls i concerts, s'han establert com a activitats principals i solen programar-se el mateix cap de setmana. L'activitat que es considera que dona entrada formal a la festa és precisament el pregó, que té lloc a la sala polivalent del Centre Agrícola i que es tanca amb una copa de cava i, en algunes edicions, el tast de coca. Cada any el pregoner és una persona diferent, normalment implicada amb la cultura popular local i el Centre Agrícola. La tria de persones vinculades al teixit social local respon a l'objectiu reivindicatiu del pregó, que apel·la a la importància de mantenir les festes populars i l'esforç associatiu, a més del llegat que aquesta festa suposa pels santpauencs. El pregó sol celebrar-se el divendres previ al cap de setmana central de les celebracions. 

 

El dissabte posterior al pregó sol iniciar-se amb un esmorzar per als socis i les sòcies de l'entitat. En algunes edicions s'ha fet amb botifarrades, però els darrers anys s'ha instituït la sardinada, que es duu a terme amb unes barbacoes i brases que s'instal·len a l'exterior del Centre Agrícola i que es consumeixen en una de les sales del mateix equipament, situada en una posició perifèrica respecte el Cafè i la plaça. Durant la jornada poden haver-hi diverses activitats, en funció de les decisions que prengui la junta cada any, però normalment hi ha partits esportius. En aquesta darrera edició, a la primera hora de la tarda es presentava el Drac Petit, per a què els infants puguin participar a la Festa Major, amb un espectacle guionitzat per Josep Mata i Massana, antic membre de la Junta del Centre Agrícola i historiador local (a més, és un dels informants d'aquest treball). Cada edició de la festa, però, sol comptar amb diversos espectacles escènics o teatrals, de vegades protagonitzats per les pròpies seccions del Centre. Cap a les set de la tarda del dissabte sol tenir lloc una carretillada i traca amb la Colla de Diables petits de Sant Pau, que dóna pas als Versots dels Diables, potser l'acte que desperta més expectatives de la festa i que omple la Sala del Centre Agrícola. A l'edició del 2017 van assistir-hi més de 200 persones. Com diu al programa de la Festa Major del 2016:

"La crítica i la sàtira dels Diables com la millor manera de riure'[n]s de nosaltres mateixos."

Efectivament, als Versots hi participen la Colla Jove i Gran dels Diables, i durant l'acte fan una repassada a l'actualitat local fent crítica a les accions del govern i a múltiples institucions com la policia, el comerç local o fins l'actitud de persones individuals. Els Diables petits, abans, en lloc de recitar versots interpretaven uns entremesos on encarnaven els set pecats capitals i, finalment, eren vençuts per un àngel. El text d'aquesta representació era de Josep Mata Massana. Però a partir del 2017 els Diables petits han començat a escriure i representar els seus propis versots.

 

Els versots es reciten a la Sala polivalent del Centre Agrícola, i solen omplir l'aforament, amb persones que es queden dempeus o seuen a terra per poder participar de l'acte. L'escenificació dels Versots incorpora, a més dels vestits dels Diables i els tambors que repiquen entre vers i vers, seccions guionitzades on els Diables encarnen altres personatges i petites històries. Hi són habituals figures que parodien figures d'autoritat com els capellans, els alcaldes o els guàrdies civils, tornant la festa en una inversió de les jerarquies habituals. Després dels Versots, sol haver-hi una altra carretillada, aquest cop amb els Diables grans i els dracs de Sant Pau (Miserach i el Drac Vell). La nit del dissabte es complementa amb un sopar i ball al Centre Agrícola.

 

Diumenge al matí hi sol haver una ballada de sardanes a la Plaça Subirats, una cercavila amb participants de l'Esplai Els Cargols i el Drac Vell, i una missa. Els actes religiosos no sempre s'anuncien al programa d'actes; incloure'ls ha estat un tema de debat al llarg de les diferents Juntes per causa de la laïcització de les celebracions i de la població de Sant Pau d'Ordal. Així, en funció de la Junta de cada any s'inclouen o no les misses per als difunts (el dia 1 de febrer enguany; sovint el dia posterior a les festes, que en moltes ocasions acaba incorporada al calendari de la Festa Major) i el Vot del Poble dedicat a Sant Serapi, així com la Festa de la Conversió de Sant Pau el dia 25 de gener.

 

L'aplec a l'ermita de Sant Pau de Vilafranca és una trobada anual i de caire festiu que reuneix persones de les localitats properes a l'ermita, com Pacs i Vilafranca del Penedès. L'origen de l'aplec és el culte al sant de l'ermita i, per aquesta raó, a més de la celebració de la missa també hi ha anat agafant rellevància un conjunt d'activitats suplementàries a la celebració religiosa, de caràcter lúdic i festiu. Aquestes activitats accessòries afavoreixen una participació més diversa que el conjunt de població que, avui dia, és creient o practicant.

L'aplec s'inicia amb l'arribada dels primers assistents a dos quarts d'onze del matí. Per aquest dia, s’han penjat banderoles que decoren l'esplanada principal. A més, l'altar es col·loca per aquesta ocasió fora de l'ermita, per tal de poder acollir més persones de les que cabrien dins el recinte. L'altar està envoltat de fileres de cadires col·locades en forma de mitja lluna i encarades a Vilafranca. En la celebració del 2017, el bon temps afavoria la participació a l’aplec de visitants que no tenen interès en l’acte religiós sinó en les activitats que s’organitzen i aprofiten per pujar a l’ermita i visitar-la. Cal pensar que l’accés i visita al temple pot fer-se només aquest dia, atès que l’ermita obre les portes únicament el dia de l'aplec, i això motiva persones a assistir-hi. Un altre al·licient són els balls tradicionals i el vermut popular a l’esplanada de l’ermita.

Entrant a la cova, a la part frontal hi ha l'altar, que és una gran pedra circular de molí cedida per una família de Sant Pere de Riudebitlles després d'un incendi que cremà l'ermita. La imatge de Sant Pau que hi ha ara a l'ermita també es va haver de fer novament degut a la destrucció de l'anterior provocada per l'incendi. La figura actual va ser encarregada a artesans d'Olot. De cara a l'altar, al fons a la dreta hi ha la imatge de la mare de Déu de la Salut; al centre, un quadre representant Sant Jaume i Sant Jordi i, a l'esquerra, la imatge de Sant Pau. Davant l'altar hi ha una creu de ferro que s'alça de cara a la filera de bancs de fusta, un espai reservat pels devots. És un espai auster i en harmonia amb l’entorn natural.

A l'entrada de la cova, s'hi planten els dos gegants de Pacs, que marquen el caràcter festiu del ritual i la seva relació amb els balls populars i el municipi de Pacs. Dins la cova, decorada amb fulles de palmera i rams de flors de iuca per l'ocasió, està tot disposat per a què els visitants posin espelmes al sant –cosa que fan sobretot els i les creients– o que puguin observar els detalls del santuari.

Quan s'apropa l'hora de la missa, les onze, tothom va prenent posició a les bancades. Els membres de la coral Ressò de l'Arboç, convidats a cantar durant l'aplec del 2017, seuen a un costat de l'altar; a l'altre costat s’hi situa un petit grup de músics i, al centre, de cara a l'altar i a les vistes del mirador, els practicants. El mossèn, acompanyat pels administradors, iniciarà oficialment l'aplec.

La celebració de l'aplec del 2017 suposa també el seixanta-sisè aniversari de la campana de l'ermita, per la qual cosa es demana als assistents que aquest any celebren seixanta-sis anys fer ells mateixos el repic de campana per a començar la diada. La missa és musicada i, a l’acabar, es reparteixen, com cada any, els recordatoris de l'aplec i el ram de romaní i farigola. La idea d'oferir un ram de romaní i farigola sorgeix del poema L'ermita de Sant Pau de Josep M. Font i Raventós, que diu:

“Ermita de Sant Pau,

oberta dins la roca:

la muntanyenca pau

la pietat em toca.

I el goig que se m'enroca

i ell viure que em decau

com una vella soca,

em banyes de cel blau.

Quan el gener rodola

cap a la seva fi,

mateix que un pelegrí

segueixo el teu camí

d'olor de farigola

o olor de romaní.”

El recordatori de l'aplec 2017 ofereix informació sobre la història i recorregut de la campana, un poema d'Antoni Massanell que fa referència al fet que a l'ermita de Sant Pau li mancava una campana, un text sobre la desapareguda capella de Sant Magí (d'on provenia la campana originàriament) i un goig de Sant Magí. Els administradors, mitjançant l’elaboració del recordatori, aprofiten per exaltar aspectes tan relacionats amb l’aspecte religiós com identitari per la comunitat, com ara fets històrics relacionats amb el dogma cristià (la visita del Papa) o amb la comunitat en general (l'efemèride dels 80 anys de la guerra civil espanyola).

Seguidament, la coral Ressò de l'Arboç canta la sardana Bell Penedès, amb la música de Josep Saderra i la lletra de Joan Solé Bordes, dirigits per Argemí Curto.

Després, el públic, que cada vegada és més nombrós, va asseient-se a l'espai lateral per poder veure els balls tradicionals. El 2017 l'aplec torna a comptar amb l'actuació de l'esbart dansaire Rocassagna de Gelida, molt apreciat pel assistents i habitual a la trobada. Pel volts de quarts d'una l'afluència de persones, moltes familiars i amics dels primers assistents, ha anat augmentant de la mateixa manera que ho ha fet el caràcter festiu i de trobada de l'esdeveniment. S’incorporen a l’acte, per tant, les persones que han preferit no participar a la missa anterior. L'actuació de l'esbart té lloc davant les vistes del Penedès i, quan finalitza l'actuació de l'esbart dansaire, es convida el públic a formar una gran rotllana per ballar tots junts la sardana Bell Penedès.

L'última part de l'aplec se centra en el vermut popular. La gent es desplaça en grups a la zona on hi ha el piscolabis. Tothom sembla saber què ha de fer i com accedir al menjar i beure; els porrons circulen, i tot s’esdevé en un entorn de conversa informal i de joc dels nens. També hi ha persones que miren d’enfilar-se a la cucanya. La cucanya és un joc consistent a escalar només amb l'ajuda de braços i cames per un pal vertical o horitzontal, amb l'objectiu d'arribar a atrapar el premi que hi ha a la part superior. És una tradició implantada des de fa uns trenta anys en aquest acte i s'ha convertit en una de les activitats més esperades pels joves que assisteixen a l’acte.

Sota la plaça, al soterrani de l'ermita, hi ha un exposició de rutes per la comarca i itineraris per a fer caminant o amb bicicleta. L'exposició mostra la voluntat d'incentivar les activitats a l'aire lliure i ofereix un entreteniment per les persones que aprofiten el dia a l'ermita per visitar l'entorn i tot el que els ofereixen les instal·lacions del temple.

Cap a les dues del migdia comença a dissoldre's l'aplec, la gent es va acomiadant, es veuen somriures i encaixades de mans. Els administradors reben l'agraïment del públic. Després de l'aplec de Sant Pau els visitants marxen a dinar en grups d'amics o bé amb la família, però no hi ha un dinar comunitari sinó que l'acte es dona per acabat aquí. 

En general, les festes majors i aplecs de Sant Pau poden considerar-se antropològicament celebracions d'hivern. Alguns antropòlegs que han mirat de calendaritzar els rituals ibèrics les han situat al "cicle de cloenda de l'hivern o del Carnaval-Quaresma" (segons la proposta del 1968 dels set cicles de Gómez-Tabanera) o bé com les festes que van "des de Sant Clement (el 23 de novembre) fins a San Pere in Cathedram (el 22 de febrer)" (segons el cicle basat en solsticis i equinoccis de Caro Baroja). Per a Gómez-Tabanera aquestes festes beuen de les Saturnalia i Matronalia romanes (segons Atienza, Juan G., 1997), encara que les creences cristianes s'hi han superposat. El calendari cristià, que beu del greco-romà i el jueu, fa començar l'any a l'hivern, coincidint amb la Saturnàlia que marcava per als romans l'inici de l'any agrícola (Gimeno, 1987: 13); per tant, des d'aquesta perspectiva les festes majors d'hivern serien les primeres, marcades per una estació "de repòs i família" (Gimeno, 1987: 14).  Per ordre, les fires com la de Sant Tomàs o Santa Llúcia solen precedir o coincidir amb el Nadal, atès que serveixen per proveir les llars davant aquesta celebració, o fer-ne negoci si s'és qui ven o proveeix d'aliments o elements de decoració. 

Història i transformacions de l'element: 

Cada festivitat té una història singular a la població que se celebra i el folklore ha anat adaptant-se als temps i la demografia dels llocs on es manifestava. En el cas de les festes analitzades, hi podem detectar elements de perdurabilitat de la tradició i elements de canvi i innovació. La Festa Major de Sant Pau d'Ordal, com hem vist, manté una estructura més o menys invariable al llarg dels anys pel que fa als actes principals de la festa, però aquesta estructura estable permet la inserció de nous elements i la modificació d'alguns altres que ja hi eren. L'actualització constant de la festa, que es percep com a depenent de la Junta que en cada moment lideri el Centre Agrícola, és destacada al programa de la festa del 2011:

"Una festa que ha anat canviant, com tot a la vida. Abans les festes majors eren un moment de celebració i descans en el treball del camp, representaven l'ocasió de descansar, de menjar millor, de retrobar-se amb els familiars i de conèixer altres persones d'arreu de la comarca i potser trobar parella. La festa perdura malgrat els canvis, malgrat el fred de gener hom hi participa". 

Així, l'estructura "pregó / activitats esportives / cercavila / traca i versots / concerts i ball / ballada de sardanes / ball de tarda" sol respectar-se a Sant Pau d'Ordal, i en canvi varien altres elements com els espectacles teatrals o escènics i les activitats infantils. Una altra qüestió que canvia en els programes de festes és la inclusió o supressió dels actes religiosos, un tema que és motiu de debat a les diferents juntes, per tal com consideren que el Centre Agrícola és una entitat laica. En alguns anys, com al 2010, s'ha decidit incloure els actes religiosos però fer-ho en un apartat diferenciat de la resta d'actes i titular "Actes Religiosos" i on s'han inclòs la Festa de la Conversió de Sant Pau (que és la missa del dia 25 de gener, en algunes ocasions al vespre i en d'altres al matí), l'Ofici de Festa Major (que sol celebrar-se el diumenge de Festa Major al matí o al migdia, depenent de l'edició), el Vot del Poble a Sant Serapi (normalment el dilluns després del dia d'ofici de la Festa Major), i la Missa pels Difunts (que sol tenir lloc el dia després de la Festa, al vespre). 

Així mateix, algunes edicions recents han estat especials. Per exemple, al 1990 se celebraven els 75 anys del Centre Agrícola i per això es van preparar més actes i una exposició sobre la història del propi casal. També al 2014 el Centre Agrícola commemorava els 100 anys des de la seva fundació. Per aquesta raó, el calendari festiu va allargar-se fins a dues setmanes (del 17 de gener fins al 27 del mateix mes), incorporant dos caps de setmana a la Festa; el primer, amb àpats i concerts però sense cercaviles o balls populars, i el segon, més proper al Sant, amb el programa habitual. En aquesta ocasió, el pregoner, en lloc de ser una personalitat local, va ser una persona "coneguda" per la televisió, l'actor Toni Albà. 

La programació de les bandes o conjunts per animar els balls també ha variat d'estil en funció de la composició de la Junta o del context històric i els públics als que es volgués arribar. Així, per exemple, el ball de nit del 1976 el va protagonitzar la Companyia Elèctrica Dharma, presentada com "el grup revelació de les Dotze Hores de Música, de Canet-Rock" (programa Festa Major 1976), mentre que al 1980 la nit del dissabte s'omplia amb l'espectacle "Sol Solet" d'Els Comediants i, al 1981, un concert de jazz retro de La Locomotora Negra. Aquell mateix 1981, la nit de diumenge s'hi celebraven els espectacles del Dr. Soler i Tortell Poltrona "El millor espectacle del món" i "Una estona amb la Sardà" de Rosa Maria Sardà. Les orquestres com la Meravella també eren habituals per amenitzar altres nits de la Festa Major. Els informants que han format part de les Juntes del Centre Agrícola destaquen que es van poder portar grans espectacles a la Festa Major perquè la celebració de la Festa a l'hivern feia que els artistes estiguessin menys sol·licitats i cobressin jornals més assequibles. 

Als anys setanta i vuitanta del segle XX es mantenia encara la tradició d'incloure una o dues projeccions de cinema al programa de la Festa Major. Cal considerar que en les poblacions sense sala de cinema estable, aquest era un entreteniment popular rellevant. Aquesta pràctica es va perdent al llarg dels noranta. 

Als anys 80 del segle XX també es posa en marxa el Pregó de la Festa Major, que encara avui suposa el tret de sortida de la Festa. Generalment el pregó s'encarrega a persones locals que han destacat en la participació i organització de la festa. En algunes edicions, però, els pregoners han estat persones conegudes mediàticament com l'actor Toni Albà al 2014 o l'empresari gerent de Covides Josep Ventosa l'any 1987. A l'any 2015 s'innova fent que siguin els infants de l'Esplai Els Cargols els que recitin el pregó (per donar importància a la necessitat del relleu generacional en la participació i organització de la festa major), i al 2017 ha estat la companyia de teatre del Centre Agrícola, K-TRE-9, l'encarregada d'organitzar l'espectacle del pregó. 

Un altre dels canvis recents és la revitalització de la Festa des del 2004, quan es posa en marxa la Colla dels Diables actuals. La primera colla de Diables de Sant Pau d'Ordal va fundar-se al 1981 però després va desaparèixer. És al 2004 que es refunda la colla i s'inauguren els versots dels diables que ara constitueixen un dels actes centrals de la Festa. A més, la Colla de Diables és valorada com l'associació que recluta més persones joves a la participació de la Festa. Enguany, des d'un grup d'aquesta colla s'ha fabricat i presentat al públic un nou drac petit, que se suma als dracs grans que ja tenia Sant Pau d'Ordal: El Drat Miserach i el Drac Vell. 

Pel que fa a l'aplec a l'ermita de Sant Pau de Vilafranca, també ha experimentat canvis que tenen a veure amb la introducció d'elements laics i la reducció, en aquest cas, dels dies que ocupa la celebració. De fet, els administradors de l'ermita han reconstruït la història de l'aplec a partir de la recopilació durant anys de dades històriques obtingudes de la premsa antiga de Vilafranca, de diversos arxius històrics i de documents d'herència familiar.

L'administrador Joan Anton Sadurní ens facilita els apunts històrics més rellevants de l'ermita i el culte a Sant Pau, que indiquen que la primera referència a la devoció per Sant Pau data del 1366. Concretament, aquesta informació es troba en un document on el Bisbe Guillem de Barcelona permet als feligresos de Sant Pere Molanta traslladar l'altar de pedra de la de la derruïda ermita de Sant Pau de Vallmoll. La localització concreta de la desapareguda ermita no se sap amb certesa, però s'intueix, per les descripcions que en resten, que podria haver-se alçat a la zona on hi ha el polígon industrial de Sant Pere Molanta.

El 1392, en un text que apareix als arxius de la corona d'Aragó, s'esmenta l'ermita de Sant Pau del Puig de Pacs. Es tracta del primer document conservat que ubica l'ermita en la localització que té actualment. Amb tot, no hi ha acord sinó certa discrepància sobre aquesta informació, i alguns historiadors apunten que l'ermita de Sant Pau esmentada havia estat una antiga sinagoga jueva que després passà a mans dels ermitans de Sant Pau, mentre que d'altres opinen que això no ocorregué i que l'ermita es construí d'origen dedicada a Sant Pau.

L'any 1582 es creu que a l'ermita de Sant Pau s'hi acullen monjos caputxins alhora que estan establint el primer convent de l'ordre a Vilafranca. Anys després, el 1595 es té constància de l'ampliació de la capella de Sant Pau, fet pel qual s'entén que hi ha certa afluència de fidels. Pau Palau, el 1692, deixa en un escrit notarial una fundació en honor a Sant Pau de 180 lliures per “completes, ofici solemne, música, sermó, toc i repic de campanes, cada 25 de gener”. D'aquest document se'n pot deduir el seguit d'activitats o ritual que l'aplec tenia en aquell període. El 1724 es documenta una segona ampliació i, per tant, l'ermita sembla haver augmentat el seu nombre de participants als oficis.

El 1751 una disputa amb l'ermita veïna de Sant Jordi fa que el bisbe ordeni la dissolució de l'aplec de Sant Jordi, que posteriorment se celebraria també a l'ermita de Sant Pau.

Les terres de l'ermita i la mateixa ermita es posen a subhasta el 1856, però no en surt cap comprador, per la qual cosa la devoció i la tradició d'anar a l'ermita van poder continuar. Tant va ser així que el 1879 es fan obres per engrandir la plaça i fer un baluard per la part meridional.

Durant uns anys al santuari s'hi van arribar a celebrar tres aplecs: el de Sant Pau, el de Sant Jordi i el de la Mare de Déu de la Salut, i sembla que eren anys de bona concurrència a tots tres aplecs. En un text de Josep M. Masachs apareix la següent descripció de com eren els aplecs antigament: “El dia de la conversió de Sant Pau, el 25 de gener, es celebrava un solemne ofici amb músics i sermó. L'ajuntament de la Vila es reunia en el menjador en un àpat, que havia esdevingut tradicional, després del qual començava la part profana de ball de plaça a l'esplanada, mentre que en la capella es resava el rosari i es cantaven els goigs del Sant. L'aplec no es donava per acabat fins ben entrada la nit, pel que era precís encendre les teieres que adornaven la plaça. El moment culminat i alhora típic de la festa era el sorteig d'un monumental tortell de massapà”.

Es té constància que al 1890, a l'ermita hi viu una família, els Forès Macià. Són un matrimoni i els seus quatre fills i els seus noms apareixen a les llistes d'empadronament de l'ajuntament de Vilafranca. Però el 1890 és també l'any de la fil·loxera, que amb la seva arribada portà al Penedès anys de dificultats i misèria. En aquest període l'ermita pateix una deteriorament, probablement la família de masovers va haver de marxar durant aquests anys difícils. Passats quasi vint anys, l'ajuntament de Vilafranca decideix que s'ha de recuperar la deteriorada ermita i nomena els administradors que n’han de tenir cura. Els administradors eren Pau Martorell (avi de l'actual administradora Rosa Maria Martorell), Josep Esteva, Fèlix Santacana i N. Anton Mata. Les obres i l'enderrocament de la capella i casa de l'ermità es duen a terme el 1909. El 1910 es fa un aplec extraordinari d'inauguració de la nova capella excavada a la pedra, que és un aplec amb processó, missa, músics, ball i rosari. Sembla que així retornaren els anys de bonança de l'ermita i l'aplec. Però el 1936 esclata la Guerra Civil espanyola i durant els anys de la guerra es crema l'ermita destruint els objectes de culte, tret d’una relíquia que encara en l'actualitat es conserva. El 1940 es restableix el culte a l'ermita gràcies a l'esforç dels administradors, fills dels quatre administradors de la Plaça de la Constitució.

L'arxiprest de Sant Feliu de Llobregat, el mossèn Joan Tous Ferré, es jubila l'any 1968 i des de llavors fins al 1973 es dedica a l'ermita, a la seva restauració i millora, i a la seva conservació. Per tal d'evitar l'abandonament i deteriorament del santuari va buscar un ermità. I l'any 1972 nomena a Joan Anton Sadurní el seu successor, que fa d'Administrador fins el dia d'avui.

Els actuals administradors són Rosa Maria Martorell i el seu marit Salvador Navarro Vallès de la plaça Constitució i Joan Anton Sadurní Vallès i la seva esposa Montserrat Llongueres Mestres. Ho són des de fa més de quaranta-cinc anys i ells són els responsables d'haver incrementat la part popular i festiva de l'aplec, adaptant la celebració del Sant als temps que corren tot mantenint-ne l'essència tradicional.

L'aplec de l'ermita de Sant Pau s’ha anat laïcitzant de la mateixa manera que ho han fet els seus participants. L'element religiós, que abans tenia més pes, adquireix un lloc secundari alhora que minven els participants de l’aplec. Amb tot, continua sent dia de trobada per al veïnat de la zona més enllà del seu sentiment religiós.

De fet, antigament els devots pujaven a missa el mateix dia de Sant Pau, el 25 de gener. La missa del 25 la feia el degà de la comarca que pujava a l'ermita acompanyat de l'administrador i l'alcalde. El diumenge següent els devots tornaven a pujar per passar el dia a l'ermita. Es feien els balls tradicionals, la gent es quedava a dinar dalt l'ermita i a la tarda es passava el rosari. Actualment, en canvi, l'aplec se celebra únicament el diumenge posterior al dia de Sant Pau per així facilitar-ne l'assistència i garantir la seva continuïtat, doncs el dia 25 de gener no és un dia festiu a Vilafranca ni a Pacs del Penedès i això en complicava la participació. L'activitat religiosa també ha minvat molt; ja no es resa el rosari ni el degà pujar per a dir la missa. Tota l’activitat practicant s'ha condensat en una missa que se celebra a l'inici de l'aplec, i que és una missa musicada i festiva. La resta d'actes, com s'indica, consisteixen en balls populars i jocs i un vermut col·lectiu.

Precisament la introducció de la cucanya, el vermut popular i la participació del grup de muntanya de Pacs, són altres elements que s'han afegit posteriorment a la festa i que representen altres exemples d'aquesta transformació de celebració fonamentalment religiosa a festa popular.

Processos i preparatius: 

A Sant Pau d'Ordal, les associacions que organitzen la Festa Major diuen treballar al llarg de tot l'any, i consideren que la festa és el moment on aquest treball es posa de relleu públicament. Amb tot, les tasques s'intensifiquen els mesos i dies previs a la celebració i cal, a més de culminar assajos, adquirir els elements i estris necessaris, transportar-los, i llogar equipaments com els equips de so per als diferents espectacles. 

La Colla de Diables prepara els assajos per als tabalers i per als portadors de dracs, a més d'escriure els versots i preparar-ne l'escenificació. Un temps abans de la festa i fins a principis de gener, les persones de Sant Pau d'Ordal també poden fer arribar versots propis a la Colla de Diables per a què siguin interpretats: poden fer-ho deixant-los escrits en una bústia física de l'entitat o bé enviant-los per correu electrònic a la colla. Després, els versots seleccionats i reescrits s'editen en un llibret que es ven el dia de la representació dels versots (el dissabte de Festa Major) per tal que quedi com a record i per a finançar la colla. L'any 2017, a més, s'ha estat preparant un nou Drac petit i l'espectacle per a presentar-lo, que ha comptat amb el text de Josep Matas i Massana. 

Els preparatius per a dur a terme l'aplec de Sant Pau a Vilafranca es diversifiquen entre posar en marxa tot el dispositiu per a la celebració de l’acte en sí mateix i, per altra banda, en dissenyar i editar el recordatori que s'entrega als assistents el dia de l'aplec. A banda, també cal preparar les activitats comunicatives i materials de difusió de l'acte.

De cara a la preparació de l’acte, els administradors es reuneixen per veure quines activitats podran oferir amb el pressupost del qual disposen. Antigament, es buscaven ajudes puntuals d'entitats particular o empreses, però en l'actualitat l'aportació econòmica prové de les subvencions per a cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

Normalment, l'aplec segueix una dinàmica similar any rere any: hi ha la missa, els balls, una coral, la cucanya i el vermut. Per garantir que aquests actes se celebrin, els administradors han de contactar amb els grups que participaran a l'aplec, els músics, la coral i l'esbart dansaire. Com a equipaments necessaris, han de demanar l'equip de so a l'ajuntament, reunir les cadires necessàries per als assistents, aconseguir la taula per fer d'altar, i també han de preparar la decoració de l'espai (plantes i banderoles). A més, cal fer tot el muntatge de l'exposició que hi haurà al soterrani de l'ermita (col·locar els panells expositors amb la informació seleccionada), instal·lar el pal de la cucanya i comprar i traslladar el menjar i el beure per al vermut.

Referent al recordatori, els administradors cada any s'encarreguen de cercar informació interessant que tingui alguna relació amb l'ermita per destacar-ne algun aspecte. Publicacions històriques, fotografies, poesies o informació sobre l'entorn componen els recordatoris, que en cada edició destaquen elements patrimonials o experiències col·lectives diferents. Un cop tenen compilada la informació que oferiran, en fan una composició per imprimir-la en un sol full de paper o tríptic que distribuiran entre els assistents al final de la missa. Juntament amb el recordatori, preparen un petit ram de farigola i romaní que prèviament han collit, i que també ofereixen als assistents.

L'altre aspecte important és la difusió de l’esdeveniment que s’organitza abans de la seva celebració i que té l’objectiu de recordar l’acte als participants habitutals i donar-lo a conèixer a les persones que poden no haver-hi assistit o haver-ne sentit a parlar prèviament. També és important per donar importància i legitimar la celebració davant les institucions i persones que potser no hi assistiran però que sabran de la seva existència. Cada any, per tant, es preparen els cartells anunciant-hi les activitats que es duran a terme, el dia i l'hora. Els cartells s'han de dissenyar, imprimir i repartir en llocs públics. A més, s'informa de la diada a publicacions i premsa del territori (com ara La Fura, destaquen) per a que aparegui a l'agenda d’actes, cosa que requereix de cert coneixement de tècniques de comunicació i familiaritat amb els mitjans de comunicació locals i comarcals.

Dedicació: 

La Festa Major de Sant Pau d'Ordal, les festes de Sant Pau de Sant Pere de Ribes i l'aplec de Sant Pau a Vilafranca del Penedès són dedicades a la conversió de Sant Pau. Sant Pau és el patró dels mestres espasers, atès que el sant havia estat militar, i es creia que immunitzava contra l'epilèpsia i altres malalties (cosa que queda reflectida als goigs del sant). Els mariners també han tingut una relació especial amb el sant a la comarca del Garraf i, així, era habitual que pescadors de Sitges i de Vilanova i la Geltrú participessin a l'ofici de Sant Pau de Ribes i fessin les seves ofrenes (a l'ermita de Sant Pau encara hi ha un vaixell en miniatura, exvot ofrenat pels mariners de Sitges). Al martirologi romà, el sant se celebra el 29 de juny, però les festes que analitzem commemoren la conversió del sant al cristianisme. Aquesta conversió se celebra el 25 de gener.

La dedicació a aquest sant es deu al seu patronatge de la població, en el cas de Sant Pau d'Ordal, i al co-patronatge, en el cas de Sant Pere de Ribes, i també al fet que tingui dedicada l'ermita, en el cas de Vilafranca. De fet, des de fa més de set-cents anys, veïns de Pacs, de Vilafranca i de les Cabanyes han pujat a l'ermita el 25 de gener per a celebrar la diada de Sant Pau. En qualsevol cas, aquesta dedicació fa que durant les tres festes s'ofreni una missa al sant, referida en els programes dels anys 70 del segle XX com la "Celebració de l'Eucaristia en honor a Sant Pau, patró del poble", i on (en un programa de Sant Pau d'Ordal) s'afegien indicacions de com s'integrava a la festa: "acabada la Celebració, veneració de la imatge de Sant Pau i goig del Sant". Al programa de la Festa Major de Sant Pau d'Ordal del 1976, la salutació de la Comissió de festes indicava que:

"No oblidem que celebrem la conversió de Sant Pau i que aquesta conversió és imprescindible que ens la fem nostra, per aconseguir la convivència, conservar les tradicions sense oblidar el present i preparar, o no estordir les vies del futur, amb un intent d'evitar deslligaments i viure una harmonia possible".

En aquest document, així, s'apel·lava a l'element religiós com a cohesionador de la vida comunitària. A banda, a Sant Pau d'Ordal el vot del poble de la Festa Major es dedica a Sant Serapi o Serapió, un sant molt venerat en aquesta població. Es diu que un visitant de ciutat, a Sant Pau d'Ordal, va riure's de la imatge del sant perquè tenia el ventre obert (el seu martiri va consistir en un esbudellament) i, en arribar a Barcelona, li feia tan mal la panxa que va haver de tornar a pregar al sant que li guarís. Per la seva capacitat de guariment, es diu que a Sant Pau es cantava:

"Un jorn la parròquia nostra,
Us aclamà en gran dolor,
De pesta els infants morien,
Deixant la llar en buidor.
Els fidels, fan vot de poble,
I té fi aquella tristor".

Es diu de Sant Serapi que era d'origen anglès o irlandès i que va servir a les Croades i a la Reconquesta espanyola. Va ser militar i religiós de l'ordre dels mercedaris, que alliberaven els cristians presos en territori musulmà. Es diu que va bescanviar-se per un presoner i va anar a parar a Alger, on el seu rescat no va arribar a temps i va ser cruelment assassinat, penjat en una creu en forma d'X, apunyalat, esbudellat i desmembrat.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

A Sant Pau d'Ordal, per a la Festa Major d'hivern s'empra sobretot la infraestructura que suposa l'ampla plaça de Subirats, i les diferents sales del Centre Agrícola (pels assajos, les representacions, els àpats i els balls i concerts), encara que algunes activitats tenen lloc a diferents indrets del nucli com ara la plaça de l'Església. 

Pel que fa a les eines i accessoris, els més vistosos són els vestits propis de les colles i entitats que participen de la festa. Els diables duen els seus vestits negres i taronja amb una caputxa amb banyes de tela cosides, i els tabalers de la colla duen vestits escaients on destaquen els mateixos colors. Calen tabals, que tenen la caixa de color vermell, per acompanyar les colles de foc. També es requereixen les maces, els petards i les carretilles. A més, hi ha el bestiari popular conformat per tres dracs: el drac Vell, Miserach i el drac petit. 

Els diables fan servir altres disfresses per llegir els versots. Al 2017 han emprat disfresses de capellà (sotanes), penjolls amb creus catòliques, i uniformes de guàrdies civils i tricornis. Com a atrezzo, s'ha fet servir una cadira elèctrica com si fos d'execucions.

Per al pregó, el grup de teatre K-TRE-9 han emprat diverses disfresses i maquillatge per a caracteritzar-se com diferents personatges, i elements d'atrezzo com les cadires d'una perruqueria.

Els grallers, per la seva part, acompanyen les cercaviles de l'Esplai els Cargols a toc de gralles. 

Finalment, s'han emprat graelles i barbacoes per coure les sardines, i equips de so llogats per sonoritzar els concerts i balls. 

Per a l'aplec de l'ermita de Sant Pau a Vilafranca sobretot fan falta els elements decoratius, com les banderoles, que adornen l'espai per a una data assenyalada. També els sistemes de sonorització electrònica que permeten amplificar el so per a la missa, i que es demanen a l'ajuntament. A banda, hi són importants els elements relatius als balls populars, des dels vestits fins a figures com els gegants de Pacs del Penedès, que hi fan activitats. Evidentment, la cucanya ha esdevingut una de les atraccions de la trobada, per la qual cosa els administradors han de trobar les persones que s'encarregaran de portar-la a lloc i plantar-la. Finalment, el piscolabis, els porrons i el beure, amb les taules en què reposen, són també indispensables per a què la celebració discorri adequadament. 

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 

A Sant Pau d'Ordal, el Centre Agrícola, conegut popularment com "El Centru", a través de la seva junta, és l'associació encarregada d'organitzar els actes de la Festa Major i coordinar les activitats de les diferents entitats que hi participen. Tota la festa s'organitza des de l'associacionisme i l'ajuntament hi col·labora només a partir de les subvencions que poden demanar les entitats. En alguns períodes hi ha hagut por de no aconseguir el relleu generacional, però a la junta actual hi ha persones joves "de menys de 30 anys" segons els informants de la Colla dels Diables, i la gent jove torna a estar implicada a l'organització de la Festa. Dins el Centre Agrícola, la secció de teatre, que ara duu el nom de companyia K-TRE-9 és activa en la presentació d'espectacles que es preparen al llarg de l'any per presentar a la festa major i, de vegades, a festes majors de nuclis veïns com Els Casots. Enguany, K-TRE-9 han presentat el Pregó d'inauguració de la Festa Major. Els socis i sòcies del Centre Agrícola són majoritàriament de Sant Pau d'Ordal però també del Pago i de Cantallops, i algunes altres poblacions veïnes. La responsabilitat de la junta del Centru es visibilitza en el manteniment de la tradició de treballar un programa imprès bonic per a la Festa Major, amb una salutació de part de la Junta que reivindica els valors col·lectius de les celebracions.

Des del 2004, que s'ha tornat a constituir una colla de Diables, la festa s'ha dinamitzat molt. La colla es divideix en diferents seccions: Els diables i tabalers/es petits/es són uns 30 nens/es de 6 a 14 anys, els diables i tabalers/es grans són unes 35 persones d'entre 16 i 40 anys, els portadors del Drac Miserach i del Drac Vell són unes 20 persones d'entre 32 i 60 anys. I aquest darrer any s'ha fet una nova secció per a un drac petit que porten infants de 3 a 6 anys acompanyats dels seus pares i mares, que són uns 10 infants. Els integrants de l'associació dels Diables són majoritàriament de Sant Pau i de pobles veïns dins del municipi de Subirats, tot i que també hi ha alguns pocs membres d'altres pobles de l'Alt Penedès com La Granada.

En relació a l'aplec de Sant Pau de Vilafranca, els seus organitzadors, els administradors de l'ermita de Sant Pau, conformen una de les organitzacions més antigues de Vilafranca, que data del 1910 i que es va crear per garantir la continuïtat de les tradicions a l'ermita i la seva revalorització com a lloc d’aplec. L'ajuntament de Vilafranca nomenà els quatre primers administradors de la Plaça de la Constitució, que eren comerciants i veïns de Vilafranca. Actualment, l'organització té un caràcter informal i familiar degut al fet que els administradors ho són des de fa més de quaranta-cinc anys i que, a més, els càrrecs són hereditaris i estan formats per dos matrimonis. És a dir, que els administradors actuals varen rebre el càrrec per herència familiar –és el cas, per exemple, de Rosa Maria Martorell néta de Pau Martorell, del grup d'administradors de la Plaça de la Constitució assignats el 1910 per l'ajuntament de Vilafranca, o de Joan Anton Sadurní és el successor de mossèn Tous. També formen part de l'equip les respectives parelles dels actuals administradors.  La relació entre els membres té una llarga trajectòria i això dota les reunions de familiaritat. Les seves tasques són l'organització de l'aplec, l'administració del pressupost del que disposen, tenir cura de l'espai de l'ermita i guardar les relíquies del Sant.

És interessant d’esmentar també un altre col·lectiu; el dels Xirucaires de Pacs  que, pels volts de Santa Llúcia, en dissabte, fan la seva tradicional caminada nocturna a l'ermita de Sant Pau. El punt de trobada i sortida és l'aparcament municipal de davant l'ajuntament i amb lots i frontals prenen el camí de pujada a Sant pau. Passen pel pont de fusta del Racó de la Salzereda, per davant de l'església de Sant Genís, llavors enfilen cap al Barri de la Rectoria passant per les masies de Cal Gonsales, Cal Amic, Can Gabi i per davant del cementiri fins arribar a la masia Els Pagats, casa d'un dels administradors de l'ermita que obre el seu camí particular per accedir a la zona del santuari.

Participants/Executants: 

A la Festa Major de Sant Pau d'Ordal hi participen centenars de persones. Algunes són residents durant tot l'any a Sant Pau d'Ordal, però els informants valoren que les persones nouvingudes i d'altres que només hi passen els caps de setmana també s'impliquen en l'organització i el gaudi de la festa. La percepció és que en ocasions especials com la Festa Major les persones dels diferents nuclis dispersos que conformen Subirats es desplacen a Sant Pau d'Ordal. Els informants consideren que per infraestructures i per la plaça i les condicions del nucli, Sant Pau és el centre de reunió dels habitants de Subirats, per bé que les identitats es mantenen diferenciades a cada nucli ("s'és dels Casots, o de Sant Pau, ningú no diu 'sóc de Subirats'"). El còmput aproximat de participants es té només per l'assistència als versots, que s'estima en dues-centes persones aproximadament que omplen la sala del Centre.

Alguns anys hi ha hagut la percepció que la majoria de participants eren d'edats superiors als cinquanta anys i que la gent jove preferia viure l'oci de ciutats properes com Sant Sadurní, Vilafranca o Vilanova i la Geltrú, però darrerament la regeneració de la Colla dels Diables ha impulsat la sensació que les persones joves estan implicades i participen en l'organització de la Festa. Segons els diables: "La gent jove participa molt activament a la Festa Major, ja sigui com a membres dels diables o de la Junta del Centre Agrícola o a l'Esplai Els Cargols. La majoria d'entitats que fan actes per festa major estan formades per moltes persones joves."

El grup de gent que participa en la celebració de l'aplec de l'ermita de Sant Pau a Vilafranca, està format en primer lloc pels quatre administradors que s'encarreguen de l'organització. Durant l'aplec tenen un rol actiu, i fan possible l'encadenament de totes les activitats programades. Com que la diada comença amb una missa, també és fonamental la participació del mossèn. L'eucaristia, des de fa uns vint-i-cinc anys, és musicada i, per aquesta raó, es compta amb la presència de tres músics.

La coral de l'Arboç Ressò i l'esbart dansaire de Gelida Rocasagna, van ser elements clau en la diada de l'aplec de 2017. A banda de fer les seves actuacions i atorgar un caràcter festiu a la celebració, els membres d'ambdós grups van a gaudir de la festa. L'esbart dansaire de Gelida participa a l'aplec des de fa uns set anys.

Els administradors, els músics, el mossèn, la coral i l'esbart són membres de qui es requereix una participació activa. Després hi ha una altre grup, nombrós i divers, que representa el públic assistent. El transcurs de les activitats fa que el públic vagi creixent i es vagi diversificant. L'aplec comença amb la missa de les onze, i això fa que els assistents de primera hora siguin els que tenen devoció pel sant o les persones creients. Són persones d'edats més avançades, comparteixen fe i vénen expressament per assistir a la missa. A part dels creients hi ha un grup de persones que va arribant de manera esglaonada i que el que tenen en comú és l'afició per l'excursionisme o la natura. Arriben en petits grups, alguns acompanyats de mainada o fins i tot de les seves mascotes. A banda, també es poden considerar persones que han fet l’excursió per altres raons i que es troben amb l’esdeveniment. Aquests, observen el transcurs de la missa i aprofiten per entrar a l'ermita, ja que habitualment està tancada. Quan acaba la missa i comencen els balls populars, cap a les dotze del migdia, el públic segueix creixent, especialment en persones joves. És a l'hora del vermut, en el moment que tothom es reagrupa, quan s'aprecia millor la diversitat en el públic de l'aplec, doncs creients, excursionistes i famílies es reuneixen a la bora de la taula i el porró per finalitzar la festa. Cada any puja un representant de l’Ajuntament (normalment un regidor o regidora) com a representació institucional de la vila. 

Precisions ús i funció: 

La Festa Major és el moment en què es visualitza la vida associativa d'un nucli de població petit com és Sant Pau d'Ordal. Per aquesta raó, la Festa Major és reivindicada a través del pregó, dels programes de la festa i dels discursos dels informants com un ritual rellevant en les vides dels residents a Sant Pau d'Ordal i com un element patrimonial valuós que convé conservar. La festa uneix, per tant, les diferents associacions amb un objectiu comú. A més, també hi participen persones d'edats molt diferents. Enguany, des dels nens de 3 a 6 anys, que ja poden formar part de la colla del Drac Petit, fins als Diables petits, a partir dels 7, la colla de Diables grans, des dels 16, com a portadors dels dracs, o també com a tabalers, els adults, a la sardinada o al ball, o a l'espectacle de teatre, format per persones de més de cinquanta anys majoritàriament. Per tant, la festa inclou actes per a tots els grups d'edat i nivells d'activitat. 

Malgrat la seva onomàstica religiosa, els informats que jo he trobat no han fet esment a la funció religiosa de la festa i, que se'ls ha preguntat per aquest tema, l'han considerat una qüestió "absolutament secundària" (Diables) o gairebé inoportuna. Amb tot, les misses i oficis tenen més afluència que els dies que no són festius, i l'església s'omple de persones creients. Per tant, per una part dels assistents la funció religiosa continua vigent.  

Els versots dels diables, que és un dels actes centrals de la festa, tenen la funció transgressiva de fer crítica als qui tenen el poder al poble; un tema recurrent és el govern municipal i la mala gestió de les infraestructures. 

A banda d'aquestes funcions, destacades pels informants, les tres festes de Sant Pau estudiades també fan la funció lúdica i festiva de permetre uns dies d'interrupció dels deures quotidians i de permetre la diversió. Així, els informants de Sant Pau d'Ordal ens expliquen que les celebracions tenen lloc el cap de setmana per a què tothom pugui gaudir-les, i a Sant Pere de Ribes ens diuen que és habitual demanar-se festa a la feina per poder assistir a tots els actes del programa. A Vilafranca, l'aplec serveix per visitar l'entorn i l'ermita i gaudir d'un matí de lleure.  

Patrimoni relacionat: 

A Sant Pau d'Ordal, el Drac Vell i el Drac Miserach són figures molt apreciades per la població, encara que no tenen un reconeixement patrimonial específic. Però l'element patrimonial que organitza la festa i que és reivindicat en cada edició de la Festa Major és el Centre Agrícola o "Centro", l'espai de sociabilitat que es considera fonamental per la cohesió social i la pervivència de xarxes relacionals d'un nucli de població com Sant Pau d'Ordal. Trobem la rellevància d'aquest centre recreatiu en els programes de la festa major, i també mitjançant l'ús de les seves infraestructures per a dur a terme la majoria d'actes i preparatius de la celebració.

A Vilafranca, l'ermita de Sant Pau és el lloc dedicat al sant on se li celebra la missa.

A Gelida a la capella del Castell de Gelida, avui espai museïtzat.

Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 

A Sant Pau d'Ordal, els discursos entorn la significació de la seva Festa Major poden inferir-se de les "Salutacions" de les diferents juntes i comissions organitzadores de la Festa Major al programa d'actes de cada any. En aquesta peça redactada, que s'ha mantingut als programes actuals de la Festa, els responsables de l'organització miren de sintetitzar el significat central que volen donar a la celebració. Als programes que es conserven i que ens ha cedit per a consulta Josep Mata i Massana, hi podem trobar des d'apel·lacions al sentiment religiós i la conversió de Sant Pau (cas del programa del 1976) fins a reivindicacions de l'originalitat que la Festa Major es mantingui a l'hivern. Així mateix, la festa es reivindica com a ritual de restauració i renovació del vincle social i comunitari, i com a patrimoni imprescindible vinculat a la identitat local i a la memòria. Aquesta memòria s'associa fonamentalment al Centre Agrícola com a dinamitzador de l'activitat i vida pública. Al programa del 1986, la Junta del Centre Agrícola reivindicava aquesta dimensió central de la festa amb les següents paraules:

"La Festa és l'acte més important i sagrat de la tribu; la Festa és la unitat i la unió del poble; per això convé que aquests dies siguin jorns de participació alegre, amb força gatzara i, fins i tot disbauxa; però tot això no seria res sense la joia de reunir-se, compartir i sobretot sentir-se lligats de veritat els uns amb els altres, assistint a tots els actes que es desenvoluparan i que esperem que siguin de l'agrat de tothom". 

També es reivindica amb orgull que sigui la primera festa major de l'any i, en aquest sentit, alguna de les juntes hi ha volgut vincular l'esperit de pau nadalenc:

"Enmig de les fredors / i conflictes que viu el món, / volem contribuir al desig de pau, / i celebrar amb il·lusió / la primera Festa Major de l'any / d'aquestes contrades"

(Programa Festa Major, 1991).

 

A més, se sol destacar la consciència d'originalitat de tenir la festa grossa a l'hivern. Al programa de la festa del 2011, la "Salutació", escrita per Victòria Campi i Joan Maria Girona, deia:

"La gran festa de Sant Pau d'Ordal és a l'hivern, un punt per senyalar l'originalitat, com en tantes altres coses".

Aquestes referències a la peculiaritat d'una celebració hivernal han estat una constant en els discursos entorn la Festa Major; així, ja al programa del 1980, La Comissió escrivia a la Salutació:

"Encara en ple hivern i quan res no gosa piular endormiscat pel fred, nosaltres com per trencar el glaç del temps, tenim la festa major".

Aquest fet és reivindicat als anys 80 del segle XX com a símptoma de la voluntat de resistència del "poble", entès ambiguament com a poble de Sant Pau d'Ordal i com a poble català (encara que aquesta idea no s'expressi de manera explícita) en relació al dret d'escollir i construir el propi destí (programa del 1985):

"No deu ser ésser una pura casualitat que la nostra Festa Major s'escaigui en un dels mesos més durs de l'any, sinó que deu ser la voluntat d'un poble contra el destí i que es manifesta a través de la celebració festiva d'aquests dies, en contrast amb una natura que sembla morta, però que sols està adormida. És això el que el nostre poble vol dir, no hi ha destí, som nosaltres qui el fem; per això en aquests dies i com a símbol d'aquesta realitat, ens trobem i reunim, disfrutem i gaudim tots plegats enfront d'un pessimisme que a vegades envolta l'home modern. Nosaltres creiem en el futur, un futur que ara, com la natura a l'hivern, està adormit, però ple de vida, i que nosaltres volem anticipar amb la celebració de la Festa Major"

 

(Programa de Festa Major, 1985). 

 

En general, els participants a Sant Pau d'Ordal, però també a la festa de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, són conscients que és peculiar que algunes poblacions hagin mantingut les festes majors a l'hivern. En general, les festes majors d'hivern són menys freqüents que les festes majors d'estiu, en funció dels sants patrons o patrones de la cada població. Són menys habituals com a festes principals perquè molts municipis han donat més importància als sants que cauen a la primavera i a l'estiu, per tal que el clima faciliti la celebració dels actes a l'aire lliure associats a la festa major mediterrània: balls, revetlles, concerts i cercaviles. Contràriament, a l'hivern és més habitual que se celebrin Nadals, fires com la de Sant Tomàs o Santa Llúcia, i, aquí al Penedès, les Fires del Camí Ral (a Vilanova del Camí) i de la Candelera (a la Pobla de Claramunt). 

L'aplec de Sant Pau a Vilafranca no és percebut amb la mateixa singularitat perquè els aplecs són freqüents a diferents dates. Si bé l'esdeveniment té originalment un caràcter religiós, el seu valor simbòlic contemporani va més enllà de la religiositat. El significat de la paraula "aplec" indica que es tracta d'una reunió de gent, generalment a l'aire lliure, amb motiu d'una festa o una celebració determinada; en aquest cas la diada de Sant Pau. Per la seva naturalesa, l'acte implica un ritual d'apropament, de compartir una experiència, i d'agermanament, atès que els participants es desplacen a l'espai de l'ermita a fi de compartir-hi una diada transcendint les diferents motivacions personals per a fer-ho. L'espai, les activitats i l'ambient festiu de la jornada fomenten la complicitat entre persones que no es coneixen i en faciliten les relacions. Participar en el ball de la sardana final formant un únic i gran cercle o gaudir conjuntament del vermut popular s'empren sovint com a metàfora d'aquesta comunió.

La cultura tradicional penedesenca és també un element simbòlic clau de l'aplec. Els balls tradicionals, el ball de sardana, les banderoles catalanes que decoren la plaça, l'ús del porró al vermut o la presència dels gegants són alguns dels exemples d'elements tradicionals. Per tant, es reprodueix, en diferents elements, una idea de festa popular i de cultura tradicional, cosa que també es reflecteix als recordatoris que s'entreguen al final de l'acte. En aquests recordatoris s'hi recullen poemes, fragments de llibres, d'obres de teatre i sarsueles, així com publicacions de la premsa antiga de Vilafranca, alguns per la relació directa amb l'ermita, d'altres com a recordatori d'esdeveniments històrics rellevants. Aquestes petites publicacions a mode de record volen mostrar el foment de l'interès per la cultura, la història i també l'entorn, encara que també poden entendre's com la voluntat de donar prestigi i legitimitat a l'activitat.

L'amor a la natura i a l'entorn és un altre element simbòlic que és reiterat en l'esdeveniment. Altre cop, aquest element es troba tant als recordatoris com a l'aplec en si. Als recordatoris es veu a través de les referències a la vegetació de l'entorn natural i en les propostes de rutes per fer caminant o en bicicleta i a l'èmfasi en els beneficis que comporta per a salut i el benestar. De fet, els discursos que es reiteren al llarg de la jornada posen l’èmfasi en el benestar i amb la relació que aquest té amb l'espai físic de l’ermita. El ramet de farigola i romaní que s'ofereix com detall de l'aplec, i recordant aquell poema de Josep M. Font i Raventós, és el símbol materialitzat de la voluntat d’estar millor a través d’una vida austera. El sermó del mossèn a la missa va referir-se, precisament a la voluntat de sentir-se bé apreciant la bellesa de les coses petites i senzilles, com l'element aglutinador de totes les persones presents. Tots aquests elements semblen trascendir la funció religiosa de l'acte i cercar altres dimensions per a dotar-lo d'importància i d'atractiu per a una comunitat on la religió i l'església ja no juguen un paper aglutinant central.

Salvaguarda: 
Transmissió: 

Pel que fa a Sant Pau d'Ordal, la "Salutació" al programa de la Festa Major del 2011, escrita per Victòria Campi i Joan Maria Girona, afirmava la importància de l'associacionisme local i la seva vitalitat per a la perdurabilitat de la festa, exemplificades, a Sant Pau d'Ordal, pel Centre Agrícola:

"Un poble que manté any rere any un Centre obert en funcionament i presència de veïnes i veïns. Unes persones capaces de gestionar-lo en règim autogestionari (ho vam escoltar al pregó de l'any passat). Un poble que col·labora en el manteniment del local, persones que treballen desinteressadament per arreglar-lo i millorar-lo, això vol dir que hom se sent solidari i amb ganes de ser útil a la majoria. Darrerament s'ha parlat força de memòria històrica, no fa gaires dies se n'ha presentat un llibre; el Centre Agrícola és una memòria tangible, que es pot tocar i veure, és la constatació que molta gent al llarg dels anys se l'ha sentit seu. Doncs que duri i que comenci la festa. Una festa que ha anat canviant, com la vida. Abans les festes majors eren un moment de celebració i descans en el treball del camp, representaven l'ocasió de descansar, de menjar millor, de retrobar-se amb els familiars i de conèixer altres persones d'arreu de la comarca i potser trobar parella. La festa perdura malgrat els canvis, malgrat el fred de gener hom hi participa".

Així, la Festa Major esdevé un ritual per a la renovació del vincle comunitari de Sant Pau d'Ordal, i un auto-elogi a l'associacionisme, a més d'un recordatori del patrimoni immaterial que suposa el Casal, el treball voluntari i la Festa Major com un dels grans resultats d'aquest patrimoni. Per tant, la pròpia Festa Major és una activitat de transmissió d'ella mateixa i de l'associacionisme que la fa possible. També al programa de Festa Major del 2010 pot llegir-s'hi un agraïment a les persones que han ajudat a fer reformes al Centre Agrícola:

"Si us passegeu pels diferents racons del local, veureu moltes millores que s'han fet amb hores i hores de voluntariat, que mai podrem agrair suficientment. Però sabem que les persones que han treballat i treballen desinteressadament pel Centre, ho fan perquè se'l senten seu i entenen que és un patrimoni que cal conservar per a les joves generacions." 

Aquesta valoració del Centre Agrícola com a centre de relacions i elements patrimonial es reitera al llarg dels anys; al programa del 2014, rellevant per tal com servia per commemorar el centenari de la inauguració del Centre, s'hi llegeix:

"Cent anys donen per molt i el Centre Agrícola n'ha vist de tots colors. Però entre tots els socis i sòcies ham aconseguir que pugui celebrar el centenari. És per això que tenim un repte enorme: conservar aquest tresor del poble. És el nucli dinamitzador de la nostra cultura. És un punt de trobada per a tothom. És la casa d'entitats culturals. Tot això ha estat possible gràcies a l'esforç de molta gent al llarg d'aquests cent anys (...). Entre tots hem construït una identitat que s'ha transmès de generació en generació". 

Les mares i els pares, també nouvinguts, són clau en la transmissió de les festes majors d'hivern i els diferents elements que les componen. Per exemple, ha estat un grup de mares i pares de Sant Pau d'Ordal els qui han fabricat una nova peça del bestiari local, un drac petit, per tal que els nens puguin participar de les cercaviles i actes abans de tenir els 7 anys, que és l'edat mínima per ingressar a la colla de diables. 

La festa de Sant Pau a Sant Pere de Ribes és percebuda com a molt participativa i no hi ha temença que pugui esgotar-se. Els i les informants afirmen que moltes persones residents a Ribes es demanen dies lliures durant la setmana de la festa (es fa els dies que toca segons el patró, sense considerar si els actes cauen entre setmana o cap de setmana) i que així es transmet a les següents generacions. Igualment, es considera que els balls populars i altres elements festius estan molt impregnats a les institucions educatives del municipi i que fins i tot són un vehicle d'integració. 

En canvi, pel que fa a l'aplec a l'ermita de Sant Pau de Vilafranca, hi ha certa incertesa sobre la continuïtat dels administradors que s'encarreguen d'organitzar el ritual i jornada. La successió familiar ja no és una opció que aplegui els mateixos consensos que temps enrere, i per això hi ha dubtes de com plantejar un traspàs. Així mateix, els actuals administradors afirmen que la seva tasca implica una dedicació voluntària important, i que és difícil trobar persones que vulguin i puguin assumir-la. 

Viabilitat / Riscos: 

A Sant Pau d'Ordal ara la Festa Major es veu com a viable al futur proper. La incorporació els darrers anys de persones joves a les colles és vista amb optimisme. La seva continuació en el temps, però, és interpretada com lligada al destí del Centre Agrícola, que ha viscut etapes desiguals pel que fa a número de persones associades i compromís d'aquestes en el manteniment de la infraestructura. El fet que les persones joves de Sant Pau d'Ordal i altres nuclis de població de Subirats passessin el seu temps de lleure a ciutats més grans com Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú era percebut com un risc pels informants de més edat. Ara, semblen percebre un retorn als pobles amb especial activació durant les festes populars.

A Sant Pere de Ribes es considera que la festa té assegurada la continuïtat, però ara se cerca dignificar-la i aconseguir que formi part del catàleg d'elements festius patrimonials de la Generalitat. Sí que hi ha hagut cert replantejament, segons els informants de les diferents colles, que potser no s'ha sabut transmetre la festa a l'exterior de Ribes com una cosa valuosa i que per això no s'ha accedit al reconeixement institucional com sí que ho ha pogut fer la Festa de Sant Bartomeu del municipi veí de Sitges.

Pel que fa a l'aplec de l'ermita de Sant Pau a Vilafranca, sembla que no hi ha un risc immediat que el faci inviable, però sí certes preocupacions. Una és la importància de la continuïtat de la subvenció de l'ajuntament, ja que sense aquesta seria molt complicat celebrar la diada. La col·lecta dels goigs no és suficient per costejar les despeses de l'aplec per petit que sigui i, per tant, cal confiar que el govern municipal continuarà fent la seva aportació a la realització de l'acte.

L'aplec de Sant Pau és l'únic aplec que té Vilafranca i, a més, compta amb una llarga tradició. Amb tot, en comparació amb altres festivitats dedicades als sants de la vila, com Sant Antoni o Sant Fèlix, la celebració de l'aplec de l'ermita de Sant Pau és modest i desconegut. Tot i no ser una celebració de masses, l'aplec representa una activitat amb participació i és valorat positivament pels seus participants i organitzadors. Però no es té seguretat que les persones hi continuïn assistint si hi ha altres actes i, per tant, es valora que hi ha menys participants quan l’aplec coincideix el mateix dia amb altres activitats que s'organitzen a la vila.

Un altre factor important és la funció dels administradors, un cop els actuals decideixin cessar la seva tasca és imprescindible trobar-ne de nous per garantir el relleu, sinó l'aplec i la seva festa podrien desaparèixer, i aquesta qüestió encara no sap com es podria dur a terme.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

A Sant Pau d'Ordal la Festa Major és considerada un esdeveniment singular pel fet de caure a l'hivern. Així mateix, és un moment en què es revitalitza un nucli de població en risc de perdre la seva identitat després de les migracions cap a les ciutats i el fet que poblacions veïnes (Sant Sadurní d'Anoia, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú...) han absorbit gran part de les activitats de les persones que vivien a Subirats. 

La festa és un esdeveniment que demana la participació de tota la població i que es regenera amb la creació de noves colles o bestiari, com el Drac Petit aparegut en les festes del 2017. A més, la festa de Sant Pau uneix diferents generacions del municipi mantenint la memòria del teixit associatiu local. 

El debat d'incloure o no les celebracions religioses al programa d'actes ha estat debatut de fa anys per les diferents juntes del Centre Agrícola, però no s'ha arribat a un consens absolut. El més habitual els darrers anys és que aquests actes religiosos s'anunciïn en un apartat separat de la resta d'actes. 

La valoració general de l'aplec de l'ermita de Sant Pau a Vilafranca és molt positiva, malgrat es considera que no és una de les festes principals de la ciutat. Fins ara no s'ha plantejat interrompre aquest ritual, i l'aplec es desenvolupa, any rere any, de manera satisfactòria pels qui en participen. Com veiem, l’única preocupació rau en el fet del relleu dels administradors, el dia que els actuals deixin el seu lloc.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

A Sant Pau d'Ordal s'entén que participar del Centre Agrícola i diverses associacions que s'hi troben és clau per tal que es puguin mantenir els vincles comunitaris i les festes populars. És per això que la junta ofereix als joves d'entre 18 i 25 anys una quota de socis de la meitat de l'import que el de la resta d'associats i associades. 

La participació dels joves s'entén vinculada als concerts i balls de nit i és per això que es mira que siguin les persones més joves les que organitzin aquesta mena de propostes culturals al sí de la festa major. Així mateix, s'intenta incorporar els més petits de diferents maneres, com ara quan a l'edició del 2013 es va impulsar que els i les pregoneres fossin, en lloc d'una sola persona destacada per la seva participació a l'associacionisme local, els nens i nenes de l'esplai Els Cargols:

"Des de la Junta del Centre Agrícola entenem que tots aquests infants i joves són el futur d'aquesta entitat centenària. Per aquest motiu i per donar importància a l'esplai com una de les entitats que treballa, dinamitza i possibilita que Sant Pau d'Ordal sigui un poble viu, aquest any seran els responsables d'inaugurar la Festa Major."

(Programa de la Festa Major de Sant Pau d'Ordal, 2013).

Al 2017, així mateix, mares i pares van presentar mitjançant un espectacle guionitzat per Josep Mata, un dels informants d'aquest treball, un nou drac per al bestiari de Sant Pau d'Ordal, pensat per a què els infants del poble puguin incorporar-se a les cercaviles i celebracions abans d'acomplir els 16 anys reglamentaris per ingressar a la Colla de Diables. 

Pel que fa a l'aplec de l'ermita de Sant Pau a Vilafranca, el grup d'administradors és qui posa més mesures per protegir i salvaguardar la festivitat. Els administradors, com hem vist, s'encarreguen d'elaborar els cartells informatius de l'aplec on indiquen el dia i l'hora, i les activitats previstes per la celebració. També elaboren el tradicional recordatori de l'aplec, que es reparteix cada any entre els assistents. Els recordatoris són publicacions d'un full d'extensió en el qual s'ofereix informació històrica de l'ermita i els seus aplecs, així com altres esdeveniments històrics relacionats amb la cultura i la tradició. Com dèiem, es tracta de mirar de fer atractiu l'esdeveniment més enllà de la confessionalitat religiosa dels seus participants i de donar prestigi o una lectura de "preservació de la tradició" a l'esdeveniment, i posicionar-lo com un acte que va més enllà de ser una litúrgia religiosa.

Per exemple, a l'any 1987, els administradors, com a publicació commemorativa als vint-i-cinc anys de l'ermità, varen oferir "La nova Auca de l'Aplec de Sant Pau" amb un poema d'Antoni Massanell i dibuixos de Montserrat Llongueres. Des del grup d'administradors, com vèiem, es posa esforç a informar diferents mitjans de comunicació local de l'esdeveniment.

 

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 

No hi ha un reconeixement patrimonial oficial de les activitats que es duen a terme a la Festa Major de Sant Pau d'Ordal però, en canvi, els seus habitants reconeixen com a patrimoni el Centre Agrícola, les activitats de la Festa Major i l'activitat associativa del nucli. Així mateix, s'entén que la festa i el Centre Agrícola són portadors del llegat polític i associatiu del municipi, atès que va congregar les tendències del propi Centre Agrícola a principis de segle (sector conservador) i del Cafè de Baix i la Leal Juventud (sector republicà i rabassaire).

A Sant Pere de Ribes, l'ajuntament va intentar que l'anada i baixada de Sant Pau, l'acte central de la Festa Major d'hivern, fos inscrita en el Catàleg de Patrimoni Festiu de Catalunya i també reconeguda com a element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional. La inscripció i petició, seguint el decret 389/2006 es va formalitzar al 25 de maig del 2012 per part del regidor de Cultura de Sant Pere de Ribes en aquell moment, Joel Sans Cuadrat. La petició no va acceptar-se per part de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals. Es va al·legar que les sol·licituds de declaració de festes i elements festius en relació al decret 389/2006 estaven aturades des del 2011 perquè s'estava mirant de fer consultable el catàleg pel públic abans d'afegir-hi noves obres. Des de la regidoria de Cultura del municipi els estranya que no s'hagi obtingut aquest reconeixement tant per l'originalitat com per l'altíssima participació amb què compta la festa. Destaquen que en l'edició del 2017, malgrat la pluja, les cercaviles d'anada i baixada a l'ermita es van celebrar amb total normalitat, cosa que demostra la intensitat amb què aquesta festa és viscuda a Ribes. 

Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió [text lliure]: 

A Sant Pau d'Ordal, Josep Mata i Massana i la Junta del Centre Agrícola, conscients del valor patrimonial de les activitats que ha dut a terme l'entitat, tenen un arxiu que conté molts dels programes de la Festa Major de Sant Pau d'Ordal, comunicacions internes de l'entitat durant el Franquisme, i arxiu de diaris dels tombants dels segles XIX i XX que anuncien la Festa Major de Sant Pau d'Ordal. 

Pel que fa a l'aplec a l'ermita de Sant Pau, l'ajuntament de Vilafranca dona suport econòmic a l'aplec, i el promociona a través de l'agenda d'activitats culturals de la seva pàgina web. Els mitjans de comunicació de proximitat també són aliats a la promoció de l'esdeveniment i així, el programa De Festa de la Televisió de Vilafranca cobreix cada any l'aplec i en publica el vídeo que en surt a la seva pàgina web.

 

Recursos associats: 
  • Imatge històrica de la Festa Major de Sant Pau a Sant Pere de Ribes
    Imatge històrica de la Festa Major de Sant Pau a Sant Pere de Ribes
  • Drac Vell de Sant Pau d'Ordal
    Drac Vell de Sant Pau d'Ordal
  • Diables de Sant Pau d'Ordal
    Diables de Sant Pau d'Ordal
  • Pregó/espectacle de la Festa Major de Sant Pau d'Ordal 2017
    Pregó/espectacle de la Festa Major de Sant Pau d'Ordal 2017
  • Sardinada al Centre Agrícola per la Festa Major de Sant Pau d'Ordal 2017
    Sardinada al Centre Agrícola per la Festa Major de Sant Pau d'Ordal 2017
  • Versots dels Diables de Sant Pau d'Ordal 2017
    Versots dels Diables de Sant Pau d'Ordal 2017
  • Espectacle de representació del pregó de la Festa Major de Sant Pau d'Ordal 2017 (companyia teatre K-Tres-9)
    Espectacle de representació del pregó de la Festa Major de Sant Pau d'Ordal 2017 (companyia teatre K-Tres-9)
  • Drac Miserachs de Sant Pau d'Ordal
    Drac Miserachs de Sant Pau d'Ordal
  • Diables petits de Sant Pau d'Ordal al 2017
    Diables petits de Sant Pau d'Ordal al 2017
  • Drac de tres caps i cercavila de Sant Pau a Sant Pere de Ribes. Edició 2017, amb pluja
    Drac de tres caps i cercavila de Sant Pau a Sant Pere de Ribes. Edició 2017, amb pluja
  • Ball de gitanes de Ribes, Festa Major de Sant Pau 2017
    Ball de gitanes de Ribes, Festa Major de Sant Pau 2017
  • Capis i cabeçuts camí a l'ermita. Festa Major de Sant Pau a Sant Pere de RIbes 2017
    Capis i cabeçuts camí a l'ermita. Festa Major de Sant Pau a Sant Pere de RIbes 2017
  • Aplec de Sant Pau a l'ermita de Sant Pau de Vilafranca 2017
    Aplec de Sant Pau a l'ermita de Sant Pau de Vilafranca 2017
  • Esbart Rocassagna a la ballada de l'Aplec de Sant Pau a Vilafranca al 2017
    Esbart Rocassagna a la ballada de l'Aplec de Sant Pau a Vilafranca al 2017
  • Ballada de sardana a l'Aplec de Sant Pau a Vilafranca al 2017
    Ballada de sardana a l'Aplec de Sant Pau a Vilafranca al 2017
  • Vermut a l'Aplec de Sant Pau a Vilafranca al 2017
    Vermut a l'Aplec de Sant Pau a Vilafranca al 2017
Vídeo (online): 
Informació tècnica: 
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 

A Sant Pau d'Ordal, Josep Mata Massana ha estat l'informant principal per a l'elaboració d'aquesta fitxa. L'informant ha estat soci del Centre Agrícola i membre d'algunes de les seves juntes, a més de pregoner de la Festa Major i guionista de diferents actes de la mateixa. Ha proporcionat, a més del seu testimoni i coneixements, arxiu de programes de la Festa Major de diversos anys i documentació de diaris i premsa del pas entre els segles XIX i XX que remetia a la festa. A banda, s'ha parlat amb diferents persones de la Colla dels Diables i de la Junta del Centre Agrícola (Oriol Rovira), que han explicat la seva experiència en relació a l'organització i participació de la festa. 

A Sant Pere de Ribes, els informants principals han estat Irene Pardo (ajuntament de Sant Pere de Ribes), Pere Coll (historiador), Magí Fortuny (Diables Colla Jove) i Lídia Gázquez (bastonera). 

Redactor/a de la fitxa: 
Data de realització: 
dilluns, 24 abril, 2017
Actualitzacions de la fitxa: 
dimecres, 17 gener, 2018
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès