Festes majors d'hivern de Sant Sebastià

Creences, festes, rituals i cerimònies
Imatge de presentació: 
Identificació: 
Codi: 
IP-2-0016
Nom propi de l'element: 
Festa Major d'Hivern de Sant Sebastià / Fira dels Torrons o de Sant Sebastià
Altres denominacions: 
Fira del Torró o Fira de Sant Sebastià a Òdena
Festa de Sant Sebastià a Sant Llorenç d'Hortons
Festa de Sant Sebastià al Pla del Penedès
Festa Major de Sant Sebastià a Cunit
Festa de Sant Sebastià a Olesa de Bonesvalls
Festa Major de Sant Sebastià a Copons
Festa Major d'Hivern de Sant Sebastià a Masarbonès (Masllorenç)
Ofrena floral a Sant Sebastià a Vilafranca del Penedès
Festa Major de Sant Sebastià a Pontons
Grup i/o comunitat: 
La celebració reuneix, principalment, als veïns de cada població.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Sant Sebastià, a la vegueria del Penedès, és copatró d’algunes de les parròquies, cosa que ha donat lloc a les seves festes d’hivern, de molta antiguitat, i que actualment amb diverses tipologies festives. Aquestes poblacions són Copons i Òdena a l’Anoia, Cunit i Masarbonès (Masllorenç) al Baix Penedès, Olesa de Bonesvalls, el Pla del Penedès, Pontons, Sant Llorenç d’Hortons i Vilafranca del Penedès a l’Alt Penedès.

A Copons, a Olesa de Bonesvalls, al Pla del Penedès, a  Pontons i a Sant Llorenç d’Hortons l’acte principal, en el sentit de tradició, és l’ofici religiós, amb el vot del poble i el cant de goigs; a Cunit hi predomina el foc, amb l’actuació de diables i dracs, amb l’emplaçament de traques...; a Vilafranca del Penedès és redueix a un acte simbòlic davant la font de Sant Sebastià; a Masarbonès, nucli de Masllorenç, ho celebren amb un sopar al seu local social; mentre que a Òdena, omple tot un matí de diumenge, tenint caràcter de fira.

L'amplia representació de Sant Sebastià com a copatró de nou de les esglésies parroquials pendesenques (deu, si hi sumem el patronatge que exerceix a l'església de Sant Sebastià dels Gorgs, en terme d'Avinyonet del Penedès, tot i que la festa major que s'hi celebrava s'ha extingit), possiblement es deu a la importància que en l'època medieval és donava a la salut o al gauriment de malalties, donat el poc desenvolupament de la medicina. Un dels recursos era invocar a un sant o santa, i sant Sebastià és un dels que simbolitza aquest poder de guarir. 

Data identificació: 
dijous, 5 gener, 2017
Localització: 
Descripció de la localització: 

Allí on la missa és l’acte principal, la celebració es desenvolupa a l’interior de l’edifici de l’església, així és a Olesa de Bonesvalls (església de Sant Joan), a Sant Llorenç d’Hortons (església de Sant Llorenç), al Pla del Penedès (església de Santa Maria Magdalena) i a Pontons (església de Santa Magdalena); ara bé, com que en aquestes últimes poblacions es fan altres tipus d’activitats, aquestes es celebren també en d’altres ubicacions, així a Sant Llorenç d’Hortons, es fan actes a la pista de la Societat Cultural Hortonenca, al carrer Major i al passeig de la Rectoria fins a l’església; mentre que al Pla del Penedès celebren actes a la pista poliesportiva Casal, al Centre Agrícola, al Centre Cívic, a la Sala del CAT (Centre d'Acollida Turística) i a la Rectoria. A Copons, a més de l’església de Santa Maria, es fan actes al Poliesportiu i a la Sala Polivalent; a Pontons, també es fa alguna activitat al seu Centre Cívic.

A Masarbonès (Masllorenç) l’acte de celebració té lloc a la Sala Recreativa. A Cunit els actes tenen lloc en diversos carrers de la població, a la plaça Catalunya, a la plaça Vella i a l’església.

A Òdena els actes tenen lloc a la plaça Major, al carrer Mossèn Borràs, gran part del carrer Pare Ignasi, el carrer Verdaguer, a la zona enjardinada rere l’església de Sant Pere Apòstol, a la plaça davant del Pavelló Poliesportiu Mestre Vila i a la pista poliesportiva de l’Escola Pública Castell d’Òdena; llocs tots ells molt propers els uns als altres i, en celebrar-se les diferents activitats simultàniament, dona lloc a un ambient d’agradable passeig.

A Vilafranca del Penedès un únic acte es desenvolupa davant la font de Sant Sebastià, coronada per una petita estàtua del sant, situada a la cantonada dels carrers dels Ferrers i d’en Graupera, un espai que també es coneix per “placeta de Colldesans”. 

Georeferenciació: 

Datació: 
Data de realització: 
dijous, 26 gener, 2017 to dilluns, 20 febrer, 2017
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

Sant Sebastià es commemora el 20 de gener i en aquest mateix dia es celebra a Olesa de Bonesvalls, a Sant Llorenç d’Hortons, a Pontons i a Vilafranca del Penedès.

Si el dia 20 no cau en cap de setmana, a Masarbonès es celebra el dissabte d’aquella setmana; a Cunit el dissabte i el diumenge, i al Pla del Penedès i a Copons, el divendres, dissabte i diumenge d’aquella setmana.

Mentre que a Òdena es celebra durant tot el matí de l’últim diumenge del mes de gener.

El desplaçament de la dada respon a que el dia 20 de gener, sinó cau en diumenge, no és dia festiu; mentre que a Òdena, on el desplaçament és major, s’hi afegeix la intenció de no coincidir amb altres esdeveniments festius celebrats en poblacions veïnes i assegurar-se així el major nombre de persones visitants.

Descripció (Àmbit 2 o Àmbit 4): 
Descripció general: 

A la vegueria del Penedès trobem fins a nou pobles que, d'una manera o altra celebren la festivitat de Sant Sebastià. Totes són festes antiquíssimes doncs responen a l’acta fundacional de les seves esglésies, cap els segles X i XI, o s'han introduït com exvot entre els segles XIV-XVI, durant alguna de les pestes que es van donar en aquelles èpoques.  L’evolució i les transformacions de dites festes hi ésón implicites, encara que n’ignorem molts dels suposats canvis. Aquests, en un primer paràmetre podrien correspondre a canvis en la litúrgia eclesiàstica, a la seva evolució o a la seva adaptació a les noves tendències socials, doncs en el seu origen l’acte principal hauria de ser la missa celebrada en honor del mateix sant, com ho continua sent avui en molts d’aquests pobles.

El no menyspreable nombre de pobles del Penedès on es celebra Sant Sebastià cal relacionar-ho amb l'atribució, que gaudeix el sant, del poder de curar pestes i malalties, en una època, la medieval, en que no es sabia ben bé com curar-les. D'aquí que en quatre de les poblacions també s'hi celebra encara el vot del poble (prometença que es fa a Déu o al sant i amb motiu d'alguna pesta o calamitat pública de celebrar-li anualment una missa). Igualment, sant Sebastià disposa de la composició de goigs (poemes populars que es solen cantar als oficis i que venen a ser una forma de donar les gràcies o una pregària per demanar la salut dels habitants de la població).

Copons

Les activitats, d’un any a l’altre van variant, però la missa, el vermut amenitzat amb la vintena de músics aficionats i de totes les edats de la població, que interpreten diferents instruments (piano, guitarra, flauta dolça i travessera, violí, harmònica, acordió i veus) i una gran varietat d’estils (clàssica, popular, actual, electrònica...), o el ball de Crespella, on les parelles de balladors porten un tortell -regalat pel ballador- passat per dins del braç, no hi manquen mai.

La festa de Sant Sebastià a Copons, el 2017, es va iniciar el divendres a nit amb un concurs i tast de pinxos, seguit d’un Karaoke i d’una disco mòbil a la Sala Polivalent; el dissabte al migdia, al Poliesportiu, tenia lloc una activitat participativa (Selfie Aventura). L'endemà, dissabte,  a la tarda es feien tallers infantils i a la nit una obra de teatre a la Sala Polivalent. L’últim dia, el diumenge, es celebrava al migdia la Missa Solemne de Festa Major i, acte seguit, s’iniciava la Trobada de Músics Coponencs -que es celebra des de l’any 2011-, on hi actuen músics locals afeccionats, mentre amenitzen un vermut; a la tarda, es tancava la festa amb un ball a la Sala Polivalent, on s’hi balla el tradicional ball de Crespella.

Cunit

La Festa Major de Sant Sebastià de Cunit es desenvolupa durant dos dies (dissabte i diumenge). El primer dia s’inicia a les vuit del matí amb unes matinades i una cercavila de foc; continua amb una cercavila solemne, que també es desenvolupa pels carrers i places del nucli antic, i a les dotze del migdia, a la plaça Catalunya hi té lloc una ballada de sardanes amenitzada per una orquestra. S’acaba la festa matinal d’aquest dia amb una tronada aereo-terrestre a la plaça Vella. La colla dels Joves Diables de Cunit són els grans protagonistes del dia.

El segon dia, diumenge, a l’església de Sant Cristòfol de Cunit, s’hi celebra un concert a càrrec d’una coral local, la Coral Arrels.

Masarbonès

A Masarbonès, un petit nucli de població del municipi de Masllorenç, la Festa Major d’Hivern, en honor del seu co-patró Sant Sebastià, es celebra amb un sopar a la Sala Recreativa al qual segueix una vetllada musical. Cada una de les famílies participants al sopar porta viandes cuinades a casa i es posen en comú. En una taula llarga es col·loquen totes les cassoles i les safates amb el menú que cada família ha cuinat i després, cada un dels comensals es serveix el que li ve de gust, és a dir, es tracta d’un sopar comunitari on els músics, que han d’actuar després, hi són convidats. Un cop acaben de sopar es retiren les taules i les cadires de la platea i, mentre els músics fan la seva feina, els participats passen a ballar.

Òdena

La Fira de Sant Sebastià d'Òdena consisteix en l’exposició de diversos productes artesans locals i no locals però curosament seleccionats pels seus organitzadors (mel, herbes medicinals, pa i pastisseria, formatges, olis, mistela, moscatell, vins...) i, on hi destaquen els expositors de torró, algun dels quals en fabriquen in situ i el deixen degustar, com va ser el cas, el 2017, de la demostració en directe d'una cuita de torró de "guirlatxe".

De bon matí, però, es pot gaudir, per un preu mòdic, d'una botifarrada, la qual cosa l'emparenta o equipara amb les festes de la matança del porc, típiques d'altres poblacions penedesenques. Per participar-hi cal comprar un tiquet, que hi dona dret, en un estand proper a l'entrada del recinte, allí mateix el comprador es serveix de llesques de pa, botifarra blanca i negra, cansalada, tomàquet, alls..., juntament amb un plat, un got i coberts; seguidament podrà utilitzar un dels focs amb graella per torrar-se el pa i escalivar-se la carn i, un cop tot torrat i cuit, podrà agafar cadira en una de les taules on hi ha aigua i uns porrons de vi. Aquesta activitat és oberta des del matí i fins ben passat el migdia.

També hi ha un espai on s’instal·len atraccions i jocs (bitlles catalanes, joc del conill i de la granota, barquillero, tres en ratlla, billar, baldufes, caballitos d'època, mil cares, xanques...) entre el que destaca, no sols per la seva tradició sinó també perquè és el que aconsegueix atreure més públic, el de la cucanya o pal ensabonat. Els qui aconsegueixen arribar dalt de tot del pal amb una de les mans són premiats amb objectes aportats pels comerços locals.

Les Colles Sardanistes d'Òdena també hi participen tot organitzant un aplec amenitzat per un parell de cobles que actuen durant tot el matí; també s’organitza una cursa popular on hi participen uns quatre-cents corredors en diverses categories, procedents de diverses escoles de la comarca; activitat que contribueix a engrandir el nombre de visitants, doncs els joves corredors solen anar acompanyats de les seves famílies.

Totes aquestes activitats es desenvolupen simultàniament durant tot el matí i el visitant les pot gaudir tot passejant pels diferents espais, tots ells molt propers els uns dels altres, formant part del mateix ambient.

Olesa de Bonesvalls

La Festa de Sant Sebastià a Olesa de Bonesvalls coincideix amb la renovació anual del vot del poble i consisteix en la celebració d’una missa solemne, que s’inicia a les 12.30 hores, a l’església de Sant Joan Baptista, en la qual té lloc també la benedicció del tradicional pa de sant Sebastià i el posterior repartiment del mateix entre els assistents a l’ofici. Per la tarda, es sol fer alguna activitat a la Sala Polivalent del Centre Cívic dirigida a la quitxalla.

El Pla del Penedès

La Festa de Sant Sebastià al Pla del Penedès es desenvolupa durant tres dies (divendres, dissabte i diumenge). Les activitats poden variar d’un any a l’altre (exposicions, visites guiades, teatre), però entre aquestes, n’hi ha d’invariables, com és la missa en honor a Sant Sebastià, celebrada a l’església de Santa Magdalena, a les dotze del migdia del dia 20, i en la que es renova el vot del poble, a la missa hi actua el Cor Parroquial i es reparteix una estampa; el dinar de sant Sebastià al Centre Agrícola (escudella i carn d’olla, vedella amb suc, postres, aigua, vi, cava, pa i cafè); el Tast de la Restauració Local, a la Sala Polivalent del Centre Cívic; la Ronda d’Esbarts Dansaires Catalonia a la plaça de l’Ajuntament i a la plaça Pau Fontanals.

Pontons

A Pontons, la festa de Sant Sebastià o festa major d’hivern consisteix en un sopar popular al Centre Cívic i un ball amenitzat per un grup de música o petita orquestra.

Sant Llorenç d’Hortons

L’acte principal de la festa de Sant Sebastià a Sant Llorenç d’Hortons és la missa cantada pel cor Parroquial que comença a les 11 del matí i on es renova el vot del poble. Qui entra al temple uns deu minuts abans no comenci l’ofici podrà observar com s’assaja una sardana entorn de l’altar, que després ja gairebé acabat l’ofici es ballarà definitivament per deu balladors i balladores. Aquest ball sardanístic és una tradició com també ho és la benedicció de tortells i de coques; els tortells es reparteixen un cop tallats a trossos quan els assistents a l’ofici passen a adorar la relíquia del sant, mentre que la coca es podrà comprar sencera, per un mòdic preu, en sortir del temple, un cop la missa ja és acabada.

Un altre acte, a partir de les 13 hores, és la ballada de sardanes amb cobla a la Pista de la Societat Cultural Hortonenca, on els assistents també podran gaudir de coca beneïda i moscatell.

A l’endemà, dia 21, es celebra una batucada interpretada i representada pels alumnes de l’Escola de Música de l’Alt Penedès amb els seus timbals, que s’inicia al carrer Major i arriba fins a l’església de Sant Llorenç.

Vilafranca del Penedès

El mateix dia 20 de gener, a les sis de la tarda, al carrer dels Ferrers de Vilafranca del Penedès, davant la font de Sant Sebastià, té lloc una ofrena floral a la qual segueix un cant de goigs dedicats al sant per part de les veus de la Societat Coral El Penedès. Els comerciants del carrer, acte seguit, ofereixen un berenar als cantaires i als assistents a l’acte. Cal dir, que aquest acte, a Vilafranca, s’inclou dins les festes d’hivern de Sant Raimon, amb actes que es desenvolupen al llarg de vint dies.

La diversitat que presenten el conjunt d'aquestes festes de Sant Sebastià en dificulta la presentació d'una síntesi. Totes elles, però, són força participades a diferents nivells, els quals cal relacionar-los tant amb les característiques de les poblacions on es celebren, com per la durada de la festa (un,dos o tres dies) i el dia o dies específics de la celebració. Allí on l'acte principal continua sent la missa i el corresponen vot de poble solen ser els pobles més petits i situats a l'interior de les seves respectives comarques; ho celebren el mateix dia 20 independentment de si és laborable o no; es tracta llavors d'una festa local, però com sigui que part de la població treballa fora aquests no s'hi poden sumar. Amb tot, el temple sol omplir-se i, en el cas de Sant Llorenç d'Hortons, on s'hi ha fet observació i treball de camp, podem dir que hi va participar gent de totes les edats, joves i adults sobretot.

En el cas del Pla del Penedès, situat al bell mig de la plana penedesenca, o a Cunit, a la costa marítima amb una població de segona residència molt crescuda, les festes de Sant Sebastià s'hi duren més d'un dia i són molt concorregudes. Mentre que l'acte que es celebra a Vilafranca del Penedès, tot i que el protagonitzen, bàsicament els comerciants d'un parell de carrers i la Societat Coral El Penedès, el fet que es doni en un carrer comercial i de pas provoca que molts vianants s'hi parin i observin, i molts d'ells, fins i tot, es sumin al berenar.

Història i transformacions de l'element: 

A Sant Sebastià dels Gorgs (nucli del terme d’Avinyonet del Penedès) sant Sebastià és patró de la seva església i, antigament, es celebrava la festa gran el 20 de gener, però a la postguerra es va deixar de fer coincidint amb la pèrdua del seu local social, tot traslladant la festa gran a l’estiu. És, doncs, una festa local perduda.

A la resta de pobles de la vegueria del Penedès (Copons, Cunit, Masarbonès, Òdena, Olesa de Bonesvalls, el Pla del Penedès, Pontons i Sant Llorenç d'Hortons), sant Sebastià només n’és copatró, de manera que la seva celebració respon a la seva festa major petita, anomenada també d’hivern; a Vilafranca del Penedès, en canvi, només és una festa de carrer dins el marc de les festes de Sant Raimon de Penyafort.

Com hem indicat, aquestes festes són antiquíssimes doncs responen a l’acta fundacional de les seves esglésies, cap els segles X i XI, o s’han  introduït com exvot entre els  segles XIV-XVI, durant alguna de les pestes que es van donar en aquelles èpoques. Les transformacions d’aquestes festes podrien correspondre a canvis en la litúrgia eclesiàstica, a la seva evolució o a la seva adaptació a les noves tendències socials, doncs, en el seu origen l’acte principal hauria de ser la missa celebrada en honor del mateix sant, com ho continua sent avui en molts d’aquests pobles.

A Òdena, a l’entorn de la capella de Sant Sebastià, erigida a finals del segle XIV o a principis del XV,  a l’extrem sud-oriental del terme, tocant al de Castellolí, s’hi va desenvolupar una fira que es celebrava el mateix 20 de gener. A banda de la celebració religiosa, s’hi reunien els pagesos i els pastors junt amb els artesans de la contrada. El gener de 1880, per acord municipal, la fira es va traslladar a la plaça de la Constitució, dins mateix del castell d’Òdena. A finals del segle XIX, en abandonar-se el poblament del nucli antic, la fira es va tornar a traslladar, aquest cop a la zona plana o de nova construcció, al carrer Nou i a l’era de cal Cargol. A banda de l’exposició de productes artesanals per a la seva venda, entre els que ja destacaven els torrons, la fira també gaudia d’un aspecte lúdic important: joc de bitlles, tirar la barra, naips, dards, trinquet...  Amb tot, la fira va passar per una època decadent en la que només es conservava la celebració de la missa i el ball, fins que el 1984, la nova comissió de festes la va recuperar sota el nom de Fira dels Torrons i introduint-hi també la matança del porc. Un dels últims canvis de la Fira ha estat el dia de la celebració, de manera que enlloc de celebrar-se el dia 20 de gener es fa l’últim diumenge del mes de gener, cosa que obeeix en la voluntat de fixar-la en dia festiu i alhora evitar que coincideixi amb esdeveniments desenvolupats als pobles veïns, a fi d’assegurar-se més visites.

Al Pla del Penedès es té notícia que es va invocar a sant Sebastià, en ocasió d’una epidèmia de còlera entre els segles XV i XVI i que, en deixar-se de celebrar l’acte uns anys després, el còlera va tornar a aparèixer, cosa que va dur a tornar a fer vots. La celebració de Sant Sebastià consistia en dir una missa si queia en dia laboral o dues si queia en diumenge; en acabar la missa es feia una processó al voltant de l’església, també s’acostumava a fer una ballada de sardanes a la plaça de l’Església i cap el vespre es feia ball. La processó es va deixar de celebrar els anys cinquanta del segle XX. Les Administradores es renoven anualment, però el seu rol ha sofert canvis significatius de cinquanta anys cap aquí. Així, pel càrrec d'Administradores eren escollides noies joves que, entre d’altres responsabilitats, havien d'anar a captar, els dos o tres dies abans de la diada de Sant Sebastià, per les masies del terme i per les cases del poble, tot dient: “Teniu una voluntat de Sant Sebastià?”. Després, anaven a la Rectoria i junt amb el mossèn comptaven els diners recaptats. Amb el resultat de la recapta es llogaven un parell de violins i un trompeta per amenitzar la missa i la processó. Per fer la recapta les Administradores duien una imatge del sant que durant tot l’any guardaven a casa seva. Actualment la recapta ja no es porta a terme, i a banda de tenir la imatge del sant a casa, les Administradores sols s’ocupen de la decoració, amb flors i atxes, de l’altar de sant Sebastià.

A Sant Llorenç d’Hortons, el 1854, es va renovar la festa votiva de Sant Sebastià amb motiu del còlera que assolava les poblacions veïnes; a Olesa de Bonesvalls, la renovació va tenir lloc el 1894. En ambdós pobles també es realitzava una processó, així, per exemple, a Sant Llorenç d’Hortons, segons la Consueta de mossèn Miquel Riu (1897-1916):

A les 9 del matí s’organitza la Professo, portant el Sant en la peanya pròpia o acomodada per a totes les professons i quan arriba a la Creu de Nª Sra. se jira a la dreta i prenent el camí que hi ha sobre les terres de la Rectoria se va pujant fins a trovar la creu de fusta anomenada de Sant Isidro, que esta al costat part alta del encreuament dels camins de Piera per la Creu trencada i el que va a cal Mus, cal Ferreguet i també a can Prats, cantant-se a la anada o pujada l’himne del Comú de Martres Dues tuorum militum i en arribar a la citada Creu s’entona el Te Deum, igual que en la professó de Sant Antoni i en la Iglesia se cantan els Goigs, se coloca el Sant al Altar Major sota dosser vermell i comensa la Missa Solemne”.

A Masarbonès, un petit nucli de població del municipi de Masllorenç, la festa es va deixar de celebrar els anys immediatament posteriors a la guerra civil i, tot i que després es va recuperar, les gelades que van matar garrofers i oliveres van produir un despoblament a principi de la dècada dels cinquanta del segle XX, de manera que no quedava gent per fer cap festa. L’encant, però, de l’enclavament, i la conservació de la propietat de la casa o la compra d’aquesta per part d’estrangers i de forasters van dur a un recobrament poblacional i, des de l’any 1989 que es torna a celebrar la festa major d’hivern de Sant Sebastià sota els paràmetres actuals (sopar comunitari i ball); el 2016, en ocasió de la festa es va estrenar la Sala Recreativa després d’unes obres de reforma que li eren necessàries.

A Copons, durant la missa de la festa major de Sant Sebastià es veneraven unes relíquies del sant, relíquies que no es sap ben bé des de quan les guardaven i que es van perdre durant la guerra civil; els anys setanta del segle XX el capellà del poble va anar a Roma a cercar una nova relíquia, però el 1980 va ser robada. La festa ha variat poc, el primer dia dedicat als infants, sol haver algun tipus d’espectacle o activitat infantil que culmina amb el repartiment de pa amb xocolata. A partir de l’any 2011, durant el tradicional vermut, actuen músics del poble (Trobada de Músics Coponencs) enlloc d’algun grup llogat com fins aleshores s’havia fet. Aquesta Trobada, que des de llavors es va repetint d’any en any, fomenta la participació local a la festa, dona oportunitat als músics amateurs i estudiants de mostrar en públic el seu treball musical, i, també -cal dir-ho- resulta més econòmic per a les arques municipals. Algun any també s’ha fet un sopar comunitari o sopar de bossa  en que cada un dels participants aporta viandes que es posen en comú; el 2013 es va introduir un concurs de cuina que després permet el tast al públic, donar premis i publicar les receptes a la revista local Camí Ral, de tirada semestral. Pel concurs de cuina cada any es proposa un repte diferent; així un any  consistia en presentar plats on l’ingredient principal era la patata; un altre any, les truites; un altre any, els postres; un altre els pinxos... A Copons, però, Sant Sebastià no és festa votiva ja que s’atorga aquest paper a Sant Roc.

A Vilafranca del Penedès es té notícia que la festa de Sant Sebastià, organitzada pels veïns del carrer dels Ferrers i del carrer Santa Magdalena, es celebrava ja el 1883, amb una missa el dia 20, xocolatada, ball i traca; però segur que és molt més antiga doncs existeixen uns goigs dedicats al sant de l’any 1832, i es diu també que el patronatge del sant en dits carrers arrenca de la pesta de 1651, quan els seus veïns en van sortir il·lesos a diferència de la resta de la població. L’estàtua que corona la font, però, es va col·locar l’any 1962 i és obra de l’escultor J. Ventura. L’acte actual, havent-se perdut la festa tradicional, és una recuperació que arrenca el 2016, per a la qual es va dur a terme una versió actualitzada dels antics goigs i se’ls musicà.

Processos i preparatius: 

Els processos i preparatius poden variar d’un poble a l’altre en funció de la complexitat o la durada de la festa, així no és el mateix organitzar un sopar o una ofrena de flors que una fira, un dia de festa que tres, però en tots ells el denominador comú seria la previsió de les diferents activitats per tal de programar-les, contractar les orquestres o aprovisionar-se de focs d’artifici, per exemple; assegurar-se de la disposició dels locals o els espais necessaris...

Dedicació: 

La llegenda diu que Sebastià, nat a Narbona i ciutadà de Milà, va ser un oficial de l’exèrcit romà, encarregar de l’escorta dels emperadors Dioclecià i Maximilià (segle IV) dels quals en va gaudir l’amistat fins que van comprovar que era cristià. Aleshores va ser condemnat a morir assagetat; en sobreviure d’aquest càstig es va tornar a presentar davant l’emperador i aquest va manar que el garrotegessin fins a morir. El culte a sant Sebastià, virtuós de la conversió,  es va iniciar el 680, quan una pesta que assolava Itàlia va cessar en el moment en què se li va dedicar un altar; des d’aleshores se li atribueix el poder de curar malalties i és per aquest motiu que és un dels sants que ha donat lloc al vot del poble.

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 

L’organització de la festa a Copons va a càrrec de l’Ajuntament i del Centre Instructiu Coponenc; a Cunit va a càrrec de la Comissió de festes i de l’Ajuntament; a Masarbonès a càrrec de l’Associació Harmonia; a Òdena, l’Ajuntament i el seu tècnic de Cultura; a Olesa de Bonesvalls la Regidoria de Cultura i Festes de l’Ajuntament; al Pla del Penedès, segons el tipus d’activitat, va a càrrec de l’Ajuntament, de l’AMPA de l’escola Sants Abdó i Senen, de l’Associació de Pensionistes del Pla, de la Parròquia o del Grup de Recerca El Mil·lenari; a Pontons l’organitza el mateix Ajuntament; a Sant Llorenç d’Hortons, a càrrec de la Comissió de Sant Sebastià i de la Comissió de festes Els Mallols, a més del propi Ajuntament; i a Vilafranca del Penedès a càrrec de diferents veïns dels carrers Ferrers i Santa Magdalena i els Gogistes del Penedès. 

Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social relacionades: 
Administradors i Pabordes
Caramelles
Participants/Executants: 

Els qui participen d’aquestes festes, principalment són els mateixos veïns de les respectives poblacions, tot i que solen atraure visitants de les poblacions veïnes. A Òdena, en tractar-se d’una fira la influència de la seva crida sol ser major, a banda que la major part dels expositors procedeixen de diferents llocs del país.

Precisions ús i funció: 

Les festes de Sant Sebastià tenen un origen medieval marcadament religiós i de protecció contra les malalties, sent festes votives. Actualment encara es conserva aquesta tradició en gairebé tots els pobles de la vegueria del Penedès on es celebra, però avui transcendeix en diferent grau cap els aspectes lúdics, de participació i gaudi festiu (ball, correfocs, concert, teatre...), cultural (exposicions, visites guiades) i gastronòmic.

El caràcter de les festes presenta però una varietat de formats d’un lloc a l’altre que té a veure tant amb la tradició com amb l’evolució, així, trobem des de la Fira del Torró o de Sant Sebastià d’Òdena, concentrada en un matí de diumenge, on les activitats lúdiques complementen l’exhibició de productes artesans, fins a una simple ofrena de flors i cant de goigs a Vilafranca del Penedès, passant per allí on l’acte religiós i votiu encara hi predomina (Olesa de Bonesvalls i Sant Llorenç d’Hortons), o per allí on conservant-se l’acte religiós s’expandeix en una festa de llarga duració (dos i tres dies, com al Pla del Penedès o a Copons), o per allí on l’acte religiós queda dissipat del tot, diferenciant-se encara aquests últims entre el model de Cunit, on el foc n’és protagonista i el model de Masarbonès o Pontons, un simple sopar i ball. Tots, però, tenen en comú un fort sentit comunitari i d’identitat entre els qui hi participen.

Es mantenen tradicions (missa solemne, benedicció de pans, coques o rotllos, cants de goigs) i, al mateix temps, es desenvolupa la concepció actual del que es considera que ha de ser avui una festa (elements gastronòmics, concerts, balls folklòrics i de saló, etc.).

Patrimoni relacionat: 
Administradors i Pabordes
Patrimoni relacionat: 

 

 

Interpretació [ètic]: 
Significació simbólica/socioeconòmica: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 

Tot i que l’evolució de la societat ens ha dut a un món molt diferent al que havia donat lloc a la invocació de sant Sebastià com a protector de les pestes i de les malalties en general; un món, el nostre, científic i tècnic que ha fet avançar la medicina d’una forma gairebé inimaginable en d’altres èpoques, els temes de la salut no deixen de ser importants i el sant, com a símbol d’un passat, ajuda a no oblidar-lo, porta al present el record del passat.

A Òdena, a més, s’hi recrea el caràcter comercial que ja tenia en els seus inicis, quan els torronaires hi anaven a vendre l’excedent no venut per les dades nadalenques i s’ajuntaven a mercadejar amb pastors i artesans d’una variada gama d’arts i oficis; el fet, en aquesta població, de ser una fira li dóna un caràcter relativament més obert i no tant marcadament local com a la resta de poblacions.

És més que probable que totes les festes de Sant Sebastià tinguessin origen per la suposada protecció del sant a certes malalties o pestes i més endavant, a partir del segle XVIII, es reforcés aquest fet mitjançant la implantació del vot del poble, que alguns dels pobles estudiats encara conserven; en altres no, però la festa, sota un format u altra hi té la seva continuació, formant part actualment del patrimoni festiu. 

Salvaguarda: 
Transmissió: 

En la majoria de casos es tracta de festes institucionalitzades, és a dir, que es troben en el calendari anual de les parròquies i/o els ajuntaments que s’encarreguen d’organitzar-les, sigui directament o sigui mitjançant una comissió o amb la col·laboració d’alguna altra entitat local; per tant, ara per ara no hi manca personal encarregat de dur a terme les tasques necessàries per possibilitar la celebració. En altres casos és una associació de veïns que se’n ocupa. Per altra banda, les festes comentades són  força concorregudes o participades, cosa que contribueix a la seva continuïtat.

Viabilitat / Riscos: 

Avui per avui no es detecta cap mena de risc sinó tot el contrari, allí on s’havia perdut s’ha recuperat (Vilafranca del Penedès, Masarbonès) i només n’és una excepció Sant Sebastià dels Gorgs al terme d’Avinyonet del Penedès on ja no es celebra. En el seu diferent nivell, a cada una de les poblacions s'hi detecta força vitalitat i la continuïtat assegurada. 

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

La valoració que en fan les diferents comunitats és positiva en tant en quan en són partícips actius (a nivell organitzatiu o a nivell participatiu).

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

En la majoria de poblacions es fa alguna que altra activitat que ajuda a finançar la festa, com per exemple la botifarrada a Òdena, o la venda de coques a Sant Llorenç d'Hortons, a banda del pressupost que cada Ajuntament hi destina.

Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió [text lliure]: 

En tots els casos, amb més o menys intensitat, se’n fa difusió per mitjà de la pàgina web dels ajuntaments o de les entitats implicades, i a través dels mitjans de comunicació locals i comarcals.

Informació tècnica: 
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 

S’ha parlat amb el tècnic cultural de l’Ajuntament d’Odena i amb veïns d’algunes de les poblacions on es celebren les festes dedicades a sant Sebastià (Sant Llorenç d’Hortons, el Pla del Penedès, Copons i Olesa de Bonesvalls).

Investigadors: 
Redactor/a de la fitxa: 
Data de realització: 
dimarts, 14 febrer, 2017
Actualitzacions de la fitxa: 
dijous, 29 març, 2018
Validador/a: 
Coordinació IEP
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès