La Candelera i Sant Blai a la Tossa de Montbui

Creences, festes, rituals i cerimònies
Imatge de presentació: 
Encesa de Candeles a la Tossa de Montbui
Identificació: 
Codi: 
IP-2-0008
Nom propi de l'element: 
La Candelera i Sant Blai a la Tossa de Montbui
Altres denominacions: 
Missa en honor a Sant Blai
Festa de la Candelera
Festa de la Candelera i Sant Blai a la Tossa de Montbui
Grup i/o comunitat: 
Consorci de la Tossa de Montbui (Fundació la Tossa de Montbui i ajuntament de Montbui) i veïns i veïnes del municipi
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

La Candelera i Sant Blai a la Tossa de Montbui és una diada commemorativa i religiosa que reuneix les festes, molt seguides al calendari religiós, d'aquests dos sants (respectivament el 2 i el 3 de febrer) el diumenge de febrer més proper a aquestes dates. La celebració d'aquest ritual tal i com s'ha establert a la Tossa de Montbui es configura amb la inauguració d'una exposició a l'espai d'informació turística de l'indret, la celebració de la missa dedicada a aquests dos sants i la benedicció de la fruita i els aliments amb l'acompanyament de la coral de Santa Maria d'Igualada, la donació d'una almosta d'avellanes a tots els participants a la sortida de l'ermita, i la rifa d'algun producte, normalment alimentari. La festa continua tenint un seguiment important a dia d'avui encara que la majoria dels seus participants són persones grans i els néts i netes que els acompanyen. 

Data identificació: 
diumenge, 5 febrer, 2017
Localització: 
Descripció de la localització: 

Una part important del valor d'aquest ritual rau en la seva localització a l'ermita pre-romànica de la Tossa de Montbui, el punt més alt del municipi de Santa Margarida de Montbui (que els seus habitants anomenen, només, "Montbui"). La muntanya anomenada La Tossa de Montbui és la secció més oriental de la Serra de Miralles i es troba a 626 metres per damunt del mar. La roca calcària que la forma és més dura en relació a la que forma el seu entorn a la plana d'Igualada; d'aquí que la Tossa hagi romàs amunt mentre que el paisatge del voltant s'hagués erosionat fins originar el desnivell. De fet, la zona és reconeguda com d'alt interès geològic per la Generalitat de Catalunya pels seus esculls coral·lins. El turó domina la Conca d'Òdena i la Plana de l'Anoia i, per tant, es veu des de les poblacions del voltant, i va ser una zona de poblament estratègic pel pas estret cap a Tarragona a través de la Vall del Torrent de la Garrigosa. Ha tingut poblament iber almenys des del segle IIaC, i ha exercit les funcions religioses i defensives del territori, encara que actualment és merament un lloc de culte i d'observació del patrimoni cultural i natural. 

La figura de la Tossa que s'observa des de la llunyania destaca pel conjunt d'edificis pre-romànics dels segles X i XI. El conjunt monumental consisteix en l'ermita de Santa Maria de la Tossa i la torre de defensa del castell, de la qual se'n tenen documents escrits de l'any 960. Hi ha accés per carretera i també per diversos camins, especialment per la carena, que fan servir els habitants dels municipis propers i els senderistes per accedir-hi. Des de Montbui, els camins i la carretera que hi porten travessen camps d'oliveres. 

A més, el conjunt inclou una oficina de turisme que sol acollir exposicions i un bar-restaurant, a més d'una ampla zona d'aparcament i panells informatius tant de l'entorn natural com del patrimonial. Els caps de setmana és freqüent trobar-hi visitants que arriben a la Tossa en autobús o cotxe. 

Georeferenciació: 

Datació: 
Data de realització: 
diumenge, 5 febrer, 2017
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

La peculiaritat de les festes de La Candelera i de Sant Blai a la Tossa de Montbui és que se celebrin totes dues dates del santoral de manera conjunta. La proximitat de les dates, i l'excepcionalitat de desplaçar-se (i desplaçar-hi un mossèn i una coral) a l'ermita pre-romànica de Santa Maria de la Tossa han reunit en un sol esdeveniment, i en diumenge, les misses dels dos sants. Aquesta celebració i ritual té lloc un sol cop l'any, encara que la Tossa acull altres festes com l'Aplec del Roser la tercera setmana del mes de maig –una celebració molt destacada de l'indret– i la Festa de la Tardor el quart diumenge del mes d'octubre. Aquestes són les tres dates principals en les quals hi ha cerimònies en aquest emplaçament. 

Aquesta celebració té lloc, segons Roma (1989), en un moment del calendari molt atapeït de simbolismes vinculats els uns amb els altres, i que deriven de tradicions romanes (Parentalia, Lupercalia, Matronalia), que representen "l’obertura d’un temps còsmic de guiatge i relació amb els difunts; després, la cresta entre l’hivern i la primavera, que dóna lloc a les festes del Carnaval i que, entre d’altres, genera ritus de fecunditat; i finalment, com a tret típic del Carnaval, la inversió del poder i la seva crítica, que porta el protagonisme a un sector marginat de la societat" (Roma, 1989:149). Elements com les candeles, per exemple, provenien de les Parentalia romanes, en què s'encenia una candela als difunts, que alhora poden provenir de les processons que les dones gregues feien per cercar a Persèfone, segrestada a l'infern. 

Descripció (Àmbit 2 o Àmbit 4): 
Descripció general: 

La festa de la Candelera i Sant Blai aplega, en una sola celebració, una missa cantada a l'ermita de La Tossa de Montbui. La festa de la Candelera se celebra a diverses esglésies, però a La Tossa de Montbui té la peculiaritat d'unir-se amb la benedicció de la fruita de Sant Blai i, per la singularitat de l'entorn i l'ermita, ha esdevingut un ritual amb caràcter propi. Altres llocs del territori celebren rituals relacionats amb la Festa de la Candelera i de Sant Blai, com ara algunes de les festes o aplecs que es fan durant l'hivern al Penedès. Les misses de la Candelera són habituals, amb més o menys reconeixement, a les congregacions catòliques. A Calafell la festa de la Candelera té una rellevància singular, considerant-se festa major petita o d'hivern, i es dedica a la Mare de Déu de la Cova amb una missa cantada al Castell de la Creu. Aquesta festivitat, que s'havia perdut, va recuperar-se al 1992. Pot consultar-se'n un reportatge de la televisió local de Calafell. També a Llorenç del Penedès, el diumenge més proper a la Candelera és la data en què se celebra l'Encantament dels Rotllos, una subhasta d'origen religiós que té l'objectiu d'aconseguir fons per finançar la parròquia

Com indicàvem, la festa de la Candelera i Sant Blai aplega, a la Tossa de Montbui, totes dues celebracions el diumenge més proper a aquestes dues dates. L’any 2017, per exemple, la celebració s’ha dut a terme el diumenge 5 de febrer. El ritual consisteix en una missa cantada que celebra, per una banda, la llum que s’atribueix a la candelera, simbolitzada a través de l’encesa d’espelmes o estretes candeles, i la benedicció de la fruita pròpia de Sant Blai. La singularitat de la missa de la Tossa és que aglutina totes dues tradicions i que té lloc en un indret singular tant per la bellesa del paisatge, al capdamunt de la Plana de l’Anoia i la Conca d’Òdena, com per la vàlua del patrimoni monumental preromànic de l’ermita i la resta d’edificis del conjunt.

La celebració s’inicia amb la pujada a la Tossa amb les cistelles de fruita. La majoria dels assistents pugen en cotxe i són veïns de les poblacions properes com Santa Margarida de Montbui (anomenada només “Montbui” pels seus habitants) o Igualada. Els darrers anys, abans de l’inici de la missa, i aprofitant que és un dia de celebracions i molta afluència a la Tossa de Montbui, la Fundació La Tossa (organitzadora i responsable de la celebració), que s'encarrega de la preservació i dinamització de l'espai, inaugura una exposició artística a l'oficina de turisme que hi ha al complex. S’hi exposen les obres de diferents artistes del territori. 

Abans de l’inici de la missa, que comença una mica després de les 12 –en funció d'esperar que arribin tots els assistents–, les persones que van entrant a l’ermita de Santa Maria deixen les cistelles de fruites i altres aliments davant de l’altar per tal que siguin beneits al llarg de la cerimònia. Les cistelles tradicionalment contenien exclusivament fruita –i principalment pomes, que es creia que, un cop beneïdes, guarien els mals de gola–, però ara poden veure-s’hi tota mena de productes alimentaris com pots d’avellanes o paquets de galetes, ampolles d’aigua o, fins i tot, pinso per als animals domèstics. Alguns d'aquests aliments, com l'aigua, també es relacionen amb la creença que la benedicció de Sant Blai guareix els mals de gola. A banda, a l’entrar a l’ermita, els participants poden comprar candeles que persones de la Fundació de la Tossa vénen per dos euros i que s'encendran durant l'acte. Amb la candela, s’hi inclouen tires de números per a la rifa d'aliments que es fa al final de l’acte, un cop acabada la missa i ja a fora del temple.

Quan la gent és asseguda i arriba el mossèn, el president de la Fundació de la Tossa dóna la benvinguda als assistents i els agraeix el manteniment de la tradició, una preservació que es considera tasca col·lectiva. Tot seguit, el mossèn inicia la missa i es presenta la coral de Santa Maria, d’Igualada, que tradicionalment acompanya aquesta missa cantada. Aleshores s’inicia una missa conduïda pel capellà en què participen diferents persones del municipi en el recitat d’alguns versicles o en cantar els versos religiosos. Un escolanet assisteix al capellà i d’altres nens (i adults) s’encarreguen de distribuir les candeles que representen les set virtuts i que s’encenen a partir d’una espelma que el mossèn anomena “la llum de Déu”. D’aquestes set candeles s’encenen aquelles dels assistents a la missa, que es passen la flama els uns als altres. Finalment, es passa a beneir la fruita i les cistelles de menjar que els congregats han deixar als peus de l'altar amb l’aigua beneïda. Després, es consagra l’hòstia i es dóna als feligresos. Després de la cerimònia, els assistents s'apropen a l'altar per recollir les respectives cistelles de fruita i aliments ja beneïdes.

A la sortida del temple, es reparteix un grapat d'avellanes, que al lloc anomenen "una almosta" per a cadascun dels assistents. Una almosta és definida pels organitzadors de la següent manera: "una almosta és agafar un grapat d'avellanes i pesar-lo, i aquell any et pesarà diferent que un altre any; per mesurar què pesaven les avellanes" (Glòria–Fundació La Tossa). Segons una de les participants, originària de Cervera però establerta a Igualada, aquesta part del ritual només l'ha vist a la Tossa de Montbui, i no en altres cerimònies de Sant Blai. La Glòria, representant de la Fundació La Tossa, diu que ara no hi ha gaires avellanes a la regió, però que abans n'hi deuria haver més perquè l'almosta té un paper important en la cerimònia i en l'imaginari popular. 

Un cop els assistents són a fora, a la plaça davant el portal de migdia es duu a terme un sorteig amb la participació d'un infant per tancar la jornada de celebració. Al 2017 se sortejava una panera de fruits secs, un meló i una panera de fruita, però el contingut del premi varia cada any, segons decideixen els membres de la Fundació. Després del sorteig, els assistents tornen cap al poble amb les cistelles beneïdes i donen per acabada la jornada. 

Història i transformacions de l'element: 

La documentació de què disposa la Fundació apunta a que la Festa de Sant Blai i la Candelera data dels anys 40 del segle XX. No es disposa de documents escrits que demostrin que ja s'hi celebrés aquesta festa prèviament. La Fundació La Tossa es fa càrrec del manteniment de l'espai i de l'organització de la Festa de Sant Blai i La Candelera. En relació a la cerimònia, els informants entrevistats tant de la Fundació La Tossa com participants recorden la Festa de la Candelera i de Sant Blai de la mateixa manera; amb la celebració de tots dos sants simultàniament des que se'n té registre. El ritual i la seqüència de rites que s'esperen dels assistents sembla molt establert i reconegut per tots els participants. Amb tot, els informants destaquen que Josep Maria Pujol, el mossèn que fa 16 anys que fa la missa, li ha donat a l'esdeveniment un accent distintiu, per tal com ha sabut traduir el contingut religiós de l'acte a un relat que és significatiu per a la comunitat i que remet a valors que superen els de la fe o la doctrina i que són aplicables a les vides pràctiques de la gent. Des de la Fundació assenyalen que el mossèn és molt actiu i que cada any introdueix petites variacions en la cerimònia. Enguany, per primera vegada, el mossèn ha donat una candela a diferents participants, assignant a cada candela un valor diferent relacionat amb les virtuts.

A més, la Fundació intenta afegir a l'acte religiós algun esdeveniment de difusió cultural, com la inauguració d'exposicions o, fa uns anys, la presentació dels nous Goigs dedicats a la Mare de Déu de Gràcia (que és a l'ermita de Santa Maria de la Tossa). De fet, el mateix mossèn que oficia la missa, Josep Maria Pujol, va reescriure els Goigs de la Mare de Déu de Gràcia per eliminar-ne els fragments bel·licosos contra d'altres cultures que contenien els goigs originals. En tractar-se, el conjunt de la Tossa de Montbui, d'un castell de frontera, als goigs s'hi trobaven al·lusions a la "gent mora" en qualitat d'enemics. Segons membres de la Fundació La Tossa, amb la reescriptura, Josep Maria Pujol "ja ho ha fet molt més pacifista i tot" (Glòria, Fundació La Tossa). Com que els goigs antics eren molt eren molt llargs, en adaptar-los, el mossèn va reduir-los a set goigs, atès que el "set és el número bíblic: els set dies, els set dons, els set goigs"; aleshores li'n quedaven dos que continuaven fent al·lusions etnicistes i per tal que no hi sortís el vers "la terrible gent mora" va canviar la frase per la línia rimant "al cim hi aflora...". Els goigs actuals poden trobar-se a l'exposició que acull la Torre de Vigilància del mateix complex.  

La Fundació La Tossa provenia d'un antic Patronat fundat al 1955, període en què es restaurà l'ermita de Santa Maria de Montbui. Al 2004, la Fundació es trobava amb dificultats per aconseguir subvencions per a la cura del conjunt monumental per la seva condició de fundació privada, per la qual cosa van formar un Consorci conjuntament amb l'ajuntament (en condició del 50% de representativitat per a l'entitat privada i la mateixa proporció pel consistori). D'aquesta manera, el Consorci ja pot accedir als ajuts que es requereixen per mantenir l'espai adequadament. Des d'aquesta data i amb els fons de les subvencions, s'han pogut fer millores de l'espai, com ara la reconversió de la Rectoria en una Oficina de Turisme que també acull exposicions artístiques, o el condicionament d'un espai bar-restaurant que és llogat a particulars a través d'una licitació pública. 

Pel que fa a la història de l'ermita de Santa Maria de la Tossa (La Tossa de Montbui), que és on se celebra la festa de Sant Blai i de la Candelera, va ser consagrada l'any 1032 durant la seva restauració per l'Abat Oliva, encara que les tres naus de volta de canó interiors són datades com a anteriors al 990, període originari de l'església. Les tres naus estan dividides per sis arcades sostingues sobre columnes massisses de tres pedres i capitells austers i sense ornamentació. Aquesta ermita, de tipus basilical, s'il·lumina per petites finestres de doble esqueixada i per llums elèctriques que simulen torxes. A la façana de ponent hi ha un campanar típic d'espadanya de doble arcada del segle XVII, envoltat de xiprers. Posteriorment, a l'edifici se li ha adossat una petita capella al flanc de tramuntana que era dedicada a la Verge del Roser. 

Originàriament l'ermita estava dedicada a Santa Maria, però actualment té la imatge de la Mare de Déu de Gràcia, a qui també es dediquen els goigs. La figura que hi ha ara rere l'altar substituteix les antigues imatges, desaparegudes. Porta corona i mantellina, i vesteix amb una túnica i un mantell rodó. Sosté l'infant al genoll esquerre i, a la mà dreta, hi sosté una bola. L'infant fa el gest de beneir i té un llibre tancat. Els goigs d'aquesta mare de déu han estat refets recentment  per part del mossèn de Montbui per tal de reescriure'n seccions que podien entendre's com promotores de l'odi entre cultures. De l'ermita, sí que se'n conserva la pica baptismal tallada en pedra, però està desada a l'exposició que hi ha dins la Torre de Defensa, que també conté informació sobre les restauracions de l'ermita i una maqueta de la mateixa. L'edifici va ser restaurat per la Diputació de Barcelona entre els anys 1954 i el 1964.

La torre de defensa o de vigilància es troba davant la façana de ponent de l'ermita de Santa Maria de la Tossa. Aquesta torre de base rectangular és l'únic que queda del Castell de la Tossa, del segle X i pertanyent a la Marca Hispànica. La torre de defensa es va erigir en els temps de repoblament de la muntanya, al 987. Les parets tenen uns 12 metres de llargària, 7 d'amplada i 2 gruix. A la part alta les pedres hi fan una "aresta de peix". A dins, a la Sala Pau Llacuna, ara hi ha una col·lecció d'eines del camp organitzada des de la Fundació i una sala on es desen, com s'explica més amunt, la pica baptismal de l'ermita i d'altres peces de la mateixa i del seu procés de restauració. 

Processos i preparatius: 

La Fundació La Tossa és la que s'encarrega del manteniment del conjunt monumental de La Tossa i també de l'organització i execució dels rituals que s'hi celebren. El dia anterior a la missa l'ermita es prepara per a la cerimònia i es traslladen estufes per escalfar l'espai, atès que la festa és a l'hivern i les temperatures hi solen ser baixes.

La Fundació s'encarrega també de proveir-se de candeles per vendre als assistents, així com el material necessari per a la rifa i, evidentment, de la difusió de l'acte. Amb tot, des de la Fundació afirmen que l'esdeveniment es coneix en gran mesura a través del boca-orella dels veïns dels municipis propers a la Tossa de Montbui. Els participants a l'acte s'organitzen per assegurar-se que tothom que vulgui assistir a la missa disposi de vehicle i per portar, també, el capellà, que no condueix. També n'hi ha que ajuden a vendre les espelmes i els números de la rifa a l'entrada del temple. 

Així mateix, els participants han de pensar en preparar la seva cistella d'aliments i fruits per dur a beneir. Algunes persones empren sempre la mateixa cistella o cabàs. L'aliment preferit per a beneir és la fruita, però hi ha participants que posen a les cistelles tota mena de productes, com cereals, galetes, ampolles d'aigua i, fins i tot, pinso pels animals domèstics. Per tant, hi ha una preparació i decisió de quins aliments és important dur a beneir.

Dedicació: 

La festa és dedicada simultàniament a Sant Blai, que té lloc el 3 de febrer, i a La Candelera, que als calendaris és marcada el 2 del mateix mes. 

Sant Blai és patró dels gremis de cardadors i, segons els països, de la pagesia o la medicina, especialment en l'especialitat de l'otorrinolaringologia, atès que es creu que allò que és beneït pel sant cura els mals de gola. Segons l'hagiografia, Sant Blai va ser un bisbe de Sebaste, a l'antiga Petita Armènia i actual Turquia, que va dur una vida d'eremita en una cova. La seva figura s'associa a la medicina pel miracle de guarir un nen que tenia una espina a la gola que amenaçava d'ofegar-lo. Va ser empresonat pel governador de la Capadòcia, Agrícola, i es diu que a la presó va guarir alguns dels companys de reclusió. Després va ser llençat a un llac, des d'on cridava als seus perseguidors que caminessin per l'aigua si gosaven voler atrapar-lo, i en intentar-ho aquests es van ofegar. Havent sortit de l'aigua, se'l va torturar i assassinar amb un cop de bastó, l'esquarterament amb raspalls de ferro per cardar la llana, i la decapitació. Per les eines emprades al seu martiri, es diu que és patró dels gremis de cardadors.  El seu culte es va estendre ràpidament per l'Europa Oriental i ara és popular a tot Europa i a algunes regions de Llatinoamèrica. Al territori, se li celebren misses especials al Sud de Catalunya i al País Valencià, on es beneeixen diferents productes que poden ser fruita, pans, pastissos, cócs, cristines (dolços amb ametlla farcits de nata i crema, fets a Lleida) o blaiets (pastissets que duen el nom del sant i que s'elaboren a Reus). Tot allò que és beneit per Sant Blai es considera que té poders curatius per a les persones i els animals. Al sant se'l representa acompanyat d'un porc, de vegades amb una corda al coll, amb una pinta de cardar la llana com aquella amb què va ser esquarterat, amb una mitra de bisbe i de vegades amb ciris creuats, per la proximitat de la seva festa amb la de la Candelera.

La Candelera commemora el dia que la Verge Maria va dur Jesús al temple a presentar-lo i a l'encesa de ciris que era tradicional. Al ritual, també se celebra la Purificació de la Verge Maria en aquesta mateixa presentació, i és a partir del segle V que el papa Gelasi institueix la tradició de purificar les dones que han tingut un infant a partir de l'ofrena de dos colomins (Gimeno, 1987: 40). La celebració és el 2 de febrer, 40 dies després del solstici d'hivern, i fixa la data en la qual pot retirar-se el pessebre perquè es considera que marca l'inici del bon temps: "Si la Candelera plora,/ l'hivern és fora;/ si la Canderlera riu,/ l'hivern és viu; / però tant si plora / com si deixa de plorar, / la meitat de l'hivern / encara ha de passar" (tradició oral; extret de Gimeno, 1987: 39-40). La majoria d'esglésies catòliques celebren una missa amb espelmes per la Candelera. A municipis del Penedès com Calafell, la Candelera dóna nom i ocasió a la Festa Major d'Hivern (dedicada a la Mare de Déu de la Cova), i a Llorenç del Penedès s'hi celebra l'Encantament dels Rotlles

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Cistelles farcides de fruita o altres aliments, espelmes o candeles, almostes d'avellanes, i un òrgan electrònic transportat per l'ocasió per part del Cor de Santa Maria d'Igualada. 

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 

La Fundació de la Tossa (fundada el 1958 per Francesc Espinal Garriga, el mossèn que en va tenir la iniciativa) i el Consorci de la Tossa de Montbui són les associacions que s'encarreguen del manteniment i difusió del patrimoni de la Tossa. La Fundació és la que s'encarrega particularment de l'organització de la Festa de la Candelera i de Sant Blai. Abans de la cerimònia el seu president dóna la benvinguda als assistents i també participa de la inauguració de l'exposició que té lloc el mateix dia a l'espai d'art i de turisme de l'indret. 

La Fundació (privada) de La Tossa va constituir un Consorci amb l'ajuntament de La Tossa de Montbui al 2004 per tenir accés a les subvencions de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona. Això ha permès obtenir subvencions i fer obres al complex monumental, arreglant l'antiga Rectoria que ara fa d'Oficina de Turisme i acull un restaurant. La Fundació té cura, a més, de la promoció i difusió del patrimoni de Santa Margarida de Montbui en el seu conjunt i d'altres elements de l'Anoia, participant amb el Consell Comarcal en el projecte "Anoia, terra de castells". 

El Consorci organitza exposicions a l'Oficina de Turisme de La Tossa de Montbui per dinamitzar l'espai cultural i animar visitants a la zona de manera més assídua. 

Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social relacionades: 
La Candelera i Sant Blai a la Tossa de Montbui
Participants/Executants: 

El dia de la Festa de Sant Blai i la Candelera, l'ermita de Santa Maria de la Tossa s'omple de persones fins a completar la seva capacitat; alguns dels feligresos han de restar dempeus perquè no han trobat bancada on seure i no volen perdre's la cerimònia. La majoria de feligresos són persones grans acompanyades de nens (néts o parents de generacions posteriors). Moltes de les persones que participen a la missa són assídues a anar-hi cada any. Una de les participants m'explicava que feia 31 anys que hi venia per raó d'una promesa que va fer després que li costés molt quedar-se embarassada. En agraïment, va comprometre's a venir cada any mentre pogués. La majoria de participants, també, són del mateix municipi de Montbui o bé d'Igualada, encara que alguns expliquen que hi venien abans de traslladar-se aquí, quan vivien a Cervera. Un dels assistents opina "sempre ens trobem els mateixos, aquí" i un altre explica que té amics que hi vénen cada any, com ells. 

El mossèn fa 16 anys que és a la regió, i tant les persones de la Fundació com els assistents coincideixen a elogiar la seva manera de fer la missa i la seva sintonia amb valors humans més amplis que la religió, cosa que per a ells dóna sentit a la cerimònia. 

El Cor de Santa Maria d'Igualada també participa cada any a la missa per a què el ritual pugui celebrar-se de manera cantada. És un cor format pràcticament del tot per dones.

Precisions ús i funció: 

El menjar beneït per Sant Blai es pensava que podia guarir les malalties de persones i animals, especialment si tenien a veure amb malalties de la gola. De fet, segons els informants, la fruita beneïda en la missa de Sant Blai i la Candelera guaria el mal de coll i les malalties de la gola. Per a la Glòria, una membre de la Fundació, la fruita que més es portava a beneir anteriorment era la poma, encara que ara les cistelles duen qualsevol tipus d'aliment.

Encara que els participants ho relaten amb cert escepticisme, expressen el seu compromís amb la religió o amb certes creences vinculades. Per exemple, una de les participants assegura que anirà cada any a la missa perquè va prometre-ho quan, de jove, no podia quedar-se embarassada.  Després d'anys d'intentar-ho sense èxit, en embarassar-se va decidir acomplir la promesa i encara afirma que, mentre pugui, cada any vindrà a la Candelera i Sant Blai a la Tossa.

Hi ha persones que porten menjar dels animals per a beneir, com el pinso del gat, segons informa una de les participants. "Tota la vida hai portat ranxo del gat a beneir, i quan arriba a casa lo primer que li donaré, que es menge el beneït". Aquesta participant, que ara viu a Igualada però que és nascuda a Cervera, afirma que ja la seva àvia ho feia, de portar a beneir el menjar pels animals, a Cervera, i que quan era petita li feia dur l'ordi i altres cereals i després el repartien entre els animals. 

La interpretació que es fa de la Candelera a la Tossa és valorada pels feligresos per la seva creativitat vers la doctrina. Més enllà del "pensament màgic", segons el mossèn, cal trobar en la religió valors i mirades, símbols, sobre el món. Durant la missa el capellà explica la festa de la Candelera, i en diu que es relaciona amb la presentació del nen Jesús al temple tal i com dictaven les costums del temps: dur el primer fill al temple després de la quarentena de la mare, i celebrar la seva dedicació a Déu ofrenant dos colomins. Aquesta commemoració, en estendre's, va trobar-se amb altres festivitats arrelades a diferents territoris relacionades amb les llums i l'hivern; festes basades en l'encesa de ciris o candeles (que eren més econòmiques que els ciris, segons el capellà) com les Parentalia o les enceses gregues d'espelmes per a Persèfone. De la hibridació de la festa cristiana de la presentació de Jesús al temple i de les festes paganes de la llum, segons el clergue, en surt la Festa de la Candelera i la figura de la Verge de la Candelera. Autors com Soler (1988) també ho relacionen amb la purificació de les parteres, que s'unia als 40 dies de llei jueva per a presentar els nounats en societat, i que feu que Jesús fos presentat al temple 40 dies després de Nadal, el dia que s'ha establert com la Candelera. Altres autors apunten que la Candelera, antigament, servia per purificar tot allò que no fos cristià, i particularment s'associava al cos de les dones després d'haver parit. Les dones embarassades participaven de les processons de la Candelera, que representa la llum de Crist i la puresa, "creient que la purificació els assegurava un bon part" (Gimeno, 1987: 41). Encara avui es creu que la missa de la Candelera ajuda a les mares.

Segons l'entrevista del capellà, el mossèn considera que les lectures i pregàries de la festa anomenen a Jesús com "la llum", i recorda que en els texts religiosos com l'Evangeli, Jesús diu "vosaltres sereu la llum del món". El mossèn de Montbui explica que, seguint aquests preceptes, a la missa es farà "una explicació convinguda; tots els signes no són dogmes, són aproximacions artístiques a una realitat que ens supera, i per tant està molt bé que encenguem unes llums, que portem fruits, que encenguem la candela i que recordem  que Déu és la llum per tothom però que nosaltres participem d'aquesta llum sent llum per als altres" (segons entrevista). El mossèn diu que els texts d'Isaïes el Profeta, i també la paraula de Jesús que escull per a la sessió tenen actualitat, com si s'haguessin escrit avui. Seguir a Déu, diu, és una llumeneta que guia els fidels.

Durant la missa, dedicada també a Sant Blai, el mossèn acaba recordant la importància de l'aliment i del fet de compartir-lo, i a les persones que passen fam. També qüestiona el mal tracte que es dóna a les persones refugiades. D'aquesta manera els valors associats a la llum (de la Candelera, de Jesús) i a Sant Blai (la cura i la benedicció dels aliments) són interpretats pel mossèn, durant la missa, en relació al context contemporani i a valors pro-socials com la solidaritat.

El mossèn, en termes més generals, també raona que "les tradicions populars agafen coses de la cultura popular, i el cristianisme agafa tot el que troba abans. Com que no pot suprimir les creences i els simbolismes previs", per al mossèn el que fa el Cristianisme és "mesclar", sincretitzar les tradicions prèvies amb la doctrina. Per Nadal, explica com a exemple, que eren les festes de la llum, el cristianisme hi va posar el naixement de Jesús. "Has vingut de part de déu i seràs llum de les nacions", i aquesta llum la van lligar amb les festes de les llums que ja tenien i celebraven. Aleshores, diu, per això aquí celebren la festa de la presentació i de la Llum. Segons el mossèn, la festa que era molt propera en dates a la Candelera, la de Sant Blai, és rellevant a l'Anoia i del Bages, i per això en aquest territori, per no haver de fer dues cerimònies seguides, s'uneixen el dia de la Candela i el dia dels Fruits o de Sant Blai. Quan ell va arribar a Montbui, fa 16 anys, ja era d'aquesta manera, i les fonts de la Fundació afirmen que almenys des dels anys 40 ja era d'aquesta manera.

La Candelera també marca el moment del calendari cristià en què es dóna per tancat el cicle de Nadal i s'obre el de Carnaval. De fet, és la primera data en què pot arribar-se a celebrar Carnaval, festa associada a la fecunditat que prové després de la relació amb els morts de l'hivern. 

Patrimoni relacionat: 
La Candelera i Sant Blai a la Tossa de Montbui
Patrimoni relacionat: 

En relació a la Tossa de Montbui, podem esmentar el valor que els participants donen als elements arquitectònics on té lloc la missa. L'ermita pre-romànica de Santa Maria de la Tossa és considerada un entorn especial per la congregació. A més, també hi ha el Castell de la Tossa, del que en queda la Torre de Vigilància amb una exposició d'eines i materials diversos de l'ermita, i una sala d'exposicions en què s'ha construit una oficina de turisme i un bar-restaurant.

Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 

Avui dia, la celebració serveix per passar el matí de diumenge a l'entorn patrimonial i natural de la Tossa de Montbui. Sovint també implica una ocasió per a què les persones grans portin els seus néts a una missa que té un component atractiu per als nens, com és la benedicció de la fruita i els cants.

A la Fundació La Tossa, la trobada els serveix per posar en marxa activitats culturals o presentar exposicions, restauracions o publicacions relacionades amb la Tossa de Montbui. En aquest sentit, la celebració dóna visibilitat al conjunt arquitectònic i paisatgístic de la Tossa de Montbui, i legitima davant els veïns la necessitat de tenir cura del patrimoni col·lectiu. La sala d'exposicions també permet promocionar autors locals. 

Finalment, és una trobada anual on alguns de participants reincideixen i es retroben, cosa que permet mantenir –fins a cert punt– el vincle amb persones que participen de la missa o dels jocs posteriors.

Salvaguarda: 
Transmissió: 

Els participants expliquen que la festa era més coneguda fa uns anys que no pas ara, però consideren que a La Tossa de Montbui hi té bona salut respecte a d'altres poblacions. Es lamenten que la festa de benedicció de la fruita per Sant Blai s'hagi deixat de fer en algunes poblacions com ara Cervera, d'on són alguns dels assistents, "malgrat semble un poble de la pagesia, i s'hauria de fer més allà que aquí..., però no, s'ha respectat més la tradició aquí que allà".

També expliquen que les persones del territori són conscients de la peculiaritat i bellesa del ritual a La Tossa. Diuen que haurien assistit a la missa en un altre lloc, a la ciutat d'Igualada, però que uns amics els han dit que "aneu allà que és més maco, és més participatiu, hi ha més gent, fan una festa més complerta i és diferent només d'anar a l'església [icglésia], i aquí hi ha l'espai obert a fora i és millor..." (participant). 

Una de les participants diu que ja anava a la missa de beneir la fruita quan era petita, a Cervera, amb la seva àvia, i explica que tenien cavalls i que fins i tot portaven el blat pels "machos" a beneir. Ara diu que duu el pinso del gat. 

Viabilitat / Riscos: 

Malgrat l'ermita és plena per la celebració de la missa, la Fundació és conscient que la majoria dels assistents són persones grans i que no hi ha un relleu generacional clar que participi a la Festa. No es considera que la tradició estigui en risc a curt termini perquè té una afluència molt important de persones però sí que s'és conscient que cal trobar estratègies de continuïtat. 

Altres obstacles que tenien a veure amb la dinamització i preservació de l'espai s'estan solucionant amb estratègies com la constitució del Consorci amb l'ajuntament o la inclusió del conjunt de la Tossa en els projectes de difusió patrimonial del territori, a més del treball conjunt amb altres administracions públiques.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

Es valora com a fonamental la implicació dels veïns de Santa Margarida de Montbui i d'Igualada per a mantenir l'acte. Durant la presentació de l'acte, el president de la Fundació de la Tossa agraeix als assistents que és per la seva presència que aquesta tradició es pot preservar. 

Ara bé, Sant Blai i la Candelera no és l'únic esdeveniment important a la Tossa. La Festa del Roser és l'altre gran acte, i la festa que la comunitat (i la mateixa Fundació) consideren que és la més rellevant de les que tenen lloc a la Tossa de Montbui. Consisteix en un aplec que s'inicia amb un esmorzar a la plaça del Castell, una ballada de sardanes amb copla, un ofici i la presència de diversos balls folklòrics. 

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

La Fundació expressa certa temença que la majoria dels participants són grans i els agradaria poder atraure públic més jove. Són conscients però que el contingut religiós de l'acte és difícil que arribi per si mateix a un públic ampli més jove. Per això s'estan plantejant d'encabir la Festa de Sant Blai i la Candelera en un esdeveniment més ampli com ara una "Festa de la Família" amb actes per a persones de totes les edats i per aprofitar l'entorn de la Tossa per passar un diumenge. També pensen en matrimonis joves, però encara no han acabat de definir activitats concretes.

Pel que fa al manteniment de l'espai, la constitució del Consorci al 2004 ajuda a que es puguin demanar els ajuts i executar les obres necessàries pel manteniment del conjunt monumental. 

La instal·lació de l'Oficina de Turisme, l'obertura d'exposicions i la presència del bar-restaurant, de prestigi notable a les xarxes socials, són altres estratègies que la Fundació i el Consorci de la Tossa han desenvolupat per dinamitzar l'espai, activar-ne el valor patrimonial, i garantir la seva preservació. De fet, els divendres al vespre un grup de persones es reuneixen de manera espontània al bar-restaurant del conjunt per tal de tocar instruments i cantar cançons. 

A banda, el Consorci i la Fundació participen en activitats de difusió i promoció turística del territori amb altres administracions com el Consell Comarcal a través d'iniciatives com el projecte "Anoia, Terra de Castells".

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 

La Candelera i Sant Blai a la Tossa de Montbui no té cap protecció ni reconeixement específics. De fet, en un minuciós informe de la Diputació de Barcelona sobre el patrimoni cultural del municipi de Santa Margarida de Montbui ni tan sols no s'hi esmenta aquest ritual religiós ni es considera en la catalogació dels béns culturals. Sí que s'hi esmenten, però, l'Aplec del Roser o la Festa de Benedicció de Montbui.

En canvi, l'església pre-romànica de Santa Maria de la Tossa de Montbui, on té lloc la festa, sí que és inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Per la seva part, el Castell de la Tossa és considerat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) .

Recursos associats: 
Imatge/PDF: 
Vídeo (online): 

Vistes de la Tossa de Montbui

https://youtu.be/T2ArpHgPeSo

Informació tècnica: 
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 

Les persones de la Fundació La Tossa van atendre les meves preguntes i em van deixar enregistrar en àudio el seu relat i el desenvolupament de part de la missa. Així mateix, alguns dels participants també van conversar amb mi sobre la seva experiència i interpretacions en participar a l'esdeveniment. Finalment, després de la missa vaig enregistrar una breu conversa amb el mossèn que oficiava la cerimònia. A banda, vaig fer força fotografies del ritual.

Investigadors: 
Redactor/a de la fitxa: 
Data de realització: 
dimecres, 15 març, 2017
Actualitzacions de la fitxa: 
dilluns, 19 febrer, 2018
Validador/a: 
Coordinació IEP
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès