Carnaval de Sitges (ANTIC)
Àmbit

Creences, festes, rituals i cerimònies

Imatge de presentació

Identificació

Codi

IP-2-0012

Tipus d'element

Carnaval

Nom propi de l'element

Carnaval de Sitges

Grup i/o comunitat

Vilatans i vilatanes de Sitges.

Idioma d'expressió / Variant dialectal

Català Central

Breu descripció

La celebració del Carnaval de Sitges és famosa a tota Europa. L’Arribo de Sa Majestat Carnestoltes , amb el seu Sermó, la presentació de la Reina del Carnaval, la Rua de la Disbauxa, la Rua de l'Extermini i l’Enterro de la Sardina (Testament de Sa Majestat Carnestoltes) són els actes més centrals de la festa. Però el Carnaval de Sitges és famós sobretot per dues raons: per una banda la participació dels bars i locals gais, que organitzen una multitud d’activitats emmarcades dins el període de Carnaval, que atrauen nombrosos turistes gais d’arreu d’Europa; per altra banda l’estètica “tropical” de les seves rues, amb coreografies repetitives desenvolupades al llarg del recorregut i disfresses “de plomes i lluentons” que han reemplaçat el “fardo”. Aquesta última característica (la de les coreografies amb estètica de “plomes i lluentons”) no és exclusiva de Sitges, sinó que és un element adoptat per altres poblacions del Penedès, com El Vendrell, Canyelles, Les Roquetes, Cubelles o Vilafranca (tot i que aquesta última població barreja elements de “plomes i lluentons” amb la sàtira, més característica del Carnaval de Vilanova i la Geltrú). 

Data identificació

22/02/2017 12:00 AM - 01/03/2017 12:00 AM

Localització

Localització

Sitges

Descripció de la localització

Els carrers del centre de Sitges, el Passeig Marítim, la Fragata (a les escales davant de l’església), les seus de les entitats (el Retiro, el Prado, els Independents, el Club Natació de Sitges), el Palau del Rei Moro (seu de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges), l’Ajuntament, els nombrosos bars de la vila. 

Georeferenciació

Datació

Data de realització

10/02/2017 12:00 AM - 10/03/2017 12:00 AM

Periodicitat

Anual

Descripció de la data de realització / periodicitat

El darrer dia del Carnaval i primer de la Quaresma (Dimecres de Cendra), cau 40 dies abans del Diumenge de Rams. Aquest diumenge és el de la setmana anterior a la primera lluna plena després de l'equinocci de primavera, pels volts del 21 de març. El dijous anterior al Dimecres de Cendra és Dijous Gras.

El Carnaval de Sitges comença oficialment el Dijous Gras (entre el 29 de gener i el 4 de març), amb l'Arribo de S.M. Carnestoltes i es clou el Dimecres de Cendra (entre el 4 de febrer i el 10 de març), amb l'Enterro d’aquest personatge.

Descripció (Àmbit 2 o Àmbit 4)

Descripció general

Abans de l’inici oficial del Carnaval, tenen lloc el Quinto carnavalesc i el Ball vuitcentista. El Quinto (loteria) carnavalesc, organitzat per la societat “el Retiro” alguns dies abans del Carnaval, ajuda a recaptar fons per a la comissió de l’entitat. Els premis són obsequis que cadascuna de les colles o comparses ha donat i regals oferts pels comerços o entitats.

Des del 1987, Els Amics de la Sardana i la Societat El Retiro organitzen, la setmana prèvia al Carnaval, un ball animat per una cobla-orquestra que toca peces “vuitcentistes”. Les persones que hi assisteixen solen disfressar-se també segons la moda vuitcentista, amb el carnet de ball i els fanalets (per al “Ball de fanalets”).

Els bars gais de Sitges també organitzen, tota la setmana anterior al Carnaval, diverses festes i sopars temàtics com la “subhasta d’esclaus”, “ball de mantons”, “nit de les putes”, etc.

 

 

El Dijous Gras, es distribueix per tot el poble el Ban, una declaració de la presa de poder per part del Rei Carnestoltes, que ordena un gran nombre de bestieses, amb una crida a la subversió i l'excés. Seguidament, Sa Majestat Carnestoltes fa el seu Arribo (primera aparició pública del Rei Carnestoltes davant dels seus súbdits, un acte antigament denominat com a “entrada” o “rebuda”). És una arribada teatral, amb escenari, decoració, il·luminació i so i sobretot amb un guió que ha de ser original. Se sol presentar a la Fragata (a les escales que baixen de l’església i l’espigó), a l’hotel Miramar, o fins i tot al Pont d’en Domènech. Un cop arribat, el Rei, la seva colla i els seus súbdits desfilen fins a la Casa Consistorial, on les autoritats cedeixen a Sa Majestat el govern de la vila durant tota la festa amb el lliurament la “vara de mando”. Des del balcó de l’Ajuntament el Rei Carnestoltes recita el seu Predicot, un sermó satíric, repàs humorístic i punyent de la vida social sitgetana. Solament els altres membres de la seva colla saben la identitat real que s’amaga darrere del personatge d’en Carnestoltes, però per a la resta de la població és tot un misteri, que intenten descobrir al llarg de la setmana.

La Reina del Carnaval, personatge nascut l’any 1987, acompanya el Rei Carnestoltes a la Casa Consistorial i als actes oficials, així com als actes d'entitats privades i esdeveniments que pertoqui. Aquesta Reina, sota la tutela de la Comissió Municipal del Carnaval, va a càrrec d'una entitat, colla o col·lectiu del poble. Encarna la “vistositat, elegància, fantasia i sensualitat del Carnaval de Sitges”.

 

El mateix Dijous Gras, després de l’Arribo i el Predicot, se celebren els sopars tradicionals (Xatonada) al Retiro, al Prado i a la seu de l’Agrupació de Balls populars. Al Retiro, a més de menjar xató i ballar, el Rei Carnestoltes torna a llegir el seu Predicot, que fa mofa de l’entitat rival, el Prado. Al Prado, després de menjar xató, es representa el Carrusel, un espectacle de revista amateur però de qualitat, realitzat pels components de l’Escola de Balls Populars del Casino Prado. El Carnestoltes acostuma a fer-hi una visita curta, abans de tornar al Retiro. Aquest dia, tant els restaurants com les cases familiars acostumen a preparar la tradicional xatonada.

 

Divendres, el Rei Carnestoltes comença a visitar entitats i establiments del poble com escoles (on els alumnes llegeixen els seus “predicots” irònics envers els seus professors), llars d’infants, casals d’avis, l’Hospital, fundacions, etc.

A la nit, se celebra al Casino Prado, des del 1990, un Guateque ambientat amb vestuari i música dels anys 1960.

 

Dissabte, el Rei Carnestoltes visita el Mercat amb tota la seva comitiva i acompanyat de música. Els paradistes del mercat acostumen a disfressar-se i maquillar-se i reben el Rei i els clients amb força broma i gresca. Després de dinar, la comparsa del Carnestoltes segueix visitant els comerços, bars, entitats esportives, etc. La Reina participa també en múltiples visites i coincideix de vegades amb el Carnestoltes.

En els últims anys s’ha anat consolidant una cursa de Llits pels carrers de Sitges (llits muntats sobre rodes, decorats i escenificats amb els seus personatges).

Dissabte a la nit, es torna a presentar per segona vegada l’espectacle del Carrusel al Casino Prado, precedit del tradicional xató.

Algunes colles, amb la voluntat de recuperar el “fardo”, una disfressa qualsevol, sense buscar ni l’estètica ni l’efecte de conjunt, es reuneixen des de fa pocs anys el dissabte al matí en un dels bars de la vila, abans d’assistir al “concert del fardo” que organitzen.

 

El diumenge a la tarda, es fa la rua infantil que recorre els carrers principals del centre de Sitges. Algunes comparses són versions infantils de les que sortiran a la rua de la Disbauxa, algunes hores més tard, mentre que altres comparses són exclusives (de col·legis, llars d’infants, etc). Les acompanyen algunes carrosses i el nombre de nens i nenes que surten disfressats ronda el miler.

 

La nit de diumenge, se celebra la Rua de la Disbauxa. Aproximadament 3000 comparsers, disfressats i maquillats, desfilen pels carrers del centre de la vila, acompanyats per 50 carrosses. En passar per la plaça del Cap de la Vila, cada comparsa exhibeix la coreografia que ha anat assajant durant mesos. La comparsa de Sa Majestat Carnestoltes obre la rua, seguida per les comparses del Retiro o del Prado, en alternança anual; al mig hi van les comparses del Grup d’Independents del Carnaval, la de les Cases Noves, la del Club de Natació Sitges i la del Poble Sec. Finalment, la comparsa de l’altra gran entitat (el Prado o el Retiro) i per tancar la rua, la comparsa i carrosses de la Reina del Carnaval. Evidentment, aquesta rua va acompanyada de música; moltes comparses es decanten per enregistraments de música tropical (samba, cúmbia, merengue, salsa, etc.), però també s’hi pot sentir música en viu, amb xarangues i bandes, batucada (percussionistes), jazz i una banda suïssa que hi participa cada dos anys des del 1993. El Carnaval de Sitges compta fins i tot amb un himne oficial, compost pel sitgetà Janio Marti l’any 1995, que sona en carrosses, balls i envelats, etc.

En acabar la rua, tant els comparsers com els visitants forasters solen ballar fins ben entrada la matinada en els bars, els balls a l’aire lliure i en els balls de disfresses organitzats al Prado i al Retiro.

 

El dilluns a la nit, la Societat el Retiro organitza un sopar de gala, acompanyat per una orquestra, seguit d’un ball.

 

Dimarts, tornen a desfilar les comparses, tant les infantils (a la tarda) com les d’adults (a la nit), en una rua anomenada “Rua de l’extermini”, en referència al final del Carnaval, denominació ja referenciada al 1925. Les comparses del Prado i del Retiro inverteixen el seu ordre respecte a la rua del diumenge. Típicament, quan les comparses van acabant el seu recorregut, esperen les altres a la plaça del Cap de la Vila, que esdevé un concentrat de gresca carnavalesca. Aquest dia també, igual que el diumenge, les entitats (Prado i Retiro) organitzen un ball de disfresses.

 

Dimecres de Cendra mor el Rei Carnestoltes, sempre a causa dels excessos de la setmana. La seva agonia és de vegades escenificada per la seva comparsa. Es reparteix la seva Esquela (però és opcional: no és un pas obligatori del protocol de Carnaval sitgetà) que anuncia la seva mort i el seu Enterro. Se l’instal·la en una capella ardent perquè la puguin visitar els seus súbdits, abans de fer desfilar el seu cos per última vegada, la nit del dimecres, fins a la platja de les Barques, acompanyat per una comitiva fúnebre, composta de ploraneres i ploraners transvestits. En aquesta darrera aparició del personatge es busca l'espectacularitat, fent paròdia d'una cerimònia d'enterrament. Acaba amb la lectura del seu Testament llegit pel seu notari, un repàs humorístic i crític del que ha passat durant la festa del Carnaval. Seguidament es crema el seu cadàver, moment en què esclata un castell de focs artificials.

Després de la crema de Sa Majestat Carnestoltes, apareix la Vella Quaresma, fet que evidencia que s’ha acabat la celebració. Aquest personatge, creat l’any 2003, l’organitza l’Agrupació de Balls Populars. Després de desfilar pel passeig de la Ribera, la Vella Quaresma llegeix un sermó moralista, recordant les virtuts de l’abstinència i la necessitat del penediment.

Es fa llavors un últim sopar, una xatonada de comiat a les entitats: al Prado, al Retiro, a la seu de l’Agrupació de Balls Populars i al restaurant, per que fa al Grup d’Independents del Carnaval. Les autoritats i membres de la Comissió Municipal del Carnaval es reparteixen entre els diferents sopars, en els quals les entitats lliuren obsequis, diplomes i records, al mateix temps que aprofiten per reivindicar i retreure tot el que creuen convenient a les autoritats. 

Història i transformacions de l'element

No podem detallar aquí l'origen de la festa de Carnaval, comú a tota Europa i que es  remunta als Romans amb les seves Lupercals i Bacanals. Podem, en canvi, traçar la història del Carnaval de Sitges a partir de l’Edat mitjana. 

El primer document escrit que esmenta el Ball de Carnaval a Sitges (concretament “el vespre de Carnestoltes”) data del 1586. En aquella època, el Carnaval començava després de Nadal, fins a Quaresma. Al segle XVIII, en tot cas, la població ja solia disfressar-se i dur màscares per aquest moment de Carnaval. El 1763 el batlle de Sitges prohibia les disfresses i màscares. L’any 1766 les tornava a permetre, però no després de les vuit del vespre i quedaven prohibides les “paraules escandaloses” i els balls rodons. L’any 1774 es tornà a prohibir dur màscara per ordre del govern borbònic i el 1784 se’n prohibí la venda. El 1799 Carles IV prohibia que es llancessin ous amb aigua, farina o llot en els dies de Carnaval, fet que demostra la presència d’aquest costum. A mitjans del segle XIX, els balls de màscares tornaren amb esplendor i el Carnaval gaudia de llibertat.

Antigament, en tot cas al segle XIX, el gremi dels boters feia cremar una gran bóta al mig del Cap de la Vila. A la sorra, es jugava també al joc de “jo te l’encendré” (intentant encendre, amb una espelma, una mena de llufa penjada al darrere dels jugadors). La mainada, disfressada i per grupets, anava a visitar les cases i demanava llaminadures. I el Dimecres de Cendra, la gent sortia a dinar al camp per grups familiars, d’amics i més tard per grups propers a les entitats de la vila. Menjaven arròs, arengades i sardines (ja no es podia menjar carn a partir d’aquell dia). Aquest costum, anomenat “l’enterro de la sardina” (ja sigui per enterrar les restes de les sardines menjades, o per enterrar la “sardineta”, una peça de carn barata, simbolitzant així la prohibició de menjar carn a partir d’aquell dia), va sobreviure fins a mitjans del segle XX.

Xavier Miret subratlla el paper dels “americanos”, les persones que s’havien enriquit a les colònies i n’havien tornat, en la transformació del Carnaval de Sitges. Engruixiren la burgesia local, fins a convertir-la en un grup nombrós, que seguia la moda de la burgesia barcelonina, aquesta mateixa influenciada per les modes europees. En aquella època es  feien carnavals en cercles privats,  i a Sitges aquest fet es traduí en la creació de locals per a la celebració de balls i la creació d’entitats privades. Però a més, els “americanos” havien viscut els carnavals cubans i porto-riquenys i de ben segur que importaren aquestes influències. D’aquesta manera, els carnavals populars, organitzats pels gremis de boters i mariners, amb balls improvisats, anaren cedint pas a un carnaval més organitzat i de cost elevat, a través dels casinos (com el Casino Suburense 1861-1867, o el Casino Primero l’any 1861, que es convertiria en Societat el Retiro l’any 1870, el  Salón Suburense l’any 1869 i Casino Prado Suburense l’any 1877). Apareixen les disfresses cosides expressament per a l’ocasió (i que tendeixen a reemplaçar els “fardos”), les comparses, rues (amb carros adornats i tirats per mules) i llançament de confits (que degenerava a vegades en veritables batalles de confits!) i el personatge de Carnestoltes (amb pomposa arribada i discurs, però sobretot amb doble representació, ja que les dues entitats principals en volien el protagonisme). En aquell moment apareix un personatge que era pràcticament fix en els carnavals de moltes poblacions: el “Moixó Foguer”. Cobert de mel i plomes, tancat dins una caixa de fusta damunt d’un carro tirat per una mula, de tant en tant anava obrint la porta de la seva caixa i llançava anissos a la canalla. Però aquest personatge no aconsegueix arrelar a Sitges i acaba desapareixent. A Vilanova i la Geltrú, en canvi, després d’un temps desaparegut, s’ha recuperat aquest personatge. Per molts, era considerat com un element poc escaient al Carnaval de lluïment i galanteig que se celebrava a Sitges.

En aquella època de finals de segle XIX, el Carnaval era un moment important en la relació de gènere: si la resta de l’any les dones tenien un paper reduït en la participació pública i col·lectiva, per Carnaval en canvi podien agafar més protagonisme, ja que s’organitzaven en grups que cantaven i ballaven.

Però les dificultats polítiques i econòmiques de finals del segle XIX transformen el Carnaval de Sitges i  minven la seva força. Per exemple, es té constància que l’any 1877 els boters ja no cremaven la bóta al mig del carrer, els mariners ja ni feien la figuereta als nens i aquell any no se celebrà ni l’Arribo ni l’Enterrament del rei Carnestoltes. Tot i així, les quatre societats del moment seguiren organitzant balls amb disfresses, rues amb carros adornats i les places acolliren danses i comparses amb confits.

L’any 1887 l’alcalde prohibí les lluites d’ametlles i ous, així com les disfresses “contràries a la decència i als bons costums”. El 1898, per culpa del temor als Estats Units pel tema de Cuba, quedaren prohibides les disfresses “que tiendan a ridiculizar la religión o pervertir el sentido moral [... i ] cualquier personaje que pueda originar conflictos internacionales”.

El Carnaval també tenia un vessant religiós, amb peregrinacions “de reparació” el dimarts de Carnaval des de Vilanova i la Geltrú i amb la imposició d’acabar la disbauxa a les 12 en punt la nit del dimarts, quan comença la Quaresma.

Durant la primera dècada del segle XX, la sàtira política agafa protagonisme durant el Carnaval de Sitges, impulsada pel Prado i reflecteix les pugnes pel poder municipal.

Durant la segona dècada d’aquell segle, s’institucionalitza la participació de les criatures a les festes de Carnaval. Tot i que la canalla ja hi prenia part de manera espontània des de feia anys, en aquell moment les dues societats (Prado i Retiro) decideixen apostar per l’organització de balls i comparses infantils, fet que gaudeix immediatament de molt èxit.

A finals d’aquella dècada, els Carnavals de Sitges es caracteritzen pels actes organitzats per les dues entitats de forma paral·lela, amb un ball pels seus socis el dia de la Candelera i un altre el Dijous Gras; un doble Carnestoltes (un per a cada entitat); una comparsa infantil que recorria els carrers el dilluns, seguida d’un ball infantil a cada entitat; una rua (o “cavalcada”) de comparses d’adults (per exemple la comparsa dels Mantons de Manila [vegeu la fitxa "Carnaval de Vilanova i la Geltrú“]) el dimarts amb una ferotge competició entre les dues entitats per tenir el major número de parelles disfressades) seguida d’un ball als salons pradista i retirista; i per acabar, sessió de cinema el Dimecres de Cendra.

Amb la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), es tanca diverses vegades el Casino Prado, amb motiu de les seves idees catalanistes. Tot i així, se segueix celebrant el Carnaval sense gaire alteració, tret del vist-i-plau indispensable de les autoritats per a qualsevol acte i d’algunes prohibicions, com les de disfressar-se de personal dels òrgans de l’Estat, corporacions i institucions oficials, de disfressar-se del sexe oposat, o d’ofendre la religió a través de gestos o paraules. S’organitzen balls temàtics (ball holandès, ball xinès, ball argentí) els diumenges anteriors al Carnaval, tot i que no s’aconsegueix recuperar el furor d’èpoques anteriors en què es començava a ballar just després de Nadal o de Reis. Els Carnavals continuen durant La Segona República (a partir de 1931), amb algunes modificacions, com l’aixecament de la prohibició d’organitzar balls durant la Quaresma ( el 1932 per al  Retiro i el  1936 per al Prado).

L’any 1932, el Retiro introdueix una novetat: l’elecció de Miss Retiro. Aquells mateixos anys el Prado i el Retiro organitzen concursos de caretes i de disfresses, amb lliurament de premis i obsequis.

Amb l’esclat de la Guerra civil, es deixa de celebrar el Carnaval. El setembre de 1936, el Prado passa a ser la Casa del Poble, mentre que el Retiro és ocupat per la C.N.T. i el P.O.U.M. i es converteix en l’Ateneu Cultural Proletari. El febrer de 1937, es prohibeix per decret la celebració del Carnaval a tot el territorio nacional. Als anys 1940 es continuen celebrant alguns carnavals, però privats, de portes cap endins i sota el nom de bailes fin de temporada i més tard el de bailes de invierno. Per compensar la prohibició de disfressar-se (tot i que els socis es “vestien” igualment per a l’ocasió), les entitats s’esforcen per decorar amb molta creativitat les seves sales amb alguna temàtica: un jardí de fantasia, balls tirolesos, balls de vestits d’època, de zíngars, nits hawaianes, nits andaluses, nits a Río, etc.  A finals dels anys 40, les disfresses tornen tímidament (tot i que a l’interior i no als carrers) i els carnavals se celebren amb menys por. A partir de 1953, les màscares apareixen de nou, tot i la prohibició teòrica, gràcies al pacte tàcit entre les autoritats locals i les entitats (Prado i Retiro): les seves juntes es feien responsables de tot el que ocorregués a l’interior dels seus salons i els qui hi acudien amb la cara emmascarada tenien l’obligació d’identificar-se a l’entrada. Amb la reaparició de les màscares, torna també la tradició del “fardo”, és a dir deixar de banda l’elegància i preferir l’anonimat que dona una gran disfressa sense gaire forma. Aquest element recuperat permet l’engany i la picardia, però també la inversió, els equívocs i el component sexual que hi va lligat. Poder sortir i ballar disfressades sota una altra identitat permet aleshores a les dones certa llibertat, que els ofereix més protagonisme durant el Carnaval: a partir de llavors, en lloc d’esperar, passives, que les convidi algun home a ballar, poden prendre elles l’iniciativa i la festa pren així un caràcter més femení.

El febrer de 1959, amb una voluntat de promoció turística de Sitges, al mateix temps  a la cerca de com acomodar les ganes carnavalesques amb els gustos del Règim franquista, s’organitza el primer ral·li de cotxes, on estan totalment permeses (fins i tot a l’aire lliure) les disfresses. Però no és suficient per atraure els turistes i els anys següents es multipliquen els esforços, amb l’organitzación d’una cursa de cotxes i un Rallye internacional de Coches de Época, acompanyats de sopars i balls d’època, i on hi participen entitats de l’alta societat barcelonina, però no les entitats sitgetanes. Aquestes activitats coincideixen encara amb el Carnaval, fins al 1982, però en paral·lel. Tot i els esforços de promoció i l’ocasió que aquests esdeveniments oferien per disfressar-se i celebrar Carnaval a l’aire lliure, el projecte d’aquest nou “carnaval turístic” i de “qualitat” fracassa al cap d’alguns anys.

És també el 1959 que s’institucionalitza la xatonada com a tradició carnavalesca. Si bé aquest plat se servia ja en els anys 30 a les entitats i a moltes cases particulars, és a partir d’uns articles en els diaris locals de 1959, 1960 i 1961 que la xatonada es converteix públicament en un acte tradicional i remarcable. El fet de subratllar les delícies del plat formava part d’una campanya de promoció turística hivernal i dominguera.

Durant la dècada dels anys 60, el Carnaval torna al carrer. Les màscares segueixen teòricament prohibides, així com l’organització d’actes fora de les entitats, però això no impedeix la sortida espontània de sitgetans disfressats. Les dues entitats passen per una bona època. Però la dècada dels setanta els porta una crisi, amb afluències molt baixes als sopars i balls, fet que els obliga a renovar-se i innovar, amb l’organització de  concursos de disfresses,  i el regal de xampany i obsequis, entre altres coses. Però que les entitats pateixin una crisi en època de Carnaval no significa que el Carnaval en si no gaudeixi d’una bona salut; ben al contrari, com que les disfresses ja eren tolerades al carrer, aquest s’omplia de gent amb ganes de festa. A més, l’obertura de nous locals (bars, discoteques, etc.) més adaptats als gustos del jovent, suposava per a les dues entitats una greu competència.

L’any 1976, acabada la dictadura, esclata de nou el Carnaval al carrer i s’inicia un període que hom anomena “Carnaval de la Democràcia”. La Societat Recreativa El Retiro recupera aquest Carnaval espontani i de carrer, amb l’organització d’un cercavila de comparses, acompanyades d’una carrossa i d’una banda de músics, amb batalla de serpentines i paperets. El Prado s’hi suma l’any següent, amb comparses i amb un Carnestoltes passejat damunt d’un Citroën Mehari, i després amb carrosses, l’any 1978.

L’any 1980 comença una nova etapa carnavalesca, gràcies a la intervenció municipal en les festes, amb una Comissió de Festes del Foment de Turisme que inclou dos regidors de l’Ajuntament, que col·labora amb les diferents entitats de la vila i que passa el relleu, dos anys després, a un Patronat Municipal de Festes. El Retiro i El Prado comencen a rebre una subvenció a parts iguals per poder assumir el cost de les carrosses i festes al carrer de les nits del diumenge i dimarts. L’any 1981 s’inaugura l’espectacle de revista amateur “Carrusel del Prado”, el 1987 comença el Ball vuitcentista, organitzat pels Amics de la Sardana i el Retiro, ambientat en el segle XIX, i el 1990 el Prado organitza el primer guateque dels anys 60.

EL 1980 s’instaura el costum (de forma contínua) de l’Arribo i l’Enterrament d’en Carnestoltes. Organitzats pel Retiro en un primer temps, el dia de l’Arribo queda fixat el Dijous Gras mentre el Dimecres de Cendra serà el dia del seu Enterrament. A partir de 1985 la representació del personatge s’encarrega a algun grup en concret i a partir de 1986 el Carnestoltes comença a visitar les escoles i altres entitats del poble. Se li munta, a més, una capella ardent per retre-li homenatge abans del seu Enterrament. El personatge de la Reina del Carnaval neix l’any 1987, arran de les disputes entre les dues entitats principals, El Retiro i El Prado. Els primers anys, les entitats del poble presentaven la seva candidata i escollien, per votació en el marc d’un sopar i festa, la Reina. Des de l’any 1998, la Comissió Municipal assumeix directament l’organització del personatge de la Reina i qualsevol noia resident a Sitges s’hi pot presentar, recolzada per una colla, entitat o col·lectiu. 

A partir dels anys setanta, la influència dels mitjans de comunicació audiovisuals converteixen el model tropical del Carnaval brasiler de Rio de Janeiro en el mirall de la gran majoria de celebracions. Les disfresses més buscades i refinades tornen, en detriment del fardo, inaugurant un model de Carnaval menys improvisat i espontani.

A partir de la dècada dels setanta, el col·lectiu homosexual, tot i que  a títol individual, participa cada vegada més al Carnaval, en aquesta època encara espontani i sense gaire organització. Segons els testimonis històrics del col·lectiu, començaven la festa al Carnaval de Vilanova i la Geltrú, on la festa al carrer era més important. Cap a mitjanit, tornaven a peu o amb taxi fins a Sitges, on hi havia més oferta de locals (bars i discoteques) que, tot i no ser encara explícitament d’ambient gai, ja presentaven un caràcter molt obert. En aquells anys, la participació dels homosexuals marca definitivament l’estètica del Carnaval de Sitges, amb l’exuberància, riquesa i vistositat de les disfresses. El joc d’inversió i ambigüitat que procuren atrau també molts turistes i altres forasters gais i converteix les seves disfresses en autèntiques “Reines del Carnaval de Sitges”. A partir de l’any 1976, diversos bars gais organitzen activitats al voltant del Carnaval, tot i que sense coordinar-se entre ells.

L’any 1982, un establiment d’oci nocturn gai sol·licita el permís per muntar un envelat on organitzar actes de Carnaval, oberts a tota la població. Les dues entitats principals, Retiro i Prado, no s’hi oposen, tampoc la Comissió Municipal de Carnaval ni el Patronat Municipal de Festes. Però alguns sectors de la població sitgetana s’hi mostren contraris, amb l’argument que no volen que el seu carnaval es converteixi en un carnaval “oficialment gai”. En un Ple Municipal i després d’una mena de consulta vinculant a les 34 entitats del poble, es denega el permís per muntar l’envelat, posant fi a aquesta col·laboració. Com a conseqüència, els col·lectius homosexuals deixen poc a poc de participar-hi els anys següents. No obstant això, l’augment constant de locals d’oci d’ambient homosexual ha acabat consolidant la presència d’aquest col·lectiu dins del Carnaval de Sitges i organitzen molts esdeveniments en aquesta època (concursos de disfresses, festes pre-Carnaval, etc.) i s’han convertit així en un referent internacional, amb el que molts anomenen “el Carnaval gai”. Tot i aquesta fama i el paper important que juga el col·lectiu homosexual dins de la festa carnavalesca, no es pot parlar d’un “Carnaval gai” pròpiament dit ja que els actes que organitzen (concursos, sopars, balls, etc.) no apareixen al programa oficial, ni tenen carrosses o comparses exclusivament gais a les rues ni existeix cap Comissió de Carnaval format per representants d’aquest col·lectiu, que coordini els diferents esdeveniments que organitzen des dels bars.

Des de 1976 fins a 1994, El Retiro i El Prado van gaudir de l’hegemonia en el Carnaval sitgetà. Però el 1994 apareix l’Agrupació d’Independents del Carnaval, fruit d’un conflicte dins el Prado, fet que va trencar així la dualitat Prado/Retiro en alguns esdeveniments com la repartició de número de carrosses a les rues.

El 2003 apareix un nou personatge: la Vella Quaresma, que surt el Dimecres de Cendra, just en acabar l’Enterro de la Sardina. 

Processos i preparatius

La Comissió Municipal del Carnaval (vegeu l’apartat “Formes d’organització social”) comença a preparar el Carnaval amb molts mesos d’antelació (just desprès d’acabar el Carnaval anterior), principalment amb aquestes tasques:

  • Obrir una convocatòria de candidatures i decidir, amb un jurat de 8 persones, quina colla s’encarregarà de l’organització del personatge Carnestoltes (Arribo, Testament, Enterro, etc.) i quina colla s’encarregarà de l’organització del personatge de la Reina (Elecció, presentació, etc.).
  • Confeccionar el Programa Oficial d'Actes, en el que es podrà incloure, a més dels actes organitzats directament per la Comissió, tots aquells actes i activitats que privadament organitzin entitats i col·lectius de la Vila i que en proposin la incorporació al programa.
  • Dissenyar i triar el suport gràfic i publicitari de la festa (programa, pòsters, etc.), tenint cura de la seva imatge i continguts.
  • Programar els actes oficials (arribo, rues, etc.)i , en coordinació amb els serveis competents de l'Ajuntament, tots aquells actes previs i posteriors que comportin afectació a la via pública.
  • Consensuar amb les colles o grups organitzadors els espais i els horaris dels actes d'Arribo i enterrament de S.M. Carnestoltes i de la presentació de la Reina del Carnaval, procurant respectar la proposta de la colla o grup organitzador.
  • Decidir l'itinerari i els horaris de les rues del Carnaval, d'acord amb la regidoria corresponent i tenint en compte les recomanacions dels cossos de prevenció i seguretat.
  • Gestionar els recursos econòmics destinats a la festa, amb el suport dels serveis municipals pertinents. La Comissió també procurarà obtenir subvencions i/o esponsoritzacions, sota la tutela i suport institucional.
  • Organitzar en general tots els actes oficials/públics del Carnaval, comptant amb el suport tècnic i material dels serveis municipals pertinents, sobretot pel que fa a la seva producció tècnica.
  • Organitzar un equip de voluntaris/col·laboradors, per a les tasques auxiliars d'informació i control de les rues. Aquestes persones caldrà que comptin amb una acreditació identificativa.

 

A principis de tardor, les colles comencen a reunir-se per triar la seva disfressa. Durant mesos redissenyen el model, l’adapten, el modifiquen, compren les teles, plomes, lluentons i es reuneixen a casa d’algun membre de la colla (o en un local llogat) per cosir les disfresses (o encarreguen aquesta feina a modistes). Algunes colles tenen els seus propis dissenyadors, que els crearàn un vestuari. Es busca sempre l’originalitat i no se solen repetir disfresses que ja s’hagin dut. Moltes colles escullen disfresses subversives, amb missatges satírics envers els polítics, l’Església, entre d’altres, però gairebé sempre amb una estètica de carnaval “tropical”: poca tela i molta purpurina. Totes les colles mantenen el secret sobre la seva disfressa fins el diumenge de Carnaval, quan surten a la primera rua (la Rua de la Disbauxa). A partir de Nadal, les colles assagen la seva coreografia, que exhibiran en passar per la plaça del Cap de la Vila.

Les colles preparen al mateix temps les seves carrosses, unes plataformes amb rodes, de 5 o 6 metres de llarg i 2 d’ample, que es transformen en castells, vaixells, bèsties, etc, d’acord amb el tema escollit per la colla. A més d’aquesta decoració, les carrosses porten un generador elèctric amb equips de so i il·luminació. Les colles acostumen a disposar d’uns dissenyadors habituals (membres de la colla amb diferents oficis i habilitats: dibuixants, fusters, mecànics, lampistes, pintors, etc.), que preparen la seva decoració. Un cop la comparsa ha escollit el seu tema, el seu cap de colla comunica als “carrossaires” el projecte de carrossa desitjada. Aquest projecte és modificat fins a produir un esbós viable. Després de calcular-ne el pressupost, es tira endavant la construcció , amb els mitjans disponibles. Aquestes carrosses avui en dia es munten en unes naus industrials cedides per l’Ajuntament. Les carrosses del Carnaval de Sitges tenen la particularitat, en comparació amb altres poblacions, de ser més aviat petites i sense enginys que pugen i baixen: el recorregut per els carrers estrets de la vila impedeix la construcció de carrosses més impressionants, detall que dóna un to més proper i íntim al Carnaval de Sitges. 

Dedicació

El Carnaval és abans de tot un període (una setmana actualment, diverses setmanes antigament) dedicada als plaers, al joc, a la inversió i a l’equívoc, abans de l’inici de la Quaresma. I a la vegada, és una festa dedicada al final de l’hivern i per tant a la renovació, relacionada amb els cicles agrícoles.

En regla general, la festa de Carnaval és una combinació de ritus còsmics (període de Caos creador i generador de vida), de fertilitat (abundància de menjar i jocs amb continguts sexuals), d’inversió (jeràrquica, de classe i de sexe) i d’ostentació (abundància, beneficència). Aquests significats es deuen al fet que el Carnaval és una festa que integra diversos elements amb orígens antics i diversos, com algunes festes celtes precristianes, festes romanes (les Saturnalia, les Lupercalia i les Matronalia), ritus d’inversió medievals (com les festes dels boigs) i elements d’ostentació de riquesa i poder de les classes burgeses urbanes dels segles XVIII i XIX.

Des d’un punt de vista més ampli, el Carnaval és, com la majoria dels rituals i sobretot de les festes ritualitzades, un moment on la societat se celebra a ella mateixa, experimentant la seva cohesió i capacitat regeneradora.

En el cas del Carnaval de Sitges, podem destacar dos elements claus: en primer lloc, el component estètic, vistós i sensual, amb unes disfresses molt treballades que busquen causar impacte visual. En segon lloc, cal destacar el “component gai”, que tot i no constar de manera oficial (no es pot parlar pròpiament d’un “carnaval gai”) és transversal a tots els actes de la festa, posant així èmfasi en l’esperit d’obertura de la vila, d’acceptació de la diversitat afectivo-sexual. Aquesta transversalitat es realitza gràcies a una forma d’organització que aposta per la barreja sense discriminació ni categories preestablertes: en lloc de reservar carrosses o colles especialment per al col·lectiu LGTBI, el Carnaval de Sitges prefereix la integració total, de manera que gais, lesbianes, trans, travestis, heterosexuals i cis-gèneres participen sense distinció ni etiquetes a totes les colles, carrosses, actes i festes privades...

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris

Cada any la Comissió Municipal edita un programa, en color, d’una vintena de pàgines, amb l’anunci de tots els actes que assumeix oficialment, a més dels actes rellevants de les entitats.

Pel ball vuitcentista (la setmana prèvia al Carnaval, organitzat pels Amics de la Sardana i la Societat El Retiro), els homes i les dones es vesteixen amb vestimenta d’inspiració vuitcentista, amb el carnet de ball i els fanalets (pel “Ball de fanalets”).

El Dijous Gras a la tarda, s’utilitzen ous i escuma d'afaitar per a simular merenga en una batalla no oficial al carrer (imitant la merengada que es fa el mateix dia al Carnaval de Vilanova i la Geltrú).

Un escenari força decorat segons el tema escollit per la colla encarregada del Carnestoltes, amb infraestructura de so i llum, és necessari per a l’Arribo de Sa Majestat Carnestoltes. El Ban (una declaració de la presa de poder per part del Rei Carnestoltes, que ordena una multitud de bestieses, cridant a la subversió i l'excés) es distribueix a tota la població el dijous. Aquest mateix dia, després de l’Arribo, en Carnestoltes pren possessió de la “vara de mando”, que simbolitza el poder de la vila.

Per al Guateque del divendres (ambientat amb música dels anys 1960), es fa servir vestimenta inspirada en la dècada dels 1960-1970.

Uns llits muntats sobre rodes, decorats i escenificats amb els seus personatges, són necessaris per a la cursa de llits del dissabte.

Per a les seves famoses Rues de diumenge i dimarts, es requereixen disfresses  de carnaval, principalment “de plomes i lluentons”, és a dir disfresses per lluir: vistoses, sensuals, que busquen causar un impacte visual, amplificat per l’efecte de conjunt (25 o 30 persones vestides i maquillades de la mateixa manera). Per acompanyar aquestes disfresses, els sitgetans opten pel maquillatge de purpurina (en lloc de les màscares).

Un altre tipus de disfressa que s’està recuperant en els últims anys és el “fardo” (o fardot): una disfressa sense forma, confeccionada amb el material a l’abast, l’objectiu de la qual és amagar la identitat de la persona per a permetre l’equívoc, la improvisació i la sàtira; en aquest cas, s’acompanya d’una màscara (satírica, o “de serrell”). El fardo és molt proper del mascarot, una disfressa grotesca i vulgar (prohibida a les entitats i algunes comparses a finals dels anys 1910). Durant les Rues, cada colla és acompanyada d’una carrossa, és a dir una plataforma amb rodes, arrossegada per un tractor conduit per un tractorista i decorada amb el mateix tema que la comparsa que l’acompanya. Disposa d’un generador elèctric, un equip de so i d’il·luminació. Les entitats reben una subvenció municipal per ajudar a la confecció de les carrosses. Des d’aquestes carrosses, les comparses tiren confeti (o paperets), una tradició de principis del segle XX. El confeti ha reemplaçat els costosos confits i caramels del segle XIX (època en la que ocorrien unes autèntiques batalles de confits davant dels cafès, societats recreatives i cases d’autoritats).

Una orquestra anima el sopar de gala (seguit d’un ball), organitzat per la Societat el Retiro el dilluns a la nit.

Alguns anys, el Dimecres de Cendra,  s’ha repartit l’Esquela, una circular impresa que amb to humorístic comunica a la vila la mort de Sa Majestat Carnestoltes, indicant-ne les causes i el lloc i hora de l’Enterro.

Una falsa capella ardent és muntada a l’Ajuntament per presentar les despulles del Rei Carnestoltes, la tarda del Dimecres. Just abans de cremar les restes d’en Carnestoltes, es llegeix el seu Testament, un discurs humorístic en el qual revisa la vida del poble i la setmana de Carnaval que acaba de passar. Un cop acabat l’Enterro, es realitza un castell de focs artificials.

La Xatonada (un sopar protagonitzat per una amanida amb salsa xató, seguida de truita de botifarra i coca de llardons) es menja tradicionalment a les cases familiars i a les entitats durant el Carnaval de Sitges. El xató és el nom d’una salsa elaborada amb alls, ametlles, nyores, pebre vermell, bitxo, oli, sal, vinagre (i seitó opcionalment), que acompanya una amanida d’escarola amb seitons, bacallà dessalat i esqueixat i olives. 

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals

L'Ajuntament de Sitges és el responsable de l'organització del Carnaval, de la seva dotació i administració econòmica, de la seva seguretat, de la prestació de la infraestructura municipal. Per poder assegurar-ne l’organització (que compta amb un protocol precís), delega aquestes funcions en una Comissió Municipal de Carnaval.

L’Ajuntament, a proposta de la Regidoria de Tradicions i Festes, nomena un president/a amb mandat de dos anys renovable una vegada, que tria el seu equip de col·laboradors i forma així la Comissió Municipal de Carnaval. Aquesta inclou, a banda del president o presidenta, un/a sotspresident/a, un/a tresorer/a, un/a secretari/a (escollit/da per la regidoria de Tradicions i Festes entre els seus treballadors), uns vocals (3 vocals proposats per la Societat Recreativa el Retiro, 2 vocals proposats pel Casino Prado Suburense, 1 vocal proposat per l'Associació Grup Independent, 1 vocal proposat per les colles del Club Natació Sitges i de Cases Noves i fins a 4 vocals proposats pel president/a) i col·laboradors.

Aquesta Comissió Municipal de Carnaval, conjuntament amb els representants de les entitats, programa i organitza els actes que l’Ajuntament ha assumit institucionalment; representació dels personatges del Rei Carnestoltes i de la Reina, balls a l’envelat i a la cloenda i rues, així com les activitats proposades per entitats privades i que es volen incloure en el programa. A més a més, gestiona el pressupost, impulsa noves iniciatives per tal que el Carnaval quedi més lluït, col·labora amb els cossos sanitaris i de seguretat, temporalitza la participació dels grups al Cap de la vila, dissenya i tria el suport gràfic i publicitari de la festa (programa, pòsters, etc.), tenint cura de la seva imatge i continguts, etc.

Per una altra banda, les principals entitats (El Retiro, El Prado, els Independents i el Club Natació Sitges) tenen les seves pròpies Comissions de Carnaval, que organitzen les comparses que participen a les rues i es reuneixen amb la Comissió Municipal de Carnaval. 

Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social relacionades

Casals i ateneus al Penedès , Carnaval de Vilanova i la Geltrú (ANTIC)

Participants/Executants

Carnestoltes i la Reina del Carnaval: persones disfressades que representen aquests dos personatges, acompanyats cadascú de la seva comparsa. El sobrenom del Carnestoltes és diferent cada any, però en tractar-se d’un monarca, és sempre precedit del títol “Sa Majestat [...]”.  Carnestoltes encarna la simbolització de la festa; la disbauxa, sàtira, abundància, alegria, picaresca, inversió, transgressió, etc. Però al mateix temps, encarna la màxima autoritat de la vila durant la setmana del seu regnat i per això dicta normes estrafolàries, mana i ordena tota mena de disbarats i espera que els sitgetans l'obeeixin, que per això és «el rei dels poca-soltes».

Les colles de les entitats de la vila presenten a la Regidoria la seva candidatura per a la  representació d’en Carnestoltes o de la Reina. Seguidament es forma un jurat de 8 persones per a l’elecció (consensuada i si no per votació) dels personatges. Cadascuna compta amb 1 vot: el Regidor/a competent, el President/a de la Comissió Municipal del Carnaval, un representant de la Societat Recreativa El Retiro, un representant del Casino Prado, un representant del Grup Independents, un representant del Club Natació i Cases Noves, tres persones independents (alienes a l'organització del Carnaval) de reconeguda vàlua i experiència en les arts escèniques o teatre, espectacles de carrer, coreografia, escenografia, producció tècnica d'espectacles, cultura popular en el seu vessant festiu, i/o coneixements similars, consensuats entre la Comissió i la Regidoria competent o escollits per majoria simple.

Entre 2200 i 3000 participants (de les colles) surten a les rues del diumenge i del dimarts. Cada colla ha de tenir entre 25 i 100 participants disfressats.

A les rues infantils del carnaval, no es permet que surtin els menors de 3 anys.

Molts turistes participen també del Carnaval, no només com a espectadors sinó com a actors d’alguns esdeveniments, fent per exemple de ploraneres pel seguici del Carnestoltes abans del seu Enterro (acte per al qual no és necessari ser part d’alguna entitat).

Costureres, dissenyadors (per a les disfresses), carrossaires (el terme inclou tots els socis de les entitats que poden ajudar a muntar una carrossa: dibuixants, fusters, lampistes, pintors, etc.), tractoristes (per tirar de les carrosses).

Músics (de xaranga): conjunt d’instruments de vent que acompanya les rues i comparses, llogat per les entitats

Força pública (Policia Local, Guàrdia Civil, Mossos d’Esquadra) per garantir l’ordre, la circulació i impedir incidents.

Serveis de prevenció i assistència (Bombers, Creu Roja, Col·lectius de Voluntaris), en previsió d’incidents com desmais, comes etílics o lesions accidentals.

Brigades d’obres i serveis municipals, per al muntatge i desmuntatge d’escenaris, delimitació dels espais de la festa (amb cintes i tanques), muntatge dels balls o envelat a la via pública, d’instal·lacions per a les retransmissions de la televisió, fixació dels elements ornamentals pels carrers.

En total més de 1100 efectius, entre Policia Local, Mossos d'Esquadra, Protecció Civil, Bombers de la Generalitat, Bombers Voluntaris, el Servei d'Emergències Mèdiques i Creu Roja.

Comissió Municipal de Carnaval: Grup de persones encapçalades i escollides per un president, que reben l'encàrrec de dirigir el Carnaval (organitzar els actes, etc).  

Precisions ús i funció

El Carnaval de Sitges, com els altres, és un patrimoni cultural immaterial que, dins d’un marc festiu, lúdic i estètic, conté característiques transgressores com les disfresses sensuals, eròtiques, o de sàtira envers l’Església i les autoritats i,  al mateix temps, un component fort d’integració; no només per la integració del col·lectiu LGTBI, sinó també per la integració dels nouvinguts, que poden participar sense restriccions als actes del Carnaval independentment del temps que portin vivint a Sitges. 

Interpretació [ètic]

Significació simbólica/socioeconòmica

Celebració , Festa popular

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica

Significació simbòlica

El Carnaval simbolitza una època de regeneració, lligada als cicles agrícoles. Una mort simbòlica que permet la renovació del cosmos, un combat cosmogònic entre el bé i el mal, un moment de caos i d’inversió de les normes per poder tornar a imposar l’ordre. “[El Carnaval] representa i dinamitza la societat que el celebra, posa en qüestió les seves normes, posa en evidència els seus conflictes i les seves contradiccions. No hi ha Carnaval ni festa sense transgressió de qualsevol ordre, la festa comporta en si mateixa un grau de dissidència i, per tant, constitueix un exercici espontani de llibertat individual i col·lectiva”. [Fornés i Garcia 2006: p.14]

Existeix un esperit transgressor comú a tots els carnavals, però en el cas del de Sitges s’ha cristal·litzat al voltant de certs col·lectius, sobretot els col·lectius homosexual, transvestit i transsexual: protagonitzen bona part de la festa, amb les seves disfresses transgressores i provocatives, les festes privades organitzades en els bars i discoteques, etc. “Aquesta reversibilitat festiva dels sexes fa que aquestes celebracions funcionin com espais de llibertat per a col·lectius habitualment marginats a causa, precisament, de la seva condició crònicament transgressora de les normes sexuals dominants, com és el cas de la comunitat gai que ha fet seus Carnavals com el de Sitges” [Manuel Delgado, “La festa a Catalunya, avui”, 1992].

 

Significació socioeconòmica 

Sitges rep, durant el Carnaval, centenars de milers de visitants. Jordi Cubillos, en el seu llibre “Sitges, el Carnaval” (2006), calcula les despeses aproximades de cada comparser per al Carnaval: gairebé uns 600 euros (entre la disfressa, l’aportació econòmica per a la carrossa, el cartró del Quinto, les xatonades i begudes). Per altra banda, la despesa ronda els 200.000 euros per part de la Comissió Municipal. Podem doncs calcular que el Carnaval de Sitges representa un moviment intens de diners, però sobretot una inversió important per a la vila. 

Salvaguarda

Transmissió

La transmissió de la festa de Carnaval s’assegura principalment per l’afició, l’alegria i la catarsi que procura aquella setmana de gresca. Aquesta afició pel Carnaval té diverses vies: la primera passa a través de la família, amb els pares que disfressen les seves criatures des de ben petits, acompanyant-los a les rues infantils per exemple. Una altra via és l’obertura dels actes de Carnaval als forasters que resideixen a Sitges, que gaudeixen de la possibilitat d’integrar-se immediatament a la festa, participant a les rues, al seguici de les ploraneres, als sopars, als balls i a altres propostes. 

Viabilitat / Riscos

El Carnaval de Sitges presenta una molt bona vitalitat, amb molta participació ciutadana (i forastera) i una organització oficial (Comissió) eficaç. De moment no presenta cap risc en quant a la seva conservació com a patrimoni cultural immaterial. 

Valoració de l'individu / grup / comunitat

Segons els/les sitgetan(e)s, el seu Carnaval està funcionant molt bé, amb un bon ambient, tot i les rivalitats internes (entre diverses entitats) i externes (competència amb el Carnaval de Vilanova i la Geltrú). Algunes colles es queixen de certes mesures de seguretat, com les tanques al llarg del recorregut de les Rues, que en reforcen l’espectacularitat però a costa de l'espontaneïtat i el contacte amb el “públic”. 

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial

Cap

Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió [text lliure]

El Carnaval de Sitges es retransmet per la televisió autonòmica, per cadenes d’àmbit estatal i sobretot per la cadena local Maricel Televisió.

L’associació cultural “Finestra oberta” organitza un concurs de fotografies sobre el tema del Carnaval de Sitges i organitza posteriorment una exposició de totes les obres presentades. 

Informació tècnica

Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades

Dificultat per establir contactes amb l’Ajuntament, amb la Comissió de Carnaval i amb  diferents entitats, que no responen als correus e-mail.

Facilitat per a obtenir informacions de diferents sitgetans i sitgetanes, de naixement o d’adopció. 

Informants

Mia Muntané

Investigadors

Van den Bogaert, Alice

Redactor/a de la fitxa

Van den Bogaert, Alice

Data de realització

08/04/2017 12:00 AM

Actualitzacions de la fitxa

08/04/2017 12:00 AM

Projecte/Recerca

Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès