Ball de les gitanes
Àmbit

Representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals

Imatge de presentació

Identificació

Codi

IP-4-0008

Tipus d'element

Dansa , Ball popular

Nom propi de l'element

El ball de les gitanes

Grup i/o comunitat

Els integrants dels diferents grups de ball de Sitges, Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès; així com tots els nadius i forans que participen com a espectadors.

Idioma d'expressió / Variant dialectal

Català Central

Breu descripció

El ball de les gitanes és una dansa processional comuna als seguicis festius de la Catalunya Nova i que s’ha conservat viva únicament al Penedès. D’origen pagà, un grup d’homes i dones balla al voltant d’un pal amb cintes emulant un antic ritual relacionat amb la floració i la celebració de la nova vida que reneix al maig després de l’hivern. En aquesta dansa també s’hi reciten versos de caire satíric. Apareix documentada per primera vegada a la ciutat de Tarragona el 1577 i a partir d’aquest moment anirà apareixen al llarg dels segles a diverses poblacions de la Catalunya Nova arribant viva fins al dia d’avui. La dansa consisteix a trenar i destrenar les cintes al voltant del pal que subjecta un membre anomenat estaquirot i d’una altra dansa, de caràcter més sensual, on els balladors i les balladores ballen entre sí. Els versos, si bé abans tractaven clixés de la vida suposadament gitanesca (la venda ambulant per exemple), com encara conserven a Sitges, ara, gairebé en totes les poblacions, tracten temes d’actualitat (política, economia, societat, etc.) Al llarg del segle XIX aquest ball va anar desapareixent arreu del territori i durant el segle XX és pràcticament inexistent a excepció de les tres poblacions penedesenques i en alguna altre població on apareix puntualment i de manera no significativa. A partir de la reinstauració de la democràcia i amb el rebrot de la cultura popular aquesta dansa és recuperada o bé incorporada de nou a moltes poblacions arribant a les 47 colles que hi ha a l’actualitat arreu de Catalunya (segons dades de l’Inventari de Danses Vives de Catalunya que realitza l’Esbart Català de Dansaires). Aquesta fitxa es centra en les 3 poblacions de Catalunya que han conservat aquest ball al llarg del segle XX i que han servit de model i inspiració per a la recuperació d’aquesta dansa a Catalunya: les poblacions penedesenques de Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i Sitges. En el cas de Sitges, on hi ha dues formacions, es tracta el grup de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges per conservar més elements tradicionals.

Data identificació

02/03/2020 11:28 AM - 18/08/2020 11:29 AM

Localització

Descripció de la localització

Els balls de les gitanes es troben formant part dels seguicis festius de les diverses poblacions on pertanyen, ballant pels carrers i places per on transcorren les cercaviles i processons. Per veure l’actuació complerta (tota la part de ball i versos) s’ha d’anar a les diverses mostres de lluïment que fan aquestes poblacions durant la festa major.

En el cas de Vilafranca es pot veure al damunt de l’empostissat que es col·loca a la plaça de la Vila per a l’exhibició folklòrica del dia 31 d’agost al migdia.

A Vilanova al damunt de l’empostissat que es col·loca a la plaça de la Vila per l’exhibició folklòrica del dia 5 d’agost a la tarda.

A Sitges es van alternant les actuacions en dos espais: un any es pot veure a l’Hort de Can Falç, i l’altre a l’Hospital, en el marc de l’exhibició de lluïment dels diversos balls al migdia del 23 d’agost .

Georeferenciació

Datació

Data de realització

01/01/1000 12:00 AM - 01/01/1000 12:00 AM

Periodicitat

Anual

Descripció de la data de realització / periodicitat

Es pot veure el ball de les gitanes a Vilafranca, Vilanova i Sitges en el transcurs de les cercaviles i processons que es realitzen durant les festes majors d’aquestes poblacions.

A Vilafranca el 29, 30 i 31 d’agost (festa major en honor a Sant Fèlix màrtir).

A Vilanova i la Geltrú el 4 i 5 d’agost (festa major en honor a la Mare de Déu de les Neus), a les festes de Sant Pere del barri de Baix a mar (dissabte més proper al 29 de juny, Sant Pere, a la tarda. En el cas que sant Pere sigui un dilluns, la celebració es fa el diumenge 28).

A Sitges el 23 i 24 d’agost (festa major en honor a Sant Bartomeu) i el 22 i 23 de setembre (festa major en honor a Santa Tecla).

Descripció (Àmbit 2 o Àmbit 4)

Descripció general

El ball de les gitanes és una dansa de cintes les quals estan subjectades a dalt de tot d’un pal que aguanta un membre del grup. Aquest pal no està fixat al terra, com passa en balls similars d’altres països. El fet que a Catalunya el ball formi part d’un seguici festiu processional, i per tan hagi d’avançar al ritme que marca la cercavila o processó, determinen aquest fet.

Apareix documentat al Penedès històric per primera vegada a la vila de l’Arboç el 1770, el 1805 a Vilafranca del Penedès,  a Vilanova i la Geltrú el 1845, a Sitges el 1847, al Vendrell el 1850, a Sant Quintí de Mediona el 1853 i a Sant Pere de Ribes el 1892.

L’essència del ball és molt senzilla: és qüestió de trenar i destrenar les cintes al voltant del pal sense que aquestes s’entortolliguin. Amb els anys s’hi han anat afegint nous elements que han donat més complexitat al ball, com poden ser més parts coreogràfiques, la inclusió d’una part teatral (en forma de versos satírics) i que han acabat configurant el ball tal i com es coneix avui dia. 

Els 3 grups penedesencs que són tractats en aquest fitxa, i que d’una manera més o menys continuada han estat els únics que s’han conservat al llarg del segla XX a Catalunya, comparteixen molts elements en comú tot i que cada grup té unes característiques i trets identitaris propis.

Els grups els integren un mínim de 12 persones (necessaris per fer el ball complert) tot i que tots disposen de suplents per anar fent relleu entre els balladors i així anar més descansats. Els grups estan organitzats de la següent manera per desplaçar-se pel carrer:

-a Vilanova encapçala la formació el majoral, seguit de 8 gitanes formades en 2 files verticals amb l’estaquirot al mig (és la formació de cintes), a continuació els 3 gitanos i darrera d’aquests la formació de grallers. Tanca el grup 4 gitanes més que descansen.

-a Sitges al davant hi van 2 gitanos, després 8 gitanes formades en 2 files verticals amb l’estaquirot al mig (dues gitanes de la fila van per davant del pal i les altres dues per darrera; és la formació de cintes), després 2 gitanos més, la formació de grallers, i darrera d’aquests la resta de membres que descansen (4 nois i 8 noies).

-a Vilafranca al davant del grup hi ha el capità, seguit pels 2  galerons, a continuació dues parelles de gitanos i gitanes en una fila horitzontal, l’estaquirot i dues parelles de gitanos i gitanes més també en una fila horitzontal (que és la formació de cintes), els segueix la resta de membres que descansen (2 parelles) i finalment els grallers.

COREOGRAFIA

La coreografia existent als 3 grups és similar. Tot i que la interpretació és diferent els 3 grups coincideixen en 4 parts o motius coreogràfics:

-entrada: el grup avança saltant en formació.

-ball de cintes: pròpiament és el ball que es fa entrellaçant les cintes del pal. Aquesta part té dos moviments coreogràfics que es poden alternar entre ells: un 1r moviment on tots els balladors (8 persones), en formació de rotllana, entrellacen les cintes al voltant del pal; i un 2n moviment en que la formació de rotllana es divideix en dos grups (de 4 persones cadascun) i entrellacen les cintes entre sí.

-ball de galerons: dansa amb un aire de jota, de caràcter improvisat i amb connotacions sexuals en la que els homes interrelacionen amb les dones. Es balla fora del grup que porta les cintes.

-sortida: el grup avança saltant en formació, sortint de l’espai on han fet el ball de cintes o el ball de galerons.

La música que utilitzen les 3 colles és pràcticament la mateixa. La diferència que hi ha és amb la quantitat de repeticions de les diverses frases musicals i alguna variació d’aspecte tonal. Tan Vilanova com Sitges tenen un valset introductori al ball de cintes molt característic dels 2 grups i que no existeix a Vilafranca. Sitges compta també amb una música que no és pròpia del ball però que amb la represa de 1977 hi és afegida: una peça anomenada la bolangera, i que ja havia estat incorporada a l’estructura del ball en la versió que en feia el grup de Coros y Danzas local durant la dictadura franquista. 

La música en les 3 poblacions és interpretada per una formació tradicional de gralles i timbal.

PERSONATGES

El ball està integrat per un seguit de personatges que es poden veure en acció bàsicament durant la representació del ball parlat, tot i que també es veuen alguns trets mentre el ball evoluciona durant les cercaviles i processons. Aquests personatges són:

CAPITÀ, MAJORAL o GITANO GROS

El capità a Vilafranca, el majoral a Vilanova o el gitano gros a Sitges és qui mana la colla i qui fa la presentació del grup davant el públic. En la part parlada a Sitges i Vilanova és qui dóna la resposta a les gitanes i a Vilafranca és qui va guiant totes les parts coreogràfiques i qui anuncia les part de ball que es faran.

A Vilanova se’l diferencia perquè porta un barret negre de roba i acostuma a anar a la part de davant del grup.

A Vilafranca és qui encapçala el grup i qui porta, per assenyalar l’inici de la música i el ball, unes xurriaques (vara de fusta amb una trena de cuir al seu extrem que serveix per a pegar als animals).

A Sitges només el podem reconèixer durant la interpretació del ball parlat ja que és qui dóna la rèplica a les gitanes. Vesteix igual que els altres gitanos i durant les cercaviles i processons no exerceix cap funció relacionada amb el seu paper. En l’actualitat aquest paper i els seus versos ha quedat repartit entre 3 gitanos del grup, que s’alternen el personatge durant la interpretació del ball parlat.

ESTAQUIROT

És el personatge més important i més sacrificat ja que és qui aguanta el pal i totes les batzegades que fan els balladors i balladores al trenar les cintes.

GALERONS

Són els que ballen al voltant del pal sense cinta (pel costat del grup que porta cinta). A Sitges i Vilanova són els nois del grup però a Vilafranca, des del 2001, és una parella mixta (fins a 1999 era ballat per 2 nois). Tenen un ball específic que ballen amb les persones del pal.

GITANES

Les gitanes ballen amb les cintes del pal. Els seus parlaments acostumen a ser petits monòlegs, mentre que la resposta que reben del gitano o del majoral habitualment és més curt.

GITANOS

En aquest cas només parlarem de Vilafranca ja que és l’única població on el ball és mixt. Ells són qui ballen amb les cintes del pal. Tenen una parella establerta que és a qui respondran durant el ball parlat.

VERSOS

No se sap amb certesa en quin moment la paraula és introduïda a la dansa, però les primeres referències escrites són de mitjans segle XIX a Vilafranca. Els primers reculls de versos dels que tenim constància són de les poblacions de Vilafranca i Sitges a principis del segle XX, uns parlaments que ja formaven part de la tradició oral i que de ben segur són anteriors al seu recull.

El grup de Vilafranca en el transcurs de les cercaviles i processons reciten una quarteta precedida per un crit documentats a finals del segle XIX i que no s’ha deixat de dir pels carrers de la població.

Abans de començar a ballar un membre del grup crida “Gitanilles!” i els balladors i el públic que els mira responen ben fort: ”Eh!”, per acabar, aquets mateix membre, dient la quarteta més coneguda dels vilafranquins i que al 1900 sortia publicada a la premsa d’aquesta manera:

“Esto sí que son quitanas

todas de mi condición

por nuestras culpas y erradas

vamos a fer el cordón”.

Actualment aquest vers ha patit una catalanització i es diu així:

“Aquestes sí que són gitanes,

gitanes de condició,

i per nostres culpes i errades

us desfarem el cordó.”

Aquest darrer vers va canviant-se en funció de la part de ball que es faci (anem a fer un cordó, ballaran els galerons, etc.) i a vegades també s’improvisa una quarteta totalment nova. Aquesta quarteta precedida pel crit de “gitanilles” és un dels trets identitaris de les gitanes de Vilafranca.

Els altres 2 grups no disposen d’un element a nivell de versos com aquest i tampoc diuen cap vers durant les cercaviles i processons.

A diferència de l’estil que tenen els balls de diables (amb un llenguatge pujat de to i ple d’insults), els versos de les gitanes no són tan ofensius de forma. Si bé la crítica hi és, la manera com diuen les coses i el llenguatge que utilitzen, són més polits.

Dels 3 grups només 2 (Vilanova i Vilafranca) canvien el contingut anualment mentre que Sitges repeteix uns versos antics recollits a la població. De fet el grup de Vilanova fins fa 10 anys no actualitzava els versos i seguia, com a Sitges, una versió antiga. No és el cas de Vilafranca que com a mínim des dels anys 40 del segle XX hi ha reculls de versos escrits expressament pel grup (cal fer constar però, que en les dècades del 80 i 90 el fet de dir versos era una cosa gairebé residual, i generalment sols deien la quarteta clàssica del “gitanilles” o repetien algun vers de dècades anteriors).

La temàtica dels versos és variada i va en funció del que hagi passat a la vida social, política i cultural de la població i del país. Sempre tenen un to satíric i es parteix de la crítica per fer humor. Amb el pretext de parlar de la vida gitanesca, les noies expliquen les seves experiències i pensaments i sempre són respostes per un gitano (a Sitges i Vilanova és el Majoral, però a Vilafranca és la seva parella).

A l’hora d’escriure els nous versos Vilafranca procura seguir la mètrica popular catalana (quartetes heptasíl·labiques, rimant com a mínim el segon amb el quart vers) i Vilanova fa servir una mètrica lliure. Els versos de Sitges segueixen la mètrica catalana popular.

MODELS

En el moment d’analitzar el ball complert (l’execució de la part dansada i els versos) i segons la formació dels grups es pot apreciar, a grans trets, 2 tipus de models històrics classificables de la següent manera: el model Garraf i el model Vilafranca. El model Garraf seria aquell en què el ball està integrat per balladores femenines a les cintes i la interpretació dels versos es fa a la part inicial de la dansa, i el model Vilafranca seria l’integrat per balladors i balladores a les cintes (ball mixt) i la interpretació dels versos aniria intercalat durant la dansa.

ESTRUCTURA DEL BALL: COREOGRAFIA I VERSOS

Els 3 grups tenen una estructura on la part del ball i els versos està clarament definida. Aquesta estructura que es detalla a continuació pertany al moment en què es realitza el ball complert, en l’actuació de lluïment, que acostuma a tenir lloc una vegada durant les respectives festes.

SITGES

-Entrada.

-Vers del majoral de presentació.

-Passada + vers d’una gitana  i resposta del majoral (es repeteix 8 vegades que són les gitanes que hi ha al pal).

-Passada + vers de l’estaquirot presentant el pal per ballar.

FER L’ENTRAMAT DE CINTES

-Valset d’entrada (per anar a buscar les cintes al pal) + trena (trenar les cintes al pal).

-Trenilla (trenar les cintes en grups de 4 fora del pal).

-Trena (trenar les cintes al pal).

-2 balls de galerons.

DESFER L’ENTRAMAT DE CINTES

-Valset d’entrada + trena (destrenar les cintes al pal).

-Trenilla (destrenar les cintes en grups de 4 fora del pal).

-Trena (destrenar les cintes al pal).

-Sortida/salutació al públic.

NOTA: el que en aquesta descripció s’ha definit com a trenilla, els balladors actuals en diuen bolangera, que és el nom de la peça musical i que ha acabat substituint el nom original de la part coreogràfica.

VILANOVA

-Entrada.

-Vers del majoral de presentació.

-Passada + vers d’una gitana  i resposta del majoral (es repeteix 8 vegades que són les gitanes que hi ha al pal).

-Passada + vers de l’estaquirot presentant el pal per ballar.

FER L’ENTRAMAT DE CINTES

-Valset d’entrada (per anar a buscar les cintes al pal) + trena (trenar les cintesal pal).

-Cordó (trenar les cintes en grups de 4 fora del pal).

-Trena (trenar les cintes al pal).

-2 balls de galerons.

DESFER L’ENTRAMAT DE CINTES

-Valset de sortida del pal + trena (destrenar les cintes al pal).

-Cordó (destrenar les cintes en grups de 4 fora del pal).

-Trena (destrenar les cintes al pal).

-Sortida/salutació al públic.

VILAFRANCA

 -Entrada.

-Vers del capità de presentació.

-Vers de l’estaquirot.

-Vers de la gitana 1a i resposta del seu gitano.

FER L’ENTRAMAT DE CINTES

-Cordó (trenar les cintes al pal).

-Trena (trenar les cintes en grups de 4 fora del pal).

-Cordó (trenar les cintes al pal).

-Vers del capità

-3 balls de galerons.

-Versos dels galerons.

DESFER L’ENTRAMAT DE CINTES

-Cordó (destrenar les cintes al pal).

-Vers de la Gitana 2a i resposta del seu gitano.

-Trena (destrenar les cintes en grups de 4 fora del pal).

-Vers de la Cordonera (Gitana 4a) i resposta del seu gitano.

-Cordó (destrenar les cintes al pal).

-Vers final del Capità.

-Sortida/salutació al públic.

VESTUARI

El vestuari que fan servir els tres grups és un altre tret identitari d’aquest ball. Sobretot en l’aspecte femení ja que trenca amb el que és habitual en els balls tradicionals penedesencs on la presència masculina impera. Poques danses tradicionals de la zona compten amb la presència d’un vestuari femení (encara que antigament fossin homes vestits de dona) i aquest fet aporta al conjunt un element que el diferencia d’altres grups. Dit de passada, aquest fet va permetre que les primeres dones a participar en aquests balls processionals a la zona del Penedès, a la segona meitat del segle XX, ho fessin precisament al ball de les gitanes, obrint així un camí perquè les dones es poguessin anar incorporant a diversos grup de cultura popular que no es començarà a normalitzar fins a la dècada dels 80.

A Vilanova el vestuari dels nois consta de camisa i pantalons blancs, camals vermells amb cascavells, faldellí vermell  amb dos vions negres paral·lels (cosits seguint la costura del faldellí, com una “U” allargada de la base), faixa negre, armilla negre, mocador florejat al cap i espardenyes negres. El majoral, al cap, porta un barret negre amb dos clavells i el seu faldellí és de color negre amb dos vions vermells paral·lels (cosits seguint la costura del faldellí, com una “U” allargada de la base).

Les noies porten una faldilla llarga florejada, i a sota en porten una altre de color o florejada, i sota d’aquestes dues els enagos; també porten davantal, brusa de color, mocador ample amb serrells a tall de mantó subjectat amb una agulla de pit i dos clavells al cap (un de color vermell i l’altre blanc), arracades i espardenyes negres. El dia 5 (Mare de Déu de les Neus) porten al pit un ramellet de flors naturals.

A Sitges el vestuari dels nois consta de pantalons i camisa blancs, camals vermells amb picarols, faldellí vermell amb dos vions blancs paral·lels a la part inferior resseguint tota la vora , faixa negre, mocador florejat de seda creuat al pit, mocador florejat al cap i barret negre.

Les noies porten mitges blanques, com a faldilla enagos blancs decorats a la part inferior amb motius geomètrics fets amb cintes de colors i flors de roba, davantal vermell, camisa blanca de màniga llarga arremangada, mocador florejat de seda creuat al pit, al cap barret cònic de color blanc decorat amb flors de roba com la dels enagos i ribetejat amb una cinta de color. Tots els components del grup porten espardenyes amb un envetat especial de color vermell i blau.

A Vilafranca els nois porten pantalons i camisa sense coll de color cru. A la camisa hi porten unes flors fetes amb vetes de diferents colors. Porten també camals amb cascavells, faldellí, faixa lila, mocador al cap i espardenyes negres. El faldellí del galeró és de color cru amb un vió blau cosit a la part inferior. El mocador del cap i els camals també són de color blau. Els gitanos porten els camals i faldellins uns de color blau marí i els altres vermell. El mocador del cap és llis i de diversos colors. El capità i l’estaquirot porten camals, faldellí i mocador al cap de color negre. A part també porten un farcell negre creuat a l’espatlla.

Les noies porten faldilles llises de diversos colors amb flors fetes de veta cosides al damunt, enagos i pantalonets blancs, cosset de diversos colors i formes (alguns van cordats al davant i d’altres al darrera, els colls no són tots iguals, etc), arracades i flors al cap.

Tots els membres porten lligades als braços unes vetes de colors que pengen.

Història i transformacions de l'element

Els orígens d’aquesta dansa són incerts i la majoria d’estudiosos tendeixen a vincular-la a antics rituals pre-cristians relacionats amb el culte a la natura, a l’època de la floració, quan la nova vida reapareix després de la inactivitat de l’hivern.

No és una dansa exclusivament de Catalunya. A la península ibèrica es troben nombrosos exemples; també en països de l’arc mediterrani, a molts països europeus, i per tot el continent americà.

La primera referència que amb la denominació de ball de les gitanes trobem a Catalunya és de l’any 1601 a Tarragona. Però existeix una referència anterior del 1577 a Tarragona també, que podria ser aquest ball amb un altre nom: “Jochs de bomianes”. El mot “bomianes” és una manera arcaica d’anomenar els membres de l’ètnia gitana arribats a les nostres terres al segle XV i per aquest motiu es creu que podria ser el mateix ball que 24 anys més tard hauria canviat el nom cap a l’actual.

Una de les teories existents sobre perquè aquesta dansa rep el nom de gitanes, entroncaria directament amb aquesta referència de bomianes, ja que es creu que hi podria haver una relació amb la vestimenta i la comunitat gitana. El fet d’un vestuari colorista i extravagant contribuirien a crear aquesta relació entre el ball i la comunitat gitana en segles anteriors. Però no deixa de ser una teoria sense massa referències que la puguin recolzar ja que el gran gruix de descripcions les tenim del segle XIX quan el ball ja portava més de 200 anys, que sapiguem, a les nostres festes. El dibuix que el senyor Albinyana de Reus fa a mitjans de segle XIX del ball amb dues noies que porten unes faldilles molt coloristes, descripcions que a Vilafranca al segle XIX les noies del ball anaven amb faldilla llarga de colors ben virolats, etc, podrien recolzar aquesta teoria sobre l’origen del nom del ball.

Les referències del ball a la Catalunya Nova des d’aquesta primera data de 1577 aniran augmentant amb el pas dels segles i ampliant-se territorialment fins tenir presència a pràcticament totes les festes del model festiu Penedès-Camp de Tarragona, arribant també a les comarques del Priorat i Segrià.

Durant el segle XVII trobem referències d’aquest ball a Tarragona (1604, 1617, 1634, 1654, 1664, 1695), Reus (1687) i Montbrió del Camp (1698).

Durant el segle XVIII apareixen referències a més poblacions: Reus (1725 i 1792), la Selva del Camp (1734 i 1737), Valls (1712, 1714 i 1791), Cervera (1701, 1703, 1724 i 1739), Arboç (1770) Tarragona (1706, 1722, 1755, 1765, 1779, 1785) i Bellpuig d’Urgell (1-716).

Al segle XIX les referències del ball augmenten considerablement. El trobem a Reus (bona part del segle XIX), la Selva del Camp (1816), Riudoms (1851, 1861), Prades (a finals de segle), Falset (1884), Sant Pere de Ribes (1892 i 1893), Tarragona (1804, 1833, 1844, 1846, 1876, 1877), Mont-roig del Camp (1816), Ulldemolins (1885), el Vendrell (1850, 1851, 1879), Montblanc (1816), Arboç (1846, 1863, 1876, 1898, 1899), Vilafranca (1805 i nombroses aparicions al llarg del segle), Torredembarra (1850), Sant Quintí de Mediona (1853, 1872), Vilanova i la Geltrú (1845 i diverses aparicions més), Sitges (1847 i diverses aparicions més), Lleida (1846, 1864, 1865, 1877, 1896)

A principis del segle XX molts dels grups que hi havia hagut al segle XIX ja no sobreviuen al canvi de segle i molts dels que ho fan acabaran desapareixent abans de la guerra: Sant quinti de Mediona (1927, 1928 i possiblement algunes altres referències anteriors), Arboç (1901, 1902, 1903, 1906 i 1908), Reus (alguna aparició escadussera fins el 1929). També cal dir que apareixen grups nous però de manera molt puntual: Poboleda (1916), Alcover (1904, 1908, 1942), , Vallmoll (1931, 1935). Les poblacions com Vilafranca. Vilanova i Sitges conservaran el ball durant tot el segle amb alguns alts i baixos que tot seguit veurem.

A partir dels anys 80 del segle XX (en una primera fase) i a partir del 2000 (en una segona fase)i participant de la revitalització que la cultura popular viu arreu del territori aquest ball es torna a ballar en poblacions que l’havien perdut. Així, per exemple trobem que el ball es reintrodueix a poblacions com Sant Pere de Ribes el 1976, a Reus el 1982, a Tarragona i a Valls el 1985, al Vendrell el 1995, a l’Arboç el 2002, a Torredembarra el 2010, a Sant Quintí de Mediona el 2011, a Cervera el 2014 o a la Selva del Camp el 2015. Però també serà incorporat en poblacions on no hi havia una tradició anterior com un element per enriquir els seguicis festius de la seva població. Això passarà per exemple a Cubelles el 1996, a les Roquetes (Sant Pere de Ribes) el 2001, a Lavern (Subirats) el 2004, a Terrassa el 2014, a Sant Sadurní de Noia el 2015, a Igualada el 2018 o a Tàrrega el 2020.

Història del ball a Vilafranca

La primera referència del ball a Vilafranca és del 1805. 

Al 1806 sembla que hi podria haver hagut 2 balls. Torna a aparèixer el 1830 i fins a finals de segle va apareixent referenciat cada dècada amb un total de 22 referències. És cap a finals de segle (com a mínim des de 1884) que es dóna l’inici d’una singularitat única al país, i és que la comunitat gitana resident a la vila, assumeix el ball com a propi i el ballarà fins a l’any 1999.

Fins a la dècada de 1920 sabem que el ball estava compost exclusivament per homes i que els que interpretaven els papers femenins es transvestien de dona, però serà en aquests anys que el ball passa una època en que tots els seus membres van vestits d’homes. No serà fins a 1935 i de manera excepcional fins aleshores, que el ball actua amb dones a Barcelona però no a la festa major, i ja des de 1939 les dones, també de la mateixa família gitana, formaran part del ball.

Serà a l’any 2000 que deixaran de ballar per no trobar continuïtat a dins de la mateixa família, i per ocupar el buit, els Administradors de la festa conviden al grup de Vilanova. Però a l’any següent el grup reapareix totalment transformat i integrat per membres que no pertanyen a la comunitat gitana de la vila, o sigui, per paios i paies.

Tot i que conserven elements tradicionals de l’anterior grup, se’n van recuperar d’altres que havien desaparegut amb els anys, es va potenciar tota la vessant teatral del ball i dels versos i es va generar una nova estètica que volgudament els distanciava de l’etapa anterior.

Història del ball a Vilanova i la Geltrú

La primera referència del ball a Vilanova la trobem el 1845. Al llarg del segle XIX el trobarem citat assíduament i durant el principi del segle XX fins als anys 20 apareix documentat algunes vegades.

En tot aquest període el ball era interpretat per homes, la majoria d’ells disfressats de dones.

Després d’un període d’inactivitat i, potser motivats per la participació del ball de Vilafranca els anys 1952 i 1953, el 1954 torna a reaparèixer de la mà de Rafael Almirall Musté, qui ensenya el ball a les seves filles, gendres i altres parents. Aquest grup balla el ball fins el 1967.

A diferència del ball d’abans de la guerra, el senyor Almirall hi introdueix noies de veritat i les vesteix a l’andalusa (similar a l’estètica que feien servir les noies de Vilafranca des de 1939).

Del 1968 a 1973 es deixa de ballar. Després d’aquest període el ball torna a aparèixer a la festa major els anys 1974 i 1976 de la mà del grup de Coros y Danzas. Cal dir que el grup local de Coros y Danzas de la Sección Femenina incorpora aquest ball al seu repertori a la dècada dels 50 presentant-lo per exemple al Concurso Nacional de Coros y Danzas de España a la seva fase comarcal de l’any 1956, quan el grup estava integrat exclusivament per noies 

En aquests mateixos certàmens l’any 1974, a l’Hospitalet de Llobregat, van obtenir el premi a millor vestuari pel treball de recuperació de la vestimenta del “Ball de gitanes de Vilanova”, que recreava el vestuari propi del ball anterior a la guerra civil. Aquest mateix disseny és el que encara porten avui en dia. 

El ball no tornarà a sortir fins el 1980 tot i que l’any 1978 hi va haver un intent de tornar-lo a ballar que no va acabar quallant per manca de nois. Des de 1980 el ball no ha deixat de sortir sota la tutela de l’Agrupació de Balls Populars de Vilanova.

Història del ball a Sitges

Se’l troba ja documentat casualment el juliol del 1847, en les actes d’un judici per un altercat entre dues persones mentre s’assajava el ball.

Torna a aparèixer documentat per la festa major de 1853 i anirà apareixent de forma continuada durant el que queda de segle (fins a 1897 es troba documentat en 14 ocasions).

Durant el primer terç del segle XX i fins a la guerra civil el ball continua apareixent puntualment (documentat un total de 13 vegades). Al 1907 el ball pateix els efectes de l’època i la Comissió de Festes decideix suprimir-lo “por considerarlo ridiculo é impropio de un vecindario culto”.

Després de la guerra civil tornarà a aparèixer els anys 1940, 1941, 1942 i 1943, i és aquest any la última vegada que el ball es torna a interpretar encara amb homes disfressats de dona, esdevenint així l’últim grup que conservava aquesta característica (a Vilafranca al 1939 el ball ja surt a la festa major amb dones i a Vilanova ja havia desaparegut).

Després de la guerra el grup local de la “Sección Femenina”, dirigit per Jofre Vilà, incorpora el ball al seu repertori, amb alguna modificació (s’hi incorpora per exemple la música de “la bolangera” a la part de ball de la “trenilla”) que quedarà fixada en la represa de 1977.

Tot i que el 1947 hi ha un intent perquè el ball torni a sortir això no passarà fins l’any 1977, ara ja amb dones com ja havia passat a les altres poblacions.

El 1979 s’incorpora a la festa un altre grup, vinculat aquest a l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, dirigit per Jofre Vilà i amb el vestuari que utilitzava la Sección Femenina, però el 1981 es canvia per fer-ne un més fidel al vestuari del ball abans que desaparegués el 1943 i que amb algunes variacions encara perdura.

Processos i preparatius

Els diferents grups per tal d’estar a punt per actuar al carrer a les seves festes han de preparar una sèrie d’elements uns mesos abans. La part en la que inverteixen més temps és la relacionada amb la dansa, que és l’element més vistós d’aquests grups. També han d’assajar la part teatral, els versos, i en els grups de Vilafranca i Vilanova, a més els han d’escriure de nou, ja que pràcticament en renoven el contingut cada any. Com passa en altres balls parlats, l’actualització del versos està relacionada amb l’actualitat social de la població, per això podem trobar versos de reivindicació política, d’aspectes socials, culturals... Acostumen a tractar fets ocorreguts al país i a la població el darrer any. Els grups de Vilafranca i Vilanova tenen una estructura dramàtica que repeteixen cada any en la que renoven gran part del contingut, conservant alguns versos que repeteixen anualment, que podem tractar com a tradicionals o típics de cada colla. A Sitges els versos sempre són els mateixos que venen d’un recull fet a principis de segle XX.

A Vilafranca els assajos de ball comencen dos mesos abans (assajant dos cops per setmana) i en el cas que hagin entrat balladors nous avancen els assajos un mes. Els assajos es fan al pati de l’Escorxador municipal i són dirigits pel cap d’assajos, un membre del grup que assumeix el rol de mestre del ball i s’encarrega d’ensenyar als nous membres i pulir els detalls del ball de tots els balladors. Paral·lelament una comissió interna pensa i escriu els versos, que es comencen a assajar 3 setmanes abans de la festa, i que són guiats per un membre o exmembre del grup amb coneixements teatrals. Paral·lelament també, una comissió encarregada del material del grup, posa a punt tots els aspectes relacionats amb el vestuari, els complements i el pal.

A Vilanova comencen els assajos 3 mesos abans i assagen un dia per setmana a la plaça de Sant Antoni. Els assajos de ball són organitzats pels mateixos membres i a vegades algun exballador va als assajos per polir-ne algun aspecte. Al mateix temps un membre del grup escriu els versos nous contant amb la col·laboració de la persona encarregada de dirigir-los, que és un antic membre del grup i que és actor professional. Els versos els assagen un mes abans en algun local tancat i fan un assaig general al carrer. Per tenir a punt el vestuari, la responsable del tema de l’entitat, revisa i arregla el que segui necessari per tal que tot estigui a punt per les sortides de festa major.

A Sitges comencen els assajos vora Sant Joan. Comencen fent-ho un cop a la setmana però a partir del mes de juliol i durant l’agost en són 2. Ho fan al carrer, habitualment davant l’ajuntament però per circumstàncies externes a vegades ho fan en alguna altre plaça (per molèsties amb els veïns, obres, actes culturals…). També per poder assajar el ball en moviment van per diversos carrers de la vila. Els versos els assagen uns dies abans ja que cada any són els mateixos i coneguts per tots els seus membres. Algun cop els ha assajat algú de fora de la formació però habitualment ho fan entre els membres del grup. De posar a punt el vestuari se n’encarreguen el grup de cosidores de l’entitat, cosint i fent les reparacions necessàries perquè estigui en les millors condicions.

Paral·lelament a aquests processos d’assajos tots els grups revisen i arreglen si cal el vestuari del ball perquè estigui a punt. També el pal passa per una revisió per tal que estigui en perfecte estat i les cintes i flors que el decoren llueixin com cal. A Vilafranca cada any, uns dies abans de la festa major, posen vetes noves al pal i una floristeria local canvia el pom de flors de la part alta. A Vilanova les cintes i les flors les canvien quan les veuen malmeses, però cada any renten i planxen les cintes, i una floristeria local els arregla les flors del pal. Aquesta mateixa floristeria els fa uns ramells de flors naturals que les balladores porten a la solapa del vestit i que es posen a l'actuació de lluïment i durant la cercavila de renovació del vot del poble. A Sitges tampoc canvien les cintes cada any, només quan cal, però sí que les renten i planxen.

Uns dies abans de la festa major els 3 grups fan un assaig amb els músics que tindran durant les festes per tal d’acabar d’ajustar coses com poden ser els tempos de la música, el funcionament del ball a les cercaviles i processons o les seves intervencions durant el ball parlat.

Dedicació

El ball de les gitanes actua en el transcurs de les cercaviles i processons de les festes majors de la seva població.

En el cas de Vilafranca la festa major es fa en honor a Sant Fèlix Màrtir.

A Sitges hi ha dues festes majors: una en honor a Sant Bartomeu i l’altre en honor a Santa Tecla.

A Vilanova i la Geltrú la festa major es fa en honor a la Mare de Déu de les Neus i quan participen a les festes del barri de Baix a Mar la festivitat és en honor a Sant Pere.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris

Els diferents grups assagen al carrer i per tant no requereixen de cap tipus d’infraestructura excepte per l’assaig de versos de Vilanova que es fa en un espai tancat. Durant les festes, i en el moment d’exhibició del ball, tan ha Vilafranca com a Vilanova es munta un escenari perquè tots els grups hi actuin al damunt. Aquest escenari és instal·lat per part de l’Ajuntament de les respectives poblacions. A Sitges no és així ja que es fa a peu pla, però es posen cadires a l’espai d'actuació, com també passa a Vilanova perquè el públic assistent hi pugui seure. A les 3 poblacions també es munta un equip de so perquè els versos es puguin sentir millor.

Un element indispensable per poder fer el ball és el pal amb les cintes. El pal és l’element més icònic i identificable d’aquests grups. El de Vilafranca sempre s’ha caracteritzat per ser molt alt respecte als altres, en canvi el de Sitges i Vilanova és més petit i lleuger fet que permet a l’Estaquirot posar-se’l dins la faixa per poder avançar mentre les gitanes van trenant les cintes, cosa que no passa a Vilafranca.

El pal dels vilafranquins és una peça massissa de fusta de 3’5 metres i 25 centímetres de circumferència, coronada per una cubeta també de fusta de 10 centímetres d’alçada i 104 centímetres de circumferència on en el seu interior hi ha el pom de flors que corona el pal. Les cintes que surten d’aquesta cubeta medeixen uns 4 metres. No són cintes de setí sinó vetes i n’hi han dues de blanques, dues de verdes, dues de vermelles i dues de grogues.

El pal de Sitges és de fusta, d’una alçada de 2’65 metres coronada per una cubeta de fusta en forma de bol (de 62 cm de circumferència a la part més ample), amb clavells vermells de plàstic al seu interior i del mig en sobresurt una placa de fusta, com un escut, amb la silueta d’un castell, recordant l’antic castell de Sitges, i a l’altre banda, la silueta del drac. Aquesta cubeta, amb les flors i l’escut té una alçada aproximada de 37 centímetres. Sota de la cubeta hi ha una decoració feta amb cintes, un tram de 20 centímetres, on les cintes estan enrollades i subjectades al pal mitjançant uns petits claus, i per sota d’aquest embolcall surten les cintes per ballar que tenen una llargada de 5 metres. Les cintes són de setí, i n’hi ha 4 de blanques i 4 de blaves.

El pal de Vilanova també és de fusta. Té una llargada de 2’70 metres coronat per un ramell de clavells blancs i vermells d’uns 12 centímetres d’alçada. El pal té 18’5 centímetres de circumferència. Sota del ramell de clavells hi ha un tram de 25 centímetres amb cintes enrotllades i subjectades al pal des d’on, de la part inferior, surten les cintes per ballar. Aquestes són de setí, de color vermell i blanc, i tenen una llargada de 4’10 metres. En aquest tram de cintes del pal, també hi ha alguns clavells col·locats de forma dispersa. Més o menys a la meitat del pal, i en dos trams paral·lels de 19 centímetres de separació, hi ha 10 creus de metall (5 a cada fila) encerclant el pal.

Una altre de les característiques d’aquest ball és l’ús de castanyoles. A Vilafranca en porten tots els seus membres excepte el Capità i l’Estaquirot i els balladors les fan sonar sempre que sona la música.

A Sitges i a Vilanova l’ús de les castanyoles és el mateix: els nois en porten sempre, però les noies només quan fan el ball parlat. Després, durant les cercaviles i processons les noies ballen sense fer-les servir.

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals

El grup de Vilanova i la Geltrú és un dels balls que integren l’Agrupació de Balls Populars de Vilanova; el de Vilafranca no pertany a cap entitat i és el propi grup que està legalment constituït com associació cultural tot i que la propietat del material i del vestuari és de l’Ajuntament de Vilafranca; el grup de Sitges que es tracta en aquesta fitxa forma part de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

Cal tenir en compte però, que aquests 3 grups formen part dels seguicis festius oficials de les respectives poblacions i això significa que estan supeditats a les decisions i directrius que els mateixos ajuntaments, organitzadors de les festes o els protocols de la pròpia festa, els indiqui. 

Vilafranca

El grup de Vilafranca té personalitat juridica en forma d’associació cultural i s’organitza de forma assembleària. Aspectes com l’entrada de nous membres, la temàtica dels versos, etc, es parlen i decideixen en grup.

Existeix un petit grup format per 3 o 4 persones que porten la part més organitzativa (la gestió dels diners, les reunions amb l’Ajuntament de Vilafranca i els Administradors de la festa major, tràmits legals, etc).

També hi trobem la figura del cap d’assajos que és el responsable de dirigir els assajos de ball per tal de formar als nous balladors i preparar el grup perquè surti al carrer amb les millors condicions possibles.

Les despeses ordinàries que pugui tenir el grup, que són bàsicament qüestions de vestuari i manteniment del pal, les assumeix l’Ajuntament de Vilafranca com a propietari de tot el material del grup i per tant responsable del seu manteniment. Els membres del ball són els encarregats de tenir-ne cura i parlar amb l’Ajuntament quan han de menester alguna millora. Tot aquest material es guarda en un magatzem municipal.

Per poder formar part del grup, els interessats han d’esperar a la convocatòria pública que amb aquesta finalitat organitza el ball per tal de cobrir les baixes que tingui. En base a les persones que es presenten a aquesta convocatòria els membres del ball trien les que consideren més adequades per substituir les baixes que puguin tenir.

Vilanova

El grup de Vilanova no és cap associació amb entitat pròpia ja que forma part de l’“Agrupació de Balls Populars de Vilanova i la Geltrú”, entitat que vetlla de diversos grups de cultura popular de la ciutat, i que és qui li dóna cobertura legal.

El grup està dirigit per 2 caps de colla, que s’encarreguen de fer l’enllaç amb l’entitat mare, gestionen l’assistència als assajos, organitzen el grup i en distribueixen les tasques quan cal.

Les despeses de vestuari i de manteniment del pal les assumeix l’Agrupació de Balls Populars.

Per entrar al ball la persona interessada s’ha d’apuntar a la llista d’espera que gestiona l’Agrupació de Balls Populars.  En aquesta llista tenen prioritat els socis de l’entitat que ja ballen algun altre ball (d’aquesta manera potencien la mobilitat de balladors entre els grups), després els socis que no ballen cap ball i finalment aquelles persones que no siguin socis de l’entitat.

Sitges

El grup de Sitges no és una associació amb entitat pròpia ja que pertany a l’“Agrupació de Balls Populars de Sitges” , entitat que vetlla de diversos grups de la cultura popular sitgetana, i que és qui li dóna entitat jurídica quan cal.

El grup funciona de forma assembleària tot i que està dirigit per 2 caps de colla (que canvien cada 2 anys i són escollits pels mateixos membres del grup). Aquests són els responsables de la coordinació dels membres del ball i de les relacions amb l’entitat mare. Els assajos els fan entre tots i no hi ha ningú responsable de dirigir-los. En el cas dels versos i decidir quin dirà cadascú, es comenta entre tots i llavors es reparteixen. Les despeses que pot ocasionar el vestuari o el manteniment del pal són assumides per l’entitat, l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

Per poder formar part d’aquest ball els interessant han de ser socis de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges i apuntar-se a la llista d’espera del ball. Quan hi ha una baixa dins del grup es truca a la primera persona de la llista i així es cobreix la vacant.

Els 3 grups necessiten de la col·laboració d’altres ens per tal de poder realitzar les seves sortides oficials a la festa i en el seu moment de lluïment, moment en el que es reciten els versos. En el cas de Vilafranca l’Ajuntament i els Administradors de la festa s’encarreguen de la gestió del muntatges de l’escenari a la plaça de la Vila i de la microfonia necessària, cost que assumeixen els Administradors de la festa. A Vilanova també els Pabordes i l’Ajuntament gestionen la instal·lació de l’escenari a la plaça de la Vila i la microfonia sense fil que utilitzen els diversos grups en la diada de lluïment. I a Sitges la comissió de Festa Major s’encarrega de gestionar el tema de la microfonia que s’instal·la a l’Hort de Can Falç i a l’Hospital pel lluïment dels balls parlats. A Sitges no es munta cap escenari especial i es fa tot a peu pla.

Els músics, element indispensable per poder ballar, són pagats per l’Ajuntament a Vilafranca i Sitges, però a Vilanova ho fan els Pabordes (grup de persones que és qui organitzen la festa amb pressupost municipal).

Participants/Executants

A Vilafranca el grup està format per 16 persones d’edats compreses entre els 21 i els 37 anys (l’edat mínima per entrar al grup és de 21 anys). Són un total de 9 homes i 7 dones.

A Vilanova el formen 17 persones d’edats compreses entre els 27 i els 45 anys (l’edat mínima per entrar al grup és de 25 anys). El formen 5 nois i 12 noies.

A Sitges el grup està format per 25 persones d’edats compreses entre els 23 i els 45 anys. Són 17 noies (normalment són 16) i 8 nois.

Precisions ús i funció

En el model festiu del Penedès i Camp de Tarragona l'existència d’una part recitada en vers en molts dels elements de la cultura popular és un tret identitari d’aquestes festes. Un element que prové de l’edat mitjana i que amb l’evolució dels segles ha arribat viu i actualitzat als nostres dies. Aquesta part recitada té diversos objectius: el d’exaltar la festa o el patró, explicar històries de successos, explicar la vida del sant patró, fer pedagogia moral (des del punt de vista de l’església), fer sàtira de fets i persones , etc.

Els versos de les gitanes, de caràcter satíric i en alguns moments de denúncia social, són una via d’escapament de la societat. El fet de poder riure’s de la classe dirigent, de la gent benestant, i fins de la classe social més baixa, té la funció de descompressió social, a la vegada que serveix perquè el poble, anònim, digui allò que pensa, pugui denunciar injustícies o riure’s dels seus conveïns.

Patrimoni relacionat

Festa Major de Vilafranca del Penedès. Catalogada com a Festa patrimonial d'interès nacional. 

Festa Major de Sitges en honor a sant Bartomeu i santa Tecla. Catalogada com a Festa patrimonial d'interès nacional

Hospital de Sant Joan Baptista. Sitges.

Plaça de la Vila. Vilanova i la Geltrú.

 

Interpretació [ètic]

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica

En el model festiu del Penedès i Camp de Tarragona l'existència d’una part recitada en vers en molts dels elements de la cultura popular és un tret identitari d’aquestes festes. Un element que prové de l’edat mitjana i que amb l’evolució dels segles ha arribat viu i actualitzat als nostres dies. Aquesta part recitada té diversos objectius: el d’exaltar la festa o el patró, explicar històries de successos, explicar la vida del sant patró, fer pedagogia moral (des del punt de vista de l’església), fer sàtira de fets i persones , etc.

Els versos de les gitanes, de caràcter satíric i en alguns moments de denúncia social, són una via d’escapament de la societat. El fet de poder riure’s de la classe dirigent, de la gent benestant, i fins de la classe social més baixa, té la funció de descompressió social, a la vegada que serveix perquè el poble, anònim, digui allò que pensa, pugui denunciar injustícies o riure’s dels seus conveïns.

Salvaguarda

Transmissió

Són els mateixos integrants dels diferents grups els responsables de transmetre tots els aspectes del ball als nous membres que s’hi incorporen. La coreografia, les formes mètriques i formals dels versos, com és el vestuari i com s’ha de posar, les característiques de funcionament, etc, es transmet oralment perquè tot es faci segons el costum de cada colla. 

Viabilitat / Riscos

Degut a la protecció institucional que tenen les festes populars a les poblacions tractades i al valor que els mateixos habitants hi dónen, la continuïtat i pervivència d’aquesta dansa està més que assegurada. De fet la demanda que els 3 grups tenen per entrar al ball així ens ho constaten. Aquesta dansa està experimentant, a les comarques de l’Alt i Baix Penedès i Garraf, com a la resta de Catalunya, un creixement considerable que posa en dubte la seva desaparició (si més no en un futur relativament proper).

Valoració de l'individu / grup / comunitat

El ball de les gitanes és una dansa molt apreciada pels habitants de les tres poblacions. És una de les danses més esperades del seguici gràcies a la seva vivacitat, alegria, i a l’espectacularitat del conjunt. La barreja de l’alegria de la música, dels seus balls, de la teatralitat que hi ha implícita en la dansa i de la interacció que es crea amb el públic, que anima amb crits al conjunt, fa que sigui un dels balls més destacats del Penedès.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat

Els 3 grups disposen d’una versió infantil del ball de manera que la continuïtat de noves generacions està garantida. Tant Vilafranca com Sitges disposen de llibres sobre la festa major que inclouen referències al ball de les gitanes. Així mateix els dos grups tenen un llibre específic sobre ells on es recull moltes de les informacions de la història del ball i de la seva evolució.

Els tres grups compten amb presència a les xarxes socials (instagram, facebook, twitter), i també apareixen a les webs de les seves respectives festes. I al canal de youtube podem trobar vídeos amb les actuacions dels grups en diferents moments.

A Sitges algunes vegades han anat a les escoles a explicar el ball en un treball de coneixement de la festa. A Vilafranca els mateixos membres del ball reparteixen a la plaça uns fulletons amb els versos que diran a l’escenari . Aquests versos també són publicats a la premsa local.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial

Les 3 poblacions disposen d’un protocol festiu que vetlla per totes les qüestions tradicionals de la festa i on el ball hi està inclòs.

A més, la festa major de Vilafranca i les festes majors de Sitges gaudeixen del reconeixement de Festa Patrimonial d’Interès Nacional per part de la Generalitat de Catalunya, i també les festes majors de les 3 poblacions estan incloses  al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.

Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió [text lliure]

Com a dansa que forma part del seguici festiu de les tres poblacions, gaudeix de tota la difusió que de la festa es faci. Així trobem anunciats els horaris i espais d’actuació als programes oficials de la festa, com a les webs i a les xarxes socials.

També trobem explicacions del ball a les webs de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges i de l’Agrupació de Balls Populars de Vilanova, i a les webs relatives a les festes dels propis ajuntaments.

A la Casa de la Festa Major de Vilafranca (exposició permanent de la festa on s’explica el ritual festiu i els elements que la composen) hi ha un apartat explicatiu del ball a Vilafranca.

Informació tècnica

Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades

Per a la realització d’aquesta fitxa s’han fet diverses entrevistes a membres actiu de les colles de Sitges i Vilanova. En el cas de Vilafranca l’autor d’aquest text n’ha estat membre actiu durant molts anys i encara està vinculat al grup i l’aportació de dades ha estat directe.

Les persones entrevistades han estat:

-Jetzabè Alcázar Muntané, cap de colla del Ball de les gitanes de Sitges.

-Alba Brull Celdran membre de Ball de les gitanes de Vilanova i la Geltrú.

Investigadors

Casals Canalias, Raimon

Redactor/a de la fitxa

Casals Canalias, Raimon

Validador/a

Coordinació IEP

Projecte/Recerca

Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès