Notícies

Durant els darrers mesos s’ha estat treballant en posar en marxa el nou gestor de continguts i el nou web de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, Immaterial Penedès. S’hi poden trobar d’una manera intuïtiva les recerques fetes sobre aquest patrimoni a la vegueria Penedès (comarca de l’Alt Penedès, del Baix Penedès, del Garraf i la part meridional de l’Anoia).

El treball de camp per a elaborar l’inventari es basa en la identificació, l’observació i l’enregistrament dels elements, també en entrevistes a persones relacionades amb aquests. El treball es complementa amb la cerca de recursos documentals. Un cop s’ha recollit la informació, les persones investigadors redacten les fitxes i seleccionen el material a incloure. Els recursos documentals i les fitxes són validades per la coordinació del projecte i publicades al web Immaterial Penedès.

A l’apartat Inventari si poden trobar les fitxes d’elements classificades en set categories: Activitats productives, processos i tècniques, en la que hi ha setze fitxes relacionades amb activitats agràries, ramaderes, forestals, de pesca, etc. i en el que s'inclouen els oficis artesans i els coneixements dels sistemes constructius; Creences, festes, rituals i cerimònies, en la que s’hi poden trobar  vint-i-dues fitxes relacionades amb els rituals festius, la natura i el medi; Tradicions orals, particularitats lingüístiques i formes de comunicació en la que hi ha una fitxa de memòria oral de la comunitat gai de Sitges i una altra amb els tocs de campana; Representacions, escenificacions, danses, jocs i esports tradicionals, en la que hi ha vuit fitxes; Manifestacions musicals i sonores, en la que s’hi poden trobar tres fitxes relacionades amb composicions musicals, cants en agrupacions, cors i  instruments tradicionals; Salut, alimentació i gastronomia, en la que hi ha deu fitxes relacionades amb coneixements culinaris, plantes silvestres, elaboració de plats i espais de salut; Formes de sociabilitat col·lectiva i organització social, en la que s’hi troben les fitxes, confraries de pescadors, administradors i pabordes i casals i ateneus.

A l’apartat Recursos documentats s’hi pot trobar la bibliografia i les fotografies relacionades amb els elements inventariats de patrimoni cultural immaterial de la vegueria Penedès.

Actualment, tot i les dificultats provocades per la situació de pandèmia Covid-19, es continua fent recerca per a inventariar més elements del patrimoni cultural immaterial a la vegueria Penedès, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner.

 

 

El taller sobre tocs de campana ha permès visibilitzar que a la vegueria del Penedès aquest patrimoni ha tingut una transmissió generacional i es manté viu gràcies a l’interès i l’esforç de persones i entitats.

El taller va tenir lloc el 17 de novembre de 2018, a la Sala del Casal de Cultura de Torrelavit. Es va iniciar amb una presentació del món de les campanes a càrrec de Jesús Martínez, membre del Grup de Campaners de la Catedral de Tarragona i dels Campaners de Santa Maria de Montblanc. A continuació campaners i campaneres de les poblacions de Cubelles, Sant Pere de Ribes, Vilafranca del Penedès, Gelida, l’Arboç i Banyeres van explicar la seva experiència, quins tocs de campana fan, les singularitats, la participació en les festes, i anècdotes. No vam poder assistir al taller els campaners de Sitges i de Carme. Tot seguit es va convidar a intervenir les persones del públic que van fer aportacions molt interessants, com les de Jordi Valls, coautor del llibre “Campanars i campaners de l’Alt i el Baix Penedès” (1996). També van intervenir campaners de les poblacions de Begues, Sant Feliu de Llobregat, Sant Climent del Llobregat, la Fatarella, Olot i Teià que van proposar fer una trobada de campaners i campaneres el proper any 2019, a Vilafranca del Penedès.  

L’objectiu d’aquest taller era conèixer la situació en que es troba a la vegueria del Penedès aquest patrimoni cultural immaterial, ja que els tocs de campana van ser declarats, l’any 2017, “Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional” per la Generalitat de Catalunya. També es volia aconseguir que les persones que mantenen viu aquest patrimoni a la vegueria del Penedès es coneguessin entre elles, compartissin coneixements i sorgissin propostes en comú, especialment orientades a recolzar als pobles que malauradament ja hem perdut els campaners sense haver pogut transmetre el seu coneixement.

Els resultats d’aquest taller també serviran per a complementar la recerca que està fent l’antropòloga Maite Hernández i s’incorporaran a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès.

La benvinguda al taller va anar a càrrec del regidor de l’Ajuntament de Torrelavit, Joan Feixas i de la presidenta de l’Institut d’Estudis Penedesencs, Dolors Garcia. A continuació la coordinadora del projecte de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, Àngels Travé, va explicar que aquest taller de Tocs de campanes forma part dels 11ns Tallers i Jornades de Memòria Oral, un dels programes de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial del (OPEI) de la Generalitat de Catalunya.   

El divendres 17 d’agost de 2018 es va celebrar una taula rodona sobre l’elaboració dels inventaris del patrimoni cultural immaterial a la cinquantena edició de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada (Conflent).

Va ser en el marc de la III Jornada Menorquina que va organitzar l’Institut Menorquí d’Estudis i que es va estructurar en dues parts. En la primera es van revisar les diferents iniciatives de desenvolupament sostenible realitzades al llarg de 25 anys a Menorca com a Reserva de la Biosfera.

A la segona part, a la tarda, es va dur a terme una taula rodona sobre els inventaris del patrimoni cultural immaterial que s’estan elaborant, en la que hi van participar Jaume Mascaró i Pons (Institut Menorquí d’Estudis) de l’Inventari de Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca, Àngels Travé Ràfols (Institut d’Estudis Penedesencs) de l’Inventari de Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès i Josep Alavedra Bosch (Fundació Bosch i Cardellach) de l’Inventari de Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès. Aquesta taula rodona va permetre conèixer els diferents aspectes i particularitats dels inventaris i debatre la incidència de l’elaboració d’aquests inventaris sobre la comunitat (presència social del procés, formes de dinamització cultural...) i també comentar els mecanismes de preservació d’aquests béns culturals immaterials. Es podem veure els Inventaris de Patrimoni Cultural Immaterial que s'estan elaborant al portal de l'Institut Ramon Muntaner.

La Universitat Catalana d’Estiu és un espai de trobada d’estudiants, professors, professionals, polítics o persones assistents en general dels set territoris que conformen els Països Catalans: l’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja de Ponent, les Illes Balears i el País Valencià. L’origen de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) va ser les diades que l’estiu de l’any 1968 es van organitzar a Prada, just després del Maig del 68. L’any 1969 ja es va fer la primera edició de la UCE que va anar evolucionant fins l’any 1995 en el que el president de l’Institut d’Estudis Catalans, el penedesenc Emili Giralt Raventós, va tirar endavant la creació de la Fundació UCE, estructura que es manté en l’actualitat.

L’antiga fàbrica de Cal Sagrera de la Llacuna va acollir, el dissabte 10 de març de 2018,  la catorzena edició de la Trobada de Centres d’Estudis i Recerca del Penedès. Organitzada per l’Institut d'Estudis Penedesencs i el Centre d’Estudis Llacunencs l’eix temàtic va ser l’aigua, els estiueigs i la salut. La trobada va facilitar conèixer i difondre aquest patrimoni penedesenc i va servir per dur a terme la tercera sessió participativa que va servir per a realitzar, d’una manera col·laborativa, la fitxa de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès Aigua, estiueigs i salut al Penedès, que ha elaborat l’antropòloga Maite Hernández. Les comunicacions que es van presentar a la Trobada van ser: L’Estiueig a la Llacuna de Joan Alegret; Les Deus, aigua i natura, el principal reclam turístic de Sant Quintí de Mediona (1900-2018) d’Àngels Mata; Estiueig i Modernisme a Gelida (Segles XIX- XXI) de Montserrat Julià; Brisamar i termalisme. El naixement de Coma-ruga d’Adriana Rivas; Inicis de l'Estiueig a Sitges, Vila de Mar de Josep M. Matas Arnalot; Postal de Sant Martí Sarroca (1923) de Josep Matas; Estiueigs d’Agustí Calvet Gaziel a Sant Pere de Riudebitlles de Joan B. Morgades; i Estiuejants a la riera i fonts de Lavit - 1911 de Pere Rovira. També es va fer una presentació dels principals projectes de l’Institut Ramon Muntaner i de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. La trobada es va cloure amb un dinar i una visita guiada a la Llacuna, a càrrec de Lourdes Mallart, historiadora i membre del Centre d’Estudis Llacunencs.

Fotografia: Centre d’Estudis Llacunencs.

El dia 6 de marc de 2018 es va inaugurar l’exposició itinerant Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya, a la capella Sant Joan de Vilafranca del Penedès. Va comptar amb la participació del comissari de l’exposició Ferran Estrada, doctor en Antropologia Social, (adscrit a la Universitat de Barcelona), de Roger Costa, tècnic de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, del regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca, Raimon Gusi i de Josep Massana, fotògraf i escultor que va exposar una petita mostra del seu treball Barraques mestisses. Aquesta exposició està produïda pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i coordinada per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) en col·laboració de les entitats de l’Observatori del Patrimoni Etnològic Immaterial i, a Vilafranca, va comptar amb la col·laboració del Servei de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca. Aquesta exposició va permetre donar a conèixer el projecte d’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès i la coincidència de dates amb Setmana Santa va facilitar que fos visitada per 3.463 persones.

També es van realitzar activitats complementàries vinculades a l’exposició Construint el territori. L’Institut d’Estudis Penedesencs va organitzar el dissabte 17 de març, la Jornada Barraques de pedra seca i mestisses, a la seu de l’IEP de Vilafranca del Penedès. Es va iniciar amb la presentació del projecte d’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès per part de la seva coordinadora, Àngels Travé i la recerca sobre la pedra seca al Penedès, per part de l’antropòleg Abraham Guillem. A continuació,Josep Massana va presentar el seu projecte barraques mestisses i es van projectar dos audiovisuals del Congrés Art, Paisatge Vitivinícola i Enoturisme. A partir de les 11.30h, es van presentar projectes relacionats amb la preservació i difusió de les construccions en pedra seca, com el de Casetes de vinya de Montserrat Sadurní i Jordi Sadurní. Fruit d’aquesta Jornada s’ha iniciat la recerca per a l’Inventari del Penedès de la forma constructiva de les casetes de vinya,  amb l’objectiu d’afavorir la seva salvaguarda.

El diumenge 18 de març, Josep Massana va fer una caminada guiada per l’espai rural de Sant Pau d’Ordal (Subirats) i es va poder observar una barraca mestissa (caseta de vinya). També es va comptar amb les explicacions d’un arquitecte i el testimoni oral de la família propietària de la caseta.

La darrera de les activitats complementàries de l’exposició va ser, el diumenge 8 d’abril, amb una visita a Bonastre i a les seves barraques de pedra seca. La visita va ser guiada per Joan Vilaseca i Josep Sicart que van mostrar la riquesa patrimonial del poble i les singularitats de les barraques de pedra seca d’aquest municipi del Baix Penedès. També l’antropòleg Abraham Guillén va explicar la recerca sobre l’ofici de margener de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès. L’organització va ser comptar amb el suport de l’Ajuntament de Bonastre.

L'Institut d'Estudis Penedesencs continua amb la presentació dels treballs de l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès. L’acte es va celebrar el 10 de novembre de 2017, a l’Auditori dal Centre Cultural Miramar de Sitges (Garraf),  en el marc de les Trobades d'Etnologia i Recerca del programa Cultura Viva de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals. A la presentació hi va assistir la regidora de Benestar i Família de l’Ajuntament de Sitges, Mireia Rossell, i el president de l’Associació Gay Sitges Link, Martín Martín.

Els antropòlegs Josep Puigbó i Héctor Ortega vam presentar la seva recerca sobre la comunitat gai de Sitges iniciada en el marc del Projecte d’Investigació Lakatos en Antropologia i també “e-SPACIO” una aplicació per a telèfons intel·ligents que permetrà, mitjançant les noves tecnologies, que la comunitat pugui participar en la creació i gestió del patrimoni LGTBI de Sitges.

L'objectiu d'aquestes Trobades d'Etnologia i Recerca és donar a conèixer directament a les comunitats que han estat objecte d’estudi els resultats de les recerques realitzades i que aquestes puguin fer les seves aportacions. També serveixen per enfortir el treball en xarxa entre les diferents entitats del Penedès, per a la realització i difusió de l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès. En aquest cas, un agraïment molt especial a l’Associació Gay Sitges Link.

Fotografia cedida per Gay Sitges Link.